tag:blogger.com,1999:blog-84248916673249890582024-03-14T09:18:32.393+01:00Revista CriTeriCada mes nova revista. Sortim cada dia 5Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01241595259983130104noreply@blogger.comBlogger1332125tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-3012496738021055262018-04-05T06:02:00.000+02:002018-04-05T06:02:06.176+02:00Els cocoters, coincidència entre Josep Carner i Armando Reverón<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYCXnVo6FpE_ZL8_xE9WogkhG4hdAidVDGeyTyCshQZFiISvK2nhdZHF-3SWnAbHq5_HpNLUMN_vnRWpq4ubwlpGDms6GOc6uKFGCvdWF3oGbdlfs-iDcqonS4k8IdJHAeOVx1HcKZ38/s1600/Cocoteros+en+la+playa%252C+d%2527Armando+Reveron.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="868" data-original-width="1024" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYCXnVo6FpE_ZL8_xE9WogkhG4hdAidVDGeyTyCshQZFiISvK2nhdZHF-3SWnAbHq5_HpNLUMN_vnRWpq4ubwlpGDms6GOc6uKFGCvdWF3oGbdlfs-iDcqonS4k8IdJHAeOVx1HcKZ38/s320/Cocoteros+en+la+playa%252C+d%2527Armando+Reveron.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><i>Cocoters a la platja</i>, 1940, d'Armando Reverón</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> El 1924 o el 1925, Josep Carner, anant o tornant de la seva missió diplomàtica a San José de Costa Rica, en una pausa del viatge per mar, a la costa veneçolana, va estar a Macuto, on unes palmeres li van inspirar el poema "Els cocoters de Macuto", que va publicar a la secció "Els arbres" del llibre <i>El cor quiet </i>(1925). Més tard el tornarà a publicar com a part del recull <i>Arbres </i>(1953), el qual recull es convertirà en la secció "Arbres" de <i>Poesia 1957</i>, el llibre on va recollir i organitzar en seccions temàtiques tota la seva poesia publicada fins llavors, un cop va haver donat per acabada tota la seva immensa tasca de revisió.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> L'excusa d'aquest post, d'aquest mélange entre inspiracions, però, me'l va donar la descoberta que el pintor veneçolà Armando Reverón també s'havia inspirat en els cocoters de Macuto, el 1940, per a pintar el seu quadre "Cocoters a la platja", del qual en penjo una foto en el post. Tot seguit penjo també el poema de Carner:</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">ELS
COCOTERS DE MACUTO</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Vaig
veure un dia a Macuto</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">per
un present de l'atzar,</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">quatre
cocoters en rengle </span></span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">aturats
davant la mar.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Eren
sols davant les ones, </span></span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">ben
ruixats per la claror, </span></span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">com
columnes oblidades </span></span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">o
fermalls de l'horitzó.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">S'expandien
en llur èxtasi</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">com
si no els veiés ningú;</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">espaiats,
al cel somreien,</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">tots
germans, sol cadascú.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ran
de terra, ja es torçaven,</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">dolçament
al sol girats.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Els
ventalls de trenta reines</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">sostenien
delicats.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Però,
patges, fora via,</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">ells
van créixer amb tant deler,</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">que
sols dees sobre un núvol</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">els
ventalls podran haver.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<br />
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Eren
quatre, i en renglera</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">contra
el blau, prodigis d'or.</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Quan
seré sota la boira</span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">m'assolellaran
el cor.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<style type="text/css">
@page { margin: 2cm }
p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; line-height: 120%; text-align: left; orphans: 2; widows: 2 }
</style>Àngel Carbonellhttp://www.blogger.com/profile/03490974600757578234noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-19404394036153213862018-03-05T06:01:00.000+01:002018-03-05T06:01:16.652+01:00Cants d'Ariel, un poema de Rainer Maria Rilke i un altre d'Albert Roig<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vhHGHJjcV69d5Yez_3_7k90_3aUK2hbakhNBu9E0md-AUqKN5dK0FmYpIkQ0QZhxkRR9DLGq_6RB8srx5eDHobKh9B6me7TKDFMhEclGTbeda52CCc9QF6GTjYKqbUowcYNL935CORc/s1600/Ariel+i+Pr%25C3%25B2sper%252C1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" data-original-height="785" data-original-width="1100" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-vhHGHJjcV69d5Yez_3_7k90_3aUK2hbakhNBu9E0md-AUqKN5dK0FmYpIkQ0QZhxkRR9DLGq_6RB8srx5eDHobKh9B6me7TKDFMhEclGTbeda52CCc9QF6GTjYKqbUowcYNL935CORc/s320/Ariel+i+Pr%25C3%25B2sper%252C1.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'ESPERIT ARIEL</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de llegir <i>The Tempest</i>, de Shakespeare</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Va ser-ne alliberat amb aquella estrebada</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">amb què, de sobte, sense pietat,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de jove t'aboquen a fer-te gran.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llavors, veieu, es tornà dòcil: i serveix</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">maldant, després de cada feina, per ser lliure.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mig exigint-ho, mig avergonyint-se,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">se li diu que, per això o per allò,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">se'l necessita encara, i ha de dir-se-li,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ai, com se l'ha ajudat. Tot i sentir</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que el que s'ha clos amb ell li falta a l'aire.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fóra temptador i dolç: deixar-lo anar</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i, aleshores, sense més màgia,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">sotmès, com tothom, al destí,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">saber que la seva amistat lleugera</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">sense afanys ara i sense deures,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">un excés en l'espai de l'alenada,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">s'enfeina, d'esme, en l'element.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des d'aleshores depenent, la boca,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ofegada, mai més capaç de fer aquell crit</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que el va abismar. Impotent, pobre, fent-se vell,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i encara respirant-lo com aroma</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que s'escampa pertot</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i omple el que és invisible. Somrient,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'haver-lo cridat i, després, tan fàcil</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">havers-s'hi avesat. Plorant, potser també,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de veure com estimava i alhora</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">volia estar tot sol.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">(Me n'he deslliurat ja? Ara m'esglaia</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">aquest home que tornarà a ser duc.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que suaument es posa el filferro al cap</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i es penja amb els altres titelles</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i suplica indulgència en</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">acabar-se l'obra. Quin epíleg</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de domini absolut. Restar sense res més</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que la pròpia força: "i això és poc".)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Rainer Maria Rilke (traducció d'Albert Roig)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/AN3ncDdxlKA/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/AN3ncDdxlKA?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">CANT D'ARIEL</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta alba que em naix.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La rosada del cos que són les fulles,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">la sendera, l'Atzur,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">el cel, net, torna a estendre els crits</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'ales blanques, la queixa</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">del vell marí que amb ronca veu</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">em vetlla, canta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A Ses Salvatges Fondes, a l'alguer,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ton pare, ofegat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El vidre del cel i la mar,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">la llum i els ulls, les salpes verdes d'algues.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La boca, un vòmit de mar,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'algues i onada a les pegellides</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ara alena i es clou, a les caseres.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una anguila, el sexe, adormida,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">llot, dolç recorda, a la teva mà,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i en llenega. L'anguila,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">la fulla de figuera d'esmocar-la,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">a l'estiu, tendra.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">II</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cel i el nen, els ulls del cel,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i el domador de puces,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">cosides al cos les costures</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de les puces, les puces</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">li salten d'una mà a l'altra,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">llançades per la llevantada lluny</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">al cel es fonen, encenen la nit,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i s'ajoquen, després, als palmells, dures</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com la llum del migdia,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com les gavines callen, agonitzen.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si la natura t'ha donat les ales</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de l'Atzur, vine. Abelles, seguiu-me.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al Cap de les Creus, per aquestes cales,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per mi han florit el romaní, la farigola.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per mi l'onada blanca, enfurida,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">contra la roca la vomita, fonda</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">pedra lligada a un sac, la Margalida,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">el coll fi com la fulla de l'espasa,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">els ulls que no ha tancat la mà estimada.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els ulls blaus, metall, mar</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">glaçat, del cigne,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">mar,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">l'aire i el maligne.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un cavall negre, a brida llançada.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una noia, la llet, foc, fred, verí.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La serp l'ha mossegada.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquí.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El prat és verd, femer d'amors i puces.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El puig es erm, la neu, hi puges.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bes la neu, besa la pols, la pols</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'aquesta cambra closa, papers vells,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Faus, vell.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A negra nit.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui em crida i em llança a l'abisme?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Albert Roig</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTPe4mo8ajP5jf8gO8uSDozwLgaCO5idnTfX3bvTYqLzs5NnzvKxNWbgpV8C8CPQwY8daPreUlSThaeh1OEBmmN1sF5O5Jp70TuKwbCZ1R5YQ6xjopmMU8B_vBACaSdCSFhWngf3lwWDk/s1600/Ariel+i+Pr%25C3%25B2sper%252C2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="1100" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTPe4mo8ajP5jf8gO8uSDozwLgaCO5idnTfX3bvTYqLzs5NnzvKxNWbgpV8C8CPQwY8daPreUlSThaeh1OEBmmN1sF5O5Jp70TuKwbCZ1R5YQ6xjopmMU8B_vBACaSdCSFhWngf3lwWDk/s320/Ariel+i+Pr%25C3%25B2sper%252C2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>Àngel Carbonellhttp://www.blogger.com/profile/03490974600757578234noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-82949666685859792192018-02-05T06:02:00.000+01:002018-02-05T06:02:00.250+01:00Les rimes de Miquel Àngel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-6NdKghFfwIl3TXRJk47uJsk0zTKQc_W3NpbaGsySpcj1KVr47TJHQqAswq_E45Ao6kk0gDA6zha9bdv9hen-U_7CwhdrRHFRQKgKmRW21tZFC_zbNUU-A8Uukrte2mWrWE0n4SULxAM/s1600/Esclau+que+es+desvetlla%252C+per+Miquel__ngel%252C+1525-1530.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="820" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-6NdKghFfwIl3TXRJk47uJsk0zTKQc_W3NpbaGsySpcj1KVr47TJHQqAswq_E45Ao6kk0gDA6zha9bdv9hen-U_7CwhdrRHFRQKgKmRW21tZFC_zbNUU-A8Uukrte2mWrWE0n4SULxAM/s320/Esclau+que+es+desvetlla%252C+per+Miquel__ngel%252C+1525-1530.jpg" width="164" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<style type="text/css">
@page { margin: 2cm }
p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: #00000a; line-height: 120%; text-align: left; orphans: 2; widows: 2 }
p.western { font-family: "Liberation Serif", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
p.cjk { font-family: "Liberation Serif"; font-size: 12pt; so-language: hi-IN }
p.ctl { font-family: "Liberation Serif"; font-size: 12pt }
a.western:link { so-language: zxx }
a.cjk:link { so-language: zxx }
</style>
<br />
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Miquel
Àngel és d’aquells creadors als quals el qualificatiu «gran»
mai no els ve gran i mai no sona reiteratiu.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"></span></div>
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><span style="font-size: 12pt;">Va ser un
gran escultor, un gran pintor, un gran arquitecte, un gran urbanista
i un gran poeta, sempre buscant el millor vehicle expressiu a les
seves inquietuds, de vegades trobant-lo, involuntàriament, no en
l’aparent però soferta perfecció de l’obra acabada, sinó en
l’aspra veritat de l’obra inacabada, com en els seus esclaus i
pietats a mig alliberar del marbre. Cap de les figures finalitzades
resulta, al meu parer, tan expressiva, tan plena de sentit, com les
que va deixar a mitges, en què el bon observador hi pot veure de
manera punyent l’ànsia de llibertat i la impotència, la
desesperació i la ràbia, el dolor i la pietat.</span></span></div>
<br />
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">La seva
poesia representa un autèntic combat per assolir un terreny d’entesa
entre la seva passió pels nois i la seva fe catòlica, que només
troba de manera precària en el pensament platònic, la bellesa
terrenal de l’amat ha de ser el reflex d’una autèntica bellesa
espiritual, per tant no hi pot haver mal en l’amor que sent. Només
el troba, dic, de manera precària, perquè experimenta, sense
admetre-ho, un desig molt més físic que no pas platònic, d’aquí
ve que bona part de la seva poesia sigui alhora apassionada fins la
carnalitat que no es vol confessar i auto-flagel·lant, el terreny
d’entesa platònic no és la resposta a les seves inquietuds, però
no en sap d’altre. El desig i la fe s’enfronten apassionadament
sense anul·lar-se, i el conflicte es resol en una retòrica
torturada que vol cenyir-se amb penes i treballs a la forma poètica.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Llegint-lo,
podem imaginar la guerra interior que va sostenir, la complexitat
d’aquesta guerra el va enfrontar a les formes poètiques imperants.
Miquel Àngel, sense voler, es va barallar amb les modes formals del
seu temps perquè no estaven a l’alçada de les seves titàniques
inquietuds, i el resultat és un miracle de la història de l’art.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;">Per
</span><span style="font-family: "arial" , serif;">acompanyar
</span><span style="font-family: "arial" , serif;">aquest</span><span style="font-family: "arial" , serif;">a</span><span style="font-family: "arial" , serif;">
«</span><span style="font-family: "arial" , serif;">Columna</span><span style="font-family: "arial" , serif;">»
he triat dues de les seves rimes, la 28, un madrigal, i la 38, un
sonet al qual li manca el segon tercet, de les quals en publico les
versions que n’he fet en català, emprant decasíl·labs pel sonet,
però sense rima. La música és «Frammenti di Michelangelo», del
prometedor compositor Joan Magrané Figuera.</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="https://soundcloud.com/joan-magrane-figuera/frammenti-da-michelangelo-201315"><span style="font-family: "arial" , serif;">https://soundcloud.com/joan-magrane-figuera/frammenti-da-michelangelo-201315</span></a></u></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , serif; font-size: 12pt;">RIMA 28 (madrigal)</span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Perquè
d'hora en hora m'acarona</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">la
memòria dels ulls i l'esperança,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">pels
quals no sols sóc viu, també feliç;</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">sembla
que m'obliguen força i raó,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Amor,
natura i el meu antic costum,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">a
mirar-me'ls tot el temps que m'és dat.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">I
si canviés d'estat,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">vivint
en aquest, moriria en l'altre;</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">ni
pietat trobaria</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">on
aquells ulls no hi fossin.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Oh
Déu, i són tan bells!</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">No
és nat encara qui no en viu;</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">i
després es veurà,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">per
dir-ho entre nosaltres,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">cal
que, tot just nat, mori de seguida;</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">que
qui no s'enamora</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">de
bells ulls, no viu.</span></span></span></div>
<div class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , serif; font-size: 12pt; text-align: left;">RIMA 38</span><span style="color: #ff3333; font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: "arial" , serif;">
</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: "arial" , serif;">(sonet
inacabat, manca el segon tercet)</span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Quanta
dolcesa al cor porta pels ulls</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">el
que en un punt el temps i la mort furta!</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Que
tanmateix és el que m'aconsola</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">i
que en els afanys creix i sempre dura.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Amor,
com virtut que dona i treu vida,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">desvetlla
els esprîts i és més digna cura.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">I
em respon: -Com si fos persona morta</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">mena
la vida qui de mi és estalvi.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">Amor
és un concepte de bellesa</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">imaginada
o vista dins del cor,</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;">amiga
de virtuts i gentilesa.</span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="western" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , serif;"><br /></span></span></span></div>
<style type="text/css">
@page { margin: 2cm }
p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: #00000a; line-height: 120%; text-align: left; orphans: 2; widows: 2 }
p.western { font-family: "Liberation Serif", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
p.cjk { font-family: "Liberation Serif"; font-size: 12pt; so-language: hi-IN }
p.ctl { font-family: "Liberation Serif"; font-size: 12pt }
a.western:link { so-language: zxx }
a.cjk:link { so-language: zxx }
</style>Àngel Carbonellhttp://www.blogger.com/profile/03490974600757578234noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-76124081318197318832018-02-05T05:30:00.000+01:002018-02-08T13:46:40.521+01:00Alleniana<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl78SJhmsQ58hSury73rMEg5rAhQLaCQ-WYf5oBkXNLgw9jrbe1XsRX1e-bmzu29bWOC6vlMrNq5clEoYMHgM0Z6E6pG_XAxVKewn5Cbt_CSO7-RWB4MMRQ26UW6u_MsbTSVihnaxW9R4/s1600/Allen+West.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="193" data-original-width="189" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl78SJhmsQ58hSury73rMEg5rAhQLaCQ-WYf5oBkXNLgw9jrbe1XsRX1e-bmzu29bWOC6vlMrNq5clEoYMHgM0Z6E6pG_XAxVKewn5Cbt_CSO7-RWB4MMRQ26UW6u_MsbTSVihnaxW9R4/s320/Allen+West.png" width="313" /></a></div>
<br />
<br />
El 21 de desembre de 1978, a Gainesville (estat de Florida) va morir Allen West. Tenia tot just quaranta-nou anys (nascut el 1929 a la ciutat de Nova York); la mort fou deguda a una peritonitis. Suposo que gairebé ningú que llegeixi aquestes ratlles no sabrà de qui coi estem parlant. Per tant, ho aclarim aquí: Allen Clayton West era el quart fugitiu de la presó d'Alcatraz. El que no es va arribar a escapar. Aquest detall és el punt d'arrencada d'aquest BATISCAF. <br />
<br />
Observació al marge: penjo aquesta col·laboració al CriTeri quan fa pocs dies una emissora de televisió ha emès un reportatge extens sobre el tema de la gran fugida. També és casualitat, caratsus... Per tant almenys part de les dades que ofereixo poden sonar redundants a algun lector. Però aquesta secció és, essencialment, de reflexió; i és la reflexió sobre els fets allò que la mou. Reflexionem, doncs. <br />
<br />
<br />
<b>U. La gran fugida</b><br />
<br />
Alcatraz és sens dubte la presó més famosa del món. Al seu moment fou reputada com la més segura, en el sentit que la fugida es considerava impossible. Potser era possible sortir del recinte penitenciari – fet que en si mateix es considerava, també, impossible –, però no hi havia manera de marxar de l'illa, envoltada de corrents forts i aigües molt fredes. Fora que hi hagués alguna barca esperant els fugitius. O, posats a imaginar, que els presos fugitius haguessin trobat la manera de fer-se una barca i tenir-la amagada a l'exterior de la presó, potser en algun dels rocams vora la badia de San Francisco. Tota la corrua de mesures de seguretat tenia un preu, que només es justificava – en termes estrictament econòmics – si la presó era totalment segura. Una fugida, com la que finalment es va produir el juny de 1962, havia de ser la sentència de mort per a aquell complex penitenciari tan costós. I efectivament, Alcatraz no va sobreviure ni un any: fou tancada definitivament el 21 de març de 1963.<br />
<br />
Òbviament aquesta no va ser l'única raó adduïda per les autoritats. Es va parlar de problemes ambientals: les clavegueres de la presó abocaven els residus directament a les aigües de la Badia de San Francisco, i llavors no hi havia cap solució per a aquest problema. Confesso, però, que se'm fa difícil imaginar que aquest fos el motiu: l'esclat de la consciència ecologista fou durant la dècada dels setanta, i a començament dels seixanta totes aquestes cabòries devien inquietar ben poca gent. Més seriosa era l'excusa del deteriorament dels edificis: fer una presó en una illa podia ser ideal de cara a evitar fugides, però l'efecte corrosiu de l'aigua (els dies de vent fort les parets de la presó rebien de valent una brisa marina carregada de sal) al cap dels anys es feia notar. El manteniment i les reparacions necessàries al cap de força anys de degradació dels edificis devien ser molt costosos: i sens dubte no s'acabaven de justificar si, al capdavall, aquella presó no era 100% segura.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigzaGTzmuEsyGoR44-4RuxCgbQ8xrtwPAl6_HixSP8uWhbYWG7sAkOZtR1z6SpqXK2eJRXGRFbGbQGHpyYqm11epXGwF2sbPSuEOOo_-YU5qQVUX91LAeHEdKS0gq3gfAxW-Vwa5CsmtA/s1600/AlCapone.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="373" data-original-width="497" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigzaGTzmuEsyGoR44-4RuxCgbQ8xrtwPAl6_HixSP8uWhbYWG7sAkOZtR1z6SpqXK2eJRXGRFbGbQGHpyYqm11epXGwF2sbPSuEOOo_-YU5qQVUX91LAeHEdKS0gq3gfAxW-Vwa5CsmtA/s640/AlCapone.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Al Capone, un dels presos més famosos que mai van trepitjar Alcatraz. Dins la presó, la sífilis que ja duia encomanada li va deteriorar seriosament la salut mental.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Alcatraz va tenir hostes famosos. Per exemple, Robert Stroud (el pres ocellaire), o Al Capone — que, per cert, en la seva estada a Alcatraz va embogir degut a la sífilis. Però Robert Stroud i fins i tot Al Capone han de rivalitzar amb Frank Morris i els germans Clarence i John Anglin, que han passat a la història com els tres únics presos que van aconseguir fugir d'aquella presó suposadament inexpugnable.<br />
<br />
La història és prou coneguda. Frank Morris, individu extremadament intel·ligent, sembla que fou el cervell de la fugida. El pla fou el resultat de mesos de feina, i d'una anàlisi metòdica dels diferents problemes que s'anaven presentant, per als quals es trobava una solució de vegades simple, de vegades complexa, de vegades enginyosa. Morris i els germans Anglin van fugir pel forat de la ventilació de les seves cel·les respectives, forat que òbviament van eixamplar durant mesos. El dia 'D' calia sortir pels forats de ventilació, reunir-se a l'espai que quedava darrere la paret del fons de les cel·les, i grimpar cap amunt. La resta de les passes estaven calculades: reixes que calia passar (i com passar-les), terrats per on calia passar esquivant els focus, etc. El punt crucial era el primer: passar les reixes de ventilació. Òbviament aquestes reixes ja havien estat abans superades; però calia que els guardes no se n'adonessin. Per això, cada nit, després d'haver treballat el camí de la fugida, quan tornaven a la cel·la refeien amb guix el marc de la reixa, perquè tornés a quedar aparentment com abans. Altres detalls són tan coneguts que potser no val la pena ni esmentar-los: van construir uns ninots de guix, pintats i amb cabells reals, perquè semblessin els presos ficats al llit, a fi que els guardes no notessin res d'estrany quan feien la ronda. Cal convenir que van tenir una mica de sort: els guardes, després de fer la ronda tantes vegades, paraven ben poca atenció a les figures dels presos ficats al llit... <br />
<br />
Després de superar les reixes de ventilació de les cel·les, van recórrer una llarga giragonsa a través de parets mitgeres, més canals de ventilació, més reixes, fins arribar al sostre de la presó, i d'allà a terra ferma, ja a l'exterior. Tots els obstacles havien estat estudiats metòdicament, i resolts un per un. Finalment, el més definitiu: els tres presos arriben a la platja, el darrer baluard contra qualsevol fugida. I ara què? S'havien preparat uns flotadors, fets amb bosses de plàstic, i quelcom semblant a un rai. Amb aquest modest equipament es van endinsar a les aigües de la Badia de San Francisco. Després, misteri.<br />
<br />
Tot plegat és ben conegut a nivell popular, gràcies a les diverses pel·lícules i sèries de televisió: la més famosa, protagonitzada per Clint Eastwood fent el paper de Frank Morris, líder del grup, a qui sempre es va atribuir el paper del cervell de la fugida. Queda una qüestió, però: com es coneixen tants de detalls? La resposta és evident. Se sap què va passar, fonamentalment, gràcies al testimoni d'Allen West: el que havia de ser el quart fugitiu, però que a la fi no va sortir d'Alcatraz.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4D_u_3BV6lGEEaxhnaqkR8xSlsIcUx1tEN6UNOCtZ04nfu2pLN-LgRO0tG7eyyfeR7v0oP8eYa8F0v9F4dImrtQUFazGmaiM_S3cAngUHdQZGNeHUGgva-yk4b8HKSE8VzQFIVWgvUQ/s1600/CellaFrankMorris.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="337" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4D_u_3BV6lGEEaxhnaqkR8xSlsIcUx1tEN6UNOCtZ04nfu2pLN-LgRO0tG7eyyfeR7v0oP8eYa8F0v9F4dImrtQUFazGmaiM_S3cAngUHdQZGNeHUGgva-yk4b8HKSE8VzQFIVWgvUQ/s640/CellaFrankMorris.jpg" width="478" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La cel·la de Frank Morris, amb el ninot que van construir per dissimular la seva absència, i el forat de ventilació al fons. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<b>DOS. Allen West</b><br />
<br />
Al film de Clint Eastwood s'explica, a més de la fugida de Frank Morris i els germans Anglin, la versió més coneguda de la no-fugida d'Allen West – a qui, per cert, se li canvia el nom: l'anomenen Charlie Butts. Allen West no va aconseguir fugir perquè el dia ‘D' no va poder treure a temps la reixa de ventilació. Va trigar massa a desfer el guix que la fixava a la paret, i quan a la fi se'n va sortir els altres tres ja havien avançat prou per deixar-lo enrere: ja eren al terrat, mentre que ell encara havia de grimpar per l'espai de darrere la paret. Ho va aconseguir, però sense els companys no podia arribar a la primera reixa que calia superar... i etcètera. Qui més qui menys ja sap la història. Allen West es va adonar que no podia fer el camí sol, i després dels moments de desesperació inevitables va decidir tornar a la cel·la, tot esperant tranquil·lament que l'endemà de bona hora sonessin totes les alarmes de la presó.<br />
<br />
Quan els guardes van regirar les cel·les dels tres evadits van trobar, és clar, els ninots que havien fet per dissimular llur absència. També van trobar un ninot a la cel·la d'Allen West... que va haver de donar moltes explicacions, sembla que a canvi de no patir cap càstig com a còmplice de la fugida – perquè al capdavall ell havia col·laborat a muntar tot el pla. Allen els va explicar per on havien fugit Frank Morris i els germans Anglin, com, quines passes havien seguit, com havien resolt tots els problemes tècnics, com havien superat tots els obstacles. Una història ben sucosa, que fou la base per als films i sèries de televisió que es van fer posteriorment sobre la fugida d'Alcatraz. Una història de la qual avui dia força gent que ha estudiat aquella fugida – no tothom, però – en té dubtes seriosos.<br />
<br />
Era impossible que Allen West sabés tants detalls sobre què passava un cop superada la reixa de ventilació... fora que en tot el procés de preparar la fugida ell també hagués estat a l'altra banda, preparant els passos, inclosa la superació de les diverses reixes que calia passar. Cosa que implica que tot el procés (treure el guix de la reixa de ventilació, passar a l'altra banda, ‘fer la feina' de preparar-ho tot per al dia ‘D', tornar a la cel·la abans no es fes de dia, tornar a posar la reixa de ventilació i tornar a posar guix per dissimular que la reixa en realitat estava arrencada) el devia tenir més que ben apamat. No és impossible que, precisament el dia ‘D', tingués moltes dificultats per desfer el guix i arrencar la reixa, és cert; però és com a mínim sospitós.<br />
<br />
L'explicació alternativa és que a la fi Allen West es va fer enrere. Voluntàriament, no pas accidentalment. La història d'Allen West, per als partidaris d'aquesta altra explicació, deixa de ser un conte de mala o bona sort – en funció de si els altres tres a la fi se'n van sortir, cosa que no sabem – i esdevé, en canvi, una metàfora de la por a la llibertat.<br />
<br />
<br />
<b>TRES. La por a la llibertat</b><br />
<br />
La por a la llibertat és vista per molts ‘progres' com quelcom de lamentable; però aquests mateixos progres potser no farien fàstics a un adagi tan conegut com aquell que ens diu que val més un ximple conegut que un savi per conèixer. Un adagi que, com molts altres adagis, amaga una qüestió molt més profunda. Preferir un ximple conegut – o, en el cas que ens ocupa, les condicions ja conegudes de la presó d'Alcatraz – inclou una acceptació tàcita que el món és imperfecte, però que una adaptació a aquest món, acceptar aquesta imperfecció en definitiva, pot fer la vida raonablement confortable. I que en tot cas la novetat comporta un risc. L'adaptació a un món estable demana esforç, però es fa una vegada i prou. Molts presos pateixen els primers temps de la seva estada a la presó; però la seva qualitat de vida sovint millora un cop conegut el lloc, les regles, qui cal evitar, a qui cal acostar-se, i quines aliances cal fer. Molts presos que abans de ser empresonats han tingut una biografia ben poc atractiva – lladregots de poca volada, sempre pendents de no caure en mans de la policia – poden trobar a la presó un marc relativament estable on la vida pot ser més fàcil que no pas al món exterior. Sobretot si una possible fugida pot significar la constant tensió de ser descobert, mantenir-se amagat, renunciar a una identitat per crear-se'n una de nova.<br />
<br />
<br />
<br />
Voldria insistir que de fet només hi ha una persona que ens hauria pogut dir si realment Allen West no havia pogut fugir per mala sort, o no havia fugit perquè a la fi va decidir que no volia córrer el risc: el mateix Allen West. Per tant el nostre debat ‘mala sort' versus ‘por a la llibertat' és sobretot especulació, malgrat que es basi en fets. Allò que podem fer és explicar quina vida va tenir després de la seva no-fugida d'Alcatraz. I deixar que cadascú decideixi si la va encertar triant de quedar-se a Alcatraz, deixant de banda si aquesta tria fou lliure o forçada.<br />
<br />
Els dies després de l'intent de fugida, Allen West va tenir hores de conversa amb el personal de guarda d'Alcatraz, i també amb els agents de l'FBI que investigaven la fugida. El fet és que bona part del que sabem de la fugida de Frank Morris i els germans Anglin ho devem a les seves detallades explicacions. És possible que fos a canvi de certa immunitat, perquè a West no se li va imputar cap nou càrrec – cal observar que la fugida, o l'intent de fugida de la presó, és un càrrec més que s'afegeix a un reu als Estats Units. Però va seguir pres. El 1963, és a dir, l'any després de la famosa fugida d'Alcatraz, Allen West fou traslladat a l'illa McNeil, a l'estat de Washington, una de les presons més famoses dels Estats Units. Després fou transferit a diverses presons, primer de l'estat de Georgia, i després a Florida. A la fi, fou alliberat el 1967. Cinc anys després de la fugida de Morris i els Anglin.<br />
<br />
La nova situació no li va durar gaire. Al cap de poc el van arrestar a Florida, acusat de robatoris diversos i un intent de fugida. La reincidència, molt mal vista pels jutges dels Estats Units, fou fatal aquesta vegada, perquè Allen fou condemnat a cadena perpètua. Va ser tancat novament a la presó estatal de Florida, el 1969. Allà no va tenir una vida fàcil, ni tan sols com a ‘presoner expert', quelcom que sempre dóna cert prestigi entre els altres presos. El 1972 va apunyalar fatalment un altre pres, en un incident sembla que amb rerefons racial. Va morir el 1978, d'una peritonitis aguda. Només tenia 49 anys.<br />
<br />
El fet que Allen fos detingut al cap de poc de ser alliberat és un punt per reflexionar. Qui ha passat anys a la presó no hi hauria de voler tornar, en principi. Per tant, hauria de mirar de no delinquir, dur una vida discreta (però lliure), buscar alguna feina, i gaudir de la llibertat recuperada. A molts films americans del gènere penitenciari es parla de presos que, un cop alliberats, sembla que tinguin pressa per ser empresonats una altra vegada. Les rutines de la vida a la presó, monòtones i reiteratives, poden donar a la vida quotidiana un marc previsible que, per a segons qui, pot ser força confortable. Potser la tornada a la presó d'Allen West ens diu que, dins el grup dels quatre que volien fugir d'Alcatraz, era el menys llest, el més limitat de tots. Potser algú a qui l'estada a Alcatraz li resultava prou suportable per no voler arriscar la vida, puix que al capdavall aquella fugida tan estudiada tenia una dosi de risc. Si la seva tria era adequada només es pot decidir comparant la seva vida posterior a 1965 amb la que van tenir els que van fugir: Frank Morris i els germans Anglin. Allen West va estar empresonat 21 dels seus 49 anys de vida. Un balanç que fa reflexionar.<br />
<br />
<br />
<b>QUATRE. Dos reis i un as</b><br />
<br />
Dels altres tres fugitius, Frank Morris i els germans Anglin, sempre s'ha dit que eren individus molt intel·ligents, sobretot Frank Morris. D'ells no se'n va saber res més, un cop fugits, i la versió oficial és que no van sobreviure: es devien ofegar (o glaçar) a la badia de San Francisco. És una versió raonable, òbviament. Però cal tenir present que un pres que ha fugit, si és llest, tindrà com a principal política passar desapercebut, no fer-se notar, no donar senyals de vida a les autoritats. Una frase molt coneguda en arqueologia – i en història antiga, per extensió – és que la inexistència de proves no és una prova de la inexistència. La ‘desaparició' de Frank Morris i els germans Anglin era un fet esperable, tant si se'n sortien com si no. Per tant, no prova que no se'n sortissin.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGefiZ7LtgJN2WtWzJIA1lkXXJ3qrKzetc9zSi4hZOACYKxlVcVbflmSib4BxQaYaERKpF4SDSyTg91y92vjGiu6h_mnPxB3ZEZDDmu8RIEjP2S9hdckI2WMaOd4uu-uWLyGdl3tCMJE4/s1600/MorrisAnglin.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="940" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGefiZ7LtgJN2WtWzJIA1lkXXJ3qrKzetc9zSi4hZOACYKxlVcVbflmSib4BxQaYaERKpF4SDSyTg91y92vjGiu6h_mnPxB3ZEZDDmu8RIEjP2S9hdckI2WMaOd4uu-uWLyGdl3tCMJE4/s640/MorrisAnglin.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Frank Morris, John Anglin i Clarence Anglin: els tres presos que van aconseguir fugir d'Alcatraz.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Les autoritats federals americanes sempre han mantingut la tesi oficial que els tres fugitius van morir ofegats o glaçats; però en el manteniment tossut d'aquesta versió hi influeix sens dubte la necessitat que aquella fugida no tingués un final feliç per als presos, i que aquell final malaurat servís d'avís per a presos que tinguessin la temptació de repetir aquella aventura. La tesi oficial no era imparcial perquè no ho podia ser de cap manera. Certament, això també es pot dir dels que sempre han apostat per la hipòtesi contrària: que Morris i els Anglin se'n van sortir. Òbviament un dels dos bàndols l'encerta; però tots dos bàndols han de tenir present la possibilitat que la seva opció sigui, almenys en part, allò que els anglosaxons anomenen ‘wishful thinking'.<br />
<br />
Un fet a parer meu significatiu, és que l'FBI sempre ha mantingut que no hi havia cap possibilitat que els fugitius se'n sortissin, però en canvi mai no n'ha abandonat la recerca. La família Anglin va ser interrogada reiteradament durant anys, a la recerca d'algun indici del seu amagatall. Fets que sempre s'han interpretat com una acceptació tàcita – mai oficial – que era ben possible que Morris i els Anglin haguessin sobreviscut.<br />
<br />
Si Morris i els Anglin van ser capaços de superar els murs d'Alcatraz, emprant la paciència i l'anàlisi lògica – anar identificant els problemes, i solucionant-los –, se'ns fa difícil de creure que no sabessin que l'illa d'Alcatraz era envoltada de corrents forts, que es limitessin a anar nedant i després ja veurem què passa. No encaixaria gens amb la resta de la fugida, preparada meticulosament. És gairebé obligat pensar que per a aquest darrer pas també tenien prevista alguna solució. Una de les versions és que d'alguna manera els fugitius van arribar a The Angel Island, relativament a prop de l'illa d'Alcatraz: allà els devia esperar un còmplice amb una barca. No conec la reputació de Frank Morris com a nedador, però els germans Anglin havien estat nedadors magnífics, i precisament durant un temps havien entretingut voyeurs tot nedant a les aigües glaçades del llac Michigan, enmig de blocs de gel. Certament que això havia estat uns deu anys abans, i ja no tenien el mateix nivell d'entrenament; però és prou per recordar que les aigües molt fredes no els venien de nou.<br />
<br />
No s'ha sabut mai més res de Frank Morris. Però dels germans Anglin, sí. La família Anglin va rebre postals dels seus fills fugitius durant una bona colla d'anys. Després aquestes postals van ser revisades per experts a fi d'identificar-ne la cal·ligrafia – amb resultats positius, per cert. Però, òbviament, no podien precisar-ne la data d'escriptura. La versió més estesa sobre el destí dels Anglin és la que resumim tot seguit. El 1975, 13 anys després de la fugida, un antic amic de la infantesa, Fred Freezy, que llavors era de vacances al Brasil, es va trobar que un home se li acostava, i en un anglès amb accent clarament nord-americà el saludava: ‘Que no em recordes?'. El recordava molt bé: era Clarence Anglin. Els Anglin s'havien establert en un ranxo prop de Río de Janeiro. Van estar junts tot un dia, i Freezy va fer un bon grapat de fotografies... que es va guardar. No volia delatar els seus antics amics, que al capdavall vivien una vida discreta i en llibertat. Al cap de força anys, el 1992, 30 anys després de la fugida, Freezy va fer públiques les fotografies, i va donar el seu testimoni. Segons ell, per donar una alegria a la família Anglin. Les fotografies, no cal dir-ho, van ser estudiades amb tota mena de software de reconeixement de faccions. Els experts de l'FBI van declarar que els individus de les fotografies no eren els germans Anglin, però altres experts independents van arribar a la conclusió que sens dubte ho eren. La qüestió òbvia és quina de les dues bandes patia de ‘whishful thinking'. Si de cas, cal pensar que els experts de l'FBI estaven obligats a dir allò que van dir, per pura necessitat de mantenir la tesi oficial. No hauria estat políticament correcte reconèixer que uns presos qualificats de perillosos havien pogut escapar d'una presó tinguda per inexpugnable, i que a més havien estat lliures i feliços des d'aleshores.<br />
<br />
<br />
<b>CINC. Dilemes</b><br />
<br />
Fins i tot admetent que molts dels que són a la presó no són éssers angelicals, les fugides espectaculars son un tema que ha atret el públic des de sempre. Entre els films recents, ‘Cadena Perpetua' – amb un formidable Bob Gunton fent el paper de l'alcaide malvat – ha esdevingut un petit clàssic. Personalment, el film francès ‘Le trou' de Jacques Becker és un dels meus preferits. Un altre dels títols a recordar és ‘La leyenda del Indomable', amb Paul Newman. I els fans de <i>The Who</i> recordaran Roger Daltrey fent de McVicar al film del mateix títol, interessant pel fet de ser realista amb el personatge, sense presentar-lo com un pobre noi incomprès pel món. Però fins i tot quan el director i/o el guionista són crítics amb el personatge pres, el més habitual és que sigui el pres que fuig – o almenys ho intenta –, i no pas els guàrdies, qui s'endu les simpaties del públic. La necessitat de viure amb tranquil·litat i sense por de gent violenta (o suposadament violenta) fa creure molta gent que qui és a la presó hi és perquè hi ha de ser. Però en algun moment aquest convenciment xoca amb la simpatia instintiva per un pres que busca la seva llibertat; i més encara si s'arrisca per aconseguir-la.<br />
<br />
Els germans Anglin van ser empresonats perquè robaven bancs. Però ho feien d'una manera prou curiosa: quan el banc era tancat, a fi d'assegurar-se que ningú no en sortia ferit. No consta que ferissin ni matessin mai ningú. Frank Morris era, sembla, més perillós: al seu currículum hi ha robatoris a mà armada i afers amb drogues. Però en tot cas cap dels tres havia fet res de particularment diabòlic, cosa que feia més fàcil que esdevinguessin subjectes de simpatia – com així va ser, al capdavall. Al film de Clint Eastwood ni els guionistes ni el director no poden amagar la seva empatia instintiva per ells.<br />
<br />
Ens podem preguntar si la reacció popular hauria estat la mateixa si els fugitius haguessin estat negres. A les pel lícules més famoses sobre fugides de la presó els protagonistes són sempre blancs. Morgan Freeman, al film Cadena Perpètua, és el primer actor negre que té un paper rellevant – i positiu – com a presoner, sense arribar a ser-ne el veritable protagonista. Si hem de jutjar per la facilitat amb què els negres són condemnats als Estats Units per delictes que per un blanc són foteses, cal concloure que la simpatia instintiva per un pres que desitja la seva llibertat depèn del color de la pell, almenys per bona part de la població blanca. L'empatia pel pres no és universal, i depèn en gran part de si el públic el pot arribar a sentir com un dels seus.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1dP6K0WM43rer1mTnIMtOrlo6-kPPDBaFODJIE3nTqE3yaHe50TWIK6u1o1VbtdeHjvMNhxuFP61_JRuSDL1UkThswNF2KeGI3n8I2Y9FzcMzxYimZ_okhLWJz3Fzbk8zUXWAIym4K-s/s1600/KarlMaldenBurtLancaster.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="247" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1dP6K0WM43rer1mTnIMtOrlo6-kPPDBaFODJIE3nTqE3yaHe50TWIK6u1o1VbtdeHjvMNhxuFP61_JRuSDL1UkThswNF2KeGI3n8I2Y9FzcMzxYimZ_okhLWJz3Fzbk8zUXWAIym4K-s/s640/KarlMaldenBurtLancaster.jpg" width="494" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Karl Malden i Burt Lancaster, al film 'The Birdman of Alcatraz', de John Frankenheimer, basada en la biografia de Robert Stroud, un dels presos més famosos d'Alactraz.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Un dels presos més famosos d'Alcatraz, Robert Stroud – l'home dels ocells – va apel·lar any rere any per la seva llibertat, sense aconseguir-ho mai. Però fou el tema central, en positiu, d'una pel lícula excel lent de John Frankenheimer (Birdman of Alcatraz, 1962) amb un excel lent Burt Lancaster com a protagonista i un no menys excel lent Karl Malden fent el paper d'alcaid. Era fàcil fer-ne objecte d'empatia: era blanc. Pels presoners negres, van caldre encara dècades, i l'arribada d'actors com Denzel Washington al film <i>Hurricane</i>, perquè la cosa comencés a canviar una mica. Només cal recordar que Hurricane va ser empresonat pel caprici d'un jutge que no es preguntava si era culpable: només veia que aquell subjecte, un negre, no era un dels seus. I això va ser prou per condemnar-lo. <br />
<br />
Si la història d'Hurricane s'esdevingués ara, em pregunto si els que l'estimaven, des de fora la presó, no s'haurien acostumat a expressar la seva protesta duent un llacet groc.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Pere Rovira<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01241595259983130104noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-21601572704421150372017-10-05T06:15:00.001+02:002017-10-14T22:22:11.992+02:00Aprendiendo un (multi)oficio – nuestro segundo cortometraje<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="text-align: justify;">Ha pasado casi un año desde que estrenamos </span><a href="https://www.circulobipolar.com/filmograf%C3%ADa/ensayo/" style="text-align: justify;">Ensayo</a><span style="text-align: justify;">, el primer cortometraje en el que he participado y que compartí con profusión por estos pagos (</span><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2016/07/como-producir-un-cortometraje-sin-saber.html" style="text-align: justify;">1</a><span style="text-align: justify;">,</span><span style="text-align: justify;"> </span><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2016/08/como-producir-un-cortometraje-sin-saber.html" style="text-align: justify;">2</a><span style="text-align: justify;">,</span><span style="text-align: justify;"> </span><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2016/09/como-producir-un-cortometraje-sin-saber_5.html" style="text-align: justify;">3</a><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">y</span><span style="text-align: justify;"> </span><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2016/12/como-producir-un-cortometraje-sin-saber.html" style="text-align: justify;">4</a><span style="text-align: justify;">). A pesar del ingente esfuerzo que tuvimos que invertir para compensar nuestra</span><span style="text-align: justify;"> </span><s style="text-align: justify;">insensatez</s><span style="text-align: justify;"> </span><u style="text-align: justify;">falta de experiencia</u><span style="text-align: justify;">, la vivencia fue tan buena que, además de crear un corto, fundamos la productora</span><span style="text-align: justify;"> </span><a href="http://www.circulobipolar.com/" style="text-align: justify;">Círculo Bipolar</a><span style="text-align: justify;">.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePQiQwnz2PhE3gDRo8vs80BejQDsfA48cqhWBPGhZJgVvIVAuVtGoGHR0w7FiJ-fy6TplPzBtA7XWlt_sJzZp5wWAwt7mQH5av6rTGuFkJOtJ09MyXiSUeO6b8d0XeHXPmdx5INuCaFc/s1600/P2270770.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjePQiQwnz2PhE3gDRo8vs80BejQDsfA48cqhWBPGhZJgVvIVAuVtGoGHR0w7FiJ-fy6TplPzBtA7XWlt_sJzZp5wWAwt7mQH5av6rTGuFkJOtJ09MyXiSUeO6b8d0XeHXPmdx5INuCaFc/s640/P2270770.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A finales de 2016 reiniciamos el
ciclo completo de producción de un cortometraje, esta vez, con muchas lecciones
aprendidas y con la gran ventaja de haber dejado de ser completos novatos para pasar
a ser novatos sin más. Por si fuera del interés de alguien, ahí van las
principales mejoras y lecciones aprendidas en nuestro segundo corto, <i>Nina de paper</i>:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>El guión debe estar cerrado al 99% desde el minuto cero</b>. En <i>Ensayo</i> hubo ajustes en el guión hasta el
momento del montaje (incluido), un gran error que solventamos a base de
imaginación, buenos consejos externos y la mutilación de más de un tercio del
metraje. <i>Nina de Paper</i> era la
adaptación de un cuento incluido en el libro <a href="http://murielvillanueva.com/portafolio-item/nines/">Nines</a>, de Muriel
Villanueva (editorial Males Herbes, 2017). Por supuesto, tener a la autora como
parte del equipo facilitó enormemente todo el trabajo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>Hace falta MUCHA (ni poca ni demasiada) gente bien coordinada</b>. En <i>Ensayo</i> infraestimamos este punto, en
parte limitados por el espacio disponible en los lugares de grabación y en
parte por nuestro desconocimiento. El número de personas que conformaron el
equipo técnico y sus funciones en cada corto fue el siguiente (6 personas en <i>Ensayo</i>, 14 en <i>Nina de paper</i>):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td colspan="2" style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 215.1pt;" valign="top" width="287"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ensayo<o:p></o:p></span></b></div>
</td>
<td colspan="2" style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 220.9pt;" valign="top" width="295"><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Nina
de paper</span></b></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dirección, sonido, acting, copias de seguridad</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dirección</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dirección de fotografía, iluminación, operador de
cámara</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Acting</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">3</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arte y atrezo, vestuario</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">3</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fotografía técnica, operador de cámara</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Regidor, director de producción, operario de
sonido</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ayudante de operador de cámara, copias de
seguridad</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">5</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Script y ayudante de producción</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">5</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fotografía artística</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 19.6pt;" valign="top" width="26"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">6</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 195.5pt;" valign="top" width="261"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ayudante de producción y cocina</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">6</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arte y atrezo</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td colspan="2" rowspan="8" style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 215.1pt;" valign="top" width="287"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">7</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Vestuario</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">8</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Regidor, director de producción</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">9</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Operario de sonido</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">10</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Script y ayudante de producción</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">11</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ayudante de producción</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">12</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ayudante de producción</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">13</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cocina</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 22.0pt;" valign="top" width="29"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">14</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 198.9pt;" valign="top" width="265"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Maquillaje</span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Como es evidente, <i>Nina de paper</i> era en muchos aspectos más
complejo que <i>Ensayo</i>, por lo que había
nuevas tareas a cubrir con personal adicional. Pero lo que marcó la diferencia
fue poder reducir la carga de trabajo de cada participante. Aunque algunos de
los cargos menos críticos estaban sujetos a rotaciones, desdoblamientos y
sustituciones, casi en todo momento había una persona de guardia cubriendo cada
uno. Cabe decir que, aun habiendo tenido posibilidad de contar con más gente,
no habríamos ampliado más el equipo, por el riesgo de ingobernabilidad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>La financiación</b>: en <i>Ensayo</i>
nos pudimos autofinanciar gracias a emplear el reducido equipo humano mencionado
y a no cargar en el presupuesto la compra ni el alquiler de ningún material. En <i>Nina
de paper</i> incrementamos el presupuesto autofinanciado para podernos hacer con un mínimo de equipo de iluminación, y el resto de gastos lo cubrimos con una campaña de mecenazgo Verkami (¡muchísimas gracias nuevamente a l@s mecenas!). Por cierto: hacer un Verkami es bastante más
complejo de lo que parece: esta plataforma exige completar una ficha muy
completa con la descripción del proyecto y del equipo promotor y debe pasar por
una fase de validación del proyecto y de las recompensas ofrecidas para poder
ser admitido. Después, se descuenta de la recaudación el 7% de comisión de la
plataforma, los impuestos correspondientes y el precio de preparación y envío
de las recompensas. Por supuesto, sale a cuenta y ha sido una gran
experiencia, pero no es ningún chollo. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJRI6BnSq_ujHz_q0xxclGDiWsBxOWXsei3IHqisoUrf0pwdBAS6Tw_EPCuond5SkJGbKIR2taBKsn8q_6zZ39j4th8iA_R8y9vm-r6IGN6pGDgkTtEccCy8E_EqdNlBQpYxdTYOqZz30/s1600/P2270814.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJRI6BnSq_ujHz_q0xxclGDiWsBxOWXsei3IHqisoUrf0pwdBAS6Tw_EPCuond5SkJGbKIR2taBKsn8q_6zZ39j4th8iA_R8y9vm-r6IGN6pGDgkTtEccCy8E_EqdNlBQpYxdTYOqZz30/s640/P2270814.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>Estructura clara de toma de decisiones</b>: en nuestro caso nos
funcionó muy bien un método que se podría llamar “despotismo participativo”:
somos un equipo muy horizontal, organizado en sub-equipos (siempre con un/a coordinador/a)
en el que tod@s intentamos hacer aportes y mejoras, tanto a las grandes
decisiones como a los detalles más nimios. Todo el mundo puede hacer sugerencias
para mejorar todo aspecto en el que se ve involucrado, lo cual nos ha permitido
avances en la eficiencia. Pero tan importante es esta implicación de todo el
equipo como el hecho de que esté claro a quién se hacen las aportaciones y
sobre todo quién toma la decisión final: el coordinador de cada sub-equipo para
cuestiones concretas, la autora del cuento en tema de guión, acting y diálogos
y el director en casi todo lo demás.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>Un espacio de rodaje a plena disposición</b>: gran parte del rodaje de <i>Ensayo</i> fue realizado en una casa cuyos
habitantes tuvieron la enorme amabilidad de acogernos y de ponernos todas las
facilidades posibles y a los que estamos enormemente agradecidos, pero no dejaba
de ser un espacio habitado en el cual los movimientos estaban limitados. Además,
al trabajar en un único espacio se perdía mucho tiempo en los cambios de
decorado antes de cada escena. En <i>Nina de
paper</i> contamos con un espacio mucho más amplio, un chalet que no es
residencia permanente y que, con la misma gran generosidad, nos cedieron otros amigos...así,
contamos con espacios independientes para cocinar y comer, habitaciones
habilitadas como ropero o estudios de maquillaje…y lo que es más importante:
pudimos utilizar varias de ellas como escenario, lo que nos permitía preparar una
escena DURANTE el rodaje de las anteriores, así que en todo momento había un
escenario listo para rodar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8S55wv5-2NWqkl0OmUouacxd257fGMN6gj0RG5FqWrDo2lZrv5-FO0mFKOYwLdVy8wVN71vuHBXSRY16rWos4WlWwgAcbJh4-lmRjxYA0cHTRMgB8GJBdTmnteGrfWEIfGdrnVpz0nLU/s1600/P2270877.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8S55wv5-2NWqkl0OmUouacxd257fGMN6gj0RG5FqWrDo2lZrv5-FO0mFKOYwLdVy8wVN71vuHBXSRY16rWos4WlWwgAcbJh4-lmRjxYA0cHTRMgB8GJBdTmnteGrfWEIfGdrnVpz0nLU/s640/P2270877.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>Mínima exposición a las contingencias</b>: en <i>Ensayo</i> cometimos la temeridad de programar el rodaje de varias
escenas en momentos del día inamovibles: al atardecer. Esto nos obligó a sumar
varias horas y días de rodaje y nos expuso a todo tipo de contratiempos ligados
a la meteorología. Esta vez, todo el corto se podía rodar con cualquier
meteorología.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- <b>Y claro, la experiencia</b>: el “núcleo duro” del equipo ya había
participado en Ensayo, por lo que muchos de los procesos de antes, durante y
después del rodaje ya estaban claros. Pero la gran diferencia estuvo en el trabajo
de los montadores: los programas de montaje son muy complejos, así que esta vez
pudimos amortizar el aprendizaje ganado durante el primer corto, tanto a nivel
de manejo de los programas como de los protocolos de gestión de los archivos de
audio y vídeo. Además, probamos con gran éxito un curioso invento: la "carta de color", una paleta con una escala de colores y grises que permite facilitar los ajustes finales de la imagen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Por supuesto, no seremos tan
ingenuos como para pensar que ya sabemos “hacer cine”. Somos unos recién
llegados, prácticamente autodidactas y hemos cometido nuevos errores que
esperamos corregir, aunque por supuesto se vayan a añadir otros… </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Y aquí tenéis el resultado de
este proceso:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.circulobipolar.com/filmograf%C3%ADa/nina-de-paper/">https://www.circulobipolar.com/filmograf%C3%ADa/nina-de-paper/</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El observador</span></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-64093773414181904712017-10-05T06:15:00.000+02:002017-10-05T08:27:50.114+02:00De visita per Iran<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Continuem de
visita per Iran, un dels (tristament) grans desconeguts per a molts de
nosaltres...una cultura, llengua i història ancestrals, i una de les potències
que marquen i són marcades per l’equilibri de forces a Orient Mitjà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>1. Tapisseria
deluxe</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La primera
pregunta que us farà la gent és: “Madrid or Barça?” Aquest conductor té les
seves preferències força clares.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSV5wN7BeMZxTO106jFg_S-h_nd9OMcmpEI8caQL9LtXXWAiASF8wR0uLM7NqwjULDNm_OzHMB-h-eiqs0pp0wxbU8LdwSD-IFKHMZyMejbMQ2DXSL4cCwX9X3WNDOZvs7K3UOuwTeeM/s1600/Iran_10+%25284%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSV5wN7BeMZxTO106jFg_S-h_nd9OMcmpEI8caQL9LtXXWAiASF8wR0uLM7NqwjULDNm_OzHMB-h-eiqs0pp0wxbU8LdwSD-IFKHMZyMejbMQ2DXSL4cCwX9X3WNDOZvs7K3UOuwTeeM/s640/Iran_10+%25284%2529.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>2. Benvinguts a l’Orient...</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Es diu normalment que l’Orient comença al creuar el Bòsfor...des d’aquí apostem per una divisió més subtil: si veiem a gent capaç de romandre asseguda sobre els talons durant hores i hi ha prevalença absoluta d’aquesta mena de lavabos (sense tassa ni paper), podem dir amb tota seguretat que som a l’orient...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIRUCghzbupdsr0SkPYMvyg24z5h_rfO6l6_4H4WyKyv5oCgZnPF63-RT9OBZzr34DjmxYDT22qCZP9EzKfXjUrpyM5xRKQvjgcBDCBe2Q00Qwvu5oXBA-MS3ek5hIdqac8_GBkXsS8uo/s1600/Iran_10+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIRUCghzbupdsr0SkPYMvyg24z5h_rfO6l6_4H4WyKyv5oCgZnPF63-RT9OBZzr34DjmxYDT22qCZP9EzKfXjUrpyM5xRKQvjgcBDCBe2Q00Qwvu5oXBA-MS3ek5hIdqac8_GBkXsS8uo/s640/Iran_10+%25281%2529.JPG" width="640" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="Iran que gran pais (6).JPG" id="_x0037__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1028" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (6)" src="file:///C:\Users\JAIME~1.COE\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>3. Delícies
gastronòmiques</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">S’ha de dir que
el menjar és, en general, extraordinari. Una altra cosa és que la manca d’oli
d’oliva i de tradició lletera / manteguera els hagi emportat a comercialitzar
greix d’ovella...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shape alt="Iran que gran pais (4).JPG" id="_x0035__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1027" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; rotation: 90; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (4)" src="file:///C:\Users\JAIME~1.COE\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWhPrRglz_AeoB0K5XlbTodyE18PLTddkY34l4K9p4cmuBco8MKki5DEEVAwVM2yoiwqoa0e3vMAIvQjKERVziRX6off9l2moFZudlOuGsuxyTSwiT6DjqtFbQlxLmuAYFZ2N5IPSxuag/s1600/Iran_10+%25283%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWhPrRglz_AeoB0K5XlbTodyE18PLTddkY34l4K9p4cmuBco8MKki5DEEVAwVM2yoiwqoa0e3vMAIvQjKERVziRX6off9l2moFZudlOuGsuxyTSwiT6DjqtFbQlxLmuAYFZ2N5IPSxuag/s400/Iran_10+%25283%2529.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>4. Més històries
amb occident</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquesta imatge
tan marciana va ser presa al costat del mausoleu d’un dels grans màrtirs xiís.
A la pantalla anaven passant imatges d’allò més diverses (com ara, aquesta
mateixa) amb el subtítol “Down with UK”. No va ser possible captar tots els
matisos que envolten aquesta imatge, s’accepten idees.. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDIp85LDlV4070L0cA1eS-wb-l3fiIHbPB4hMwYawVveZv0WGG5Bp5lvLLD4cpCdtksskYEQ0JSL4TakswANa4jJpFCxJXlhqCopHcc5_iDqqo_rthu36vQAd7Hvyemqo4_o_2gU-LBU/s1600/Iran_10+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1239" data-original-width="1600" height="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUDIp85LDlV4070L0cA1eS-wb-l3fiIHbPB4hMwYawVveZv0WGG5Bp5lvLLD4cpCdtksskYEQ0JSL4TakswANa4jJpFCxJXlhqCopHcc5_iDqqo_rthu36vQAd7Hvyemqo4_o_2gU-LBU/s640/Iran_10+%25282%2529.JPG" width="640" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shape alt="Iran que gran pais (3).JPG" id="_x0034__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1026" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (3)" src="file:///C:\Users\JAIME~1.COE\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shape alt="Iran que gran pais (1)-001.JPG" id="_x0032__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (1)-001" src="file:///C:\Users\JAIME~1.COE\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-75429396816876742992017-10-05T05:44:00.000+02:002017-10-05T05:44:03.125+02:00Tortitas integrales de remolacha y plátano<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7oiSBeAPC94ZB9DbtRLbfdrWFmM_8i3oNuVYpsRgA7UanWGjdmCa3_jkCPmD7ukXFII9bSIPZzJ5PVHxQuqwYzZuajz070iYV7LKd34_uWhcWAc10C-poH60HkJ7v3_BuJiywe7qVSNU/s1600/DSC_0946a.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7oiSBeAPC94ZB9DbtRLbfdrWFmM_8i3oNuVYpsRgA7UanWGjdmCa3_jkCPmD7ukXFII9bSIPZzJ5PVHxQuqwYzZuajz070iYV7LKd34_uWhcWAc10C-poH60HkJ7v3_BuJiywe7qVSNU/s400/DSC_0946a.JPG" width="400" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ingredientes (para 8 tortitas aprox.):</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">100 gr de harina de trigo integral</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 cucharadita de levadura en polvo</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">100 ml de leche</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 huevo</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 remolacha pequeña/mediana (cruda)</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2 plátanos maduros</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 cucharadita de miel</span></li>
</ul>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Para acompañar:</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Plátano</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Avellanas</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Yogurt natural con miel</span></li>
</ul>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Elaboración:</span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Introducimos todos los ingredientes en el vaso batidor o batidora, y batimos unos segundos a máxima potencia.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En una sartén caliente, pincelamos con un poco de aceite y ponemos un poco de masa sin extenderla por la sartén. Cuando la tortita empiece a hacer agujeritos le damos la vuelta y doramos por el otro lado.</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Servimos bien calientes y acompañadas de plátano, avellanas troceadas y el toque fresco se lo damos con el yogurt natural con miel. Deliciosas!</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div style="background-color: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #333333; line-height: 20.286px; text-align: center;"> También podéis seguirme en</span><span style="color: #e06666;"><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="color: #e06666;"><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;">L</span>imón a la sal</a><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">,</a><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="https://instagram.com/limonalasal/" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">instagram</a><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;">y</span><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="https://twitter.com/limonalasal" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">twitter</a></span><span style="color: #333333; line-height: 20.286px; text-align: center;">!!! </span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #333333; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><span style="background-color: transparent; text-align: center;">¡Feliz Octubre!</span></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-15210291039471148642017-10-05T05:37:00.000+02:002017-10-23T17:16:04.808+02:00L'increïble normalitat de Wes Montgomery<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Benvinguts al Footprints,</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Avui us presento un músic que no ha arribat a ser: jo
mateix. Calculo que tenia 10 anys quan vaig començar a tocar la guitarra en una
escola de música de barri. I una mica més tard em va començar a interessar la
música, suposo que un cop superades les primeres durícies als dits i gastades
les Viledes perquè no em rellisqués la grossa guitarra de les meves cametes
petites de nen. Mica en mica, suposo que per osmosi del que s'escoltava a casa,
el jazz em va anar atraient. A casa, els pares escoltaven l'Armstrong, la
Billie, Duke Ellington, Count Basie, Lester Young i fins i tot una mica de
Miles Davis. Jo, iniciant-me en el gust pel jazz, escoltava la música i aprenia
la vida de tots aquests grans alhora que descobria, amb gran desil·lusió, que
qui no havia patit una infantesa terrible, algun accident traumàtic i una vida
amanida per alcohol i drogues no podia arribar a ser un bon músic de jazz. Però
el dia que vaig descobrir un tal Wes Montgomery, un guitarrista normal, i m'hi
vaig emmirallar.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhREb4ExHPv3nxC-PICqNYw5bzAa8v5PWIbf2tkkSeDIDexUckr6RUCam57DfIypJfTpkedQDRt1BUdK-6_YADnWiRVNiBO44i9YMoN2KDcRF-qxePmPGOM1lXKumEEY_fOr1TLr7Zao4Vs/s1600/wes1.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="568" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhREb4ExHPv3nxC-PICqNYw5bzAa8v5PWIbf2tkkSeDIDexUckr6RUCam57DfIypJfTpkedQDRt1BUdK-6_YADnWiRVNiBO44i9YMoN2KDcRF-qxePmPGOM1lXKumEEY_fOr1TLr7Zao4Vs/s400/wes1.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Wes Montgomery</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Wes Montgomery va néixer l'any 1923 a Indianapolis. Tot i
formar part d'una família de músics (els seus germans Monk i Buddy tocaven el
contrabaix i el piano respectivament), Wes Montgomery no començà a tocar la
guitarra fins els 19 anys. Tot i no rebre una formació musical reglamentada,
ràpidament va progressar i a principi dels anys 40 entrà a treballar a l'orquestra
de Lionel Hampton fent gires arreu del país. Pocs anys després decidí tornar a
Indiannapolis per estar amb la família i cuidar els seus set fills. A partir dels
anys 50, coincidint amb els millors de la seva carrera musical, alternà la
feina en una fàbrica de transistors amb les actuacions musicals a les nits.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/nbuRMYi2F6Q/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/nbuRMYi2F6Q?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
Un dels aspectes més destacats de Wes Montgomery és la
peculiar tècnica de la seva mà dreta. Quan la majoria de guitarristes toquen
amb l'ús d'una pua o, depenent de l'estil, usant els quatre primers dits de la
mà (polze per les cordes baixes i índex, cor i anular per les agudes), Wes
Montgomery inventà un mix entre els dos mètodes: usar el dit polze a mode de
pua. La posició de la mà dreta consisteix en repenjar tots els dits al
golpejador de la guitarra, alliberant només el polze que toca les cordes en
sentit descendent. Diu la llegenda que Wes Montgomery començà a tocar d'aquesta
manera per tal de no fer tan soroll mentre assajava a casa i així no molestar
els veïns. Cert o no, el fet és que la sonoritat que s'obté de la guitarra és
molt més suau i càlida que amb una pua i són molts els guitarristes que han
usat aquesta tècnica posteriorment. Però la mà esquerra de Wes Montgomery també
seguia una tècnica particular. Les sis cordes d'una guitarra tenen moltes notes
repetides, de manera que si es deixa mà estàtica en una posició (per exemple a
la part superior del màstil) i es va canviant de cordes, es pot arribar a tocar
un rang una mica superior a tres octaves. Però Wes Montgomery feia córrer la mà
amunt i avall del màstil, oblidant-se de posicions estàtiques (o
"box") per fer verdaderes meravelles tocant, per exemple, una sola
corda.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<!--[endif]--></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpyTNyj48dZhVsOoOY7CYsomojD6AKO76Ug3bq_V13vklrE9p5_f_DOq2ZdmA0_ZtRH1BOloyLp_hBA_lB39eXidmXFvaBIpygWomdLtl30KwwXQgcFdcxyedEym4t0oswXjWP8AYCSOwg/s1600/wes2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="173" data-original-width="344" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpyTNyj48dZhVsOoOY7CYsomojD6AKO76Ug3bq_V13vklrE9p5_f_DOq2ZdmA0_ZtRH1BOloyLp_hBA_lB39eXidmXFvaBIpygWomdLtl30KwwXQgcFdcxyedEym4t0oswXjWP8AYCSOwg/s400/wes2.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Wes Montgomery i la seva particular tècnica a la guitarra</td></tr>
</tbody></table>
Els solos de Wes Montgomery són en gènere de jazz en si
mateixos. Més enllà de la seva tècnica particular, les improvisacions de Wes es
caracteritzen per jugar i imitar diferents estils i instruments alhora.
Normalment començava els solos amb un o dos coros de "single notes"
seguint els músics boppers de l'època i bevent del gran pare de tots els guitarristes
de jazz, Charlie Christian. Es tracta de melodies abarrotades de notes en que
es juga amb canvis d'intensitat i cadències per crear un discurs. Enllaçats a
aquests coros, Wes iniciava melodies en octaves paral·leles i simultànies,
talment com si fos un piano. La guitarra permet trobar dues notes a diferents octaves
(per exemple dos Sol, però un 6 tons per sobre de l'altre) amb posicions de mà
relativament senzilles (vegeu el primer minut <a href="https://www.youtube.com/watch?v=jB3rorLtosM">d'aquest vídeo</a>). El que
és complicat és fer-ho a la velocitat a la que tocava Wes. I si això encara fos
poc, alguns solos i melodies centrals, com el cas de "I've Grown Accostumated to Her Face" els tocava amb acords. Això vol dir tocar una combinació de, com a mínim, tres
notes simultànies fent-ne destacar més una (normalment la més aguda) perquè
vagi dibuixant una melodia amb els acords posteriors. Aquesta tècnica obliga a
jugar amb inversions d'acords (canvi en l'ordre de les notes que constitueixen
un acord) coneguts com a "voisings" i que signifiquen un ventall
enorme de posicions al llarg del màstil de la guitarra (vegeu els primers 30
segons <a href="https://www.youtube.com/watch?v=LJOYCC5VgpM">d'aquest vídeo</a>). En resum, escoltar i veure
tocar a Wes Montgomery és un espectacle extraordinari.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/MOm17yw__6U/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/MOm17yw__6U?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p> </o:p> </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Al llarg de la seva vida Wes jugà amb diferents estils de
jazz. Així com va començar a tocar bebop seguint la moda dels seus
contemporanis, passà també pel cool jazz,per l'excitant soul jazz i fins i tot,
a finals de carrera, buscà èxits molt comercials tocant melodies dels Beatles
acompanyat per orquestra. Com a músic fou un autèntic "crossover" . Els
millors treballs de Wes Montgomery es concentren a finals dels 50 i inicis dels
60, destacant els àlbums "The Incredible Jazz Guitar of Wes
Montgomery", "Smoking at the Half Note" i "Full House"
on hi ha els temes que avui encara el
mantenen com el gran referent de guitarrista jazz: Gone With the Wind, Wes
Coast Blues, Missile Blues, D-Natural Blues, Round Midnight, The Road Song, Here's that Rainny
Day, Impressions, Yesterdays, Tequila, Twisted Blues, Four on Six, el preciós
(i poc reconegut) Leila i un llarguíssim etcètera.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/EksUgcyXoO8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/EksUgcyXoO8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Wes Montgomery era un home corrent, amb una vida lluny de
les extravagàncies d'altres estrelles de jazz, però com molts d'ells, morí jove
als 45 anys degut a un atac de cor. Com a músic va saber convertir els seus
defectes en virtuts particulars. Però això que sembla un concepte tan senzill
(i de llibre d'autoajuda), és extraordinàriament complicat. Paral·lelament, jo
m'hi vaig intentar comparar (vaig començar a tocar la guitarra 7 anys abans que
ell, punt per a mi), vaig intentar copiar la seva tècnica i fins i tot algun
solo (1000 punts per ell). Però finalment vaig triar el camí més fàcil: saber
reconèixer que més valia escoltar les virtuts dels bons músics que insistir en
els meus defectes d'intèrpret i, així, poder gaudir escoltant cada solo de
l'increïble, i normal, Wes Montgomery.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fonts:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">- Gioia, Ted. </span><i style="text-align: left;">Historia del jazz. </i><span style="text-align: left;">Turner Noema, 1997</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">- Marshall, Wolf. <i>The best of Wes Montgomery</i>, 2001.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<br />
Llista Spotify:
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify%3Auser%3A1196452931%3Aplaylist%3A0FQf6PF7iwq3Jn7kyHjA1r" width="300"></iframe>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06904154497221628455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-5678001782503154792017-09-05T06:15:00.000+02:002017-09-07T08:35:24.753+02:00Líbano, una eternidad en el alambre (III - final)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;">Terminábamos el </span><span lang="EN-US" style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2017/07/libano-una-eternidad-en-el-alambre-ii.html"><span lang="ES">capítulo
anterior</span></a></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; text-align: justify;"> con una doble pregunta: ¿cómo mantener la paz y los medios de vida en un
país tan densa y diversamente poblado y tan mal provisto de recursos naturales?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Cómo se gestiona un país de oriente próximo con 18 grupos religiosos?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El matiz “oriente próximo” no es
gratuito…como todos sabemos, en el tablero geopolítico mundial el punto más
caliente desde el fin de la II Guerra Mundial ha sido la franja que va desde el
Mediterráneo oriental hasta poco más allá del Golfo Pérsico… Israel, Irán,
Irak, Afganistán y ahora Siria han sido el tablero donde las grandes potencias
se han jugado su influencia. Líbano no fue ajeno a estas tensiones, pasando por
una larga guerra civil (1975-1989), más religiosa que política. Desde entonces,
no han faltado los conflictos, aunque por suerte la violencia sectaria ha
pasado a ser bastante esporádica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La fórmula utilizada para conseguir cierta
gobernabilidad tiene su origen en los años 30, aunque ha sido modificada tras la
guerra civil. Se basa en un reparto de poder “apriorístico”, por el cual los
cargos públicos se reparten entre los diferentes grupos religiosos en función
del censo poblacional*. Por ejemplo:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- El presidente y el jefe de las fuerzas
armadas son (cristianos) maronitas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- El primer ministro es (musulmán) suní<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- El portavoz del parlamento es (musulmán)
chií<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- El viceportavoz del parlamento y viceprimer
ministro son (cristianos) griegos ortodoxos<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- El comandante del ejército es un (musulmán,
según a quién preguntes) druso<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Después, los diferentes ministerios,
direcciones generales, escaños del parlamento, etc, se van repartiendo entre éstos
y otros grupos religiosos, manteniendo un equilibrio del 50% entre cristianos y
musulmanes. El objetivo final de este sistema tan compartimentado es que ningún
grupo religioso tenga la tentación de forzar las cosas para intentar conseguir
más de cuota de poder, ya que tendrá en contra al resto, que, juntos, siempre
serán más numerosos. Los inconvenientes, que son muchos, incluyen la falta de
coordinación entre los diferentes grupos religiosos, no ya solo a nivel
político sino de casi cualquier actividad pública: colegios, medios de
comunicación, clubes deportivos…El único estamento que escapa de este
sectarismo, y que precisamente es el mejor valorado por la ciudadanía, es el
ejército. En la misma línea, otro factor de cohesión son los dos enemigos que
comparten todos los grupos religiosos: Israel (país limítrofe cuyo nombre no
aparece en ningún mapa) y, durante las fases más duras de la guerra de Siria,
el Daesh/ISIS.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcHopA_5zX0eyoKQeG8WLVeu7xjSSIQgICrmjbDVnejJjTkA5CxHxOTdSqQSwaFZfu6m30BrNAlH4nQSomHXtaSrfioYvRoGtUgru_so65wCdTVI0qUC85ImT-dpfBHnGiPwYQ4pDEinE/s1600/02.+Bechouat+%25287%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="573" data-original-width="859" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcHopA_5zX0eyoKQeG8WLVeu7xjSSIQgICrmjbDVnejJjTkA5CxHxOTdSqQSwaFZfu6m30BrNAlH4nQSomHXtaSrfioYvRoGtUgru_so65wCdTVI0qUC85ImT-dpfBHnGiPwYQ4pDEinE/s640/02.+Bechouat+%25287%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="color: #7f7f7f; font-family: Verdana, sans-serif;">Si se puede arreglar, se arregla. Llama la atención la cantidad de talleres
mecánicos que arreglan y modifican vehículos que en otros sitios serían dados
de baja…aquí un Range Rover hecho descapotable</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">*El censo de religiones en el que se basa el
reparto de poder fue realizado en 1932. Hoy nadie se atreve a actualizarlo, ya
que desembocaría en conflictos para cambiar el reparto de poder, con resultados
imposibles de predecir…el grupo religioso no es únicamente el principal
elemento de identidad de la ciudadanía, sino que todos tienen sus propios
apoyos externos: los maronitas están próximos a occidente y EEUU, los chiíes
tienen fuertes vínculos con Irán y El Asad mientras que los suníes están
apoyados (y apoyan) a una gran parte de los grupos insurgentes de Siria, además
de los países de la península arábiga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Desde la experiencia personal, este
sectarismo se hace evidente a nivel laboral: cuando un extranjero empieza a
trabajar en el Líbano, es automáticamente etiquetado en función del contacto
local que te haya invitado. A partir de ahí se crea un sutil pero impenetrable
muro de cristal que impide establecer contactos con otros locales o
contratistas extranjeros con los que se podrían crear colaboraciones, ya que
“con esos no trabajamos”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">¿Cómo se sostiene una densidad de población extrema (740 habitantes/km<sup>2</sup>)
en un territorio tan poco productivo, sin petróleo y que no es
precisamente un puntal de conocimiento o tecnología?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El país se
sostiene en tres grandes pilares: la banca, las remesas exteriores y el
comercio. La banca vivió durante años de gestionar los ingentes fondos para la (re)construcción
del país tras la guerra y se convirtió en un refugio relativamente tranquilo
para inversores de la región (el secreto bancario ayudó bastante, claro). La
importancia de las remesas (que representan el 20% de la economía del país) se
puede entender con un dato: hay entre 2 y 3 veces más libaneses fuera del
Líbano que dentro. Solo en Brasil hay entre 6 y 7 millones de libaneses (más
que en el Líbano), 1 millón más en Argentina y medio millón en EEUU. La mayor
parte se dedica a la tercera gran actividad: el comercio, que está en el ADN de
este pueblo orgullosamente heredero de los fenicios. Según la <a href="https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/geos/le.html">CIA</a>, la balanza comercial es una
locura: el país importa productos por un valor cinco veces superior al de los
que exporta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En los últimos años, el turismo (sobre todo, de
lujo) está creciendo notablemente, al reunir unas condiciones muy particulares:
país de habla árabe, costa, clima suave y una notable oferta de ocio disfrutable
de manera anónima. Así, Beirut se ha convertido en el patio de recreo de la
clase alta de países del Golfo, y un paseo por el barrio del puerto deportivo
permite asistir a una sucesión de coches de lujo, yates y edificios
ultramodernos. A un par de kilómetros de allí se apiñan los barrios obreros con
bloques de diez y quince pisos…en este bonito mapa de Beirut puede verse cómo
el precio de la vivienda pasa de 7.000 a 2.000 $/m<sup>2</sup> en unos pocos
centenares de metros. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5WeeAquYYI6fu_9e2aPv3h18pEX8YxRk_4xfUX2v26Dorg5wwPS_Gh9dFGVNybtFct2Zzx_x_oUSbROgv53pmo-cHPPiRpGGb4Z22R7xn3TXbNn_aUHm4GTewafQ098d_7z5CpZCOHeU/s1600/Precios_vivienda_Beirut_2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="1079" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5WeeAquYYI6fu_9e2aPv3h18pEX8YxRk_4xfUX2v26Dorg5wwPS_Gh9dFGVNybtFct2Zzx_x_oUSbROgv53pmo-cHPPiRpGGb4Z22R7xn3TXbNn_aUHm4GTewafQ098d_7z5CpZCOHeU/s640/Precios_vivienda_Beirut_2015.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shape alt="Precios_vivienda_Beirut_2015.jpg" id="_x0033__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1027" style="height: 294.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 424.5pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Precios_vivienda_Beirut_2015" src="file:///C:\Users\JAIME~1.COE\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
</v:imagedata></v:shape><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alejándote un poco más de este oasis de
riqueza extrema puedes plantarte, en tan solo 80 km por carretera, en
diferentes áreas bien diferentes, en función de la dirección tomada: hacia el
Norte puedes llegar a una Trípoli con batallas urbanas intermitentes durante
gran parte de la guerra de Siria; hacia el Este te plantas directamente en Siria
(Damasco está a 116 km de Beirut), pudiendo parar por el camino en campos de
refugiados con centenares de miles de personas; hacia el sur puedes llegar a la
zona de exclusión controlada por la ONU desde la última guerra con Israel (2006).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hay ningún país que no esté lleno de
matices, contrastes y contradicciones. Lo que hace único al Líbano es la
microscópica escala geográfica en la que se dan unos cambios tan extremos…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El observador</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie2kidMDPuLqvwP352XMp7qtGdPN3kzut72Kgj_-4prgXJUzk3x-0a8F25bKOOW7XHzxWw_WI9HRu9Ku0h3T5z-kZXLFIKcE7fZobOEuJeOchXuaafyGcfYXEfpp-VazjOxH_Z8bf28xI/s1600/Zeitun.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1301" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie2kidMDPuLqvwP352XMp7qtGdPN3kzut72Kgj_-4prgXJUzk3x-0a8F25bKOOW7XHzxWw_WI9HRu9Ku0h3T5z-kZXLFIKcE7fZobOEuJeOchXuaafyGcfYXEfpp-VazjOxH_Z8bf28xI/s320/Zeitun.jpg" width="260" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDxYB5DXEeFkly6bsUTqE55JYA7sMTy_o3SG8EP9uHPcHogft7MKY86o20XCsgjeqrXR8NUlvRunbP8umOSGfhxdAbSWFUf7l3BQNkriHhCe3OYlttlRmytRmIwNl3NsjjN_3ltrgDahg/s1600/2015_05_Beirut+%25286%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1310" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDxYB5DXEeFkly6bsUTqE55JYA7sMTy_o3SG8EP9uHPcHogft7MKY86o20XCsgjeqrXR8NUlvRunbP8umOSGfhxdAbSWFUf7l3BQNkriHhCe3OYlttlRmytRmIwNl3NsjjN_3ltrgDahg/s320/2015_05_Beirut+%25286%2529.jpg" width="261" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><span style="color: #7f7f7f; font-family: Verdana, sans-serif;">Postales desde Beirut…el puerto y un edificio aún desconchado por una guerra que
acabó hace 30 años</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><u>El libro</u>: se recomienda leer
cualquiera de Amin Maalouf para intentar entender un poco mejor esta sociedad
tan particular. “Identidades asesinas” es extraordinario incluso para entender
otras cosas del mundo en general.<u><o:p></o:p></u></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Las películas</span></u><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">: una esperanzadora
reflexión sobre la vida en el intrincado Líbano rural (metáfora de todo el
país, en realidad) es “<a href="https://www.filmaffinity.com/es/film458312.html">Y
ahora, ¿dónde vamos?</a>” (Nadine Labaki, 2011). Si os va la marcha, tenéis <a href="https://www.filmaffinity.com/es/film551964.html">Incendies</a> (Denis
Villeneuve, 2010), sobre la diáspora y otros temas luctuosos…Y por completar un
triplete: <a href="https://www.filmaffinity.com/es/film677305.html">Vals con
Bashir</a> (Ari Folman, 2008), en un formato muy original, sobre uno de los
momentos más dramáticos de la relación entre Israel y Palestina con escenario
en Líbano.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-76730173111215697522017-09-05T05:55:00.000+02:002017-09-05T05:55:04.458+02:00Poema: Entre la meva panxa i un horitzó de creus<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La porta que grinyola entre
muntanyes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi entro.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Immortalitzo al mòbil el moment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després edito el <i>selfie</i> en blanc i negre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlfwnqa1VxbFmLo5NqebiIzRwm3d_aTvmJVgKtHWhlYS_VoJXbPojGdDyiPodtZVyyqw0i8_bLG7QbdFlaHXMgD4KnCn_TOlDOq3xQrcrfCDP-SQd-oVq3oCBtm35JeuYudVSWxdRLj_md/s1600/IMG_20170828_101656.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlfwnqa1VxbFmLo5NqebiIzRwm3d_aTvmJVgKtHWhlYS_VoJXbPojGdDyiPodtZVyyqw0i8_bLG7QbdFlaHXMgD4KnCn_TOlDOq3xQrcrfCDP-SQd-oVq3oCBtm35JeuYudVSWxdRLj_md/s320/IMG_20170828_101656.jpg" width="288" /></span></a></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt;">Entre la meva panxa i un horitzó
de creus,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">entre el teu pròxim naixement i
tanta mort,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">entre els nostres melics i tots
aquests, aquí estirats,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">tu i jo<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i el nostre part,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">tots els nostres grinyols,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">la teta i l'altra teta,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">el teu primer pipí,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">bolquers, caques i babes,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">banyar-te, plors, massatges,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">deixar que ta germana et bressoli
entre onades<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i amoroseixi el gest, tan seu,
tan oceànic,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i que el teu pare et canti
invencions de les seves,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que un dia seran vostres,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">quan ningú tingui son.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Portar-te de la mà i després ja
no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Evitar-te alguns crits entre els adults.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deixar-te espai.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deixar-te més espai.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un horitzó de passes que
s'allunyen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els meus bolquers, espero.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que m'enterris tu a mi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que et facis tu, amb qui vulguis,
un <i>selfie</i> al meu davant, davant del
cementiri.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que la porta grinyoli quan la
tanquis i marxis<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i que calli,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que calli de bell nou.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Muriel Villanuevahttp://www.blogger.com/profile/05880798268766873450noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-70749029439186026952017-09-05T05:44:00.000+02:002017-09-12T13:06:12.825+02:00Cuscús con cordero<div style="color: #222222;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3l0hJCcBIsau9nHhVvuVwDFe8YKquTDy-mL8Xd6jvXdMe29-Ri1gY4ooZyiTUmsRJcEh2b_juU_i9PhQWPbXQCWSTzc1nia3StBqEVl-XHlT54y_Y72ftOIIyEnWc-IkVZOwOLo3DI24/s1600/DSC_0031a.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3l0hJCcBIsau9nHhVvuVwDFe8YKquTDy-mL8Xd6jvXdMe29-Ri1gY4ooZyiTUmsRJcEh2b_juU_i9PhQWPbXQCWSTzc1nia3StBqEVl-XHlT54y_Y72ftOIIyEnWc-IkVZOwOLo3DI24/s640/DSC_0031a.JPG" width="424" /></a><span style="font-family: inherit;">Ingredientes (para 2 personas):</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1 paletilla de cordero dehuesada</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1/2 Cebolla</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1 Zanahoria</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1/2 Berenjena</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">1 tomate </span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Curry amarillo</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Cominos</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Canela</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Cúrcuma</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Pimienta negra</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Laurel</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Pasta de chile</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Perejil fresco</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">3/4 dientes de ajo</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Sal</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Aceite de oliva</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Para el cuscús:</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">100 gr de cuscús</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Aceite de oliva </span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Sal</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Pimienta negra</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: inherit;">Zumo de 1/2 limón</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Elaboración:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Deshuesamos la paletilla de cordero y cortamos la carne en dados. </span><span style="font-family: inherit;">En una sartén ponemos los dientes de ajo a dorar en un poco de aceite. Incorporamos la carne salpimentada y doramos junto a los ajos. Retiramos y reservamos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">En esa misma sartén vamos añadiendo las verduras, primero la zanahoria y rehogamos unos minutos, después la cebolla y finalmente la berenjena. Cocinamos 5 o 10 minutos e incorporamos la carne junto con el tomate triturado, el perejil troceado, la hoja de laurel, media cucharadita de pasta de chile y todas las especias al gusto. Cubrimos de agua y dejamos cocinar a fuego medio durante 1 hora aproximadamente (p</span><span style="font-family: inherit;">ara conseguir una salsa más espesa podemos añadir un cucharadita de maicena disuelta en agua templada).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Para hacer el cuscús seguimos las indicaciones del fabricante y una vez cocido le añadimos un buen chorro de aceite de oliva, sal, pimienta negra y el zumo de limón. Mezclamos y servimos junto al cordero.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvcGb1Y7_8NgpH9aLo0P97bo9Skafc8HhVdDc7uYaYGf_gn70Xxq94i7gYMXAhXd4RMh2gScHMKRu9f8anAV2SC4Waz4KxgqwG96Np4hcPBNg3Nij1hbItgfCfyiVbfrtfkM20CnLSqMw/s1600/DSC_0008a.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvcGb1Y7_8NgpH9aLo0P97bo9Skafc8HhVdDc7uYaYGf_gn70Xxq94i7gYMXAhXd4RMh2gScHMKRu9f8anAV2SC4Waz4KxgqwG96Np4hcPBNg3Nij1hbItgfCfyiVbfrtfkM20CnLSqMw/s640/DSC_0008a.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="background-color: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333; line-height: 20.286px; text-align: center;"> También podéis seguirme en</span><span style="color: #e06666;"><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="color: #e06666;"><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;">L</span>imón a la sal</a><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">,</a><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="https://instagram.com/limonalasal/" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">instagram</a><span style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;">y</span><span style="line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><a href="https://twitter.com/limonalasal" style="color: #e06666; line-height: 20.286px; text-align: center;">twitter</a></span><span style="color: #333333; line-height: 20.286px; text-align: center;">!!! </span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: inherit; line-height: 20.286px; text-align: center;"> </span><span style="background-color: transparent; text-align: center;">¡Feliz Septiembre!</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-56158296701961575982017-09-05T05:37:00.000+02:002017-09-12T23:49:04.441+02:00Una altra primavera<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
</div>
<br />
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA"><br /></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">I love my man<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">I'm a liar if I say I don't<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">But I'll quit my man<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">I'm a liar if I say I won't<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">[…]<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">I ain't good-looking<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">And my hair ain't curled<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">I ain't good-looking<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">And my hair ain't curled<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">But my mother, she gave me something<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">That's gonna tear me through this world<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Some men like me 'cause I'm happy<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Some 'cause I'm snappy<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Some call me honey<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Others think I got money<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Some tell me "Billie,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Baby you're built for speed."<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Now if you put that all together<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">It makes me everything a good man needs<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA">Una Senyora s'ha apoderat
avui del Footprints. Omple l'escenari i
tota la sala amb la seva presència. L'omple amb la plenitud d'una aurora i l'elegància
d'una gardènia blanca com la que llueix al cap i que fa joc amb els llargs
guants que li tapen els braços quasi enterament. Es tan grossa com sexy i,
sabedora d'això, mou els braços, les mans, posiciona els malucs de manera
hipnòtica. Els ulls li brillen quan canta sobre les seves desgràcies, sobre els
seus amors no correspostos, sobre com la maltracten els homes. I ho canta
delicadament, utilitzant el seu fatalisme com a poderós atractiu. Més d'un
oient a la sala sent que li canta només a ell, com si li dediquessin un crit de socors
per salvar la vida d'una dona sense salvació. Sí, estimats assistents al
Footprints, qui ens ha enamorat avui des
del primer moment és LA Senyora: Lady Day.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="about:invalid#zClosurez" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Resultat d'imatges de billie holiday" border="0" src="" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
Billie Holiday, va néixer com Eleonora Fagan a Baltimore l'any 1915 entre
alegries i tristeses, encara que més de les segones. Va viure en la misèria en una
família on l'àvia havia sigut esclava d'una plantació de Virgínia, el pare
malaltís i desentès amb la família i la mare treballava de criada en diverses cases de
Baltimore i més tard Filadèlfia i Nova York, on s'emportà la petita Billie. Com
si d'una novel·la de Dickens es tractés, la infantesa de Billie Holiday fou
protagonitzada per assetjaments sexuals, alguna temporada en un correccional, treballs
com a "criada" en un "hostal" on només hi anaven homes, la
mort de la besàvia, per qui Billie sentia devoció, a les pròpies mans de la cantant mentre dormien (diuen que a causa del <i>rigor
mortis</i> la nena quedà atrapada a l'abraçada de la difunta fins que finalment
li tallaren els braços), el racisme a cada cantonada (el pare de Billie morí al
no ser atès a temps després d'un infart, ja que els hospitals més propers on es
trobava eren només per a blancs), etc.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/YKqxG09wlIA/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/YKqxG09wlIA?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA">La seva carrera artística començà a petits clubs del Harlem de Nova York,
al principi com a ballarina mediocre fins que va començar a descobrir-se com a
cantant. Amb 15 anys passà per alguns clubs com el Nest Club, el Pod's and
Jerry's-Log Cabin, el Monette's Supper Club, on la sort porta la seva veu a les
orelles de John Hammond crític musical que quedà hipnotitzat per la veu i
presència de Billie Holiday des del primer moment. Del braç de John Hammond,
començà la trajectòria daurada de Billie Holiday: cantà i gravà amb l'orquestra
de Teddy Wilson, que finalment acabà compartint nom i protagonisme amb Billie;
més tard formà una de les parelles més màgica de la història jazz amb Lester
Young; tocà també amb Louis Armstrong, el seu (i de molts altres) ídol de
petita; l'orquestra de Count Basie, la més important del jazz amb el permís de
Duke Ellington (com ja havíem comentat <a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2017/04/un-gran-duke-per-una-gran-orquestra.html">aquí</a>); compartint cartell amb un all-star de jazzman com Coleman
Hawkins, Lester Young, Freddie Green, Gerry Mulligan, Benny Goodman, etc; fins
i tot tingué alguna aparició com a actriu a Hollywood (vegeu aquest un fragment de la película Nova Orleans (1947) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=YdAb9n1Luuo">aquí</a> ,on es mostren sense escrúpols els blancs fent de senyors i els negres fent de criats cantaires</span>).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://media.licdn.com/mpr/mpr/shrinknp_800_800/AAEAAQAAAAAAAAJrAAAAJDUwZDg4M2ZjLTZiNzEtNGUwOS05MTNiLTM3ZDUzZWMwY2ViNw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de billie holiday lester young" border="0" height="277" src="https://media.licdn.com/mpr/mpr/shrinknp_800_800/AAEAAQAAAAAAAAJrAAAAJDUwZDg4M2ZjLTZiNzEtNGUwOS05MTNiLTM3ZDUzZWMwY2ViNw.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Billie Holiday, Lester Young, Coleman Hawkins i Gerry Mulligan, 1957</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Tot i que la vida artística
de Bilie Holiday avançava brillantment, la seva condició d'infortunada la
perseguí tota la vida. Alternà amistat glamouroses com Orson Welles, Bettie
Davis, Lana Turner i Bob Hope amb altres persones més indesitjables com els
seus dos marits, primer Jimmy Monroe (trombonista mediocre, faldiller i abusiu)
i anys més tard amb Louis McKay (sicari mafiós que també la va maltractar). Tampoc
van faltar alcohol i drogues, que la dugueren a la presó durant nou mesos l'any
1949. Billie Holiday sempre es va poder sobreposar a aquestes situacions, però
el seu cos destrossat i la seva veu cada vegada irreconeixible (escolteu, per
exemple, <i>Deed I do</i> i <i>All of you</i> gravades al 1959) s'apagaren definitivament el
juny de 1959.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; text-align: center;">
<i><span lang="CA">My man don't love me<br />
Treats me oh so mean<br />
My man he don't love me<br />
Treats me awfully<br />
He's the lowest man<br />
That I've ever seen<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; text-align: center;">
<i><span lang="CA">[…]<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; text-align: center;">
<i><span lang="CA">But when he starts in to love me<br />
He's so fine and mellow<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; text-align: center;">
<i><span lang="CA">But if you treat me right baby<br />
I'll stay home everyday<br />
If you treat me right baby<br />
I'll stay home everyday<br />
But you're so mean to me baby<br />
I know you're gonna drive me away<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; text-align: center;">
<i><span lang="CA"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Diu el crític de jazz Albert Murray que si les vides complicades treuen el
millor dels artistes tenim sort de l'accidentada vida de Billie Holiday. I és
que Billie té el do de prendre el dolor i fer-ne cançó. Les seves lletres són
punyents, parlen d'amors frustrats, de cors partits. Però encara prenen una
dimensió més profunda quan són cantades amb aquesta veu que sona com un lament
carregat de sensibilitat, on els sentiments flueixen per expressar tota una
vida en una sola veu. Tot i això, la veu de Billie no té molt volum, la
tessitura és reduïda (una octava i mitja), sense <i>vibrato</i>, fent poc ús de
tècniques com l'<i>scat</i> (improvisació melòdica jugant amb la veu com si fos un
instrument), però tot era compensat per la gran capacitat de comunicar amb la
veu. Una altra característica interpretativa de Billie Holiday és la manera que
té de jugar amb les melodies, estirant i escurçant notes que sonen disteses,
com suspeses per sobre del ritme que marca l'orquestra. Billie Holiday no només
cantava, sinó que interpretava. I ho feia segons la conjuntura del cada moment, de manera que és difícil sentir-la repetir un tema igual dues vegades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un símil comunament usat entre amants i crítics de jazz és comparar la veu
de Billie Holiday amb el so d'un saxo. I no un saxo qualsevol, sinó el de
Lester Young, de so trencat, amb vent, sense obligacions rítmiques ni
melòdiques. Un exemple curiós el proposa Andre Hodeir que troba un paral·lelisme en escoltar la versió de cada un de <i>These
Folish Things</i> i notar la mateixa intenció interpretativa del saxo i la veu,
fins i tot el mateix salt de quarta en els primers compassos i la mateixa
elecció de clímax expressiu i la mateixa nota de recaiguda. La veu i el saxo
interpreten igual. Cantant i saxofonista entenen la música igual. Billie i
Lester entenen la vida igual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA">La relació entre Billie
Holiday i Lester young no és només professional sinó que van tenir una gran
amistat. Diuen que va ser Lester Young, anomenat The President, qui va motejar
a Billie com a Lady Day, nom amb el que va ser coneguda als cercles jazzístics.
Fins i tot durant un temps van viure junts en un apartament de Nova York, també
amb la mare de Billie, per qui Lester Young sentia una gran simpatia. D'aquesta
amistat en sortiren moltíssimes gravacions, per privilegi nostre: <i>Easy living, All of me, The man I love, When you're smiling</i>, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://i.pinimg.com/736x/4d/7c/74/4d7c747547cfba8fc457b9ee4c27318f--billy-holiday-classic-jazz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Resultat d'imatges de billie holiday lester young" border="0" height="400" src="https://i.pinimg.com/736x/4d/7c/74/4d7c747547cfba8fc457b9ee4c27318f--billy-holiday-classic-jazz.jpg" width="310" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">The Press and the Lady</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA">Billie Holiday interpretà
majoritàriament estàndards de jazz i encara que la seva producció com a compositora no és molt àmplia, sí que és molt famosa. Potser el tema de Billie més conegut
és <i>Strange fruit</i>, un poema de Lewis Allen que tracta dels linxaments dels
negres al sud dels EEUU. Impressionada per la lletra, Billie i el pianista
Sonny White (també té gràcia el seu nom) li posaren lletra. Quan volgué
enregistrar-la, la CBS, discogràfica amb qui Billie tenia contracte, s'hi negà
degut al fort contingut social, però sí que permeteren que Billie la gravés amb
alguna altra discogràfica. Des de llavors és convertí en el tema predilecte
dels admiradors de Lady Day, qui la tocava a cada concert escoltant la llarga
introducció de piano, carregant les emocions per expressar-les cruament mentre
interpretava:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/-_R8xxeMFEU/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/-_R8xxeMFEU?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Southern trees bear strange fruit<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Blood on the leaves and blood at the root<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Black bodies swinging in the southern breeze<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Strange fruit hanging from the poplar trees<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Pastoral scene of the gallant south<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">The bulging eyes and the twisted mouth<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Scent of magnolias, sweet and fresh<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Then the sudden smell of burning flesh<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Here is fruit for the crows to pluck<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">For the rain to gather, for the wind to suck<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">For the sun to rot, for the trees to drop<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: center;">
<i><span lang="CA">Here is a strange and bitter crop<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0in; text-align: justify;">
<span lang="CA">En conèixer la vida de Lady
Day seria fàcil fer un símil entre aquesta estranya i maltractada fruita i
ella mateixa. Però a mi m'agrada pensar que perquè surti una fruita abans hi ha d'haver una flor,
per exemple una gardènia com les que lluïa al cap. La flor subtilment realça la gràcia
femenina, alhora que és manifestació màxima de vitalitat. Es tracta d’una flor
que sembla delicada i que necessita ser curosament cuidada, però alhora és plena
de bellesa, tan gran i tan sincera. Així és com m'agrada entendre a Lady Day.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />
<br />
Fonts:<br />
- Malson, Lucien. <i>Los maestros del jazz</i>. Editorial Alba, 2008.<br />
- Busquets, Oriol. <i>Billie Holiday.</i> Edicions la Magrana 1995<br />
- Blackburn, Julia. <i>Con Billie Holiday.</i> <i>Una biografia coral.</i> Global Rythm Press, 2007<br />
- <i>Lady Day, the many faces of Billie Holiday.</i> NTV Entertainment, 1991.<br />
<br />
<br />
Llista Spotify:
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify%3Auser%3A1196452931%3Aplaylist%3A0FQf6PF7iwq3Jn7kyHjA1r" width="300"></iframe>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06904154497221628455noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-42584814151065058302017-09-05T05:05:00.000+02:002017-09-05T05:05:27.408+02:00De visita per Iran (I)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recentment hem
tingut la gran sort de visitar, tot i que sigui de manera breu, un país arrelat
en una civilització mil·lenària...a més de 22 llocs de Patrimoni Mundial de la
Unesco (tercer país asiàtic, només per darrera de Xina i Índia), aquest país
ens ofereix unes quantes situacions xocants...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>1. Acampada
optimitzada</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una manera
enginyosa d’aprofitar un edifici abandonat en fase de construcció és crear una </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">petita àrea d’acampada optimitzada: superfícies planeres, ombra, bona
ventilació i vistes...què més es pot demanar?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SQbzZVpI9PXV3ESg6vT7nAXV6naBwWX5BYstgCAlu-ICBB415kWO_qgorUfKTFLXvcFw30sa4W2A8oVz0PdTfagCeytGZIiM5-aM3maksOH022VjngquBYQeoQwFzii5YymXuqPs6xs/s1600/Iran_09+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0SQbzZVpI9PXV3ESg6vT7nAXV6naBwWX5BYstgCAlu-ICBB415kWO_qgorUfKTFLXvcFw30sa4W2A8oVz0PdTfagCeytGZIiM5-aM3maksOH022VjngquBYQeoQwFzii5YymXuqPs6xs/s400/Iran_09+%25281%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="Iran que gran pais (5).JPG" id="_x0036__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1028" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (5)" src="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>2. L’arc de Sant
Martí, sempre present</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i ser un país
en el què el col·lectiu LGTBI ho té encara força complicat, hi ha petites
mostres de rebel·lió (o això volem pensar)...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZVEliso9lmme5UXa9zcIqTGMqOpc2E3_QEFYNJrKzEpWd2JqoufE1dPhNhojC4tJAWvandNBrXEO3pbZg9hfGW63LAm_A56DQ7B8dkmX161gnFaAmjZ5pd33HZhc4TQ_mjnmrokAhLdY/s1600/Iran_09+%25284%2529.JPG" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZVEliso9lmme5UXa9zcIqTGMqOpc2E3_QEFYNJrKzEpWd2JqoufE1dPhNhojC4tJAWvandNBrXEO3pbZg9hfGW63LAm_A56DQ7B8dkmX161gnFaAmjZ5pd33HZhc4TQ_mjnmrokAhLdY/s400/Iran_09+%25284%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shape alt="Iran que gran pais (2).JPG" id="_x0033__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1027" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="Iran que gran pais (2)" src="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>3. Els EUA i
l’ISIS</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquí es diu que
els EUA i l’ISIS són les dues cares de la mateixa moneda, en relació al
tradicional efecte de retroalimentació de dos pols oposats, i al fet de
compartir com a aliats a Aràbia Saudí i Qatar. A partir d’aquí hi ha infinits
matisos...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicZS-vMtYO3FsTvS0li4K4yyPaOj5TyybpSjUaMQoPqs1Q4Q8tDTZcNIkt5E05cK5YJ7pbo3pfn84pYDPYSqEfNcrri0oG-IFt6pucYcEoha-dEMhky0yunetK9byMvsTlRC5tA5LfYrY/s1600/Iran_09+%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="748" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicZS-vMtYO3FsTvS0li4K4yyPaOj5TyybpSjUaMQoPqs1Q4Q8tDTZcNIkt5E05cK5YJ7pbo3pfn84pYDPYSqEfNcrri0oG-IFt6pucYcEoha-dEMhky0yunetK9byMvsTlRC5tA5LfYrY/s400/Iran_09+%25283%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shape alt="IMG_20170704_174218-001.jpg" id="_x0031__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1026" style="height: 162pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="IMG_20170704_174218-001" src="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>4. Coses que NO
van bé a la maquinària</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la riba del mar
Caspi es pot veure maquinària diversa per arrossegar petites barques...per què
no, un tractor agrícola endinsat a l’aigua salada fins a l’eix de la roda...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuE0fs_VCU18VTWNAu_r90fKixQKEbXu36_4_6Xh4fbJQCiHmg7cLV1HSVQDSG-Zxykjv1ZQPQz52KCr8Jlg7HAWpUxcPuP_x99vQCQx5gmiVADTqFgQTfurBU0VQDHbqM_tUjOgRMzs/s1600/Iran_09+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUuE0fs_VCU18VTWNAu_r90fKixQKEbXu36_4_6Xh4fbJQCiHmg7cLV1HSVQDSG-Zxykjv1ZQPQz52KCr8Jlg7HAWpUxcPuP_x99vQCQx5gmiVADTqFgQTfurBU0VQDHbqM_tUjOgRMzs/s400/Iran_09+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><v:shape alt="IMG_8321.JPG" id="_x0030__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 148.5pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 198.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="IMG_8321" src="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg">
</v:imagedata></v:shape><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-76263664367222832092017-09-05T05:02:00.000+02:002017-09-12T13:06:33.505+02:00Is the daily masturbation an improving factor of your sex appeal? <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-weight: bold; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Introduction</span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">We open this issue with</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">a hot hypothesis (entitling the current paper) proposed during a common </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Monday l</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">unch time</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> by </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> to the </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Open Research Group on A</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">pplied Sexually Methodologies</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">(ORGASM)</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">. </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">It</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> was enough polemical to talk about</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> that</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> during all the l</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">unches of the week. For some, the masturbation is perceived as </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">a </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">sexual activity that relaxes and makes you a better </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">candidate for chasing sex</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, but for some others it is perceived</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> as a loser’s practice</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> impeding you to score</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">. </span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYXVyiJ0xHYUsH9Yw7otUFFcEawZODei91d9xhL0J37_s3APRtIggszawak3_ukl_ZCeK9q9ITx8MLQFpa8O-bFKhVZE0_mjk3iuik38kWCLqodiCP5BmCHHNJsH8PFdG0EnURmHWPj7SV/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="430" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYXVyiJ0xHYUsH9Yw7otUFFcEawZODei91d9xhL0J37_s3APRtIggszawak3_ukl_ZCeK9q9ITx8MLQFpa8O-bFKhVZE0_mjk3iuik38kWCLqodiCP5BmCHHNJsH8PFdG0EnURmHWPj7SV/s320/1.jpg" width="273" /></a></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Two teams were fairly established at the be</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">ginning of the discussion, so</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> the reader can fit in </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">one</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> team or the other because</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> at</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> the first impression</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> there are not grays</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> in</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> here, it is</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> absolutely</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> polarized on</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> black or white.</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">One team, commanded by Ivette </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Creizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, is defending that</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> daily</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> masturbation improves your sex appeal exposing two main arguments: it relaxes the hunter on chasing targets and it </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">switch</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> on the</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> sexual activity. The other team, commanded by Jean-Cristian </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">,</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> is defending that avoiding the daily masturbation improves </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">the</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> sex appeal exposing two main arguments: it generates the need to be a smart</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">er</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> hunter and it retains more hormonal stuff to deliver. </span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZtVpTT5LE7paI9StwewJs8wq-2q9BsJmm2OGBhAhLRTpLJjpRd8TFAt9zbklAc-IUoFv7DcTXKj1NdKYsoFP7PHv_wamrQOsW0WSCXPphCVOcckKWmjEqDyTHHQ1G2NJUS9nukJTxRhd/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZtVpTT5LE7paI9StwewJs8wq-2q9BsJmm2OGBhAhLRTpLJjpRd8TFAt9zbklAc-IUoFv7DcTXKj1NdKYsoFP7PHv_wamrQOsW0WSCXPphCVOcckKWmjEqDyTHHQ1G2NJUS9nukJTxRhd/s320/2.jpg" width="273" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">The preliminary results open the door to confirm the qualitative discussion with a further quantitative analysis, where</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> a bigger sample than </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">ORGASM Research Group would give some</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">representative </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">correlation between the number of days without</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> having masturbations and the number of success on sex matching.</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9o9DsR52S6jRahLQ2iM6Q9or3zLcvfxbIAMkl7MyjCLUW6p6WBvxND7dqpgPsnbS-0YrRslD30IPVem6Lkwswe_gp9TeDMsbiQkoAYPBpFof2cDxY9gjuz1KyUnbfiGyel-IIQ7wcGWG/s1600/3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="417" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk9o9DsR52S6jRahLQ2iM6Q9or3zLcvfxbIAMkl7MyjCLUW6p6WBvxND7dqpgPsnbS-0YrRslD30IPVem6Lkwswe_gp9TeDMsbiQkoAYPBpFof2cDxY9gjuz1KyUnbfiGyel-IIQ7wcGWG/s320/3.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-weight: bold; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Methodology</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">In</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> this initial level of the </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">research, we organized a brain storm at the Civic Center of Autonomous University of Barcelona. </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">By
the initial hypothesis of “Is the daily masturbation an improving
factor of the sex appeal?”, we aimed to expose our personal feelings
about this question, under the </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">frame of the </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">speakers’ life experience</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">, so the sample of the study are the members of ORGASM Research Group, 8 males and 4 females</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">. Qualitative methodology was invoked, because any of the presents had quantified data to give. </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">On
further sessions it is expected to stablish quantitative methodology
where statistical correlations between the frequency of masturbation and
the success on sexual relationships give us some light on the matter,
but for the moment we open the Pandora’s case just with our personal
experience. So on, the sentences of this paper are onl</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">y subjective sensations that</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">speakers</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
state and the reader can judge them under its criteria without agree
nor believe them blindly, because those are not (still) scientifically
demonstrated. </span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKBwjORVLqY1dc0dOy_oh90QXjrfiOjrIPhKtMRdZ6-G89HdM_Y8XPoUe54G8s-wWY0jY3lw6E4IQZFtylLHZImfwojLVwNQNnZ6Ev5qvvtjYmrg4CYH45_lQ0PbrVFYMvJSNiK_SwqN2Z/s1600/4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="387" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKBwjORVLqY1dc0dOy_oh90QXjrfiOjrIPhKtMRdZ6-G89HdM_Y8XPoUe54G8s-wWY0jY3lw6E4IQZFtylLHZImfwojLVwNQNnZ6Ev5qvvtjYmrg4CYH45_lQ0PbrVFYMvJSNiK_SwqN2Z/s320/4.jpg" width="247" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">The
structure of this paper is simply the exposition of the discussion,
synthetized in two story lines that aim to validate or no</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">t</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> the</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> central</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> hypothesis. Arguments under the name of Ivette </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Craizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> are defending</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">a positive correlation between the </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">daily masturbation and the success on sex matters</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">, while </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">arguments under</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> the name of</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> Jean-Cristian </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> defend </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">that there is a negative correlation between the daily masturbation and the success on sex matters.</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ue62DFg4k9yjREicxjFrPV9_xUfIjfU_Q5qUJYgBnonb7cOutDY3FSRRv3ymCx1Nrj7Mkrklyw9emu33q1bVdvt-wNV3Wx7xJ_NRyRuRZZ9oaq_FHf1Umc1dN4MZ5T6q7gNmxkjtW05f/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="423" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ue62DFg4k9yjREicxjFrPV9_xUfIjfU_Q5qUJYgBnonb7cOutDY3FSRRv3ymCx1Nrj7Mkrklyw9emu33q1bVdvt-wNV3Wx7xJ_NRyRuRZZ9oaq_FHf1Umc1dN4MZ5T6q7gNmxkjtW05f/s320/5.jpg" width="270" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"></span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-weight: bold; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Results</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Most of the presents support the vehement reasons of Ivette </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Creizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">, </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">clustering
around the central idea that the daily masturbation makes you feel
easier, more moderate and less tense when the situation of be capable to
have sex is close. Growing from this scenario, </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Creizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
exposes that a person who masturbates daily is in general more
confident and the person who is in front of him/her perceives that is in
front of a great playmaker. The author notes that this is the point of
view of a femal</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">e taking account the role of a</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">male, </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">that</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> is, she assumes that an improved sex appeal for a male is achieved when he is not showing that </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">he </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">wants to have sex (or at least he doesn’t need it right now).</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> Moreover, </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Craizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> exposes the example of clerical personnel, who is supposed to not masturbate and they have not an improved sex appeal. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfBWk4AijhNzrpm8Yurk7lT67EfuULKP2HlVppdRV4A_fwNvvCj4cm58z5Mno6K1PiH_YECsVDPMJRG4YYwWBivp-giDU-qj2QzZvpL8EmzBV3GxjRRFnfeF1VBUk3jzDEC7lMQtg-i6w/s1600/6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="453" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfBWk4AijhNzrpm8Yurk7lT67EfuULKP2HlVppdRV4A_fwNvvCj4cm58z5Mno6K1PiH_YECsVDPMJRG4YYwWBivp-giDU-qj2QzZvpL8EmzBV3GxjRRFnfeF1VBUk3jzDEC7lMQtg-i6w/s320/6.jpg" width="289" /></a></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> opposites</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">to</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">this last example</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">that some teenagers (as him 20 years ago) do masturbate daily or more and they do not have a pull factor</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">, furthermore he felt a push factor</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">. In fact, as the author </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">learned
to control his masturbation impulses, he improved his sexual pull
factor. He attributes this improvement to the blowing of sexual </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">hormonal content on his body, which makes him realize to have a big </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">award</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> to give </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">when the goal is done. </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Most of the presents refute to </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
that this is obviously a double edge sword, because there is the risk
of piss off on the first minute and go down with everything. </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> accepts that maybe it is useful a weekly masturbation to</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
reduce the pressure, but the mental tool of controlling the
masturbation impulse is the same mental tool to control the ejaculation
impulse and it makes you a better fucker. And more, he is sure to emit </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">a bigger amount of</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> testosterone and </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">the female </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">perceives</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> a great award to win</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">. </span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6A6_vGlmrQbt5-1UiQ9ih_QaZU33edXmZVzP4wqhXu-RcBdGaaILM4bSoMrZAFFiW7K8P30WZPmrTlLuX8Zr756Jjbq5__ww72Bvz2BPkLatSZM0Be6qi2gyiwgIfZG_m4VNRH_1iqsfP/s1600/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="418" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6A6_vGlmrQbt5-1UiQ9ih_QaZU33edXmZVzP4wqhXu-RcBdGaaILM4bSoMrZAFFiW7K8P30WZPmrTlLuX8Zr756Jjbq5__ww72Bvz2BPkLatSZM0Be6qi2gyiwgIfZG_m4VNRH_1iqsfP/s320/7.jpg" width="267" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Against that, </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Craizie</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">-Pussy asserts that a man who seems to be out of the business of chasing a girl is more </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">desirable</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> for </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">the female</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">, she wants to get that piece of meat</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">: s</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">he is who choose, she is who wants, and she choose what she doesn’t have yet.</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> When a man is well masturbated is no needed to be in that business, so he can </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">pretend</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> to </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">be out</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> of chasing</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> for a while and </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">become</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> desirable. In addition </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">a man well masturbated</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> maintains the sexual activity and this is perceived by the female, who usually aims to get off with a </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">solvent fucker.</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrpN58sCQEVQ5phcA9FnzMmIuG8sEe5A3uhawqEAJEJQ8WN-EAvCiAcA9c4hoaScq-xWCMbIwmjP_V6Cec5SL9PL7uZU0QU2azX-UVv4q2hHNH5dR58Rr2AN5ELFZuRjftEMzzjxsstoGg/s1600/8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="460" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrpN58sCQEVQ5phcA9FnzMmIuG8sEe5A3uhawqEAJEJQ8WN-EAvCiAcA9c4hoaScq-xWCMbIwmjP_V6Cec5SL9PL7uZU0QU2azX-UVv4q2hHNH5dR58Rr2AN5ELFZuRjftEMzzjxsstoGg/s320/8.jpg" width="294" /></a></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"></span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-weight: bold; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Conclusions</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">It
is no clear for the moment if masturbation is a pull or a push factor
for your sex appeal. For some -especially for girls-, the experience
tells that it is</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> a</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> good deal because </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">the male is chilled out and </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">females don’t</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
like those anxious. Apart of the behavior, the sex appeal of the male
is improved by the release of sexual activity. Further studies my
incorporate quantitative data to support the subjective sensations
exposed here, joining</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> both</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> female and male masturbation</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">
and female and male success in sexual relationships. Field campaigns
can be so useful to calibrate our datasets and test some extreme
scenarios. </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI-frJLqGHyj7Lur9IFujmlmH0dXUSquNuXQlpp1vXV2cMmMdfAUnziHiOHzjIVusQD8Oy5kz2_2w74ytejkZfQInQA81CvbdGQDbWBpRxVhhDQ7nf8lfmIIligelYBWMo2juuUdsTSb7W/s1600/9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="413" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI-frJLqGHyj7Lur9IFujmlmH0dXUSquNuXQlpp1vXV2cMmMdfAUnziHiOHzjIVusQD8Oy5kz2_2w74ytejkZfQInQA81CvbdGQDbWBpRxVhhDQ7nf8lfmIIligelYBWMo2juuUdsTSb7W/s320/9.jpg" width="264" /></a></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-weight: bold; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Acknowledgments</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">To the Fucking Applications for Engagement Research Center (FAERC).</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">To a</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">ll the readers of </span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW175290059" style="background-color: inherit;">Criteri</span></span><span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;">.</span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW175290059" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW175290059" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW175290059" style="background-color: inherit;"></span></span><span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguUNoUzXHU2jCIwyMGtgqF8VNtrzPFkwUOcbKxPRR7KBmFP8E65Hb9UWebhcchPyhrYGDiLffZjilxam48hh3wofUYIZNv_MgsnQUk_oyU3S1hmICktE88vmCAYGmukPzDafRaHyIEHH1J/s1600/10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="444" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguUNoUzXHU2jCIwyMGtgqF8VNtrzPFkwUOcbKxPRR7KBmFP8E65Hb9UWebhcchPyhrYGDiLffZjilxam48hh3wofUYIZNv_MgsnQUk_oyU3S1hmICktE88vmCAYGmukPzDafRaHyIEHH1J/s320/10.jpg" width="284" /></a></div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"><b>Authors:</b> Jean-Cristian </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Facqueur</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Ivette </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Creizie-Pussie</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Quentin </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Abelino</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Roger </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Bermudas</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Will Close </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">To</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">you</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Ingrid </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Ics</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">mentsonn</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Carl </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Des</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">may</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Danny </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Scripts</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Ed</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="SpellingError SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Bravedick</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">, Oscar Porn, Sandra </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">Ratafia</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">s</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> and Cristina Sunday. </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">(Open Research Group on </span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">A</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">pplied Sexually Methodologies</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"> (ORGASM))</span></span><span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; font-style: italic; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;">.</span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"></span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> </span></div>
</div>
<div class="Paragraph SCXW175290059" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="EOP SCXW175290059" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"></span></div>
</div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCXW64585093" style="direction: ltr;">
<div class="Paragraph SCXW64585093" style="background-color: transparent; color: windowtext; font-style: normal; font-weight: normal; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; text-align: justify; text-indent: 0px; vertical-align: baseline;">
<span class="TextRun SCXW64585093" lang="EN-US" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"><span class="NormalTextRun SCXW64585093" style="background-color: inherit;"></span></span><span class="EOP SCXW64585093" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":200,"335559740":276}" style="font-family: "calibri" , "calibri_msfontservice" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 18px;"> Source of images: <a href="http://www.greenhumour.com/2015/05/11-ways-to-seduce-your-mate-courtship.html" target="_blank">GreenHumour</a></span></div>
</div>
</div>
Ubachhttp://www.blogger.com/profile/04144016206816097385noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-15847161467547114032017-08-05T20:47:00.000+02:002017-08-26T21:10:17.742+02:00No en el meu nom<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioaZuW7P_PMkTr0Hml6mDTeNDeRivoAAYxwNNXAoofTD85_T6YMbz09U6MlB4Sczmy-5WijGzlvhRjiTf4etcPAWP7zH6bEkZdhAmW3Xlv9TTaPSB7Z62kh24TY3vJ2X-gPFQah5REi7gw/s1600/foto-Pau-pl-Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="640" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioaZuW7P_PMkTr0Hml6mDTeNDeRivoAAYxwNNXAoofTD85_T6YMbz09U6MlB4Sczmy-5WijGzlvhRjiTf4etcPAWP7zH6bEkZdhAmW3Xlv9TTaPSB7Z62kh24TY3vJ2X-gPFQah5REi7gw/s400/foto-Pau-pl-Catalunya.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Dues
de les manifestacions que més orgullós estic d’haver participat
són les manifestacions contra la I i la II Guerra d’Iraq, la
primera al 91 i la segona al 2003, fetes <b>per obtenir petroli,
recursos naturals i interessos armamentístics</b>, que no només no van
portar cap democràcia a Orient Mitjà sinó que van portar una
guerra que a la regió dura des de fa 26 anys, i s’expandeix a
diversos països. Si a Espanya una guerra de 3 anys d’en fa 80
encara arrossega traumes i conseqüències, imagineu el que hem creat
al món per afavorir petrolieres, empreses d’armament,
constructores, empreses de seguretat...</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipHpaSIuOh4cEFeuqFdbgvjNg3skVubThkGTzCu3d9ytirnZjL2uUxZ37g_GGX5xKL1zQznwhgKAznJDVWnIEi1KE0Cd3LXp-huBZXf4KthoFDbbRt3TDRye2vwNtzr3OGYhUHUr-z91dY/s1600/Blair-Bush-Aznar-Azores-Irak_EDIIMA20150806_0606_26.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="643" height="102" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipHpaSIuOh4cEFeuqFdbgvjNg3skVubThkGTzCu3d9ytirnZjL2uUxZ37g_GGX5xKL1zQznwhgKAznJDVWnIEi1KE0Cd3LXp-huBZXf4KthoFDbbRt3TDRye2vwNtzr3OGYhUHUr-z91dY/s200/Blair-Bush-Aznar-Azores-Irak_EDIIMA20150806_0606_26.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
dic hem, en primera persona, perquè els països occidentals que van
crear les diverses coalicions que han participat en la guerra som
democràcies, i per tant <b>la responsabilitat política és compartida
per tots els ciutadans que decidim governs que fomenten aquestes
guerres</b>. Malgrat jo mai vaig votar Felipe González, ni Aznar, ni
Zapatero ni Rajoy, tampoc he sigut capaç de convèncer els meus
conciutadans de no fer-ho, i com a demòcrata em sento responsable
d’aquest fracàs col·lectiu. Felipe ens va ficar a la primera
guerra d’Iraq, Aznar a la segona, Zapatero va prometre en campanya
que trauria les tropes espanyoles d’Iraq i va qüestionar per
primer cop la política bèl·lica occidental, però a l’hora de la
veritat va acabar protagonitzant un tripijoc que retirava tropes
d’Iraq per enviar-ne a l’Afganistan perquè la família Bush i
tots els poders mundials no s’enfadessin tant, i Rajoy ha tornat a
donar suport incondicional als USA per fer i desfer a Orient Mitjà. </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>La
violència, l’extensió de guerres i el racisme institucionalitzat
són una manipulació burda d’interessos per convèncer poblacions
poc informades</b>, perquè donin suport a polítiques criminals. Els
integristes captadors d’assassins musulmans ensenyen imatges de
víctimes infantils d’aquestes guerres a joves inestables de baix
nivell cultural en edats immadures, i nosaltres ens sentim xocats
quan veiem la matança d’innocents a una ciutat europea, i partits
com el d’Albiol, Anglada o Rivera ho aprofiten per estendre el
discurs antipacifista i racista, per promoure la lluita armada, la
guerra i el tancament de fronteres com a solució idíl·lica als
problemes mundials.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivUR2DEF3dc5w8I6jD8bCOyOBCqJcDmeH0_ZO0C6M8NupYlidil4ZVB-D8vmGB7XxTch5Nfh92baOdndtu7zpwRSwx39SwYESSjdplxzDR2PQ-13f0TvCOjbkDupv73y-Veli2IvcjI__S/s1600/banksy2.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="201" data-original-width="178" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivUR2DEF3dc5w8I6jD8bCOyOBCqJcDmeH0_ZO0C6M8NupYlidil4ZVB-D8vmGB7XxTch5Nfh92baOdndtu7zpwRSwx39SwYESSjdplxzDR2PQ-13f0TvCOjbkDupv73y-Veli2IvcjI__S/s320/banksy2.PNG" width="283" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Observo
esgarrifat com el discurs institucional del president de l’estat
espanyol, utilitza tot un llenguatge bèl·lic i agressiu que insta a
lluitar i a derrotar militarment i policialment l’enemic, sense
subtilesa, simplista i bel·ligerant. Mentre les declaracions en
calent del President de la Generalitat i l’Alcaldessa de Barcelona,
m’emocionen i em fan sentir que són amb mi, que m’hi sento
proper, quan parlen amb tot un altre to i un altre ús del
llenguatge, de doblegar els que usen la violència i volen la
confrontació de civilitzacions. No és el mateix lluitar amb
violència que lluitar contra la violència.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La
contestació a la guerra de Vietnam va sorgir als Estats Units com
resposta a un imperialisme injustificable que portava a joves
americans innocents a morir a la guerra. Els poderosos van aprendre,
que amb exèrcits professionals, sense lleves d’innocents, amb
tecnologia robotitzada que redueixi les víctimes occidentals, és
molt més senzill justificar intervencions davant l’opinió
pública, que veu llunyanes aquestes guerres de videojoc. Però el
món és petit, molt petit. Iraq és al costat de Síria i de
Turquia. Turquia de Grècia, Grècia dels Balcans, els Balcans
d’Alemanya, Alemanya de Bèlgica i França. I França és a tocar
de Ripoll.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoGsGtM1qZl8EfAj1zieCl7jT6yZFaVcoP8ugx5YH3kf0GOSRo_pjHkvuvnUMA3NepsMoxqbh2woi6b_YiySKD6hqIWBn0wSYzJdFBMOfg7pCVgWP14Updb7vZRZxuXc8URRV7SF58rJxf/s1600/imam_pares.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoGsGtM1qZl8EfAj1zieCl7jT6yZFaVcoP8ugx5YH3kf0GOSRo_pjHkvuvnUMA3NepsMoxqbh2woi6b_YiySKD6hqIWBn0wSYzJdFBMOfg7pCVgWP14Updb7vZRZxuXc8URRV7SF58rJxf/s320/imam_pares.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>Ara
toca una contestació a la violència</b> com la que va sorgir al
Vietnam, però que no es centri tan sols en les víctimes del nostre
bàndol, que denunciï que <b>tots som el mateix bàndol</b>, que el món és
un i tots som persones i no podem estar fent guerres per petroli i
recursos naturals ni a Vietnam, ni a l’Iraq ni a Síria ni a
l’Afganistan.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Que
denunciï que les guerres les estan finançant i promovent líders
interessats, famílies riques d’Aràbia Saudita, de Catar, de
Kuwait, líders tribals enriquits gràcies a la guerra d’Iraq,
Síria, Afganistan. Dictadors armats per Rússia, Estats Units,
França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Itàlia. Famílies riques
de l’Íbex 35 amb interessos en empreses d’armes, de petroli, en
constructores. Reis sense sentit en estats democràtics sinó és per
justificar oligarquies que tan serveixen per consolidar una transició
de merda com el suport a polítiques neocolonials arreu del món.
Mentrestant, van a fer-se fotos amb les víctimes que apareixeran al
Lecturas i a l’Hola per demostrar quina bona gent són aquests
dirigents que estan deixant el món com un solar.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La
ultradreta, on jo hi fico des d’Aznar, Albiol, Rivera fins a Trump,
Berlusconi o Sarkozy, però també el discurs hipòcrita i tebi de
Xavier Valls i Hollande a França, de Merkel o May, o els còmplices
de la transició bipartidista corrupta i hipòcrita espanyola, PSC i
el PSOE. Aquests partits que defensen un Statu Quo mundial que és
una merda, per dir-ho clarament, per molts milions de persones al
món, ens estan portant a promoure guerres i a fer créixer el
racisme i la xenofòbia com a discurs dominant. I quan s’alça una
veu que denuncia aquesta hipocresia, encara els fan passar per
beneits, et diran que ets un bonista i que el teu pacifisme dóna
ales als terroristes.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Em
tractaran d’imbècil, ja ho sé, perquè crec en una policia
democràtica, que usi la força amb absoluta mesura a la vegada que
vetlla per aturar els estupiditzats radicals que puguin voler fer
mal. I crec que l’actuació dels Mossos, malgrat hagi acabat amb 5
terroristes morts ha estat impecable, eren gent determinada a fer
mal, i crec que han estat morts en absoluta defensa de la població.
Però seguiré pensant que la violència és molt fàcil que se’ns
en vagi de les mans i que és preferible restringir-la a casos mínims
extrems, que banalitzar-la i justificar-la quan la policia s’equivoca
amb maltractaments a detinguts, perquè la policia, també es pot
equivocar.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I
per descomptat, <b>no puc justificar mai guerres</b> per petroli i
interessos econòmics, i tots els que em diguin que sóc un il·lús
i que això és donar ales als terroristes, els diré que els naïfs,
són ells. Que no tenen ni idea del garbuix de faccions implicades a
la guerra a Síria i de com s’ha armat segons l’interès a grups
que passen o deixen de ser considerats terroristes segons convé a
occident, Hezbollah, PKK, Al Qaeda, Isis, i de com s’ha allargat la
guerra pels interessos enfrontats de Rússia, els USA i d’altres
potències.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj554jI4v8j9KxsXxjzonvyTcKPpJjy0EjYgOs7JZDs12ndufmn5L35ayoN4T5twnEcd_3kxAfY3hv5_mZ44UXA2QjlebX4INoizMYn_PfJigKlCwKn9tZutsJFbDczMhnKi-_GBQ0SlSl-/s1600/Banksy+9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="634" height="417" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj554jI4v8j9KxsXxjzonvyTcKPpJjy0EjYgOs7JZDs12ndufmn5L35ayoN4T5twnEcd_3kxAfY3hv5_mZ44UXA2QjlebX4INoizMYn_PfJigKlCwKn9tZutsJFbDczMhnKi-_GBQ0SlSl-/s640/Banksy+9.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">No.
Jo no culpo als musulmans, ni a les poblacions mal informades
d’occident o d’orient més que d’estar mal informades. I sí,
culpo als manipuladors, radicalitzadors, fills de puta líders
mundials de promoure violència, odi i guerres. </span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si a
una manifestació s’hi presenten aquests líders, que defensen els
contractes de les armamentístiques espanyoles, de les constructores
que reconstrueixen el que primer s’ha destruït a Síria i a Iraq,
de les gasistes i petrolieres que obtenen carburants barats, que
compren i venen amb dictadures com Aràbia Saudita, Kuwait i Catar,
amics ‘com de la família’ de reis i dictadors al Magrib, que
algú en denunciï la seva hipocresia i posi per fi el focus
d’atenció on ha d’estar, no en els pobres, no en els pobles, no
en el xoc de cultures, no en la gent manipulada i desinformada sinó
en els que controlen el món, els diners, la informació, el poder,
em sembla d’aplaudir.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si
es tracta d’estar amb gent que vol de debò que es deixi de
justificar la violència m’hi trobaran sempre.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOieo0w63IWxOvpVbgDqu0WXSHvcbXyefIrr_ssu5fEUm1DMK402ZjzizQOsDMuFNAre03_trvVZJweZOolBy68s36DAcNViDYrit-UVdIA5yohGvLXwL_hMrrukDVrff7tGxExsU_VsH/s1600/paz_picasso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="288" data-original-width="377" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOieo0w63IWxOvpVbgDqu0WXSHvcbXyefIrr_ssu5fEUm1DMK402ZjzizQOsDMuFNAre03_trvVZJweZOolBy68s36DAcNViDYrit-UVdIA5yohGvLXwL_hMrrukDVrff7tGxExsU_VsH/s320/paz_picasso.jpg" width="320" /></a></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si
es tracta de parlar de guerra, de lluita, de xoc de civilitzacions,
d’estigmatitzar islamisme i musulmans, de fer misses catòliques
per la unitat d’Espanya, de racisme subtil, de demanar més
armament, menys llibertats, de dir que som superiors als musulmans,
que som una civilització més avançada, de denigrar al diferent, no
m’hi trobaran.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">No
en el meu nom.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Sí,
jo potser seré un innocent, un bonista, aquesta paraula que ara
s’està posant de moda per desacreditar els que ens oposem a
aquesta ideologia neocon que justifica la guerra i l’escalada
bèl·lica i racista enlloc del pacifisme, el respecte i la
convivència. </span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Per
descriure aquests tan convençuts de la lluita, la violència, el xoc
de civilitzacions, l’ull per ull, la supremacia cultural occidental
hi ha paraules que ja fa temps que es van inventar. Per no ser com
ells, me les guardaré.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>Hèctor
Alonso</b> (editorialista convidat)</span></span></div>
</div>
Ubachhttp://www.blogger.com/profile/04144016206816097385noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-81220376209581661292017-08-05T06:00:00.000+02:002017-08-20T13:24:50.954+02:00Joana d'Arc. III: La Bruixa Santa<h2 style="text-align: center;">
La Bruixa Santa </h2>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSf-nelbbdOEZAd88j20KqqUgxvJWlkOD_OEY4iwA_Zb5TH8Q2auVna9Hj1f25qzTaCSEbCPrNdqGdQw1eVIyXgzdJBkqLokuq64speOqsJ2g-06nySbRGRkEm4C636dFT71vE655zl54/s1600/Passion+03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="782" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSf-nelbbdOEZAd88j20KqqUgxvJWlkOD_OEY4iwA_Zb5TH8Q2auVna9Hj1f25qzTaCSEbCPrNdqGdQw1eVIyXgzdJBkqLokuq64speOqsJ2g-06nySbRGRkEm4C636dFT71vE655zl54/s640/Passion+03.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Tercera part – i darrera – de la Cort d'Apel·lació dedicada a Joana d'Arc. Aquesta, dedicada a l'esdeveniment més important de la seva vida: la seva mort. <br />
<br />
En la imatge de Joana que se'n fan la majoria dels occidentals els fets més importants van succeir al camp de batalla. I certament van ser importants: en la Guerra dels Cent Anys hi ha un abans i un després de les seves campanyes. Però aquestes campanyes no van ser tan decisives com es pot pensar. A la mort de Joana el bàndol anglo-borgonyó ocupava una part substancial de França. Certament, el bàndol Armagnac havia coronat el seu candidat com a Carles VII, però tenia les finances en un estat lamentable i amb prou feines podia mantenir un exèrcit. Les campanyes militars de Joana, tot i que certament van suposar el començament de la davallada anglesa, no van decidir la guerra, contràriament a la imatge popular – alimentada per pel·lícules, sèries de televisió i llibres edificants. El fet més important de la vida de Joana d'Arc va ser precisament la seva mort: com es va produir, a mans de qui, i acusada de què. La seva fou una execució política que es va disfressar de càstig religiós. Però a la fi ningú no es creia seriosament que la qüestió religiosa fos la causa veritable de la mort de Joana. Per això en aquesta Cort d'Apel·lació volem explicar amb cert detall com es va produir aquesta mort. Perquè tot el que va passar – i com va passar – és la rel de tot el que va venir després: la victòria final francesa en la Guerra dels Cent Anys.<br />
<br />
<br />
<b>U. L'abandó</b><br />
<br />
És un punt de la història de Joana que apareix a totes les seves biografies, i per tant cal esmentar-lo. Carles VII li devia a Joana Orléans i una bona colla de ciutats; li devia, a més, el tron: era ella qui l'havia fet coronar a Reims. Era per ell que Joana lluitava, i era sens dubte el principal actiu del seu exèrcit. Quan algun general o comandament important queia presoner, era habitual de demanar-ne un rescat. D'Alençon, un dels capitans francesos que havia acompanyat Joana en les seves campanyes, havia caigut presoner, i n'havia estat rescatat. John Talbot, un dels capitans més importants de l'exèrcit anglès, era presoner dels francesos – precisament com a resultat d'una de les batalles guanyades amb Joana – i fou posteriorment alliberat, amb el pagament d'un rescat. Era normal, a l'època.<br />
<br />
En canvi, Carles VII no va fer cap pas per intentar alliberar Joana. Certament que per als anglesos era una presa molt llaminera, i no l'haurien deixada anar fàcilment – o potser no l'haurien deixada anar mai. Carles VII tenia diverses opcions: per exemple, bescanviar-la per Talbot (l'"Aquil·les anglès" com era conegut). O intentar reunir un bon rescat i oferir-lo al rei anglès. Però no va fer res. Tots els biògrafs d'aquest rei reconeixen aquest fet com el més lamentable de la seva carrera, i probablement el fet que el desqualifica de cara a la història. Temps a venir, esdevindrà ‘Le Triomphant'; però de moment quedarà com un ximple – o un dasagraït – que no va fer res.<br />
<br />
Joana va estar captiva poc més d'un any (1430-1431). Durant aquest any no va tenir cap notícia del seu rei. La certesa d'haver estat abandonada a la seva sort devia ser un afegit important a la seva angoixa, al costat dels maltractaments i les vexacions.<br />
<br />
<br />
<b>DOS. Captiveri a Rouen</b><br />
<br />
Mentre havia estat sota la tutela de Jean de Luxembourg el captiveri havia estat força correcte, fins i tot benevolent. A Rouen va canviar tot. En aquella època Rouen era una ciutat anglesa, on els militars anglesos tenien tot a favor per venjar les derrotes patides al camp de batalla. Recordem que abans de Joana d'Arc l'exèrcit anglès tenia reputació d'invencible, almenys a França. L'odi que els anglesos sentien per La Pucelle depassava de molt la rancúnia que poguessin sentir per qualsevol militar francès professional.<br />
<br />
El captiveri va ser dur. No la van tancar en una masmorra – és a dir, sota terra –, però la cel·la era prou dura de tota manera. Estava encadenada pels peus de manera permanent, i sembla que de nit tenia un cadenat addicional a la cintura. Tot plegat suggereix que als anglesos els aterria que pogués fugir. Estava vigilada dia i nit per cinc soldats anglesos, dels quals patia vexacions de tota mena, inclosos diversos intents de violació – sembla que cap de consumat: els crits de Joana alertaven els vigilants de fora la cel·la, de prou rang i entitat per entendre que l'objectiu era cremar una bruixa, no pas fer-ne una màrtir dels anglesos. Rebia amenaces contínues en el sentit d'empitjorar les condicions del captiveri; es va arribar a preparar una gàbia de ferro per a ella, però sembla que no es va arribar a fer servir mai.<br />
<br />
Els soldats anglesos que la custodiaven només sortien de la cel·la – amb gran alleujament de Joana, no cal dir-ho – quan rebia alguna visita. Les visites eren sempre del bàndol enemic: militars anglesos o borgonyons, clergues, futurs membres del tribunal, etc., en general per interrogar-la. Joana responia amb serenor i de vegades amb audàcia. Per exemple, una vegada va esmentar davant de Stafford i Warwick que entenia perfectament que els anglesos la volguessin morta, perquè entenien que un cop fora de l'escenari podrien recuperar tot el regne de França. Però – va afegir – no se'n sortirien mai, ni que fossin cent mil ‘godons' més. Que una presonera encadenada els parlés així els devia semblar una insolència intolerable: Stafford va desembeinar un punyal i se li va abraonar per matar-la, però Warwick ho va impedir. Rere aquesta provocació hi podia haver una temptativa de provocar la seva pròpia mort de manera ràpida i expeditiva, tot estalviant-se un judici humiliant i una mort probablement molt dura. Warwick, de temperament molt més reflexiu que Stafford, ho devia entendre de seguida: el destí de Joana havia de ser una execució pública, no una mort anònima (i anodina) en una presó.<br />
<br />
Més comprometedor era el fet que alguns clergues i testimonis s'introduïssin a la cel·la fent-se passar per amics, o per enviats dels amics o la família, còmplices del bàndol Armagnac en una paraula. Dos dels personatges que després exercirien al bàndol de l'acusació, Nicolas Loiselleur, canonge de Rouen, i Guillaume Manchon, van tenir diverses entrevistes amb Joana. Li duien notícies de Domrémy: com es trobava la seva família, els amics, com anaven les coses al seu poble – una tàctica clàssica per guanyar-se la confiança d'un presoner. A la fi, Loiselleur va fer que el nomenessin el seu confessor. Per a algú tan religiós com Joana, poder abocar les seves angoixes en un confessor devia ser un regal del Cel. Fàcilment podem imaginar la seva estupefacció quan, en entrar a la sala on seria jutjada, es va trobar que Loiselleur era un dels testimonis de l'acusació, i Manchon un dels notaris del procés.<br />
<br />
Potser l'únic amic veritable que va tenir fou un tal Pierre de Cusquel, un dels ajudants del mestre d'obra de la presó, que hi va poder parlar en privat en algun moment, per recomanar-li que contestés els interrogatoris amb molta prudència: en depenia la seva vida, i la mena de mort que podia patir.<br />
<br />
<br />
<b>TRES. L'escenari del judici</b><br />
<br />
El judici a Joana està perfectament documentat. Les actes amb els interrogatoris i les deliberacions s'han conservat curosament, i per tant tenim no només totes les argumentacions teològiques i legals que es van emprar en contra de La Pucelle, sinó també altres detalls com ara la llista completa de tots els que van intervenir al judici, i en qualitat de què. Pràcticament tots francesos, amb algun nom anglès perdut al mig de la llista. Un cardenal, sis bisbes, quaranta-vuit teòlegs (entre doctors i llicenciats), set metges, i encara més de cent persones més. Objectivament, és sorprenent: Joana era al capdavall una senzilla pagesa de Domrémy, i en aquella època no hi havia massa miraments a l'hora de castigar durament la gent de baixa estofa. Que es reunís tot aquell estol de gent docta indica fins a quin punt la veien com a algú excepcional.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXKMPEv_JCk9OuVOHU3V0BpOBjTA1CNGnHnV2gnfohkTIV_gDVjURsysF4CEYO5D1GdACFE4bUQ1cCpq6NfqGPd3MwGT4zrBnfUbqLzYTAfe0q4OfF5xYR8jMqwhRMWz6V2Nx_ulwEzv4/s1600/Passion+01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="974" data-original-width="1600" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXKMPEv_JCk9OuVOHU3V0BpOBjTA1CNGnHnV2gnfohkTIV_gDVjURsysF4CEYO5D1GdACFE4bUQ1cCpq6NfqGPd3MwGT4zrBnfUbqLzYTAfe0q4OfF5xYR8jMqwhRMWz6V2Nx_ulwEzv4/s640/Passion+01.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El tribunal, en la recreació de Carl Theodor Dreyer, 'La passion de Jeanne d'Arc' (1928), una obra mestra.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Alhora, era evident que tot aquell immens cerimonial era pantomima: almenys al començament. El tribunal eclesiàstic va declarar d'antuvi que si no la veien culpable de cap crim contra l'Església, la retornarien al poder civil, que a la ciutat de Rouen volia dir l'exèrcit anglès. Cosa que implicava que si no l'executaven per una banda ho farien per l'altra. D'altra banda, molts dels participants en el judici eren partidaris ferms del bàndol anglès. Alguns ho eren per interès: a totes les èpoques ser del bàndol vencedor dóna grans possibilitats en forma de càrrecs, recompenses, propietats lucratives (i de fet alguns dels membres del tribunal rebien un sou del govern anglès, a més de les seves rendes pròpies). Però al costat d'aquests, altres eren partidaris dels anglesos per una convicció veritable. El bàndol anglès havia demostrat una gran superioritat militar – que a ulls de molta gent de l'època significava superioritat i punt –, i una perspectiva de millors governs per al país. Objectivament, l'actuació galdosa de molts reis francesos durant la Guerra dels Cent Anys els donava motius per pensar d'aquella manera.<br />
<br />
Cal entendre que, per la mentalitat de l'època, Joana només podia ser una bruixa o una santa. Essent com era la responsable de la coronació de Carles VII a Reims, triar una opció o una altra tenia implicacions polítiques enormes: implicava validar o invalidar aquella coronació. Tota la política anglesa a França, inclosa la mateixa raó de la guerra, depenia d'aquest fet: si Joana era una santa, quedava en entredit l'objectiu de coronar com a rei de França el rei d'Anglaterra i Gal·les, l'aleshores nen Enric VI; i també quedava en entredit el mateix paper del bàndol borgonyó, que havia de justificar la seva deslleialtat al seu propi rei. Davant d'aquesta disjuntiva, quina havia de ser la sentència era ben obvi.<br />
<br />
Tot semblava preparat perquè Joana no tingués cap oportunitat. Mai no va tenir cap advocat defensor ni res de semblant. Va apel·lar sovint a l'autoritat del Papa, però el tribunal no es va fer cas, adduint que ‘era massa lluny'. A la sala hi havia, estratègicament situats, soldats anglesos, que tenien com a missió escridassar i intimidar els participants en el judici que veiessin massa benevolents o amb alguna tendència a buscar-li a Joana un tracte just. Warwick i Stafford eren presents a les sessions, sempre ben armats. No es va cridar cap testimoni a favor seu: tots eren testimonis de l'acusació, que responien preguntes fetes en el sentit de documentar la seva heretgia, comportaments censurables, o algun detall que la fes aparèixer com un ésser diabòlic. Pierre Cauchon, bisbe de Beauvais i jutge principal, es trobava en contacte directe i permanent amb Stafford, el duc de Warwick i el bisbe de Winchester, dels quals rebia tota mena d'instruccions – i pressions, és clar. Cauchon era una figura molt temuda a Rouen. Tothom que mirava d'introduir una engruna de justícia en aquell espectacle en patia les conseqüències. Jean de la Fontaine, un dels fiscals, va haver de fugir de Rouen, sota la sospita d'haver aconsellat Joana sobre com respondre les preguntes dels jutges. Isambard de la Pierre, frare dominic, va intentar guiar Joana en una pregunta teològica difícil; i en un altre moment el mateix va fer Jean Lefèbvre, bisbe i teòleg; tots dos van ser escridassats i se'ls va ordenar de callar ‘en nom del dimoni' (taceatis in nomine diaboli).<br />
<br />
<br />
<b>QUATRE. El judici</b><br />
<br />
Malgrat el que hem dit, també cal reconèixer que Joana els ho va posar fàcil; en determinats moments semblava realment que volgués ser condemnada. Al llarg del judici, el mateix Cauchon va tenir moments en els quals era evident – amb gran indignació dels prohoms anglesos a la sala – que mirava de guiar Joana en el sentit que es retractés d'alguna de les seves declaracions, que moderés alguna actitud. Per exemple, que reconegués que alguna de les seves ‘visions' haurien pogut ser simplement imaginades. O que acceptés tornar a vestir-se de dona: un detall que ara ens sembla secundari però que aleshores era crucial. Joana havia adoptat el vestit masculí per necessitat pràctica, per poder cavalcar llargues jornades i lluitar quan calgués. A la fi, s'hi va acostumar tant que va esdevenir el seu vestit normal. Però a l'època el transvestisme (un home vestit de dona, una dona vestida d'home) era vist com una transgressió de l'ordre diví, un pecat greu en si mateix. Joana no parava de renyar els seus jutges per fixar-se tant en un detall que per ella era irrellevant. Però ara que no anava a cavall ni es trobava al mig del camp de batalla, hauria pogut cedir... La seva tossuderia es va manifestar també en aquest punt. Diverses vegades, durant tot el seu captiveri, li havien ofert vestits de dona, que ella havia rebutjat. Al llarg de tot el judici va dur sempre el seu vestit masculí: només que ara brut i rosegat. Només a la fi va acceptar vestir-se de dona, com veurem més endavant. La negativa a cedir en un punt com aquell posava les coses fàcils als seus acusadors. L'únic que la salvava de ser acusada de bruixa, sense més contemplacions, era la seva virginitat – que havia estat comprovada diverses vegades. Com vam esmentar al capítol anterior, en la mentalitat de l'època s'entenia que una noia verge era immune a la influència diabòlica.<br />
<br />
En l'evolució del judici s'observa una moderació progressiva en l'actitud dels membres del tribunal, començant pel mateix jutge principal, Pierre Cauchon. Les actes del judici són plenes de preguntes fetes a Joana, amb un contingut teològic sovint complex, fins al punt – com ja hem esmentat – que més d'una vegada algun membre del tribunal es va oferir a assessorar Joana perquè entengués què se li preguntava. Joana responia sempre amb una gran serenitat, i sovint responia obvietats que deixaven els seus acusadors amb un pam de nas:<br />
<br />
Pregunta: Santa Margarida, parla anglès?<br />
Resposta: Per quina raó hauria de parlar anglès, si no està pas a favor del bàndol anglès?<br />
P.: Quin aspecte tenia Sant Miquel, quan va aparèixer?<br />
R.: No vaig veure cap corona, i no sé res dels seus vestits.<br />
P.: Anava despullat?<br />
R.: Us penseu que Déu no té res per vestir-lo?<br />
<br />
I així, interrogatoris llargs i inacabables. Generalment Joana se'n sortia per l'enginy; altres vegades responia que ‘això no té res a veure amb aquest cas' (per exemple, quan treien una vegada i una altra el tema del seu vestit masculí), i altres que ‘no m'està permès de respondre aquesta pregunta' (per exemple quan li preguntaven sobre les seves visions). Però solia ser clara quan parlava de les seves visions, i de les ordres que havia rebut: alliberar França dels anglesos. En aquest punt no admetia discussió. De fet, les ‘visions' van ser el principal cavall de batalla del judici. Acceptar-les implicava acceptar que Déu estava de part dels francesos, o més exactament, del bàndol Armagnac, quelcom que cap dels membres del tribunal – tots del bàndol Borgonya – podia acceptar. Menys que ningú, els anglesos: acceptar les visions implicava acceptar que Déu havia donat instruccions a Joana en el sentit que calia coronar el delfí Carles com a Carles VII; i que per tant el seu candidat – el rei-nen Enric VI – no tenia el vist-i-plau diví. Els inacabables interrogatoris sobre les visions de Joana anaven encaminats a fer-li entendre que tot allò s'ho devia haver imaginat. Atès que el tribunal era fonamentalment eclesiàstic, l'entossudiment de Joana va fer que el tema final fos si se sotmetia a l'autoritat de l'Església, o no. <br />
<br />
El dia 27 de març de 1431, una representació dels membres del tribunal (Cauchon, d'Estivet, Courcelles...) li va llegir a Joana la llarga llista dels càrrecs de què se l'acusava: setanta en total. Van caldre dos dies per llegir-los tots, perquè rere cada càrrec algú li explicava el seu significat: les subtileses teològiques feien que per a una pagesa de Domrémy no fos fàcil saber exactament de què se l'acusava. El dia 31, Cauchon i altres es van presentar de nou a la presó, i van mirar de convèncer Joana que es retractés de les seves declaracions. Ho van intentar encara dues vegades més, el 12 i el 18 d'abril. En aquell moment, Joana estava greument malalta. Cauchon li va oferir de proporcionar-li un assessor entre els membres del tribunal, o bé – cas que a Joana no li agradés aquesta perspectiva – que faria anar a buscar qualsevol persona que ella triés, de la seva confiança. Són atencions realment sorprenents: és fàcil tenir la sensació que el tribunal buscava alguna cosa on agafar-se, per evitar una condemna que per força havia d'acabar a la foguera. Però després de les llargues sessions a la sala del judici, i tants mesos d'un dur empresonament, Joana no tenia cap mena de confiança en cap dels membres del tribunal. Es va refermar en la seva posició: vista la seva malaltia – que en aquella època fàcilment podia acabar en la seva mort – demanava que se li permetés de confessar-se i combregar, i que si moria fos enterrada a terra consagrada (és a dir, en un cementiri cristià). Cauchon li va respondre que si no obeïa l'Església seria abandonada a la seva sort. Ella va respondre que era una bona cristiana, batejada, i que com a tal moriria. No hi havia cap diàleg possible.<br />
<br />
Encara hi va haver una altra sessió el 2 de maig, temps que va caldre perquè Joana es refés de la seva malaltia. Aquesta vegada era una reunió solemne: més de vuitanta assistents, entre membres del tribunal, assessors eclesiàstics, secretaris, escrivans i el que calgués. Cauchon els va parlar breument, demanant tothom que fessin el que calgués per fer entrar Joana en raó. Però ‘La Pucelle' era de decisions fermes:<br />
<br />
‘Lisez votre livre et puis je vous respondray. Je me actens à Dieu, mon créatur, de tout: je l'ayme de tout mon cuer'<br />
<br />
Se li van llegir les exhortacions, les acusacions, però Joana es va mantenir ferma. Les seves visions eren reals, i l'ordre del Cel que havia rebut – alliberar França, i fer coronar el rei legítim – ben clara. No se'n retractaria. El 8 de maig es va intentar encara una opció desesperada. Per a algunes de les acusacions, les normes de la Inquisició preveien l'ús de la tortura, vista com una manera d'alliberar el cos de la presència satànica. Cauchon va decidir fer-la dur a la Gran Torre del castell de Rouen; més exactament, a la cambra de tortura. Joana havia patit un empresonament dur, però no pas tortura, tècnicament – si més no, segons els cànons de l'època: avui potser el simple fet d'haver estat sempre encadenada es consideraria tortura. Podem imaginar que Joana va quedar aterrida davant l'equipament d'aquella cambra. Però es va mantenir ferma. Cauchon va optar per no anar més enllà: la presó estovava algunes ànimes, però n'enduria d'altres, i era evident que Joana pertanyia al segon grup. Joana fou retornada a la cel·la. Tres dies després, Cauchon va convocar una reunió a fi de decidir si calia sotmetre Joana a aquella medicina terrible: per deu vots contra tres es va decidir que no. S'han conservat els noms dels que van votar que sí: Loiselleur, Courcelles i Morel.<br />
<br />
Diversos membres del tribunal van ser enviats a la Universitat de París, per explicar el cas davant de membres de les facultats de teologia i dret. En van tornar amb un bon feix de documents elaborats pels seus experts, que condemnaven Joana com a heretge, idòlatra, mentidera, i tot el feix d'acusacions imaginables.<br />
<br />
Malgrat tot, Cauchon va voler fer un darrer intent. Amb una escorta apropiada (Lemaistre, els bisbes de Thérouenne i Noyon, i encara set personatges més), es van reunir amb Joana en una cambra del castell. El 23 de maig, exactament un any després de la seva captura a Compiègne, Joana va escoltar l'acusació – que de setanta articles havia estat resumida en dotze –, amb un canonge anomenat Pierre Maurice, que li anava explicant punt per punt el significat de cada acusació. Joana es va mantenir ferma. El secretari va prendre'n nota: ‘<i>Responsio superba</i>'.<br />
<br />
Aquí s'acabava tot. Ja només quedava l'execució, prevista per l'endemà mateix, el 24 de maig.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA1VNhW8H31IMBNB8fAY9I44DVYrwAQRINILZqC6WY2BABS53nrJcu3HGt-O86WVRrzwOjTxWzXMqpqvIpBkPEbqwALeldLT-hO-g_pM39YHVlvaAgTgk7cKO8dpLL-mm8IlGJIch7sbk/s1600/Passion+06.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1031" data-original-width="1280" height="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA1VNhW8H31IMBNB8fAY9I44DVYrwAQRINILZqC6WY2BABS53nrJcu3HGt-O86WVRrzwOjTxWzXMqpqvIpBkPEbqwALeldLT-hO-g_pM39YHVlvaAgTgk7cKO8dpLL-mm8IlGJIch7sbk/s640/Passion+06.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'escena de la tallada dels cabells, segons el film de Dreyer. Joana fou 'rapada' arran de la seva retractació, i el seu (temporal) assentiment a obeir l'Església.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>CINC. La retractació</b><br />
<br />
Joana fou duta al cementiri, on s'havia muntat una estrada per als jutges, un lloc per a ella, i prou espai per als curiosos i per als soldats anglesos. Davant els jutges, se li van llegir una altra vegada els càrrecs, acompanyats convenientment de discurs teològic, de to apocalíptic, i cites dels evangelis. Pel mig, el predicador – Guillaume Erard – va etzibar una diatriba que revelava la veritable clau de tot plegat:<br />
<br />
‘Et parlo a tu, Joana, i et dic que el teu rei és un heretge i un cismàtic!'<br />
<br />
Joana va respondre furiosament, jurant per la seva vida que el rei Carles VII era el més noble de tots els cristians, qui més estimava la fe i l'Església, ben al contrari del què deia el predicador. És irònic que Joana defensés d'aquella manera un rei que l'havia abandonada a la seva sort, sense fet res per rescatar-la. Però en aquell exabrupte del predicador hi ha el reconeixement del caràcter polític del judici i la condemna de Joana. Si Joana era una santa, la coronació a Reims havia estat beneïda per Déu, i per tant Carles era el rei legítim de França. Si era una bruixa, una heretge o una cismàtica – o tot alhora – llavors la coronació a Reims només havia estat una escenificació, i França no tenia rei legítim: l'exèrcit anglès podia lliurement coronar el seu candidat. Un dilema que fa entendre per què, per als anglesos, condemnar i executar Joana era literalment un afer d'estat.<br />
<br />
Però llavors es va esdevenir l'impensable. Li van llegir les frases finals:<br />
<br />
‘Per tots aquests motius et declarem excomunicada i herètica, i seràs lliurada a la justícia secular, com a membre de Satanàs separat de l'Església!'<br />
<br />
Llavors Joana es va esfondrar. La visió del botxí amb el seu carro, a punt per endur-se-la a la plaça, la multitud escridassant-la, les mirades d'odi i els insults dels soldats anglesos que ho vigilaven tot, sumat a l'esgotament després de mesos de presó i de judici, patint les vexacions dels soldats que la vigilaven, devien fer el seu efecte. Va arrencar a plorar, i va cridar que se sotmetria en tot i per tot a l'Església, que seguiria els consells dels jutges, que abjurava de les seves visions, que es penedia de tot. Ho va repetir diverses vegades, cridant. Es va desencadenar un avalot entre els assistents. Un secretari – se'n discuteix la identitat: es va dir que era un anglès, Lawrence Cabot, però no té gaire sentit – ja duia preparada una acta d'abjuració, i la va presentar a Joana perquè la signés. Però Joana era analfabeta! Havia après a escriure el seu nom, però després de tants mesos de captiveri ni se'n devia recordar. El secretari li va prendre la mà, li va fer agafar la ploma, i li va fer dibuixar una ‘O' ben grossa. N'hi havia prou.<br />
<br />
El mullader que es va organitzar entre els assistents fou impressionant, amb insults, escridassades, degut a l'enrabiada dels membres de l'exèrcit anglès, que sentien que la presa se'ls escapava. Cauchon va preguntar al cardenal de Winchester (anglès!) què havia de fer, ara: el cardenal li va respondre que l'havia de rebre com a penitent. Que volia dir presó, però no foguera. L'incident va provocar un enfrontament greu entre els clergues francesos (principals components del tribunal) i l'exèrcit anglès, que tenia la sensació que Cauchon, Loiselleur, Massieu i tota la corrua de membres del tribunal els havien traït. Tenien motius per pensar-ho, objectivament. Que tinguessin a punt un document de retractació, per si al darrer moment Joana canviava d'opinió, n'és tot un senyal. I tots els intents de Cauchon per convèncer Joana que s'equivocava, que les seves visions podien no ser reals, que la seva actitud no era la correcta, també es podien entendre en aquest sentit. Warwick es va enfrontar a Cauchon: ‘El meu rei està mal servit, puix que Joana se'ns ha escapat!' (cal recordar que Cauchon formava part del consell del rei d'Anglaterra, i que per aquest càrrec rebia mil lliures l'any).<br />
<br />
Aquella tarda mateix, una legació del tribunal va visitar Joana perquè fos conscient del privilegi que havia tingut: el perdó de la Santa Mare Església, que perdria si no se sotmetia a les seves ordres. La primera prova d'aquell penediment era ben concreta: s'havia de vestir com una dona. Ella va obeir dòcilment. Tampoc no va protestar quan li van tallar ben curts els cabells.<br />
<br />
<br />
<b>SIS. Interludi</b><br />
<br />
Tot semblava anar bé. Fins que, al cap d'uns dies, Cauchon va rebre la notícia que Joana s'havia tornat a vestir d'home. Què havia passat?<br />
<br />
Diversos llegats van ser enviats a la presó per veure Joana, però tots eren rebuts a crits pels soldats anglesos, amb amenaces de mort explícites. Els seus testimonis són clars en el sentit que més d'una vegada els enviats del tribunal van témer per la seva vida, i alguns van declarar que no anirien a veure Joana si no anaven protegits per una escorta. Finalment Massieu es va fer acompanyar per Warwick i d'Estivet: gràcies a això va poder arribar fins la cel·la de Joana – mentre els altres acompanyants eren escridassats i amenaçats pels soldats anglesos al pati –. Quan Warwick i Estivet, a petició seva, van haver sortit de la cel·la, Joana li va explicar que d'ençà que havia tornat a la cel·la havia estat objecte de tota mena d'insults i vexacions, especialment d'ençà que s'havia posat el vestit de dona. Als ulls dels soldats anglesos tot allò l'allunyava de la foguera, i els feia embogir de ràbia. Els soldats anglesos havien conservat curosament el seu vestit d'home, en un sac: òbviament, per posar-li una altra vegada a la primera oportunitat. Ella, ben conscient d'aquest fet, duia el vestit femení en tot moment, fins i tot per dormir. A la fi, els soldats no es van contenir: un matí li van arrencar el vestit de dona sense contemplacions i la van obligar a posar-se altra vegada el vestit d'home. Ella els havia suplicat debades que li deixessin tornar-se a vestir de dona.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfaGIXN1uLYXrQlBBk_VDnZU-kuZiBaIvYShyphenhyphenSvgzefK5IGHv-ZhMP_2nyjshCx0__TBlnGxLJP8kkUmc6H3j8M0j1fUUNYObsMjDd4xElTzTEQCHWiiUyLlHDyN-acMnwFsS9AieIVIY/s1600/Passion+02.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="768" height="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfaGIXN1uLYXrQlBBk_VDnZU-kuZiBaIvYShyphenhyphenSvgzefK5IGHv-ZhMP_2nyjshCx0__TBlnGxLJP8kkUmc6H3j8M0j1fUUNYObsMjDd4xElTzTEQCHWiiUyLlHDyN-acMnwFsS9AieIVIY/s640/Passion+02.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joana envoltada de soldats anglesos. L'escena sembla molt 'light'; de fet sembla que va patir vexacions de tota mena, bé que no és clar si van arribar a violar-la.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
També Isambard de la Pierre, en un altre moment, va arribar a veure Joana, que li va explicar que d'ençà que s'havia vestit de dona havia patit tota mena de violència física per part dels soldats. Isambard va testificar que Joana plorava i es trobava en un estat lamentable: probablement havia rebut una pallissa feia poc. Ladvenu – que la va confessar per darrera vegada – esmenta que Joana li va confessar que havia estat violada per un noble anglès. Tot és creïble, objectivament.<br />
<br />
A la fi, el mateix Cauchon es va presentar a la presó, acompanyat de testimonis i secretaris perquè quedés constància de tot. Es van reunir amb Joana, i Cauchon li va preguntar perquè s'havia tornat a vestir d'home. Ella – amb gran sorpresa dels presents, que ja havien sentit Massieu i Isambard – els va dir que ho havia fet per voluntat pròpia. Però va treure importància a aquest tema. Va afegir que<br />
<br />
‘M'estimaria més morir abans que estar encadenada. Però si em permeteu d'anar a missa, em treieu les cadenes i em dueu a una presó tolerable, en companyia d'una dona, seré bona i faré tot allò que l'Església em digui.'<br />
<br />
Començament prometedor. Però després li van preguntar si, després del dia de l'abjuració, havia tornat a sentir les veus dels seus sants-guies. La resposta de Joana fou afirmativa. La pregunta següent era òbvia: què li havien dit? La resposta de Joana fou un veritable suïcidi:<br />
<br />
‘Em van dir que, amb elles, Déu m'enviava la seva misericòrdia per la meva traïció, quan vaig abjurar i em vaig retractar per salvar la vida, i que salvant la meva vida em condemnava. Abans de dijous [el dia de l'abjuració] m'havien dit què havia de fer: que quan em trobés a l'estrada contestés amb coratge el predicador, un fals predicador que deia que jo havia fet un seguit de coses que no havia fet. Si deia que Déu no m'havia enviat em condemnaria, perquè Déu m'ha enviat. Les veus m'han dit que vaig fer mal fet, i que haig de confessar que vaig fer mal fet. Tot va ser per la por del foc...'<br />
<br />
Boisguillaume va escriure, al marge: ‘<i>Responsio mortifera</i>'. S'havia acabat tot. <br />
<br />
Com encaixa tot? No hi ha una única explicació. A parer meu, la violència dels soldats contra Joana era esperable; sentien que 'la bruixa' se'ls escapava, estaven rabiosos i podien confiar en una total impunitat. Que li haguessin arrabassat el vestit de dona i fins i tot l'haguessin violada em sembla perfectament creïble; de fet sembla que ja hi havia hagut intents anteriors de violació. S'ha suggerit més d'una vegada que Cauchon i/o els altres presents a la darrera reunió amb Joana van falsejar l'informe d'aquesta trobada. Joana els devia detallar el tracte ultratjant rebut a mans dels anglesos, que fou convenientment censurat: no volien provocar encara més Warwick ni – per extensió – l'exèrcit anglès. Però jo crec que d'una manera o altra Joana havia entès que, si en algun moment havia pensat que se'n sortiria, de sobte veia clar que era qüestió de temps que els anglesos l'executessin. L'abjuració – per pur terror de la foguera – per ella havia estat un acte vergonyant, que implicava renegar de tot allò que havia dit i fet fins aleshores. Posats a ser executada, s'estimava més refermar-se en la seva fe, les seves veus, i la seva convicció que havia estat enviada per Déu per alliberar França.<br />
<br />
<br />
<b>SET. La definitiva</b><br />
<br />
L'acusació final fou ‘heretge reincident', per unanimitat de l'assemblea de la capella de l'arquebisbe. La condemna fou que Joana havia de ser lliurada a la justícia secular, amb la petició que actuessin sobre ella amb misericòrdia. Un eufemisme per dir que fos cremada de viu en viu. L'Església no podia matar: només excomunicava. Un cop excomunicada, l'acusada ja no podia confiar en la clemència ni la protecció eclesiàstica. L'anomenada justícia secular senzillament rematava la feina. És clar que aquell detall tècnic no enganyava ningú.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEprBmOT6ov1HOQiyXbYRTqAw3C40B9Xl57jcnwXso3VMCX6xQvZLbZkXjMonrpmaTUJcmpp5MEmUwiMP6J0KDPDQbtbH9joCsTBv8qM0ENdYyHwq5lN-2RzwxQbpvDaM9wrUK-39HKec/s1600/Passion+04.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="300" height="484" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEprBmOT6ov1HOQiyXbYRTqAw3C40B9Xl57jcnwXso3VMCX6xQvZLbZkXjMonrpmaTUJcmpp5MEmUwiMP6J0KDPDQbtbH9joCsTBv8qM0ENdYyHwq5lN-2RzwxQbpvDaM9wrUK-39HKec/s640/Passion+04.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joana a la pira, segons el film de Dreyer. La 'corona' simula la de Crist. De fet, sembla que al cap hi duia una mena de paperina, com una mitra, que li van fer els anglesos per burlar-se'n.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El 30 de maig, Joana va rebre la confessió i l'eucaristia a la presó, poc abans de sortir a la plaça on seria executada. El clergue que li va dur l'hòstia ho va fer d'una manera tan barroera que Jean Massieu, membre del tribunal, va exigir que es fes el cerimonial amb tots els ets i uts: ciris, calze, estola... Tractar amb aquest respecte una heretge que ha estat excomunicada és com a mínim revelador. Els clergues i monjos que la van acompanyar en tot moment eren atents i amables amb ella. Quan Joana va saber que no seria decapitada (com sembla que s'esperava) sinó cremada viva es va enfonsar anímicament i va arrencar a plorar amb desesperació – fet ben normal, d'altra banda. Pierre Maurice, també membre del tribunal, la va consolar dient-li que aquella mateixa nit, si era voluntat de Déu, seria al Paradís. Novament, quelcom ben estrany per dir a algú a qui abans s'ha excomunicat per heretge.<br />
<br />
Joana va ser duta a la plaça del mercat, envoltada d'un escamot de soldats anglesos armats fins a les dents. El fet que la missió d'aquell escamot fos impedir que ningú pogués parlar-li indica que ells mateixos no estaven massa segurs de què podia passar. Només dos clergues – Jean Massieu i Martin Ladvenu, que havien format part del tribunal – van ser autoritzats a acompanyar-la: els testimonis diuen que no van poder aguantar el plor en cap moment. La plaça del mercat era plena fins dalt de tot: els testimonis parlen de deu mil ciutadans de Rouen, als quals cal afegir uns mil soldats anglesos. En arribar davant la pira, Joana es va trobar un plafó de fusta amb aquesta inscripció:<br />
<br />
‘Jehanne, que es fa dir ‘La Pucelle', mentidera, perniciosa, enganyadora del poble, fetillera, supersticiosa, blasfema de Déu, presumptuosa, descreguda de la Fe de Jesucrist, jactanciosa, idòlatra, cruel, dissoluta, invocadora del dimoni, apòstata, cismàtica i heretge'. <br />
<br />
Com a reguitzell d'acusacions no estava malament. <br />
<br />
Quan se li va llegir públicament la sentència, davant la pira, Joana va suplicar pietat al públic, es va agenollar, i tot plorant va resar Déu perquè perdonés al tribunal tot el mal que li havien fet i, no cal dir-ho, tot el mal que l'esperava. L'escena devia ser molt emotiva, perquè a la fi els jutges que presidien l'escena també ploraven. Un d'ells, Loiselleur – un dels que més intensament havien treballat perquè Joana fos condemnada, en realitat –, no ho va suportar més i va marxar plorant; mentre marxava es va trobar un grup d'anglesos, que el van atacar acusant-lo de traïdor. Va tenir la sort que el duc de Warwick va intervenir perquè el deixessin marxar. Guillaume Maudrons, notari principal del procés, també va marxar: segons explicava ell mateix, va trigar prop d'un mes a recuperar-se de la impressió que li causava l'escena.<br />
<br />
Per a la majoria dels soldats anglesos allò era més aviat una festa. Van cridar als membres del tribunal que a veure si tot plegat començada d'una vegada, que ells tenien gana i se n'havien d'anar a dinar. Però no tots els anglesos compartien aquella visió. Un soldat anglès havia fet una creu basta amb dos trossos de fusta; Massieu la hi va donar, i Joana la va besar i se la va posar al pit, sota el vestit. Al capdamunt de la pira, soldats anglesos la van lligar al pal (que era de guix, no de fusta com apareix en algunes imatges); damunt el cap li van posar una paperina de paper – semblant a una mitra, segons testimonis – amb la inscripció ‘heretge, reincident, apòstata, idòlatra'. Joana es va encomanar, plorant, a la tríada de sants que l'havien guiada (Santa Caterina, Santa Margarida, Sant Miquel), fet que va provocar noves riallades a les fileres de soldats anglesos. A petició de Joana, Massieu va fer anar a buscar el crucifix que presidia l'església de Saint-Saveur, que era prop de la plaça del mercat. L'hi van acostar perquè el pogués besar, i després el van mantenir allunyat de la pira però ben alt perquè ella el pogués veure en tot moment, mentre les flames la devoraven. Sembla que llavors va cridar:<br />
<br />
‘Ah, Rouen, j'ay grand paour que tu ayes à souffrir de ma mort!'<br />
<br />
Va cridar el nom de Jesús algunes vegades, abans que el cap li caigués cap endavant. Van ser les darreres paraules que li van sentir.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuY6ifGxBkJvmgL4ApOdyf8W3LIxYqRjT0vqT2FQv6OCr-U6HTplkkFzg8-zgUs9eT2gETvuBBycHvWYIyJU6IIhqGZNvWcd7dGh_Fv0kIrgrnqFEKq6szOXLPcYiVWdbs-C0BaIa4d8Y/s1600/Passion+05.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="261" data-original-width="375" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuY6ifGxBkJvmgL4ApOdyf8W3LIxYqRjT0vqT2FQv6OCr-U6HTplkkFzg8-zgUs9eT2gETvuBBycHvWYIyJU6IIhqGZNvWcd7dGh_Fv0kIrgrnqFEKq6szOXLPcYiVWdbs-C0BaIa4d8Y/s640/Passion+05.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joana
agafant la petita creu de fusta que un soldat anglès li havia fet.
Del film de 1948 de Victor Fleming, protagonitzada per Ingrid Bergman. L'escena és més realista que no pas al film de Dreyer (vegeu la primera
imatge d'aquesta Cort d'Apel·lació), on Joana agafa una creu enorme i
ben treballada.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>VUIT. L'endemà</b><br />
<br />
El fet més important de la vida Joana va ser la seva mort, per l'impacte popular que va tenir entre els francesos, i també entre molts anglesos. El clam sobre la santedat de Joana va començar tot just la van pujar a la pira. Oficialment 'la Pucelle' va ser cremada per heretge, idòlatra, i tota aquella corrua d'acusacions esmentades. Però això només podia enganyar algun ignorant que hagués anat a Rouen a veure un bon espectacle. No es pot dir que la gentada de Rouen no estigués habituada a les execucions públiques. L'Europa del segle XV estava habituada a la violència i als càstigs brutals. Però aquella no va ser una execució més, sinó una execució que va impactar tothom, i que de cara al desenvolupament posterior de la guerra, va ser més important que no pas la qüestió bèl·lica en si mateixa. <br />
<br />
La lectura dels fets diu clarament que la majoria dels assistents intuïen (o eren plenament conscients) que per molt que el tribunal hagués basat la condemna de Joana en un munt de teologia, ningú no estava ben segur de la justícia d'aquella mort. L'anecdotari és abundant. John Tressart, secretari del rei d'Anglaterra, ho va dir clarament: ‘Estem perduts. Hem cremat una santa!'. Un soldat anglès, que s'havia vantat davant els seus companys que llançaria personalment un bon feix de llenya a la pira – i ho va fer! – va declarar haver vist un colom blanc (l'Esperit Sant?) que sortia volant de la pira. Va quedar aterrit. Els seus companys van mirar de tranquil·litzar-lo amb una bona tarda de taverna; però no es podia treure del cap allò que havia vist (o creia que havia vist). Va haver de ser atès pel frare Isambard de la Pierre, a qui va suplicar que l'escoltés en confessió. Posats a dir un darrer exemple, el botxí mateix, més habituat que ningú a les morts brutals, també va quedar trastocat. Després d'haver llençat al Sena les restes de Joana – que les autoritats angleses volien exposar públicament, a fi que no quedés cap dubte de la seva mort – va córrer a la residència dels frares predicadors, buscant Ladvenu i Isambard de la Pierre, a qui va explicar que malgrat que havia abocat a la pira oli, sofre i llenya abundantment, no havia aconseguit cremar el cor de Joana. No parava de ploriquejar que havia cremat una santa, i que Déu mai no el perdonaria.<br />
<br />
És molt possible que algunes anècdotes no siguin altra cosa que un embelliment a posteriori dels fets. Però alguns dels fets provenen de testimonis del moment, inclosos alguns dels mateixos membres del tribunal que havia condemnat Joana. El comportament de Joana a la foguera – dominada pel pànic però en tot moment encomanant-se a Déu, a Jesús i als sants – devia impactar els assistents. Som en ple segle XV, en la transició de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna: no podem esperar actituds racionals ni analítiques. Tothom havia assistit a un espectacle impressionant, i qui més qui menys es devia plantejar què havia vist, realment. Sota l'impacte de la crema, la mentalitat popular no podia evitar elaborar la vivència col·lectiva de manera que expliqués el comportament de tots plegats i en tragués alguna conseqüència. El resum de tot plegat va ser que Joana, una santa francesa, havia estat cremada a la pira per l'exèrcit anglès. Cosa que no és exacta perquè els membres del tribunal eren gairebé tots francesos. Però que sigui només parcialment certa és el mateix que dir que només és parcialment falsa. <br />
<br />
El tribunal eclesiàstic francès (i en particular el jutge principal, Cauchon) havia evolucionat des d'una posició absolutament hostil a Joana fins a fer mil esforços per fer-la desistir de la seva posició i estalviar-li la foguera. Que malgrat la corrua de bisbes, jutges i teòlegs a la fi demanessin l'opinió de la universitat de París suggereix una inseguretat en la seva visió del cas, i una necessitat de cobrir-se les espatlles per si de cas. D'altra banda, qui hagués seguit l'evolució del procés, hauria entès de seguida que per a l'exèrcit anglès la seva condemna com a fetillera i bruixa era literalment una qüestió d'estat. Abans de Joana els exèrcits anglesos eren invencibles; amb Joana van perdre aquest estatus, i de cara a mantenir la moral de les tropes era essencial que creguessin que hi havia el dimoni pel mig. Un cop destruïda la servidora del dimoni, tot tornaria a la normalitat. I era important que pensessin així no només els soldats anglesos, sinó també – i sobretot – els francesos, potser temptats de creure que podien derrotar els exèrcits anglesos sense la guia d'aquella bruixa. Per als comandaments anglesos era essencial que les tropes franceses assumissin que les seves victòries eren degudes només a la intervenció diabòlica: un miratge, i prou. Un cop eliminada la bruixa, el destí ‘normal' de qualsevol exèrcit francès que gosés enfrontar-se a un exèrcit anglès seria la seva destrucció. L'èxit d'aquesta estratègia depenia que la tesi de la intervenció diabòlica fos creguda sincerament per ambdues parts. I això és el que no va passar. La llavor del dubte va començar el dia mateix de la crema, i no només entre els assistents francesos sinó també entre les tropes angleses – i, més important encara, entre els prohoms anglesos que van assistir a l'acte.<br />
<br />
<br />
<b>NOU. La perspectiva del temps</b><br />
<br />
Vist en perspectiva, la crema de Joana va ser per part anglesa un error, perquè en la psicologia col·lectiva va clarificar la situació de França i de la guerra que feia tants anys que durava. En vida, Joana havia clarificat la situació d'una manera radical: el delfí menyspreat per tothom ara era el rei de França Carles VII, coronat a Reims amb tots els ets i uts. El bàndol anglo-borgonyó tenia com a candidat un nen de vuit anys (Enric VI d'Anglaterra) que difícilment podia ser acceptat com a rei de França si no era coronat a Reims – cosa que ja no succeiria, per poc que Carles VII s'enfortís. Amb la seva mort, Joana va clarificar en la ment popular el conflicte. Si durant el segle XIV va ser una guerra anglo-francesa, durant el XV la cosa es va complicar, perquè la guerra havia passat a ser un conflicte civil entre dos bàndols francesos – Armagnacs i Borgonyons –, un dels quals havia fet una aliança amb un país estranger, Anglaterra. Amb l'espectacle de la mort de Joana d'Arc, i l'enfrontament que hi havia hagut entre el clergat francès i l'exèrcit anglès a l'hora de decidir la sort de ‘La Pucelle', en la ment de la majoria dels francesos l'exèrcit anglès va passar a ser, de nou, un exèrcit invasor. Un exèrcit que tenia aliats a França, certament; però aliats que, un cop hi havia a França un rei coronat – i per tant, legítim als ulls de Déu, per la mentalitat de l'època – es trobaven en el dilema d'haver de justificar la seva deslleialtat envers el seu propi rei.<br />
<br />
En la seva ‘Histoire de France' (un text clàssic) André Maurois esmentava que entre els mateixos historiadors anglesos hi ha consens a considerar que el resultat de la Guerra dels Cent Anys – Anglaterra va perdre la guerra, i totes les seves possessions a França, llevat de Calais – fou el que havia de ser: el millor per a tots, en definitiva. Jo no tinc del tot aquesta sensació. De fet, la discussió sobre com hauria estat la història d'Europa si s'hagués creat una doble monarquia anglo-francesa serien inacabables; i el problema és que la història-ficció és, per ara, només ficció. En canvi, hi ha consens entre els historiadors – sobretot anglesos, detall important – a lloar la figura de Joana, bé que sigui una figura tan allunyada de la nostra sensibilitat actual: qui, avui, proposaria una alternativa política adduïnt instruccions vingudes des del Cel? Però Joana pertany al segle XV, detall que cal recordar en tot moment. Com a exemple, el tractat d'Alfred Burne sobre la Guerra dels Cent Anys. Burne reconeix que fou a partir de Joana d'Arc que la guerra va fer un tomb. Burne era un historiador militar, i donava poca importància a un fet que a parer meu fou crucial: la coronació de Carles VII com a rei legítim de França. Per altra banda, relativitzava l'impacte militar real de les campanyes de Joana. Alhora, no podia evitar d'admirar-ne la figura. Podem esmentar, a títol d'exemple, la frase amb la qual clou el capítol que dedica a les campanyes de Joana d'Arc: <br />
<br />
‘...but all the credit for starting the pendulum in its backward swing, and for starting it in no uncertain manner, must go to that marvellous soul, the pure and peerless Maid of Orléans'.<br />
<br />
‘Marvellous soul, pure and peerless...'. No comment, que diríem avui.<br />
<br />
<br />
Pere Rovira<br />
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01241595259983130104noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-69380722018408608602017-08-05T05:55:00.000+02:002017-08-05T05:55:00.188+02:00Poema: Tors<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el marc del curs residencial Escriptura Viva que el Roger Coch i jo vam impartir a Montbui el passat juliol, al llarg de la sessió "Paisatge exterior, paisatge interior" que ell dinamitzava, vaig escriure aquest breu text d'intenció poètica que avui comparteixo amb vosaltres. Espero que us agradi.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5uS_0Ejhytda9FeKcPHix19GF7pffLc4uLMFBJ5id3GvCPvbmJpiJLfDZPAUi-ZxlBEjPT7Q-kJ2HPNYKd768dfYQbMQKK9m21eYeBrFHytMvdBVkj0oTuK6WMXACjbHPsv81UrV-LCgU/s1600/foto_tors.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="608" data-original-width="485" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5uS_0Ejhytda9FeKcPHix19GF7pffLc4uLMFBJ5id3GvCPvbmJpiJLfDZPAUi-ZxlBEjPT7Q-kJ2HPNYKd768dfYQbMQKK9m21eYeBrFHytMvdBVkj0oTuK6WMXACjbHPsv81UrV-LCgU/s320/foto_tors.png" width="255" /></a></div>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">TORS</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El meu tors, una
façana, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">un mur de pedra
verge ensinistrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Al pit dret, un
forat,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">un sol cop de
martell rere el que es veuen runes d’una infantesa meva, tan tardana, i
d’altres infanteses tendres, ja quasi evaporades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Sobre el cor, un
pany fa de gatera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Busco la clau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">S’hi escolen gats
petits, minúsculs felins blancs que m’esgarrapen però no saben fer-me mal.
Busquen la llet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Busco la clau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La tinc a la
butxaca?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ah, no, la tinc a
l’úter. Hi faig entrar dos dits, estiro enfora, és una clau daurada i ja no te
rovell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La fico al pany i
m’obro el pit esquerre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hi tinc cinc
cors, petits i blancs. Només bateguen dos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El meu no hi és.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Aixeco el cap i
et miro: el tens entre les mans. Bum bum.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I no m’estàs
mirant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Muriel Villanueva</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><a href="http://murielvillanueva.com/">murielvillanueva.com</a></span></div>
Muriel Villanuevahttp://www.blogger.com/profile/05880798268766873450noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-50921998603805792582017-08-05T05:44:00.000+02:002017-08-05T05:44:00.217+02:00Marineras a mi manera<div dir="auto" style="color: #222222;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrZgdhXEP8ZF0dWrxSnGlkZOJjMcq9ABrAWcwCq87tjkWqC58oNjF_wJJPBiMc_kFQycWhK8NnjIyfnJMPtLra4XDWJ5yraKQpPYMXbWG3qeknrR5eyXl5us5ZnagKAl08YbltYOzZFQk/s1600/DSC_0058+%25282%2529+a.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrZgdhXEP8ZF0dWrxSnGlkZOJjMcq9ABrAWcwCq87tjkWqC58oNjF_wJJPBiMc_kFQycWhK8NnjIyfnJMPtLra4XDWJ5yraKQpPYMXbWG3qeknrR5eyXl5us5ZnagKAl08YbltYOzZFQk/s400/DSC_0058+%25282%2529+a.JPG" width="400" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ingredientes:</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2-3 patatas medianas</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2 zanahorias</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2 huevos cocidos</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1 lata de atún en aceite de oliva</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4 anchoas</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1-2 pepinillos en vinagre</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1-2 cebolletas en vinagre</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mayonesa</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Para servir: rosquillas para marineras y anchoas</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Elaboración:</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cocemos en una olla con abundante agua con sal, las patatas y las zanahorias peladas y enteras. Una vez cocidas escurrimos y enfriamos.</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En otra olla cocemos los huevos y dejamos enfriar también.</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Troceamos muy pequeñito la zanahoria, las anchoas, cebolleta, pepinillos, el huevo y la patata, ésta última incluso un poco machacada.</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Incorporamos el atún con su aceite y añadimos mayonesa al gusto.</span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Servimos como más nos guste- En casa, hoy la comemos en plan marinera murciana que son un auténtico vicio!!! Ponemos sobre una rosquilla para marinera (las encontré en el Carrefour) la ensaladilla y sobre ésta, una anchoa. Probarlas y me decís!!!</span></div>
<div>
<div style="background-color: white; color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="border: 0px; color: #555555; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 21px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> También podéis seguirme en </span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="border: 0px; color: #222222; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 21px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Limón a la sal</span></a></span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">,</a><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><a href="https://instagram.com/limonalasal/" style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">instagram</a><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><span style="border: 0px; color: #555555; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">y</span><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><a href="https://twitter.com/limonalasal" style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">twitter</a><span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">!!!</span></span><br />
<span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">¡Feliz agosto!</span></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-51745564356942008432017-08-05T05:05:00.000+02:002017-08-05T05:05:02.856+02:00Despropòsits urbanístics<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
Aquest mes mostrem
algunes imatges de dues de les po<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>blacions més lletges que
hem tingut la sort de visitar a la riba del</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>1. Agadir i les
seves palmeres (Marroc)</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El concepte
d’integració paisatgística no s’entén de la mateixa manera arreu...a Agadir,
una ciutat costanera del Marroc la millor manera que han trobat per dissimular
la instal·lació d’antenes de telecomunicacions és...vestir-les de palmera!
Trobin vostès la diferència entre les que són de veritat i les que no...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinSpibRoynC_P31KjvgZs16ZtbvkOlFUsyDnPzl9_e8tdy4K9fQ8wk3QmyWBcv1qFP1kN8iZMK9LSp6EdVqsqKyQZRNhCDBD-Qc6N7ZdG_Y8zWUmD3Kf1rR89liMO9yNRn_EYnu5ub2-c/s1600/Agadir+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinSpibRoynC_P31KjvgZs16ZtbvkOlFUsyDnPzl9_e8tdy4K9fQ8wk3QmyWBcv1qFP1kN8iZMK9LSp6EdVqsqKyQZRNhCDBD-Qc6N7ZdG_Y8zWUmD3Kf1rR89liMO9yNRn_EYnu5ub2-c/s400/Agadir+%25281%2529.jpg" width="300" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLr83e9dywLzMLRVGwDkLvj3c6JAz4nBrZPVeP6vfLu9dvo1_655_hiB8qM6JoFf7JRkGwCQaZ4la3COm94WsHqoR_LkwGSHdrrlL6JKRyzs-JHzNmPNuCs0Hyc8Pv-LiYS6UydymYHc/s1600/Agadir+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnLr83e9dywLzMLRVGwDkLvj3c6JAz4nBrZPVeP6vfLu9dvo1_655_hiB8qM6JoFf7JRkGwCQaZ4la3COm94WsHqoR_LkwGSHdrrlL6JKRyzs-JHzNmPNuCs0Hyc8Pv-LiYS6UydymYHc/s400/Agadir+%25282%2529.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>2. Alquerías del
Niño Perdido (Castelló)</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un poble cèlebre
per la reticència dels seus habitants per explicar el seu peculiar nom, estem
davant un dels casos més flagrants de creixement urbanístic sense cap ni peus,
fins i tot amb els estàndards castellonencs...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquí van alguns
dels millors moments urbanístics:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLkOfadEcPTe68V4_eJiQqwG5XeVQu7SPV1mjy2i74ydNwJJghKcNX1zySHTNgvACj6AJYI3VF09eLSiAAXUtpjTBTL-38hW1L30EFxPf9HJhvQxVXmKdpWxAETyCSr2qYWiZbXuvOcc/s1600/Alqueria+%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLkOfadEcPTe68V4_eJiQqwG5XeVQu7SPV1mjy2i74ydNwJJghKcNX1zySHTNgvACj6AJYI3VF09eLSiAAXUtpjTBTL-38hW1L30EFxPf9HJhvQxVXmKdpWxAETyCSr2qYWiZbXuvOcc/s400/Alqueria+%25282%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Un pas de vianants que continua en un carrer(?) peatonal (?) en el què és prohibit circular amb vehicles de motor però a on hi ha un cotxe aparcat</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtEyZ6HXw1z5GeJIV6rfropCcwQXf3wme47cDQJ04Bup3zsh7mORQ43b1bAnvz0-n_b55XIzqCMe0A65v7UJsdYoRwEDBI7amM-YFW6oqQOX8k6yus-cRoVQhHf-CgRyQLgV-p7XYJXzM/s1600/Alqueria+%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtEyZ6HXw1z5GeJIV6rfropCcwQXf3wme47cDQJ04Bup3zsh7mORQ43b1bAnvz0-n_b55XIzqCMe0A65v7UJsdYoRwEDBI7amM-YFW6oqQOX8k6yus-cRoVQhHf-CgRyQLgV-p7XYJXzM/s400/Alqueria+%25283%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Un cas més o menys semblant, però a on el carrer que continua pel pas de vianants està clarament obert a la circulació...en un sentit.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4M0-Ix9JXYQZKPu2euk_ik5kt78rJp9nYdKGinkHuHl2q1Qn6HfHJW-FHr6CdA2tC8-NnKUtuITBfGLV8aCInrWihHAylPKw2zgwdNEHc6sh07bbj0wAHYk3gDijLHOOhuLSsnzBXFA/s1600/Alqueria+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy4M0-Ix9JXYQZKPu2euk_ik5kt78rJp9nYdKGinkHuHl2q1Qn6HfHJW-FHr6CdA2tC8-NnKUtuITBfGLV8aCInrWihHAylPKw2zgwdNEHc6sh07bbj0wAHYk3gDijLHOOhuLSsnzBXFA/s400/Alqueria+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
La típica estructura de les festes amb bous, abandonada al mig del no-res...</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-52889375087556596382017-07-05T06:30:00.000+02:002017-07-25T18:55:14.063+02:00Joana d'Arc. Segona part: l'any de la donzella d'Orléans<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEsntaXF3L17mFniUBm77mdSmCUnOwRKR_4eG9JPnC6WV1b7VerNcaNxbYzxJe-dTljlkb8Fi0CaTqB7lBg9uYiTgxtkLZux2PY_Zc9-g28y1-jMezxToOS7HJVDreJ9wShUMz6l7c0M/s1600/Joana+Ingrid+Bergman.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeEsntaXF3L17mFniUBm77mdSmCUnOwRKR_4eG9JPnC6WV1b7VerNcaNxbYzxJe-dTljlkb8Fi0CaTqB7lBg9uYiTgxtkLZux2PY_Zc9-g28y1-jMezxToOS7HJVDreJ9wShUMz6l7c0M/s640/Joana+Ingrid+Bergman.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqtyxCzAN33iRcFBvw5ACpNYtUG3LRC5JtLkMRTA9hi7rXBwp64SkSoS-wUMeCZ3tyyG9NiV4OdRpRLh-YNNwWtU2Nijtyl4KEYIzIqxySaDy6-dGTjofRevRQsaPZh7Ecda5KBl12TSA/s1600/signatura+Jehanne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="627" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqtyxCzAN33iRcFBvw5ACpNYtUG3LRC5JtLkMRTA9hi7rXBwp64SkSoS-wUMeCZ3tyyG9NiV4OdRpRLh-YNNwWtU2Nijtyl4KEYIzIqxySaDy6-dGTjofRevRQsaPZh7Ecda5KBl12TSA/s320/signatura+Jehanne.jpg" width="320" /></a><b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></b></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la primera part d'aquesta Cort d'Apel·lació vam situar el personatge en el seu context històric. Ara ve, òbviament, parlar del personatge en si. Joana d'Arc és un personatge prou famós, almenys a Europa, i qui més qui menys en té una imatge formada. Hi ha hagut, també, films: el més recordat popularment, amb Ingrid Bergman, però el més trascendent fou el film rodat per Carl Theodor Dreyer, en temps del cinema mut. Hi ha hagut també sèries de televisió: una de ben recent, del 1999, produïda al Canadà, amb Lelee Sobiesky com a protagonista, i la participació de grans actors com Peter O'Toole i Shirley MacLaine. Versions novel·lades a col·leccions literàries per al jovent – de to edificant, no cal dir-ho –, i poemes a cabassos. Essent un personatge tan important per la història de França, i també per a la història d'Anglaterra, ha estat objecte de moltes biografies. Segurament els millors biògrafs han estat anglesos: no sense motiu Jorge Luis Borges s'admirava que Anglaterra fos capaç de produir grans biògrafs d'un personatge que al capdavall havia estat la llavor de la seva derrota històrica més gran. I cal dir que els biògrafs anglesos més aviat són favorables a Joana, cosa que els fa encara més admirables.<br /><br />Hi ha un detall que cal esmentar. Joana és un personatge del segle XV. De fa més de quatre-cents anys. I no es tracta de cap rei, cap gran artista. En condicions normals hauria estat un personatge del qual diríem ‘en sabem ben poc'. Però no és el cas. De Joana en sabem molt – he estat temptat d'escriure aquest ‘molt' en majúscula. Perquè a la fi de la seva existència fou sotmesa a un judici exhaustiu per part d'un tribunal eclesiàstic, i cada detall de la seva vida i del seu periple com a líder guerrera fou sotmesa a un escrutini detallat. Les actes del judici s'han conservat. Podríem detallar exhaustivament cada dia, cada fase del seu periple. En aquesta Cort no podem anar tan lluny.<br /><br />Joana és important en la història de França per dos fets bàsics. En primer lloc, per l'any de la seva vida que va dedicar a lluitar pel bàndol Armagnac, fidel al Delfí i – segons ells – rei legítim, Carles, futur Carles VII. Una lluita que fou el detonant del començament del predomini del bàndol francès en la Guerra dels Cent Anys. Però en segon lloc, i potser el més important, Joana és important per la seva mort, que la va convertir en un símbol per al seu país, França. Aquesta Cort d'Apel·lació parlarà de la primera: la seva vida com a líder guerrera. La segona part del personatge, la seva mort, a parer meu més important que la seva vida, serà objecte de la propera.<br /><br /><br /><b>U. Alguns malentesos</b><br /><br />Malgrat que en sabem tant, la història va per una banda, i la llegenda popular per una altra. I és en aquest àmbit – la llegenda – on alguns dels detalls han estat tergiversats de manera més o menys deliberada. Altres vegades cal parlar, senzillament, d'inexactituds.<br /><br />Per exemple: Joana d'Arc apareix sempre com una noia de gran bellesa. A les representacions pictòriques o escultòriques, la ‘Pucelle' – nom que se li va donar en vida – apareix força idealitzada, amb un rostre femení delicat i, és clar, proporcions adequades a aquell rostre. Però de fet no tenim cap dada que ho corrobori; ningú d'aquell segle no esmenta la seva bellesa, i tenint en compte que aquest és un detall que a totes les èpoques – però sobretot aquella – ha explicat bona part de l'èxit social d'una dona, esperaríem que algun dels testimonis l'esmentés. Recordem a més que fou condemnada a la foguera per bruixeria, i un rostre formós hauria estat utilitzat fàcilment com una prova de relacions diabòliques. N'hi ha prou de recordar els seus orígens per fer-nos una idea probable del seu aspecte. Joana era una pagesa. Arreu això ha implicat, per pura necessitat, un cos robust, endurit per l'esforç físic, però a la fi de l'Edat Mitjana encara ho devia implicar més que no pas avui dia. Entre una pagesa endurida i una fina dama de la Cort, la diferència era enorme. No cal dir a quina de les dues Joana es devia assemblar més.</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezMP9HSK-M89_4BWnlO3m2hFSpfd50qxwtgmROgHeG4V9JO2KJkK2Ze9RdEcqR_xm4RglsDEGS2Q9nPqbiYwDXaVw-YV-v5FzGArBTshn71eWlK0JsvVyTXtodJadPt-DbhWzWpGqXL4/s1600/Joana+miniatura+medieval.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezMP9HSK-M89_4BWnlO3m2hFSpfd50qxwtgmROgHeG4V9JO2KJkK2Ze9RdEcqR_xm4RglsDEGS2Q9nPqbiYwDXaVw-YV-v5FzGArBTshn71eWlK0JsvVyTXtodJadPt-DbhWzWpGqXL4/s640/Joana+miniatura+medieval.jpg" width="424" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les molt escasses imatges aproximadament contemporànies que tenim de Joana d'Arc. Impossible de saber si té algun valor documental com a retrat.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un altre exemple seria la seva visió com a cap suprem de l'exèrcit francès, durant l'any que va estar activa. No és exacte. Joana mai no va fer de general, almenys no pas nominalment. Anava envoltada de capitans experts, alguns dels quals – això sí – li van demostrar una devoció a prova de foc. Joana era més aviat un estendard que en moments difícils cridava als seus que no defallissin, i la seva presència al camp de batalla devia ser per als soldats francesos un esperó per no quedar enrere. La ‘Pucelle' cavalcant cap endavant amb el seu estendard devia ser no sols un repte per als soldats anglesos i borgonyons que tenia davant, sinó també per als soldats francesos que liderava: qui tenia vergonya de quedar enrere quan una simple noieta es llançava a l'atac? Però de general en cap, res. Cosa que no vol dir que fos un personatge amb prou carisma per imposar decisions, com veurem.<br /><br />Finalment, hi ha la visió que ha quedat a nivell popular, fora de França, d'una líder que a la fi de les seves campanyes havia recuperat França per al seu rei legítim, i que havia deixat la guerra pràcticament enllestida. També és inexacte. El primer fet a recordar és que les campanyes de Joana d'Arc van durar tot just un any. A la fi d'aquestes campanyes, el mapa de França – concretament la distribució de l'àrea sota control del rei-nen anglès, i l'àrea sota el control del Delfí, ara ja rei Carles VII – havia variat, però no pas d'una manera dramàtica: els anglo-borgonyons controlaven una part substancial de l'actual França. Per tant les campanyes de Joana d'Arc no van ser tan decisives per al desenllaç de la guerra com sovint es creu. El fet, però, és que per al desenvolupament de la Guerra dels Cent Anys hi ha un abans i un després de Joana d'Arc. En què va consistir exactament aquest punt d'inflexió, s'explica a partir de la història dels fets, nua i sense guarniments innecessaris. Bé que alguna hipòtesi haurem de fer en algun moment, com és lògic.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ-78DigsR8hqcoSJRitOFnSNVRBpvkW8hGsRHC3Ypo97QszuSSaGVaHIiKvffDSexXGrzuKkkDz-3hVl7EMaC-tByFoal16jC2qm4vnHQqK7ShODxBHan19U_cNsoQVBwyfVBfv8qBuc/s1600/Joana+serie+TV+primer+pla.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="350" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ-78DigsR8hqcoSJRitOFnSNVRBpvkW8hGsRHC3Ypo97QszuSSaGVaHIiKvffDSexXGrzuKkkDz-3hVl7EMaC-tByFoal16jC2qm4vnHQqK7ShODxBHan19U_cNsoQVBwyfVBfv8qBuc/s640/Joana+serie+TV+primer+pla.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lelee
Sobiesky, copm a Joana d'Arc. Sèrie de televisió de 1999. Per raons
comercials sempre s'ha buscat una jove atractiva per a aquest paper;
però de fet cap testimoni no esmenta la bellesa com un dels atributs de
'La Pucelle'. La seva imatge real devia ser força més ruda -- cal
recordar que era una senzilla pagesa de Domrémy.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>DOS. Una pagesa a Chinon</b><br /><br />Carles, Delfí de França, futur Carles VII (però de moment, Delfí i prou) es trobava en una posició ben galdosa, entre ridícula i miserable. En teoria era l'hereu de la corona francesa; però la reina mare, Isabel de Baviera, s'havia preocupat prou de declarar-lo fill bastard, i per tant fora de qualsevol dret a la corona de França. Pel tractat de Troyes (1420), el príncep hereu era un nen d'aleshores set anys, el príncep Enric d'Anglaterra, fill d'Enric V d'Anglaterra (ja mort) i Caterina de Valois, filla del difunt rei de França Carles VI – i per tant nebot carnal del Delfí. Aquest nen, ja rei d'Anglaterra degut a la mort del seu pare Enric V, s'hauria de coronar algun dia com a rei de França, fet que uniria França i Anglaterra sota una corona única. La seva curta edat feia impensable una coronació; però això podia esperar. Ben mirat, la ciutat de Reims, on els reis francesos havien estat coronats des de feia segles, es trobava dins el territori sota control de l'aliança anglo-borgonyona. Cap problema, doncs.<br /><br />Amén del fet que el Delfí, Carles, no feia por a ningú. Al tractat de Troyes, la seva mare Isabel de Baviera l'havia tractat en termes increïblement despectius:<br /><br />‘Consideré les horribles et énormes crimes et débits perpétrés audit royaume de France par Charles, soi-disant dauphin viennois...'<br /><br />La seva mare no era l'única que es divertia amb insults i ofenses. Era un subjecte de poc caràcter, dòcil, en absolut la mena d'home que hauria calgut per fer front a una situació com aquella. Estava establert a Chinon, en lloc segur, certament; però la seva economia era ben pobre, devia diners als sastres, sabaters i criats diversos. I malgrat tot mantenia una cort considerable. La racionalitat en la despesa no era una virtut dels reis o prínceps de l'època; bé que també cal tenir en compte que la imatge era essencial: un Delfí no podia donar una imatge de pobre captaire, perquè tard o d'hora hauria de demanar diners, i ningú no fa préstecs als captaires.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJyW1MFhtv5HRsx2eGThVK_9sHdiCVgKChu-iWVvH2PcNcuFYznvr3VhITK8BNyJLQJCVvuVdT-P_ZlOISmsMlHST-0bC9JOz8E5jEuA4ajvHoI3FenwTCcqxXaRUis_dCHMhG75lRruI/s1600/Charles-VII.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="214" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJyW1MFhtv5HRsx2eGThVK_9sHdiCVgKChu-iWVvH2PcNcuFYznvr3VhITK8BNyJLQJCVvuVdT-P_ZlOISmsMlHST-0bC9JOz8E5jEuA4ajvHoI3FenwTCcqxXaRUis_dCHMhG75lRruI/s640/Charles-VII.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carles,
Delfí de Franá, i futur rei Carles VII. Els diversos retrats que en
tenim difereixen en alguns detalls, però en tots apareix el nas llarg i
un aire abúlic. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 9 de març de 1429, una tal Joana d'Arc és rebuda pel Delfí, al seu palau de Chinon. Ningú important; una pastora d'un logarret anomenat Domrémy, que a més venia vestida de xicotot, no pas com una donzella. En condicions normals ni hauria pogut passar la porta. Però aquesta tal Joana venia recomanada per Roger de Baudricourt, comandant de la guarnició de Vaucouleurs, prop de Domrémy, que li havia proporcionat una escorta armada per travessar territori dominat per l'aliança anglo-borgonyona. La història tradicional diu que el Delfí va aprofitar una recepció amb tota la cort per rebre Joana. Ell es va canviar de vestit; el joc era veure si ella seria capaç de reconèixe'l enmig d'aquella munió de gentilhomes elegants, tocats i posats. Ella el va reconèixer de seguida, i se li va dirigir sense traves: <br /><br />‘Gentil Dauphin, j'ai nom Jehanne la Pucelle'. <br /><br />No cal dir que tota la cort – Delfí inclòs – va quedar estupefacta. Després, el Delfí i la Pucelle van tenir una entrevista en privat, a les cambres privades reials. D'allà, el Delfí en va sortir trasbalsat, i mig convençut que Joana era realment una enviada de Déu.<br /><br />Historiadors recents han dubtat d'aquesta versió, i l'han considerada, bàsicament, llegenda. Altres la veuen perfectament documentada. En tot cas, és un fet secundari. L'important és l'entrevista entre els dos (Delfí i Joana), perquè és allò que va tenir conseqüències. Una pregunta òbvia és, no cal dir-ho, què li va dir Joana al Delfí. És molt possible que el convencés que el seu naixement era perfectament legítim, que no era fill bastard, i per tant era per dret l'hereu de la corona de França. No era una afirmació qualsevol, i que la mateixa mare del Delfí s'entestés a declarar-lo bastard ens dóna una idea de la seva rellevància. Joana la va convèncer del fet essencial: s'havia de coronar a Reims com a rei de França. Feia segles que els reis francesos es coronaven a Reims. El pretendent anglès era tot just un nen petit, i no havia estat coronat. França, en aquell moment, era alguna cosa més que un país devastat per les ràtzies de l'aliança anglo-borgonyona, amb l'economia destruïda i el comerç arruïnat: era un reialme sense rei. El Delfí s'havia de coronar com a Carles VII, com fos. Aquest acte marcaria un abans i un després en aquesta fase de la guerra, sobretot en la batalla de la legitimitat davant Déu, un detall que avui ens deixa indiferents però que al segle XV era crucial.<br /><br />Coronar Carles com a rei Carles VII, a Reims, seria la gran obsessió d'aquesta primera fase de la vida pública de Joana. El problema, però, era obvi: que Reims era dins la zona de França controlada per l'aliança anglo-borgonyona. Per coronar el Delfí a Reims, calia conquerir Reims. I per tant, totes les ciutats del camí que duia fins a Reims. <br /><br /><br /><b>TRES. Guerra de religió</b><br /><br />La clau de volta de Joana, que la feia creïble però alhora problemàtica, era la seva inspiració. Havia rebut el missatge des del Cel. Concretament, de Santa Caterina, Santa Margarida i Sant Miquel. Aquestes veus – segons ella mateixa va explicar, una vegada i una altra – l'havien cridat dos anys enrere, amb el mandat imperatiu d'alliberar França dels anglesos. Aquest mandat li donava una seguretat i una convicció absolutes.</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY4gVA8TLvuwY3QQobK0PLqToEBTnLz2BFbx_2CoCfndVhv9Zf8CTk7VjLfnMWkl06MdYTgibokFlYapWVnVhj-fMFSt7MNOoeH8l3c24ncuDkp6wxuAxoiaktNwRmP84V37zQuFV4Lzw/s1600/Jules+Bastien+Lepage.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1600" height="576" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY4gVA8TLvuwY3QQobK0PLqToEBTnLz2BFbx_2CoCfndVhv9Zf8CTk7VjLfnMWkl06MdYTgibokFlYapWVnVhj-fMFSt7MNOoeH8l3c24ncuDkp6wxuAxoiaktNwRmP84V37zQuFV4Lzw/s640/Jules+Bastien+Lepage.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les
visions de Joana d'Arc. Quadre modern (segle XIX) de Jules
Bastien-Lepage; interessant barreja de romanticisme (la figura dels
sants apareguts) i realisme (la figura de Joana, molt poc idealitzada,
sembla haver estat feta a partir d'un model real). De fet el pintor
consta com a 'naturalista' o 'realista' als manuals.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al llarg de la història han aparegut personatges que, per alguna raó, impressionaven la gent que tenien al voltant. Jesús, Mahoma, Ricard Cor de Lleó, Jaume I el Conqueridor, Lluís XIV, Rasputín, Lenin, Hitler, Joana d'Arc... No parlo de la profunditat de les seves idees; parlo de la presència del subjecte. Sovint, una de les raons que han fet que una persona fos impressionant per als altres és la barreja de convicció i senzillesa amb què aquesta persona exposa el seu pensament. Joana complia aquestes condicions. Joana, com a personatge real, no és comprensible si no admetem que en ella hi devia haver alguna cosa que impressionava els altres. Que hagués aconseguit una escorta del senyor de Baudricourt, i que entre els seus acompanyants ja hi hagués un parell de cavallers fidels, devia voler dir alguna cosa. Quan parlava amb el Delfí, amb els capellans que l'havien examinada, amb els cavallers que la posaven a prova, deixava atònits els seus interlocutors. <br /><br />Queda, finalment, la qüestió de ‘les veus' que li parlaven. Bertrand Russell ho tenia ben clar: esquizofrènia. Però Russell no era psiquiatre, i els psiquiatres experts que s'han dedicat al tema, referit a Joana, no ho veuen gens clar (articles diversos, en revistes especialitzades). Sembla més senzill admetre que Joana pertanyia a una categoria de persones que tenen la inspiració en forma de ràfegues intenses, que el cervell articula en frases coherents, i que són identificades com ‘la veu'. Hitler sovint esmentava que dubtava molt, però que quan sentia dintre seu ‘la veu' que li deia què calia fer, llavors s'esvaïen els seus dubtes, i actuava. Einstein parlava sovint d'una 'veu interior' que li deia que la seva visió de les coses era la correcta, i la mantenia fins i tot quan el desenvolupament de la física al seu voltant no seguia aquella direcció – com vam explicar en una Cort d'Apel·lació, fa alguns anys. En una època dominada per la ciència, i amb la figura de Freud pel mig, no és difícil parlar de l'estructura complexa de la ment humana. Però Joana pertany al segle XV, i en aquella època hauria estat ben normal parlar de Déu com a origen d'aquella veu.<br /><br />La condició messiànica de Joana devia ser part de la clau de volta: aleshores circulava per França la profecia que, de la mateixa manera que el país havia estat venut per una dona gran i pecadora – Isabel de Baviera – el país seria salvat per una jove donzella, una veritable representant de Déu. Sens dubte, una inspiració d'aquesta mena podia ser – i mai tan ben dit – providencial, si del que es tractava era d'inspirar unes tropes amb la moral molt tocada: només cal recordar que els exèrcits anglesos havien apallissat i destruït tots els exèrcits francesos que se'ls havien enfrontat. El problema era que basar el lideratge en algú que deia parlar en nom de Déu – ni que fos amb la intermediació d'alguns sants – convertia la guerra entre França i Anglaterra en una guerra de religió. I això era molt perillós. Si el Papat s'hi barrejava i es prenia seriosament que el Cel estava de part d'un dels dos contendents, per a l'altra part seria dramàtic: una excomunió era possible, fins i tot. Per tant, assegurar que un suposat enviat de Déu complia els estàndards, per entendre'ns, era essencial. Joana fou sotmesa a tota mena d'exàmens. El primer – i potser sorprenent als nostres ulls – era comprovar que, realment, es tractava d'una noia. Recordem que havia arribat a Chinon vestida de xicot. Per una noia, travessar de nit terreny hostil, exposant-se a ser capturada i patir tota mena de vexacions, disfressar-se de noi era una precaució elemental, i sembla que de fet li fou suggerida pels mateixos components de la seva escorta. També, òbviament, perquè amb el vestit femení de l'epoca no hi havia manera de fer cavalcades llargues. Després, el vestit de noi serà un dels arguments utilitzats pels seus acusadors. Però no avancem esdeveniments.<br /><br />A Chinon, un cop obtinguda la confiança del Delfí, Joana va insistir immediatament a formar un cos armat que anés a ajudar Orléans. Però no era tan senzill. El Delfí potser havia quedat impressionat per Joana, però era prou prudent per no jugar-se el tot pel tot amb La Pucelle. Joana fou enviada a Poitiers, per ser sotmesa a una ronda d'exàmens per part de teòlegs i frares, i el mateix arquebisbe de Reims com a cap dels avaluadors, cosa que dóna idea de la importància d'aquell examen. El delfí en persona es va traslladar també a Poitiers, per no perdre's res de l'espectacle. A les preguntes dels seus avaluadors, Joana responia de manera senzilla i decidida. De vegades amb audàcia. A la fi, Joana va perdre la paciència: Orléans estava assetjada, ajudar la ciutat era la seva obsessió, i allà estaven perdent el temps amb xerrameca. Guillaume Aymerie li va etzibar: ‘Dius que les teves veus et diuen que Déu vol alliberar França de les seves actuals calamitats. Ara: si Ell la vol alliberar, no li cal pas un exèrcit!'. La resposta de Joana és una obvietat:<br /><br />‘En nom Dieu! Les gens d'armes batailleront et Dieu donnera victoire!'<br /><br />Una manera de dir la màxima ‘ajuda't, i Déu t'ajudarà'. I Déu no ajudaria aquells que es limiten a gratar-se la panxa, òbviament.<br /><br />Coneixem el decurs dels interrogatoris a través de diversos testimonis, sobretot del frare Seguin, professor de teologia a Poitiers. Allò que s'ha perdut – o, més probablement, fou destruït a posta, com veurem – és el llibre de les actes oficials de les sessions, que recollirien les deliberacions i la justificació teològica de la conclusió a la qual es va arribar:<br /><br />‘Decidim que, davant la necessitat imminent i el perill [que corre] Orléans, el rei por permetre que la noia l'ajudi, i la pot enviar a Orléans'<br /><br />Però ni així. Joana fou enviada a Tours i a Blois. A Chinon ja havien determinat que era una noia. Ara, a Tours, la reina de Sicília – sogra del Delfí – es va encarregar de verificar que era verge: un detall essencial, puix que la mentalitat de l'època deia que el dimoni no podia corrompre una noia verge. Joana devia estar exasperada per tot plegat, oi més perquè no paraven de rebre missatgers d'Orléans que suplicaven ajut immediat. Els obstacles es van anar esvanint, però, i a la fi es va decidir que no es podia perdre més temps: es va organitzar un cos d'exèrcit, i que Joana els acompanyaria. No és cert que el delfí la posés al comandament, però no hi tindria un paper irrellevant, si tenim en compte el sèquit que se li va concedir: dos patges, el cavaller Jean d'Aulon, dos heralds, dos criats... i un frare confessor per a ella sola, Jean Paquerel. També, per ordre del delfí, la van equipar totalment per a la batalla: armadura de cos sencer, cavall, i un estendard. Al llarg de les batalles que seguirien, l'estendard seria la seva arma principal: per damunt de tot, ella seria la portadora de l'estendard que guiaria els guerrers francesos a la batalla.</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-waBHQ1msldEvvG8LzDDiuunLjTKHTexa30dSCA2Zi6-_i-3GcfSDwSTTFl99vD6WzAi0R5lF1dht5Fr9Bv6a-GiItRSKpDYtSbU363qrTk4hjkhbCFmR876L8P7LtIyxwo2lNM3P1Jc/s1600/Setge+Orleans.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="525" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-waBHQ1msldEvvG8LzDDiuunLjTKHTexa30dSCA2Zi6-_i-3GcfSDwSTTFl99vD6WzAi0R5lF1dht5Fr9Bv6a-GiItRSKpDYtSbU363qrTk4hjkhbCFmR876L8P7LtIyxwo2lNM3P1Jc/s640/Setge+Orleans.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Setge d'Orléans. Miniatura de l'època.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>QUATRE. Orléans</b><br /><br />I a la fi es va fer història. L'exèrcit francès, sota el seu comandament espiritual – i en algun moment, ‘de facto' – va desfer el setge d'Orléans, i va fer fugir l'exèrcit anglès. No podem fer aquí un relat detallat dels fets de la batalla, que fou realment salvatge. Però hi ha punts que cal esmentar.<br /><br />El primer, que el setge d'Orléans és un exemple de les limitacions de l'ocupació anglesa. Per molt que l'exèrcit anglès tingués ara una aliança sòlida i poderosa amb un dels bàndols – el borgonyó – seguia ben present el problema essencial, que ja vam esmentar a l'anterior Cort d'Apel·lació: l'exèrcit anglès no tenia la capacitat real d'ocupar el territori. Així, Orléans mai no va arribar a ser encerclada del tot. Quedava una zona extensa del perímetre lliure de l'abast directe de l'artilleria i les tropes angleses; i per aquesta zona la ciutat podia rebre subministraments. Cert que els combois havien d'esquivar patrulles angleses, anar ben protegits amb soldats i córrer cert risc; però el fet és que la ciutat anava rebent bestiar, blat, municions, i malgrat que la seva situació era la d'una ciutat assetjada, mai no va arribar a estar en una situació tan desesperada que la rendició es plantegés seriosament. Sense anar més lluny, el comboi que acompanyava Joana va poder entrar a la ciutat – no pas com si res: hi va haver risc, i hi va haver força aventura, però el fet és que va poder entrar.<br /><br />El segon punt seria la situació dels dos bàndols, que pot explicar en part el resultat de la batalla. Al bàndol anglès no hi havia massa entusiasme. El seu primer líder, lord Salisbury, havia mort d'una canonada, i el seu segon, duc de Bedford, no veia gens clar el setge. Els seus correus a Londres eren clars a dir que el setge havia estat un error, i no es podria mantenir si no arribava diner abundant. Arran d'una discussió amb el duc de Borgonya, aquest havia marxat del setge (enduent-se els seus soldats, és clar), i de fet les desercions en el bàndol anglès eren constants. Pel que fa al bàndol francès – més exactament, el bàndol Armagnac, o bàndol legitimista si voleu – la situació era de calma tensa. La guarnició d'Orléans era d'uns tres mil soldats: amb els reforços aportats per Joana, potser cinc mil, sis mil a tot estirar. N'hi podríem afegir uns cinc mil més amb els ciutadans aptes per al servei; però cal parar atenció al fet que a l'època bona part dels combats es resolien en una melée en la qual la vàlua individual de cada soldat era crucial, i on els soldats professionals i experimentats – com ho eren els anglesos – tenien un avantatge obvi. Al moment de la intervenció de Joana el setge es trobava en un punt mort: cap dels dos bàndols no podia donar el cop definitiu. <br /><br />Tercer punt, i no pas menor: el mèrit francès cal atribuir-lo en gran part a Jean de Dunois, conegut com ‘el Bastard d'Orléans', cosí carnal del delfí, i comandant en cap de la guarnició d'Orléans. Joana no coneixia Orléans, no tenia informació exacta sobre riur, ponts, camins, fortificacions: confiava cegament en la intervenció divina – cosa perfectament compatible amb la seva visió clara que tard o d'hora caldria recórrer a les bufetades. Els plans d'acció eren decidits en comitè entre el Bastard i els seus capitans, amb la intervenció de Joana, que de vegades exasperava els presents perquè no tenia cap experiència al camp de batalla i s'atrevia a dur-los la contrària. Però el Bastard va aprendre a gestionar aquestes crisis sense perdre aliats ni combatents, que prou falta els feien. Per altra banda, el Bastard estava fascinat per la personalitat de Joana; creia sincerament que tindria un paper molt important en els esdeveniments que vindrien, i de fet en aquest punt la va encertar.<br /><br />Per molt que Joana no tingués encara experiència militar – en tindria aviat, no cal dir-ho –, a l'hora de la batalla devia ser impressionant la visió de La Pucelle damunt un cavall blanc, amb una armadura lluent, duent ben alt un estendard amb els mots ‘Jhesus Maria', convençuda que Déu era de la seva banda, i transmetent aquesta convicció a unes tropes que semblaven il·luminades en veure-la. Certament que en la seva imatge hi havia bona part d'escenografia i teatralitat, però era una imatge que ella mateixa creava: ella mateixa havia dissenyat l'estendard, per exemple, i havia triat les armes que duria. El fet essencial és que va funcionar. L'exèrcit anglès, expert en la batalla a camp obert – com havien demostrat a Azincourt! – no païa tan bé el treball pacient i metòdic d'un setge llarg a una gran ciutat, que havia acabat exasperant els seus mateixos soldats. De tota manera, el bagatge de les seves victòries aclaparadores sobre els francesos els havia de donar una confiança cabal en la seva superioritat. Però de sobte els anglesos es trobaven amb uns soldats francesos que, per alguna raó ignota, no s'aterrien davant el crit de guerra anglès – ‘Hurra!' –, i que semblaven tan segurs de la seva victòria final com ells mateixos, o més. La lectura atenta dels fets de la batalla – massa llarga i complexa per a aquesta Cort d'Apel·lació, ho sento – suggereix un crescendo en la fúria dels soldats francesos a mesura que prenien consciència que els anglesos no eren invencibles.<br /><br />El resultat final fou la derrota completa de l'exèrcit anglès, que va fugir d'Orléans deixant enrere un nombre de baixes aterridor, al qual no estaven gens acostumats. Cap a la fi de la batalla la situació dels soldats anglesos era de veritable pànic; un salvi's qui pugui que els devia marcar profundament. Havien estat derrotats malgrat que comptaven entre els seus capitans amb lord John Talbot, potser el més gran dels cabdills militars anglesos durant tota la Guerra dels cent Anys, fins al punt que era conegut pels francesos com "l'Aquil·les anglès", i era de fet l'únic militar anglès del qual Joana coneixia el nom. Orléans fou la primera gran derrota de John Talbot. L'impacte psicològic fou absolut. <br /><br /><br /><b>CINC. Una setmana de glòria</b><br /><br />L'exèrcit anglès d'Orléans havia fugit, però encara era temible, i es mantenia dempeus. Suffolk, el seu cap suprem, va decidir dividir aquesta força en dos cossos: ell es va quedar amb una part – uns set-cents homes – per anar cap a Jargeau, mentre la resta va ser confiada a John Talbot, que va optar per anar a Meung i Beaugemy.<br /><br />Joana, mentrestant, havia tornat a Tours, on s'estava el Delfí, per informar-lo personalment de la victòria a Orléans. L'eufòria fou general. Però, i ara què? Joana tenia clar que calia aprofitar el moment d'eufòria de les tropes franceses, i assaltar les ciutats del Loire en mans dels anglesos – Jargeau, Meung i Beaugemy, precisament –, a fi de deixar via lliure cap a Reims, on Carles havia de ser coronat. Però aquí el Delfí va començar de debò a mostrar el seu tarannà dubitatiu i irresolut. Cal tenir en compte que havien rebut notícies que un nou exèrcit anglès, sota el comandament del general Fastolf, estava en camí. Però Joana aportava tota la decisió que calia. A la fi se li va concedir un exèrcit ben equipat per als setges – recordem que ara es tractava d'assaltar ciutats – sota el comandament del duc d'Alençon, un militar molt preparat i competent. Entre Alençon i Joana la sintonia fou prou bona per assegurar l'èxit de la campanya. El nou exèrcit va tornar a Orléans; allà se'ls va unir Jean de Dunois, que s'hi havia quedat, puix que era el cap de la guarnició de la ciutat: la força combinada devia ser molt considerable, d'uns vuit mil homes, eufòrics i ben equipats. Amb aquesta força van enfilar el camí de Jargeau, on Suffolk havia buscat refugi.<br /><br />La presa de Jargeau fou espectacular. Joana va comminar Suffolk a rendir-se, però en uns termes que cap militar no podia acceptar:<br /><br />‘Rendiu la ciutat al rei del Cel, i al rei Carles, i marxeu. Si no, us passarà el pitjor.'<br /><br />Potser Joana no mesurava prou bé les paraules; el fet és que aquesta manera de presentar les exigències va fer que per als militars anglesos la seva identificació amb una bruixa anés guanyant terreny. Dunois va mirar de parlamentar amb Suffolk en termes més diguem-ne estàndard, de cavaller a cavaller. Però no van arribar enlloc. Llavors Joana va imposar el seu punt de vista: l'assalt havia de començar. En aquest assalt l'artilleria es va utilitzar a un nivell fins aleshores inèdit a la guerra; de fet consta que una de les grans torres es va esfondrar després de tot just tres canonades ben dirigides, cosa que dóna idea de la potència del material que es va utilitzar. Després del foc d'artilleria, i la caiguda de la muralla, la infanteria va carregar furiosament. La batalla fou molt violenta, i Joana hi va participar personalment, cosa que devia enardir els seus homes fins a extrems que devien deixar atònits els soldats anglesos. Suffolk fou fet presoner. L'anècdota és que va quedar aïllat al pont: no tenia escapatòria. Al soldat francès que li exigia la seva rendició Suffolk li va preguntar si tenia el rang de cavaller; el soldat li va respondre que no. Suffolk li va demanar que li permetés armar-lo cavaller en aquell precís moment: el soldat hi va accedir, i Suffolk li va posar l'espasa plana a les espatlles – ritual que tots hem vist en alguna pel·lícula –. Un cop el soldat francès fou enaltit a cavaller, Suffolk es va rendir dòcilment. El seu codi, absolutament medieval, feia que li fos insuportable rendir-se a algú que ‘només' era una persona sense rang, un soldat ras. Fou l'anècdota poètica de la captura de Jargeau. La dramàtica fou que tota la guarnició anglesa va ser executada. Llevat dels nobles, és clar, pels quals sempre es podia demanar un rescat...<br /><br />Quedaven Meung i Beaugemy. La marxa cap a Meung fou ràpida. Els francesos van capturar el pont, però no van assaltar la ciutat: potser perquè un setge hauria estat molt difícil degut a l'abundància de zones pantanoses al voltant de la ciutat. Beaugemy, en canvi, fou sotmesa ben aviat a un intens foc d'artilleria. L'exèrcit anglès va comprendre que no podria resistir l'assalt, i els seus caps, Matthew Gough i Richard Gethin, van pactar amb Alençon la seva sortida de la ciutat, amb armes i bagatges. Si haguessin sabut que l'exèrcit de Fastolf era en aquell moment a tres dies de camí, i que corria a ajudar-los, potser haurien mirat de resistir. Qui sap.<br /><br />Talbot, però, no formava part d'aquestes tropes. On era? Dos dies abans d'aquest assalt havia sortit de la ciutat amb una petita força – uns tres-cents homes, dels quals dos-cents eren arquers – justament per anar a buscar l'exèrcit de Fastolf. Fastolf i Talbot es van reunir, per fi, el 16 de juny. Sembla que per Talbot no fou una sorpresa agradable: certament Fastolf havia reunit un exèrcit, però Talbot es va adonar de seguida que, mentre els seus homes eren experimentats i professionals, l'exèrcit de Fastolf era un guirigall de gent reunida a corre-cuita, poc entrenada, gens experta en què vol dir ser en un camp de batalla. Quan Talbot va saber que Jargeau i Beaugemy havien caigut, quedava la qüestió de què fer. Els dos exèrcits, anglès i francès, van passar dies vigilant-se, evitant-se, sense decidir-se a la batalla. A la fi, la topada es va produir a Patay. La batalla fou de consideració, i la victòria fou de nou per al bàndol francès. Van arrassar, literalment. Sembla que aquesta vegada Joana va participar poc al combat. Tant Fastolf com Talbot van caure presoners: dues victòries a afegir.</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioidDEjX9fdW9tmvtr-6vaOBrSavMeQ8fLstbRGX5QNMeSsNT7U1jGasomFAC7ZzyhIV6qx2Me-lw_amdkVHWYyBGdqTv6hYXt0yrAttiAzRyA0GZbUTfPFIpbFxuEh_M0dcWfaeai1Ws/s1600/John+Talbot.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="205" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioidDEjX9fdW9tmvtr-6vaOBrSavMeQ8fLstbRGX5QNMeSsNT7U1jGasomFAC7ZzyhIV6qx2Me-lw_amdkVHWYyBGdqTv6hYXt0yrAttiAzRyA0GZbUTfPFIpbFxuEh_M0dcWfaeai1Ws/s640/John+Talbot.jpg" width="526" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les molt escasses imatges que tenim de Lord John Talbot, un dels més grans generals anglesos de la Guerra dels Cent Anys, que fou fet presoner a la batalla de Patay. . No és possible de dir si té algun valor documental com a retrat.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La victòria d'Orléans i la caiguda de Talbot i Fastolf van ser fulminants: tot plegat, dues setmanes. Era lògic que entre les tropes franceses l'eufòria fos exacerbada. L'impacte de la captura de Talbot, sobretot, fou immens, i no només a França. Per a l'exèrcit anglès fou considerada immediatament una pèrdua crucial; fins al punt que gairebé immediatament a Anglaterra es va començar a fer una recollida de diners per pagar-ne el seu possible rescat. Talbot, en tot cas, era prou gran militar per prendre's les coses amb cert distanciament. Quan el duc d'Alençon va voler fer un acudit sobre el seu empresonament, Talbot li va respondre senzillament que ‘és la fortuna canviant de la guerra'. Cosa que degué afectar d'Alençon, puix que ell mateix havia estat fet presoner a la batalla de Verneuil, i havia estat alliberat pels anglesos poc abans. <br /><br /><br /><b>SIS. De sobte, el no res</b><br /><br />Un cop esbandit tot el camí cap a Reims, al Delfí se li acabaven les excuses per no anar a Reims i coronar-se rei. Amb tota la pompa imaginable, amb tot el seguici imaginable – inclosa Joana d'Arc – el Delfí va fer via cap a Reims, on el 17 de juliol de 1429 fou coronat rei, amb el nom de Carles VII. La coronació fou impressionant, com calia esperar de l'entronització d'un nou rei d'una de les monarquies més poderosos d'Europa. Joana, amb l'armadura, era ben a prop del rei agenollat que rebia la corona de mans de l'arquebisbe; mantenia vertical el seu estendard, que havia estat inspiració per als soldats francesos victoriosos. Teatralitat, pompa, apel·lació contínua a la divinitat: tres ingredients que arreu d'Europa han fet funcionar les monarquies i que, cal recalcar-ho, només al segle XX han començat a defallir.</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4UQopQoVzUebvpzm9FS1YyDYZDpcdPbilDFRHkcCEmQzpqM4_oDSm5P1gw83figOov0BET4vVRbaVE7EcyriN8NkVQd1s5nX7GI92PCr_k6m6C45v3-z2RGeeYda9-j1EnQcu7tbXJc/s1600/coronacio+Carles+VII.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4UQopQoVzUebvpzm9FS1YyDYZDpcdPbilDFRHkcCEmQzpqM4_oDSm5P1gw83figOov0BET4vVRbaVE7EcyriN8NkVQd1s5nX7GI92PCr_k6m6C45v3-z2RGeeYda9-j1EnQcu7tbXJc/s640/coronacio+Carles+VII.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coronació de Carles VII com a rei de França, a la catedral de Reims. És la imatge més famosa que tenim del fet, encara que pel fet de ser molt posterior als fets el seu valor documental és nul. De tota manera l'espectacle no devia ser massa diferent. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fou el moment d'esplendor màxim de Joana. <br /><br />El que després va seguir fou menys brillant. Cal tenir present que la coronació fou tot just cinc mesos després de la marxa de Joana del seu poble natal, Domrémy, cosa que ens dóna idea del vertigen dels fets. Massa ràpid per a algú com el Delfí – ara, rei Carles VII –, subjecte de caràcter escàs i extremadament dubitatiu. El pas següent hauria estat París. Joana volia marxar cap allà just l'endemà de la coronació: calia aprofitar l'empenta increïble de l'exèrcit francès, i l'estat de desconcert dels anglesos. Però per sorpresa seva, el duc de Borgonya havia enviat a Reims una delegació per parlamentar amb el rei, demanant-li una treva. Una treva té sentit quan dos bàndols estan esgotats, o quan la situació és tan igualada que la lluita es troba en un punt mort. No pas quan un dels bàndols ha aconseguit un avantatge important, encara que sigui temporal. Però Carles va acceptar, ben estúpidament – tots els historiadors estan d'acord en aquesta apreciació. Cosa que va donar als anglo-borgonyons prou temps per enviar dos exèrcits (un d'anglès, un de borgonyó) a reforçar les defenses de París. Joana – i no només ella – estava estupefacta. Semblava que per part del rei no hi hagués massa interès a completar l'obra que havien començat. Per una carta que Joana va enviar aleshores als ciutadans de Reims, sembla que la treva pactada amb el duc de Borgonya era de quinze dies, a la fi dels quals aquest lliuraria París al rei, pacíficament. Tenint en compte la importància de París com a capital de França, no podem entendre com podia el rei haver cregut en aquella promesa. Òbviament Joana no hi confiava, i els fets li van donar la raó. <br /><br />Els testimonis parlen abastament de la desmoralització de Joana, que aparentment havia perdut el contacte amb les veus dels tres sants que l'havien acompanyada fins aleshores en el seu periple. En algun moment va manifestar les seves ganes de deixar-ho tot i tornar a Domrémy, a tenir cura del bestiar. Allò que un religiós anomenaria la pèrdua de la inspiració celestial, a parer meu no devia ser altra cosa que el xoc provocat per una decepció profunda envers el seu rei. Aquell que ella havia anomenat ‘Gentil Dauphin' de sobte se li presentava com un individu insignificant. Que fos dubitatiu és una cosa; però al llarg de les setmanes que van seguir l'alliberament d'Orléans havia demostrat una barreja d'abúlia i deixadesa que amenaçaven de deixar en no res tots els esforços dels homes d'armes que havien lluitat per ell.<br /><br /><br /><b>SET. Un rei imbècil?</b><br /><br />A la fi, Joana i tots els cavallers que l'envoltaven van sortir de Reims. La impressió que havien causat les victòries de Joana feia que moltes ciutats del voltant li obrissin les portes i aclamessin Carles com a rei. Joana i Alençon van marxar cap a Saint-Denis, que aleshores era la ciutat més propera a París i un lloc excel·lent per estudiar els voltants de la ciutat de cara a un probable futur assalt. Però el rei, enfadat, els va deixar plantats i va marxar cap a Senlis, amb el gruix de l'exèrcit. De nou, Joana i Alençon van quedar estupefactes. Alençon va cavalcar deu dies – anades i tornades, de Saint-Denis a Senlis – per convèncer el rei que es tornés a reunir amb ells a Saint-Denis. Cosa que va fer, però després d'haver establert per la seva banda – i sense comptar per res amb Joana ni Alençon – una nova treva amb el duc de Borgonya, que incloïa una clàusula increïble: les tropes del rei Carles VII podien assaltar París per prendre-la als anglesos, però el duc de Borgonya quedava autoritzat a reforçar l'exèrcit anglès amb tropes de Borgonya. No cal dir que aquesta clàusula fou un nou motiu per deixar atònits Joana, Alençon, i tots els altres cabdills d'aquell cos expedicionari.<br /><br />Encara avui els investigadors, malgrat els quatre-cents anys de perspectiva, no poden acabar d'entendre el comportament del rei. Volia ser rei, o li era ben igual? Era un traïdor, o un ximple rematat?<br /><br />A la fi es va intentar l'assalt de París. Lògicament, el duc de Borgonya no va fer cas del seu pacte anterior amb Carles, i no va lliurar la ciutat pacíficament, com havia promès. Però després de tants de dies, amb els reforços anglesos i borgonyons rebuts, l'assalt era molt més difícil que no hauria estat abans. Les tropes de Carles, amb Joana pel mig i Alençon al comandament, van engegar dos assalts consecutius, en un dels quals Joana va ser ferida. Però al mig del tercer atac els va arribar l'ordre taxativa del seu rei, Carles VII, d'abandonar l'assalt i retirar-se a Saint-Denis – on ell s'estava, lluny del perill. La mateixa nit, Carles va donar ordre de destruir tot allò que els seus enginyers militars havien construït per a l'assalt: totes les seves posicions a la muralla, torres d'assalt, el pont que havien construït. Una altra ordre increïble. L'assalt a París havia acabat tot just començar.<br /><br />Carles havia aconseguit el seu objectiu: tornar a casa, a les seves possessions del Loire, on s'estava ben tranquil i còmode. Joana i Alençon es van separar en aquell moment. Joana va acompanyar el seu rei al retir del Loire, com a hoste d'honor. Però tots els testimonis la descriuen com una figura fantasmal, a penes una ombra de la figura enèrgica que havia estat. Potser el fet simbòlic més rellevant és que es va desfer de la seva armadura, que fou dipositada a la catedral de Saint-Denis, davant la imatge de la Verge. Era el seu gest suprem de renúncia a tot.<br /><br /><br /><b>VUIT. La caiguda</b><br /><br />Inacció total durant l'estiu de 1429. El fet que Joana no es rebel·lés és part del seu estat de xoc. Mentre la treva pactada per Carles amb el duc de Borgonya fos vigent, res a fer. Carles no va fer cap preparatiu per quan la treva s'acabés; el bàndol anglo-borgonyó, dirigit per líders molt més competents, òbviament ho va fer. Després de l'estiu, a la fi, hi va haver moviment. Van atacar amb èxit Meung-sur-Yèvre, Saint Pierre-le-Moutier, que van caure. Però a La Charité l'atac va fracassar, fonamentalment per l'època – tardor avançada, amb l'hivern que a prop –, la manca de subministraments, i la manca de fons per pagar els soldats. Aprofitem per esmentar que, mentre que les finances del rei Carles VII eren precàries, el duc de Borgonya era un dels prohoms més rics de tot Occident, si no el més ric de tots. Tenia ben pocs problemes per pagar puntualment les seves tropes.<br /><br />L'hivern de 1429-1430 fou un altre període d'inacció total, i en aquest període tenim molt poques notícies de Joana. S'estava a la cort de Carles VII, però tot indica que hi era com una figura decorativa que encuriosia les dames i poc més. La informació disponible la retrata en un estat depressiu absolut.<br /><br />A la fi, es va tornar a l'acció el març de 1430. Joana va deixar el rei a Sully, i a Lagny-sur-Marne es va reunir amb una petita força de combat. Els seus vells companys d'armes – el Bastard, Alençon... – ja no hi eren. Els nous comandaments eren un capità francès anomenat Baretta – nom ben italià –, un escocès anomenat Kennedy, i Ambroise de Loré. De primer la força es va dirigir a Melun: una ciutat que havia estat deu anys en mans angleses, i que el duc de Bedford havia cedit al duc de Borgonya l'octubre de l'any anterior, 1429. En saber que Joana s'acostava, la població es va sublevar espontàniament i va expulsar els soldats borgonyons. Increïble.<br /><br />Melun és un lloc especial dins la biografia de Joana. Va ser allà on després de molt de temps ‘les veus' li van parlar una altra vegada, segons la seva confessió al procés. I no per inspirar-la de cara a la batalla, sinó per avisar-la que cauria presonera aquella mateixa primavera. Després, les visions es van repetir cada dia, sempre amb l'avís que havia d'acceptar el seu destí. Coneixem aquestes visions només per la confessió de Joana durant el seu judici, i òbviament en podem fer el cas que vulguem. La meva opinió és que és perfectament possible que, vigilant la muralla, en un moment de soledat i reflexió, veiés clar que allò no duraria. Les visions premonitòries són esmentades repetidament a la vida de molts personatges: alguns les racionalitzen, altres no. No ha d'estranyar que una ment del segle XV, profundament creient, identifiqués aquestes visions premonitòries amb un missatge rebut des del Cel. La premonició, d'altra banda, tenia una base sòlida. Joana, el mateix que la majoria dels prohoms del bàndol Armagnac, veia clar que des del moment que el bàndol borgonyó s'havia aliat amb els anglesos el conflicte entre borgonyons i armagnacs només es podia resoldre al camp de batalla. A França hi podia haver una dotzena de ducs, si calia; però només un rei. Des del moment que hi havia un rei coronat – Carles VII – la persistència del bàndol anglo-borgonyó a coronar el seu candidat feia impossible un pacte. El pacte només seria possible quan els borgonyons renunciessin a la seva aliança amb Anglaterra, cosa que evidentment no estaven en posició de fer. I malgrat tot, el seu rei hi pactava. Carles VII sembla, en aquest punt, haver estat poc més que una joguina en mans del duc de Borgonya i el duc de Bedford, personatges molt més intel·ligents. Joana era un obstacle a aquest pacte; cosa que feia que ella fos ben conscient que no només lluitava contra les forces anglo-borgonyones, sinó que en certa manera ara també s'enfrontava al seu propi rei. Un rei que ja havia sabotejat els seus esforços a París. No devia ser difícil suposar que podia tornar-hi. Que s'esdevingués alguna catàstrofe només era qüestió de temps.</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVUYAdQvlUmbs4xROOxpVhaNJupTYhcQB3znLdFQMz-2ry0LrGweF2itCSTg1twpmfoF_smxMfiWqKIOP1Pnv_rb9ucDwGFFN9pCAf_dO5sg5ZZccFqfDL2ag1W1nuwvKxBk2aZu55mUo/s1600/Joana+serie+TV.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVUYAdQvlUmbs4xROOxpVhaNJupTYhcQB3znLdFQMz-2ry0LrGweF2itCSTg1twpmfoF_smxMfiWqKIOP1Pnv_rb9ucDwGFFN9pCAf_dO5sg5ZZccFqfDL2ag1W1nuwvKxBk2aZu55mUo/s640/Joana+serie+TV.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joana d'Arc i els seus cavallers, en una imatge de la sèrie canadenca de 1999. Encara que tots van amb armadura, aquesta no és tan espectacular com al film clàssic amb Ingrid Bergman, i probablement més realista. </td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De Melun van anar a Lagny. Algun combat amb tropes angleses disperses – amb èxit, per cert. Després, de Lagny cap a Senlis. Però mentrestant va succeir el que tants temien: el 23 d'abril, el petit rei anglès, Enric VI, va desembarcar a Calais envoltat d'un exèrcit nombrós. El motiu: ser coronat rei de França, a Reims. Repetir la jugada de Joana, però per al bàndol contrari. Si aquest exèrcit s'unia a forces borgonyones, seria un adversari formidable.<br /><br />Per a aquest exèrcit, però, el problema era que encara que París es mantenia en mans aliades – borgonyones –, pel mig hi havia les ciutats de Saint-Denis i, sobretot, Compiègne, que eren en mans de Carles VII. Havien de reconquerir Compiègne per poder arribar a París sense perill per al nen-rei, i també per poder arribar després a Reims – que també s'hauria de reconquerir, però això ja era una altra història. Per al bàndol armagnac, el del rei Carles VII, córrer en ajut de Compiègne era una necessitat crucial.<br /><br />Joana va arribar a Compiègne el 23 de maig de 1430, de matinada, després d'haver cavalcat tota la nit amb Baretta i un grapat d'homes d'escorta. Devien arribar esgotats, i van reposar durant el matí. Joana va oir missa, i després es va entrevistar amb el governador de la ciutat – un tal Flavy –, a fi de conèixer la situació en detall. Va saber que l'exèrcit anglo-borgonyó, comandat per Baudot de Noyelle, era molt a prop. Però encara que fos perillós, calia sortir a inspeccionar el terreny. Fou aquí on va arribar la perdició de Joana. No entrem en el detall de les escaramusses; ho deixem en el fet que, a la fi de diverses topades amb grups d'anglesos, l'escamot de Joana era a punt de quedar envoltat de tropes enemigues, en una gran inferioritat numèrica, i va optar per tornar a corre-cuita cap a la ciutat. A la muralla, la guarnició de Compiègne tenia ordre d'esperar que hagués entrat el darrer dels homes del grup de Joana, i llavors aixecar immediatament el pont llevadís i baixar de cop la gran porta d'entrada a la ciutat. Veien com arribava el grup de Joana, perseguit pels anglo-borgonyons. Llavors, per fatalitat – o un acte perfectament calculat, no ho sabrem mai –, quan el darrer grup era a punt d'entrar, van aixecar el pont llevadís abans d'hora, deixant fora de la ciutat aquest darrer grup, que quedava totalment a la mercè dels seus perseguidors.<br /><br />Joana era en aquest grup, juntament amb alguns companys, entre ells el seu germà Pierre. Va comprendre immediatament que estava perduda. En un acte de desesperació va triar morir lluitant, i es va abraonar damunt l'enemic; però els soldats anglo-borgonyons es van adonar de seguida de qui era aquell guerrer minúscul, La Pucelle – per ells, la bruixa –, i que rebrien una gran recompensa si la capturaven viva. I així fou.<br /><br /><br /><b>NOU. Presonera</b><br /><br />Indescriptible l'eufòria que es va apoderar del bàndol anglo-borgonyó com a conseqüència de la captura de Joana. El duc de Borgonya en persona es va dirigir per carta als seus vassalls, exultant per la captura.<br /><br />Gairebé immediatament van començar les discussions sobre a qui pertanyia la presonera. Un afer rellevant, perquè Joana temia sobretot ser lliurada als anglesos. El soldat que l'havia fet presonera era un arquer al servei del Bastard de Wendonne, vassall de Jean de Luxembourg, que per la seva banda era vassall del duc de Borgonya. Però Jean de Luxembourg estava en aquell moment al servei del rei d'Anglaterra, que tenia el dret de retenir els presoners francesos – inclòs el mateix Carles VII, si algun dia es presentava l'eventualitat que queia presoner. Semblava inevitable per Joana caure en mans dels seus enemics anglesos. Però no va ser així, finalment. Fou lliurada a l'autoritat eclesiàstica, però una de triada curosament pels anglesos. Pierre Cauchon, un prohom de l'església francesa, pro-anglès, bisbe de Beauvais, membre del consell personal d'Enric VI – fet que li reportava uns guanys extres de mil lliures anuals –, s'havia trobat que amb les campanyes militars de Joana va perdre el bisbat de Beauvais, que va passar a formar part del bàndol Armagnac, i va haver de fugir a Rouen, on va tenir prou temps per covar un odi ferotge contra la persona a qui considerava responsable de la pèrdua d'una part de la seva gran fortuna. <br /><br />Pierre Cauchon es va presentar al campament de Jean de Luxembourg, i va exigir que Joana li fos lliurada. Duia cartes del duc de Bedford i ordres del mateix rei d'Anglaterra: ni tan sols el duc de Borgonya hauria gosat oposar-s'hi. D'altra banda, duia la promesa d'or anglès en abundància. Un argument de pes per a alguns – Jean de Luxembourg, sense anar més lluny. Des del moment que el rei anglès va nomenar Pierre Cauchon jutge principal del procés contra Joana, la sort de ‘La Pucelle' estava decidida del tot, o gairebé.<br /><br />Com veurem a la propera Cort d'Apel·lació.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pere Rovira</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/01241595259983130104noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-30358642526846895072017-07-05T06:15:00.000+02:002017-07-14T23:52:29.373+02:00Líbano, una eternidad en el alambre (II)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;">El </span><span lang="EN-US" style="text-align: justify;"><a href="http://revistacriteri.blogspot.com.es/2017/06/libano-una-eternidad-en-el-alambre-i.html"><span lang="ES" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">mes
pasado</span></a></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: justify;"> presentamos brevemente la muy larga y aún más agitada
historia del Líbano, un país con menos de 100 años de existencia como tal, pese
a las no menos de veinte civilizaciones diferentes que se instalaron en la zona.
Como dijimos entonces, tras el fin de la Primera Guerra Mundial el Imperio
Otomano fue disuelto y dividido en varios países, en parte buscando cierta
homogeneidad étnica y sobre todo repartiéndose entre los vencedores las zonas con
petróleo accesible. Un punto complicado del reparto debió ser ese pequeño
espacio entre el Mediterráneo y la cordillera llamada desde tiempos inmemoriales
“Líbano”. En esta zona la accidentada orografía coincidía con una mezcla íntima
de etnias y religiones.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Ahí va el mapa físico del país que decidieron crear…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDA26_KPOlUawKiQ6pEl9XTOu7yVwEaAwuvZxMS2PWpGJUbZM5_uuxTuGLdK8-eV_T9m123h8-xnoE95u1KTYKJh7KcG_cMnOJETKiGsr86ysBTROKHzJcElDD-d0bOi_keiANFzcRUm0/s1600/Lebanon_Topography.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1206" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDA26_KPOlUawKiQ6pEl9XTOu7yVwEaAwuvZxMS2PWpGJUbZM5_uuxTuGLdK8-eV_T9m123h8-xnoE95u1KTYKJh7KcG_cMnOJETKiGsr86ysBTROKHzJcElDD-d0bOi_keiANFzcRUm0/s400/Lebanon_Topography.png" width="300" /></a></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="color: grey; font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;">Cortesía de Sadalmelik<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Como puede observarse, la cordillera central divide el
país en cuatro áreas claramente diferenciadas:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">1) Al oeste, la zona costera, que recuerda a cualquier
otro punto del Mediterráneo: temperaturas suaves, mucho sol y ciudades con
varios milenios de historia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">2) A medida que se avanza hacia el interior se va ganando
altitud rápidamente y el paisaje se vuelve cada vez más húmedo y boscoso
gracias al archiconocido </span><span lang="EN-US"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_F%C3%B6hn"><span lang="ES" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">efecto Föhn</span></a></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">3) La parte central de la cordillera, que alcanza 3.000 m
de altitud en la cima del monte Qurnat es Sawda (situada a tan solo 30 Km de la
costa) el paisaje es de alta montaña e incluye una estación de esquí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">4) Al pasar al otro lado de la cordillera se llega al
gran valle del Bekaa, una zona semidesértica que en otros tiempos era uno de
los valles más prósperos de la provincia romana de Siria (véase este tremendo </span><span lang="EN-US"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Baalbek"><span lang="ES" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">templo</span></a></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"> que erigieron
en el camino natural a Damasco).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Para aderezar esta mezcla de paisajes, condiciones
naturales y de sus áreas de transición, los sucesivos conquistadores de la zona fueron dejando huellas en
forma de etnias: <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Demographics_of_Lebanon">aquí</a> vienen los 18 más importantes</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">, en
su mayoría organizados en pueblos, valles o barrios. Aquí va uno de los mejores
intentos de hacer un mapa de las etnias en las que se organizan los aproximadamente
5 millones de libaneses que viven en Líbano*:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-no-proof: yes;"><v:shape id="Imagen_x0020_1" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 438.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 339.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\Usuari\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
</v:imagedata></v:shape></span></a><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMCqva0TwWp31sj_DuxILDMxZpAYQfDD2vMLLBDlfuRfTkFZIcaEzJvAqXbqrio-gquC_6sv8T77dW-pJwoNVpw5FiacWy2MW7sJrEovhLTr6WsOMzQ3PHO0DS-swLnLQbOIU4muljfA/s1600/Lebanon_religious_groups_distribution.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1240" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimMCqva0TwWp31sj_DuxILDMxZpAYQfDD2vMLLBDlfuRfTkFZIcaEzJvAqXbqrio-gquC_6sv8T77dW-pJwoNVpw5FiacWy2MW7sJrEovhLTr6WsOMzQ3PHO0DS-swLnLQbOIU4muljfA/s640/Lebanon_religious_groups_distribution.jpg" width="496" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">*”Los libaneses que viven en Líbano” puede parecer una
manera muy negligente de expresar un concepto, pero no es casual…se estima que
los libaneses (personas con ciudadanía libanesa) fuera del Líbano son <b>entre el doble y el triple</b> de los que
se viven en el país…además, actualmente hay que sumar a la población que vive
en el país unos dos millones de refugiados sirios y medio millón de refugiados
palestinos. Es decir, que un tercio de las personas que viven actualmente en el
país son refugiados.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">De acuerdo, estamos ante un país muy diverso en cuanto a
paisajes y en cuanto a grupos de población, tampoco es algo inédito. Sin
embargo, lo que hace único a este país, es la superficie en la cual se mezcla este
cóctel: poco más de 10.000 Km<sup>2</sup>, es decir, equivalente a la media de
una provincia española. La densidad de población es de unos 740 habitantes/km<sup>2</sup>,
el doble de la de Bélgica y ocho veces la de España, siendo el segundo país del
mundo con mayor densidad de población (solo superado por Bangladesh) si se
obvian los micropaíses de menos de 2.000 km<sup>2</sup>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">El próximo mes terminaremos este monográfico, intentando
responder a dos preguntas muy obvias:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">- ¿cómo se mantiene la paz entre tantos grupos, tan
diversos y apretados, y más cuando los pares de varios de ellos se están peleando en países cercanos?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">- ¿cómo se sostiene esta densidad de población tan extrema
en un territorio cuya productividad es generalmente baja, y que no dispone de
petróleo ni otros recursos naturales relevantes?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">El observador<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">El enlace</span></u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">: mucha gente se pregunta qué pinta un árbol en la
bandera de un país cuya superficie forestal es de tan solo del 13%. Bien, ese
árbol es el mítico Cedro del Líbano (<i>Cedrus
libani</i>), citado en la célebre <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Poema_de_Gilgamesh">Epopeya de Gilgamesh</a>
y que equipó el palacio del rey Salomón, fue empleado por los faraones egipcios
para hacer sus sarcófagos y fue protegido formalmente por el emperador Adriano.
Un árbol muy especial que es probablemente el único símbolo que no causa recelo
en ningún grupo étnico. Esta especie aparece casi exclusivamente en las zonas
más húmedas de la cordillera del Líbano, entre 1.500 y 2.000 m de altitud,
aunque está siendo muy considerado, como no podía ser de otra forma, en los
numerosos proyectos de repoblación forestal del país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
El Observadorhttp://www.blogger.com/profile/17383776918005580927noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-84760880042335406172017-07-05T06:04:00.000+02:002017-07-05T06:04:00.189+02:00Punt i seguit (iv)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El projecte "<a href="http://www.catorze.cat/especial/1008/punt/seguit" target="_blank">Punt i seguit</a>" recull fotografies i històries que giren al voltant de la paraula "Punt". De moment hem vist "Punt de partida", "Punt de trobada", "Punt d'inversió", "Punt de sutura", "Punt de connexió", "Punt àlgid", "Punt de fuga", "I punt" i "Punt lacrimal" (veure'ls <a href="http://www.catorze.cat/especial/1008/punt/seguit" target="_blank">aquí</a>).</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De la mà de Muriel Villanueva hem pogut veure un gir en la vida laboral, un intent de retrobament, crisi d'identitat sexual, una ferida intensa, un amor d'infantesa, una periodista que cobreix una onada de fred, un avi amb alzeheimer, una àvia molt molona i una àvia que no plora mai.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com si de la cara d'un dau es tracés, tiro i surt el 5... 5 punts més per deleitar els sentits :p</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtFBZVuqrHsAKW0gX7ZdA5n7nftKWVs-s99YwlyNqr2Rkz1y3kjvL-A8Nful0cuoaPWLmEHJJeYMezJ3Kky1AArpvcsMPl8cFRLvxwAeJyjhAXxvhJa2MKqoAV4rO19d3YC-2bsT1vg2vY/s1600/DSC03737.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtFBZVuqrHsAKW0gX7ZdA5n7nftKWVs-s99YwlyNqr2Rkz1y3kjvL-A8Nful0cuoaPWLmEHJJeYMezJ3Kky1AArpvcsMPl8cFRLvxwAeJyjhAXxvhJa2MKqoAV4rO19d3YC-2bsT1vg2vY/s640/DSC03737.jpg" width="640" /></span></a></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Punt de mira</b>:</span><span style="background-color: white; color: #333333;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Regar un plat amb tomàquet per fer passar el gust de la verdura no és pecat. (<a href="http://www.catorze.cat/noticia/6657/punt/mira" target="_blank">llegir més...</a>)</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14px;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14px;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfnpnoN3aKgj_vrol7_RXweLQqvezutj_oqGkByH1BNztrHXOyOlzz2_AT-69gYVgf-xmKHnFdNz6yekP9dV0ejMCiuoEkANf_AEJRawuYOlgb1iQP7YmUZxHE8tLLraZsujItJ34zwGiU/s1600/IMG_1937_1938.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="933" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfnpnoN3aKgj_vrol7_RXweLQqvezutj_oqGkByH1BNztrHXOyOlzz2_AT-69gYVgf-xmKHnFdNz6yekP9dV0ejMCiuoEkANf_AEJRawuYOlgb1iQP7YmUZxHE8tLLraZsujItJ34zwGiU/s640/IMG_1937_1938.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Punt de reflexió</b>: <span style="background-color: white; color: #333333;">Un dia em miraràs i em reconeixeràs.</span><span style="background-color: white; color: #333333;"> (<a href="http://www.catorze.cat/noticia/6545/punt/reflexio" target="_blank">llegir més...</a>)</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 14px;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqSU5_JyTgZy7m6JDfRefomPQy6_OChjSEVrLFCLBzaIRJxme9KIFCRgzk1AYs3nUej7rr13XNRtLKxhXsPByTNBv_gewaV8WozivmqIRhh9z4Q1Eb75ZId-V5NgtR8wGm9k3wHpDTXvFI/s1600/IMG_0674.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqSU5_JyTgZy7m6JDfRefomPQy6_OChjSEVrLFCLBzaIRJxme9KIFCRgzk1AYs3nUej7rr13XNRtLKxhXsPByTNBv_gewaV8WozivmqIRhh9z4Q1Eb75ZId-V5NgtR8wGm9k3wHpDTXvFI/s640/IMG_0674.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Punt volat</b>: <span style="background-color: white; color: #333333;">Ens engrapem les cuixes i ens endrapem els llavis i sovint mengem un parell de sandvitxos.</span> (<a href="http://www.catorze.cat/noticia/6291/punt/volat" target="_blank">llegir més...</a>)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8UlW1MHbmXwtZ8mdrkMFBxZala8qRVC54N82w5T2q4Hz9LtZfUCc8BG1XdD2HlOWIaEZaiNjVGxeeACwUifelGV_LZc9Ti-_CGp84kxPpNSj0YlqsSSFm5qzdZaQMo-ZoGxiBCHn5-4v/s1600/DSC03557.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="1000" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8UlW1MHbmXwtZ8mdrkMFBxZala8qRVC54N82w5T2q4Hz9LtZfUCc8BG1XdD2HlOWIaEZaiNjVGxeeACwUifelGV_LZc9Ti-_CGp84kxPpNSj0YlqsSSFm5qzdZaQMo-ZoGxiBCHn5-4v/s640/DSC03557.jpg" width="640" /></span></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Punt d'inflexió</b>: <span style="background-color: white; color: #333333;">Jo remeno e</span><span style="background-color: white; color: #333333;">ntre els meu</span><span style="background-color: white; color: #333333;">s peus descalços, esventro la platja, li arrenco una bona porció humida</span> (<a href="http://www.catorze.cat/noticia/6173/punt/inflexio" target="_blank">llegir més...</a>)</span></div>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.catorze.cat/noticia/6061/punt/no/retorn" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVmUTKpC1FVNAVULsxbiaiv3ZG6ulotR2hVnVNcmSoYM6nDubt3OlAHcMl3ZiB-wKccCUu5XOOzlN_qT0e5VMKybDeR379bife4GWZwVNxe5jBFrX_0UyDQYQkRKwt7vgV-V_mfGbtWjYM/s640/IMG_7833-2.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Punt de no retor</b></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>n</b>: <span style="background-color: white; color: #333333; font-size: 16px;">Només fa tres setmanes que coneix la Lídia, una companya de feina que avui l’ha convidada a un concert del seu cantautor favorit</span> (</span><a href="http://www.catorze.cat/noticia/6061/punt/no/retorn" target="_blank"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ll</span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">egir més...</span></a><span style="font-family: verdana, sans-serif;">)</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
square_eyehttp://www.blogger.com/profile/04266017292223729663noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-1842862466310408422017-07-05T05:55:00.000+02:002017-07-05T05:55:14.619+02:00Conte: Nino en un cotxe<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Ara que el meu darrer llibre, el recull de contes <i><a href="http://murielvillanueva.com/portafolio-item/nines/" target="_blank">Nines</a></i>, publicat al març, encara sembla estar en apogeu, comparteixo amb vosaltres un dels contes que vaig acabar descartant per ser-hi inclosos. Li tinc una estima especial, malgrat s'allunya força de la temàtica general del llibre. Aquí el teniu:</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">NINO EN UN COTXE</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El balanceig del cap del nino
li recorda el lleu sacseig involutari del cap de la portera de
l'edifici on vivia de petit.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6YZJVxV2t4y8bO9NhTM0piYXY7bGRPfF_xdeiw6Tq0djCLqAgQrLaMjFlK757Qm4mytpXBv6WwSDjIwdCPNg99_JWexVpe_3g0NOeTp5nvFKoLyBO47Htn-ljCgAD2RYgclwZjF4oov5N/s1600/elvis.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="811" data-original-width="472" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6YZJVxV2t4y8bO9NhTM0piYXY7bGRPfF_xdeiw6Tq0djCLqAgQrLaMjFlK757Qm4mytpXBv6WwSDjIwdCPNg99_JWexVpe_3g0NOeTp5nvFKoLyBO47Htn-ljCgAD2RYgclwZjF4oov5N/s320/elvis.png" width="185" /></a></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La tarda en què se li havia
enganxat el paper de la fotocopiadora per enèsima vegada, el Pere
havia cridat: Cagumlou hòstia puta quina mala sort! N'estic fins als
collons! Si el somni de la meva vida era ser crupier, joder, què
foto aquí?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<a name='more'></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Tothom a l'oficina havia
callat i li havia clavat els ulls a sobre i ell havia deixat caure un
perdoneu, perdoneu, la màquina aquesta, nois, que em treu de
polleguera. Durant els dies següents havia copsat un silenci estrany
per part dels companys, que xiuxiuejaven entre ells però que
callaven quan el veien. El moviment dels fils invisibles que havien
teixit les seves veus aràcnides havien desembocat en un vine, Pere,
que el Roger et vol dir una cosa. I tots l'havien seguit per escoltar
la conversa.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> El Roger, repentinat rere la
seva taula i ajuntant les mans, va informar el Pere que tinc un amic
que té un tiet que té una nòvia que té un casino enmig de la
Manxa. I que t'hi he recomanat i que et trucarà així que necessiti
un crupier. Tu ja tens formació en això, noi? I el Pere va
deixar-se caure a la butaca negra, va deixar caure les mans als
braços de la butaca i va respondre: Ostres, Roger, quina forma
d'acomiadar-me, no? Ja sé que el noi de les fotocòpies us resulta
força prescindible, però... I el Roger: Que no, que t'ho dic de
debò, i tu aquí tens feina fins que es resolgui això, home, no
fotis. Jo només et dic que, si vols treballar de crupier, allà ja
estàs recomanat. El Pere es va aixecar i va plegar el cos endavant,
quasi tot ell estirat sobre la taula de fusta ratllada, i fa fer un
petó sonor a la galta del Roger, que va aixecar una cella.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El balanceig del cap del nino
li recorda el vaivé gairebé imperceptible del cap de l'àvia
asseguda a la butaca quan ell, als quinze anys, anunciava a la mare
ei, torno tard, i la mare li responia okay, Pere.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Enmig de la Manxa, caram. Quina
mala sort. No podia ser a la Costa Brava, per no deixar tirats els
pares? Però, bah, ell només volia ser crupier i més endavant, amb
experiència al currículum, podria buscar un altre casino, oi?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Al cap de tres mesos de
l'enèsima batussa amb la fotocopiadora, el Pere ja havia passat la
selecció de l'acadèmia i havia obtès el diploma del <i>Curso
intensivo de</i> <i>Crupier Completo en instalaciones que reproducen
fielmente una sala de juego real</i>:<i>
</i>manipulació de fitxes, cálcul i agilitat mental, emplaçament
d'apostes, adopció del comportament del crupier profesional, Ruleta
Americana, Black Jack, Pòker... S'havia acomiadat de la feina i els
companys l'havien sorprès amb una festa i li havien regalat, molt
ben embolicat i acompanyat d'una targeta molt infantil signada per
tots, el nino: un Elvis Presley de plàstic vestit de blanc que movia
el maluc i el cap com el propi Rei del rock and roll. L'havia
enganxat pels peus al davantal del seu mercedes matrícula de Girona
i ara es passava els trajectes ballant a cada sotragada. Finalment
s'havia comprat fixador per domar els seus cabells negres, que ni
acabats de tallar s'endolcien, quina mala sort, i una camisa blanca
impecable amb uns pantalons negres que tant li havien servit per a
l'entrevista de feina com ara li servirien per lluir-se durant els
primers dies rere la taula de joc.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Va mirar la nacional
rectilínia, que departia en dos els camps de girasols, plans i
infinits. L'asfalt semblava treure fum, enllà sobre l'horitzó. Ni
una casa, ni una gasolinera, ni un ocell. L'aire condicionat del vell
mercedes combatia sorollosament una calor seca. L'Elvis li ballava
sobre el davantal, a contra llum, retallant un sol que es ponia.
Enmig de la Manxa, esclar, on si no? Li feia pensar en totes les
roadmovies americanes localitzades en trànsit cap a Las Vegas.
D'acord, sobraven els girasols, però i què? Va picar l'ullet al
nino.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> En accelerar, el mercedes
blanc rugia. No hi havia senyals ni cotxes ni camions ni radars. Rere
l'horitzó, a poc a poc, va parèixer la silueta de la seva
destinació. Quina forma feia aquella construcció mal il·luminada
amb quatre neons vells? Eren gegants? El casino Los Molinos del
Quijote l'esperava per a engegar la seva primera jornada laboral.
Quina sort.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja ho té. Ara ho sap. El
balanceig del cap del nino li recorda el pàrkinson del pare, crupier
experimentat, prejubilat de cap de partida.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui ja fa deu anys que el Pere
reparteix cartes i així que arriba al casino a primera hora de la
tarda els companys li regalen un molí horrible de ceràmica
envernissada. A la base de fusta hi ha gravat el nom del casino: Los
Molinos del Quijote. Tots riuen al seu voltant, perquè és el regal
estàndard pels que suporten deu anys en plantilla i perquè tots
saben que és espantós. Ell es mira el regal i també riu.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Fa deu anys que es pregunta
per què el logo de l'empresa no és un gegant esdentegat que aixeca
els braços; com el seu cap de partida, gras i lleig com un pecat,
que put a suor, mentre a ell no l'han fet encara ni cap de taula,
quina mala sort; com la silueta que endevina quan mira el casino des
del retrovisor cada cop que, de matinada, torna cap a casa.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Fa deu anys que completa el
sou de mil euros bruts amb les propines dels guanyadors. Sap que
depèn de l'atzar, perquè com a bon crupier entén que només pot
conduir-se per regles preestablertes i procediments estrictes i que
no té cap capacitat de decisió.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirGrbQebIbjZyVWsVUZxmCZHTmVunZ0xHJTGPIwNAmXJLV6yOE8ov1fvQnF0jE_RvvMfCAqE0iPWqz_8o7ZMkNHg78rA2TJE-hDkJcwmiAFkLKi5hRPlV5_ZiGJRV_1aZrC8FdIQq1lGn0/s1600/crupier.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="561" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirGrbQebIbjZyVWsVUZxmCZHTmVunZ0xHJTGPIwNAmXJLV6yOE8ov1fvQnF0jE_RvvMfCAqE0iPWqz_8o7ZMkNHg78rA2TJE-hDkJcwmiAFkLKi5hRPlV5_ZiGJRV_1aZrC8FdIQq1lGn0/s320/crupier.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El balanceig del cap del nino
li recorda que ha de pintar-li el vestit de negre amb un retolador
permanent, com el vestit del pare. Segur que el que abunda a Las
Vegas són els caps de partida, no els crupiers pringats que
reparteixen cartes, i molt menys els elvispresleys.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A les cinc de la matinada surt
del casino mentre es descorda el botó de la camisa. Es fica la mà a
la butxaca i treu la clau del mercedes blanc atrotinat. Travessa el
pàrquing entre converses de perdedors borratxos, badalls, motors que
engeguen, focus de descapotables que marxen. Obre el cotxe, hi entra,
seu, estira els braços amunt. Fa un copet al cap de l'Elvis: Viva
Las Vegas, eh?, li retreu amb un somriure àcid, mentre el nino
respon tot fent que sí amb el cap. Busca el mòbil a la guantera i
l'engega.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Encén una cigarreta mentre
introdueix el codi pin i espera que l'aparell s'iniciï. Vibra. Hi ha
deu trucades de la mare realitzades entre la una i quarts de cinc.
Esbufega i es descorda un altre botó. Abaixa la finestra fent rodar
la manovella, que grinyola i fa un parell d'anys que va perdre
l'embellidor. Deu perdudes de la mare, coi, algun dia havia de
passar. Li truca:</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">—Mare.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">—Pere.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Ja està?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Sí, fill.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Les mans del pare havien
començat a tremolar poc després de fer els cinquanta-vuit anys.
Cinquanta-vuit només, i ja prejubilat forçós del casino,
prejubilat de la il·lusió de la seva vida, repartidor de sort amb
les mans lligades. Allò de moure el cap com l'Elvis havia arribat
més tard. I el que més li esfereïa, almenys al Pere, eren els ulls
oberts del pare rere un parpelleig que va anar desapareixent fins
tornar-se gairebé invisible. Ara se n'adona: l'Elvis no té
parpelles. Ja fa uns anys que la mare li explica que el pare no dorm:
No dorm, Pere, i el veig molt depre, saps? I ja fa molt que el pare
no es posa al telèfon i ja no li demana per què ja no ve a veure'ls
ni li pregunta entre dents però tu què collons se t'ha perdut a la
Manxa.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Vinc, mare. Acabo de sortir
de la feina. Si surto ara, arribo a casa abans de dinar.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Calla,
burro, que el teu mercedes ja no aguanta. Vés a dormir i a la tarda
o demà t'agafes un tren.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Em sap greu.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Que no te'n sàpiga.
Darrerament era una agonia, fill, molt millor així.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Encara ho feia?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —El què?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Encaparrar-se a entrenar-se
cada tarda davant la tele repatint cartes en muntonets i
disposant-les en ventalls i en fileres perfectes.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —No, què va. Fa un parell
d'anys que ja no. Des que em vaig cansar de recollir-li les cartes
del terra.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> El Pere treu pel nas el darrer
fum de la cigarreta i llença la burilla encesa per la finestra a
l'asfalt vell del pàrquing.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Ja no ho feia i no em vas
avisar?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —No sé. Què importa?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Joder, doncs... No importa?
—Es mira la mà lliure, visualitza les seves mans hàbils i
lleugeres repartint cartes sobre el tapet verd.— Suposo que no
importa.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Què vols dir, Pere? —El
Pere imagina la mare arronsant els ulls verds en plena nit.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Estàs trista?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Sí i no. L'home que
estimava ja no hi era, ja ho saps. I millor per a ell, la veritat.
Quasi que me n'alegro. Ja m'entens.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Sí. Penjo, mare.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Véns demà?</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> —Hm.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
balanceig del cap del nino li recorda el balanceig del cap de l'Elvis
Presley, el cantant, el de debò, i la seva veu profunda: </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">He
has gone away to live in that bright city. He's preparing me a
mansion there, I know.</i></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Engega el motor del mercedes
blanc i, en els tres segons que triga, com sempre, a aconseguir fer
entrar la primera marxa, es pregunta si estamparà el cotxe contra un
fanal que l'envïi directe a la versió de Las Vegas que està segur
que trobaria al cel o si se'l vendrà per comprar-se una màquina
fotocopiadora i muntar-se una copisteria al poble que l'ha acollit
durant la darrera dècada.</span></div>
<br />
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> Mentre
el cel es va aclarint, des de la carretera rectilínia, el Pere mira
el casino per darrer cop des del retrovisor. I ara se n'adona, quina
bona sort, just a temps: Los
Molinos del Quijote no dibuixen la silueta il·lusionista d'uns
quants gegants cansats. Potser no l'han dibuixada mai. No. Ara ho
veu. Són clarament molins a contrallum.</span></div>
<div align="justify" lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Muriel Villanueva</span></div>
<div lang="zxx" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<a href="http://murielvillanueva.com/"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">murielvillanueva.com</span></a></div>
Muriel Villanuevahttp://www.blogger.com/profile/05880798268766873450noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-6871258309843603322017-07-05T05:44:00.000+02:002017-07-17T10:52:18.007+02:00Arroz con cordero y ajetes tiernos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="background-color: white;">Con el verano llegan los eventos familiares o con </span></span><span style="background-color: white; color: #222222;">amigos y además de unas estupendas barbacoas, qué mejor que preparar un sabroso plato de arroz???. Éste, es sencillísimo y gracias al cordero y a los ajetes nos quedará un plato suave y exquisito!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white;">I</span><span style="background-color: white;">ngredientes (2 personas):</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #222222; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtmWuUuOmbYmWo1agrIx52U65ETuQzA0go_gltu1TwBGWNDeo_1zapzdzG8-gPK5VlXkrA_4aMRQNPntl8HKSX6jigr7j8Ms38JXAMGC-6OH8_L2S6CFQ5Tw5YIDKS1J6NQbnVf1BTd8U/s1600/DSC_0039a.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtmWuUuOmbYmWo1agrIx52U65ETuQzA0go_gltu1TwBGWNDeo_1zapzdzG8-gPK5VlXkrA_4aMRQNPntl8HKSX6jigr7j8Ms38JXAMGC-6OH8_L2S6CFQ5Tw5YIDKS1J6NQbnVf1BTd8U/s400/DSC_0039a.JPG" width="266" /></a></span></span></div>
<br />
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222;">
<div dir="auto">
<ul>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">200 gr de arroz bomba</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">50 gr de carne de cordero</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 manojo de ajetes tiernos</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Caldo de pollo/carne/verdura</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1 zanahoria</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1/2 cebolla</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4 dientes de ajo</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Perejil fresco</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pimentón dulce</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pimienta negra</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Azafrán en pelo</span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aceite de oliva </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sal</span></li>
</ul>
</div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Elaboración: </span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En una sartén o paellera, rehogamos la carne de cordero troceada junto con 3 dientes de ajo. Una vez dorada la sacamos y la reservamos.</span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la misma sartén, vamos incorporando las verduras, primero la zanahoria troceada, luego la cebolla y finalmente los ajetes. Una vez que está todo rehogado, incorporamos el arroz y lo salteamos todo junto y vertemos el caldo bien caliente.</span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Incorporamos la mezcla que habremos machacado en el mortero: 1 diente de ajo, perejil fresco, azafrán en pelo, sal, pimentón dulce... salpimentamos y mezclamos todo bien. </span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cocinamos a fuego medio y cuando el caldo se haya evaporado, ponemos unos minutos a fuego fuerte para conseguir un delicioso socarrat.</span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Servimos bien caliente y si lo acompañamos con una copita de vino, es un autentico placer!</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="border: 0px; color: #555555; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 21px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="border: 0px; color: #555555; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 21px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> También podéis seguirme en </span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="-webkit-tap-highlight-color: rgb(255, 94, 153); border: 0px; color: #222222; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;"><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 21px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Limón a la sal</span></a></span><a href="http://limonalasal.blogspot.com.es/" style="-webkit-tap-highlight-color: rgb(255, 94, 153); border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">,</a><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><a href="https://instagram.com/limonalasal/" style="-webkit-tap-highlight-color: rgb(255, 94, 153); border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">instagram</a><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><span style="border: 0px; color: #555555; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">y</span><span style="border: 0px; color: #e06666; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"> </span><a href="https://twitter.com/limonalasal" style="-webkit-tap-highlight-color: rgb(255, 94, 153); border: 0px; color: #e06666; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline;">twitter</a><span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;">!!!</span></span><br />
<span style="border: 0px; color: #333333; font-stretch: normal; letter-spacing: 0.3px; line-height: 20.286px; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">¡Feliz julio!</span></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8424891667324989058.post-77080273422027137772017-07-05T05:37:00.000+02:002017-07-14T23:24:55.650+02:00El concert del segle<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Benvinguts al Footprints.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Avui al Footprints hem convidat
una selecció dels millors músics del jazz dels anys 50 per tal que facin un
concert memorable, un concert que serà recordat com "el concert del
segle". Això mateix és el que van fer la "New Jazz Society", una
associació d'aficionats del jazz canadenca quan van convidar a Charlie Parker,
Dizzy Gillespie, Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach al
respectable teatre Massey Hall de Toronto. Tots ells eren vells coneguts. Tots
ells arribaven d'una manera tortuosa a Toronto. Tots ells van tocar més
inspirats que mai aquella nit. Era l'any 1953 i el <i>bebop</i> regnava en el jazz.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Els anys 40 la música jazz estava
en procés de canvi. Les grans orquestres de swing estaven quedant cada vegada
més a segona línia (exceptuant sempre a Duke Ellington i a Count Basie ) mentre
les petites formacions o fins i tot algunes estrelles amb nom propi s'estaven
posant de moda. El jazz ja no es tocava en grans sales de concerts, sinó en <i>night clubs </i>del carrer 52 de Nova York, com
el Minton's Playhouse;la música ja no es ballava, es païa; ja no es tracta de
diversió lleugera, sinó d'una forma d'art culte que t'engrapa i no et deixa
indiferent. El swing anava morint, però el jazz continuava i es deia <i>bebop</i>. Els abanderats d'aquest nou estil
eren Charlie Parker i Dizzi Gillespie, però ben <s>acompanyats</s> per
Thelenious Monk, Kenny Clarke, Art Blackey, Charles Mingus i, una mica més
tard, John Coltrane i Miles Davis. Tots ells van constituir la revolució del <i>bop</i> que no era només una revolució musical,
sinó també d'estil. El músic de <i>bop</i>
compleix amb el prototip d'artista <i>underground</i>,
solitari, rebel, problemàtic, viciós, obsessiu, esperpèntic, però deliciós quan
es tracta de tocar música. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de 52 street bebop" height="311" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/52nd_Street%2C_New_York_City%2C_NY_0001_original.jpg/375px-52nd_Street%2C_New_York_City%2C_NY_0001_original.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer 52 de Nova York on es concentren els <i>nightclubs</i> més importants</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Escoltant bebop una sensació de
llibertat caòtica t'envaeix. La música sembla il·limitada, amb poques normes i
un gran ventall de possibilitats sonores. Però no us deixeu enganyar, res és
confús, tot té una raó. Les melodies dels temes i la composició perden importància
i el pes recau en la interpretació dels solos. Les melodies entren en un desfàs
rítmic on el fraseig de <i>botifarres</i> es
van enllaçant i, si les intentes verbalitzar, originen del mot “be-bop<i>”</i>. Es juga amb <i>riffs</i> senzills, nerviosos i
tortuosos, que es van repetint jugant amb modificacions i cromatismes
(aproximació a una nota per semitons o tons consecutius, com en <i>Night in Tunisia</i>). Molt sovint la
melodia la porten a l’uníson (o per octaves) la trompeta i el saxo. A nivell harmònic
s'inclouen noves alteracions, com l'ús de la 11ª, la 13ª, la 7ª major i la
famosa 5ª bemoll (l’interval del dimoni), que amplien una mica més el
llenguatge dels acords convencionals (escolteu <i>Dona lee</i>). La secció rítmica també es veu evocada a aquest canvi
d'estil ràpid, on el pols ja no cau tan en el temps 2 i 4, sinó que marca els
quatre temps i on el piano i la bateria juguen amb polirítmies constants que
donen una mobilitat inquietant al fons rítmic. Tot plegat constitueix un
llenguatge artístic nou, allunyat d’estils comercial i que demana una
aproximació per part de l'espectador. </div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de dizzi gillespie" src="http://dizzygillespie.com/wp-content/uploads/2017/03/dizzy-gillespie-wallpaper.jpg" height="292" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gillespie, pare del Be-Bop.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Cada un dels artistes presents
avui al Footprints mereixen un capítol particular a la història del jazz i
podríem esplaiar-nos comentant la vida de Charles Mingus, contrabaixista
espectacular, productiu i faldiller (val la pena llegir la seva autobiografia)
i escoltant, entre d’altres, el <i>Mingus
Ah-um</i>; escriure sobre el bipolar pianista Bud Powell, que passà la seva
curta vida lluitant entre la creativitat musical i l’autodestrucció personal i
que deixà perles com <i>The amazing Bud
Powell</i>; o centrar-nos Max Roach, inesgotable bateria que tocà tan en grans
orquestres de swing, en petits formats, bebop... i que en destaquem els àlbum <i>We insist! </i>i l’inquietant <i>It’s time, </i>amb orquestra i cor. Però els
gran protagonistes d’aquest concert són Dizzi Gillespie i Charlie Parker. Ells
són els pares del <i>bebop</i>.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Charlie Parker (1920-1955) va
néixer a Kansas, una ciutat clau per entendre l'evolució del jazz als anys 40. No
va ser un nen prodigi, com en altres
casos del jazz, sinó que la seva tenacitat i orgull el va portar a ser el músic
que coneixem. Després per passar per diverses orquestres del país, Charlie <i>the Bird</i> (diminutiu de <i>Yardbird</i>) va arribar a dalt de la seva
carrera quan per fi es va trobar amb Dizzi Gillespie, en una <i>jam</i> improvisada en un pis de Nova York
segons diu la llegenda. Gillespie amb el paper elegant, de líder, de bromista;
Parker amb el paper més underground, d'artista en lluita amb ell mateix, desconcertant
i elitista. Entre els dos van crear revolucionar la música i es van acompanyar
un a l'altre amb les seves millors produccions, sense saber ja molt bé què
correspon a cadascú. <br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És inevitable, al parlar de
Parker, parlar també de la seva curta i tortuosa vida, molt marcada per les
drogues. Caient a un símil fàcil, la vida de Parker es pot entendre com una
improvisació més que va oferir davant d'un públic atònit. Equilibrista, presumptuós,
perseguidor, accelerat, caòtic, modern, atractiu, atonal, vellutat, deixant-se
portar d'una nota a l'altra, el geni de Parker va créixer fins que va decidir
que ja no tenia res més a dir i va morir, a l'edat de 34 anys. Parker és
material deliciós per crítics i escriptors, que idolatren la figura del geni
incomprès i marginal, que troba en les drogues la seva inspiració alhora que
destrucció. Però Parker no tocava amb l'heroïna com a musa, sinó que es drogava
perquè era un drogoaddicte i que, tot i aquest dimonis que portava a dins, de'n
tant en tant també deixava brillar la seva porció d'àngel. Representant el dimonis,
tenim la gravació de <i>Lover man</i>
gravada el 1946 i on Charlie Parker està begut i destrossat (en cert moment de
la gravació se sent com es desequilibra i mig cau) i amb pena dibuixa una melodia
esfereïdora. En canvi els àngels es van deixar veure, per exemple, al Massey
Hall de Toronto .</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0px; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-family: "Times New Roman"; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; orphans: 2; padding: 6px; text-align: center; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de dizzy gillespie and charlie parker" src="http://www.business-review.eu/wp-content/uploads/2016/03/PotterBirdDizTrane.jpg" height="307" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; padding-top: 4px; text-align: center;">Charlie Parker i Dizzi Gillespie</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tornem a aquella nit a l’entrada
del Massey Hall preparats per escoltar el conegut com “el concert del segle”,
nom que juga amb el concepte “combat del segle” cada vegada que hi ha el títol
de campió del món de boxa en joc. I és que 15 de maig RockyMarciano i Jersey
Joe Walcott lluitaven pel títol mundial dels pesos pesats, provocant que només
700 persones ocupessin les 2500 cadires del Massey Hall per escoltar aquest <i>all-star</i> de <i>boppers</i> (els propis músics es van escapar al bar de la cantonada
durant la mitja part del concert per anar a veure el combat). Però el panorama
empitjorava al mirar a l’escenari. Charlie Parker es va presentar al concert sense
saxo, ja que l’havia empenyorat per enèsima vegada i així poder comprar
heroïna. Tot el que va trobar a última hora a les botigues de Toronto va ser un
saxo de plàstic amb el que va tocar tot el concert. Bud Powell acabava de
sortir del sanatori mental de Creedmore amb unes condicions no massa
satisfactòries a conseqüència del tractament amb electroxocs i del fet queanava completament begut. Per si fos poc, Dizzi i
Mingus estaven fortament discutits per enfrontaments anteriors. El resultat de tal caos? EL
MILLOR CONCERT DEL SEGLE! El grup toca totalment compenetrat; Mingus i Roach,
que comencen el concert amb format trio junt amb Powell, estan colossals; els
solos de Dizzi són creatius, divertits, exquisits; Bud Powell toca amb gran
concentració (tot i que en algun moment se’l sent balbucejant el que intenta
ser un melodia); i Parker, com si del rei Mides es tractés, transforma el
plàstic del seu saxo en un instrument del metall més noble. 700 afortunats van
viure una nit màgica. Nosaltres podem gaudir de la gravació que va fer el
mateix Mingus amb un magnetòfon i que ha sigut editada posteriorment.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Des del Footprints hem volgut recordar que una nit de maig,
en un temple de la música, les nou muses i cinc Déus del jazz es van trobar,
drogats i borratxos, per iniciar una orgia musical i regalar un dels moments
estel·lars de l’art.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
Per acabar us deixem amb un fragment del genial relat <i>El peseguidor</i> de Julio Cortázar, on narra la vida de Johnny, imatge literària de Charlie Parker, i de la gravació de Lover Man/Amorous.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/IxqwaJfDMxM" width="459"></iframe>
<br />
<br />
<br />
Fonts:<br />
- Malson, Lucien. <i>Los maestros del jazz</i>. Editorial Alba, 2008.<br />
- Gioia, Ted. <i>Historia del jazz. </i>Turner Noema, 1997<br />
- Tapiz, Jose Francisco. tomajazz.com<br />
<br />
Llista Spotify:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify%3Auser%3A1196452931%3Aplaylist%3A0FQf6PF7iwq3Jn7kyHjA1r" width="300"></iframe>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06904154497221628455noreply@blogger.com1