Els segrestos són, "per se" (com diria un amic meu) dolents. La resolució dels segrestos també sol ser dolenta i les conseqüències també. I ara què fem ? Com respondrem davant cada segrest ? Si seguim les lleis del mercat, si de diners parlem, cada vegada augmentarà el valor del rescat fins que arribi un punt on la oferta i la demanda s'igualin. El gran problema és que hi ha persones involucrades i, també, sentiments. Només podem afirmar que estem al bell mig d'un problema, d'un gran problema. Tindrem tanta por que només podrem quedar-nos a la nostra "vella" Europa. Estem construint un mon ben curiós.
En un altre ordre de magnitud, voldria fer-vos partíceps d'una bona notícia, aquest mes tenim, en exclusiva, una nova secció que de ben segur farà les delícies de tots els amants del coneixement, la gastronomia i el mon agrícola i rural, senyors i senyores, senyorets i senyoretes, arriba "EL PEDRÍS DEL MOLINER", una nova secció per el nostre estimat blog. Així, podeu veure com la família del criTeri va augmentant. Si voleu formar-ne part, només heu de fer-nos-ho saber.
La declaració universal dels drets humans:
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
de desembre 05, 2009
Himba
"Sobrevivint a la sequera i enmig d'un paisatge àrid viuen i conviuen els himba, de rostre vermellós al nord de Namíbia"
VIKTOR FRANKL
“Els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”
Viktor Emil Frankl va néixer a Viena l’any 1905 en el si d’una família d’origen jueu.
Durant la seva joventut va estudiar a l’Universitat de Viena, fins que va aconseguir acabar els estudis de neurologia i psiquiatria.
Un cop acabada la carrera, va aconseguir treballar a l’Hospital General de Viena fins el 1937.
El fet de néixer i viure a Viena, ciutat capital per a les dues més importants teories psiquiàtriques fins el moment, formulades per Sigmund Freud (psicoanàlisi) i Alfred Adler (psicologia individual), i el seu interès per la psiquiatria, van fer que busqués resposta a les preguntes que li sorgien al respecte de les teories d’aquells dos importants metges.
Cap a finals dels anys 30 comença a desenvolupar una nova teoria psicoterapèutica basada en la capacitat que les persones tenen de triar i prendre decisions per a ser responsables del seu futur, i va començar a escriure un manuscrit que deixés constància de les seves idees.
L’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Viktor Frankl accepta el càrrec de Director de Neurologia de l’Hospital Rothschild de Viena, un hospital que atenia únicament a pacients jueus, amb la qual cosa, Viktor Frankl es posava en una delicada situació davant l’imminent ascensió del règim nazi.El desembre de 1941, Viktor Frankl es casa amb Tilly Grossner, i tot allò que era joia en el seu aspecte personal i professional, era la mateix temps convertit en angoixa per la situació i la persecució que durant aquells darrers dies de 1941 patien els jueus austríacs per part dels alemanys. Havia començat l’empresonament i deportació dels jueus residents a la ciutat de Viena, i per un jove metge que començava una brillant carrera i amb un esperançador futur en la recerca psiquiàtrica, el millor era sortir del país.
Viktor Emil Frankl va néixer a Viena l’any 1905 en el si d’una família d’origen jueu.
Durant la seva joventut va estudiar a l’Universitat de Viena, fins que va aconseguir acabar els estudis de neurologia i psiquiatria.
Un cop acabada la carrera, va aconseguir treballar a l’Hospital General de Viena fins el 1937.
El fet de néixer i viure a Viena, ciutat capital per a les dues més importants teories psiquiàtriques fins el moment, formulades per Sigmund Freud (psicoanàlisi) i Alfred Adler (psicologia individual), i el seu interès per la psiquiatria, van fer que busqués resposta a les preguntes que li sorgien al respecte de les teories d’aquells dos importants metges.
Cap a finals dels anys 30 comença a desenvolupar una nova teoria psicoterapèutica basada en la capacitat que les persones tenen de triar i prendre decisions per a ser responsables del seu futur, i va començar a escriure un manuscrit que deixés constància de les seves idees.
L’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Viktor Frankl accepta el càrrec de Director de Neurologia de l’Hospital Rothschild de Viena, un hospital que atenia únicament a pacients jueus, amb la qual cosa, Viktor Frankl es posava en una delicada situació davant l’imminent ascensió del règim nazi.El desembre de 1941, Viktor Frankl es casa amb Tilly Grossner, i tot allò que era joia en el seu aspecte personal i professional, era la mateix temps convertit en angoixa per la situació i la persecució que durant aquells darrers dies de 1941 patien els jueus austríacs per part dels alemanys. Havia començat l’empresonament i deportació dels jueus residents a la ciutat de Viena, i per un jove metge que començava una brillant carrera i amb un esperançador futur en la recerca psiquiàtrica, el millor era sortir del país.
Foto de casament de Viktor Frankl i Tilly Grossner
A més, la seva dona Tilly havia quedat embarassada, i ja havien decidit el nom que donarien al seu fill o filla quan nasqués : Harry o Marion, respectivament.
Gràcies a la seva posició, Viktor Frankl aconsegueix un visat per marxar als Estats Units, la seva germana va marxar a Austràlia i el seu germà va ser detingut pels nazis quan tractava de fugir cap a Itàlia. Però els pares d’en Viktor, ja grans, no van poder aconseguir un visat per sortir del país.
En aquell moment, Viktor Frankl es troba en un dilema fonamental en el devenir de la seva vida : per un costat, no vol deixar sols els seus pares a Viena, sabent que tard o d’hora podien ser empresonats o portats a un camp de concentració. Per altra banda, el seu recent matrimoni i l’embaràs de la seva dona, junt amb les seves perspectives professionals, el condueixen a pensar que, sense dubte, el millor es sortir del país per a gaudir d’un futur allunyat de l’holocaust.
Aquest dilema marca el dia a dia d’en Viktor Frankl, però per molt que hi reflexiona no es veu capaç de prendre una decisió (i per tant de fer una tria responsable) al respecte. Un dia a l’arribar a casa dels seus pares, troba un tros de marbre amb una inscripció que el seu pare havia recollit d’un sinagoga destruïda pels soldats alemanys. Al preguntar al seu pare que hi havia inscrit al marbre, el seu pare li diu : “és un manament dels jueus i diu : honora el teu pare i la teva mare, per tal que visquis durant molt temps a la terra”.
Aquesta resposta el duu a pensar que es tracta d’una senyal que el decideixi a fer la tria, i decideix no utilitzar el visat i quedar-se amb els seus pares en espera del que pogués passar.
I el que era més previsible, va succeir : la família Frankl al complet va ser detinguda i deportada al camp de concentració d’Auschwitz, i posteriorment traslladats al camp de Theresiendstat. Allà van separar els homes de les dones, i Viktor no va saber res de Tilly i la seva mare durant els anys que va estar tancat al camp.
Al cap d’unes setmanes, el pare d’en Viktor, que patia d’edema pulmonar agreujat per la desnutrició i el fred, va entrar en una fase d’agonia que el seu fill va aconseguir calmar amb morfina que aconseguia de contraban dins del camp.
Un matí, abans de sortir cap els treballs forçats, va acomiadar-se del seu pare sabent que no el tornaria a veure viu, però el mateix Frankl descriu aquell moment com : “Sabia que no el tornaria a veure amb vida. Però tenia la sensació més meravellosa que un es pot imaginar : havia fet el que havia de fer, quedar-me a Viena pels meus pares, acompanyant el meu pare fins a la mort i evitant-li un patiment innecessari gràcies a la morfina”. Viktor havia triat servir els seus pares, tal i com ells havien fet amb ell quan era petit, tot i sabent que sacrificava una vida allunyada dels camps de concentració i al costat de la seva dona.
La seva vida en el camp de concentració queda relatada, sense que vulgui ser una biografia, sinó que serveixi com a exemple per a assentar les bases de la seva teoria psicològica : la Logoteràpia
Segons aquesta teoria, cadascun de nosaltres tenim una missió a la vida, que és la que dóna sentit a les nostres tries i decisions. Hem de viure d’acord a aquesta missió, i les tries que fem han de ser dirigides a complir aquesta missió. A més, tot i que l’ésser humà es troba sotmès a certes condicions biològiques, psicològiques i socials, dependrà de cada persona el deixar-se determinar per les circumstàncies o enfrontar-se a elles.
Seguint aquesta filosofia, Viktor Frankl postula que malgrat que l’home pot patir tota mena de desgràcies, maltractaments, humiliacions, ... hi ha una cosa que cap altra ésser humà li pot prendre : la seva pròpia dignitat interior, el seu pensament, la seva capacitat de triar com li afectaran tots aquests tipus de maltractaments.
Com deia Nietszche, “aquell que té un PER A QUÈ viure, pot soportar gairebé qualsevol COM”. És a dir, que aquell que té una missió a la vida, podrà enfrontar qualsevol situació posicionant-la en la perspectiva d’aquesta missió, i per tant podrà decidir com l’afecten les diferents situacions que l’allunyin de la seva missió, i triar què pot fer per tal d’acostar-se a la seva missió.Tot i aquesta filosofia i teoria, Viktor Frankl diu en el seu llibre “L’home en busca de sentit” que “els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”. És a dir, que els millors d’entre tots aquells que van ser tractats com a simples bèsties de càrrega i treball en els camps de concentració nazis fins a la seva mort per extenuació i desnutrició, no van tornar mai, sinó que tots van morir. Qui eren els millors ?? Doncs, simplement, els més solidaris que no dubtaven a defensar un company maltractat posant en risc la seva pròpia vida per evitar l’injustícia, els més valents per enfrontar-se als soldats que els tractaven com si fossin animals, els més compromesos en arribar a canviar el seu destí, aquells que decidien intentar escapar abans que viure esclavitzats fins a la mort. Tots ells eren immediatament assassinats per a que servissin d’exemple als altres presoners.
Gràcies a la seva posició, Viktor Frankl aconsegueix un visat per marxar als Estats Units, la seva germana va marxar a Austràlia i el seu germà va ser detingut pels nazis quan tractava de fugir cap a Itàlia. Però els pares d’en Viktor, ja grans, no van poder aconseguir un visat per sortir del país.
En aquell moment, Viktor Frankl es troba en un dilema fonamental en el devenir de la seva vida : per un costat, no vol deixar sols els seus pares a Viena, sabent que tard o d’hora podien ser empresonats o portats a un camp de concentració. Per altra banda, el seu recent matrimoni i l’embaràs de la seva dona, junt amb les seves perspectives professionals, el condueixen a pensar que, sense dubte, el millor es sortir del país per a gaudir d’un futur allunyat de l’holocaust.
Aquest dilema marca el dia a dia d’en Viktor Frankl, però per molt que hi reflexiona no es veu capaç de prendre una decisió (i per tant de fer una tria responsable) al respecte. Un dia a l’arribar a casa dels seus pares, troba un tros de marbre amb una inscripció que el seu pare havia recollit d’un sinagoga destruïda pels soldats alemanys. Al preguntar al seu pare que hi havia inscrit al marbre, el seu pare li diu : “és un manament dels jueus i diu : honora el teu pare i la teva mare, per tal que visquis durant molt temps a la terra”.
Aquesta resposta el duu a pensar que es tracta d’una senyal que el decideixi a fer la tria, i decideix no utilitzar el visat i quedar-se amb els seus pares en espera del que pogués passar.
I el que era més previsible, va succeir : la família Frankl al complet va ser detinguda i deportada al camp de concentració d’Auschwitz, i posteriorment traslladats al camp de Theresiendstat. Allà van separar els homes de les dones, i Viktor no va saber res de Tilly i la seva mare durant els anys que va estar tancat al camp.
Al cap d’unes setmanes, el pare d’en Viktor, que patia d’edema pulmonar agreujat per la desnutrició i el fred, va entrar en una fase d’agonia que el seu fill va aconseguir calmar amb morfina que aconseguia de contraban dins del camp.
Un matí, abans de sortir cap els treballs forçats, va acomiadar-se del seu pare sabent que no el tornaria a veure viu, però el mateix Frankl descriu aquell moment com : “Sabia que no el tornaria a veure amb vida. Però tenia la sensació més meravellosa que un es pot imaginar : havia fet el que havia de fer, quedar-me a Viena pels meus pares, acompanyant el meu pare fins a la mort i evitant-li un patiment innecessari gràcies a la morfina”. Viktor havia triat servir els seus pares, tal i com ells havien fet amb ell quan era petit, tot i sabent que sacrificava una vida allunyada dels camps de concentració i al costat de la seva dona.
La seva vida en el camp de concentració queda relatada, sense que vulgui ser una biografia, sinó que serveixi com a exemple per a assentar les bases de la seva teoria psicològica : la Logoteràpia
Segons aquesta teoria, cadascun de nosaltres tenim una missió a la vida, que és la que dóna sentit a les nostres tries i decisions. Hem de viure d’acord a aquesta missió, i les tries que fem han de ser dirigides a complir aquesta missió. A més, tot i que l’ésser humà es troba sotmès a certes condicions biològiques, psicològiques i socials, dependrà de cada persona el deixar-se determinar per les circumstàncies o enfrontar-se a elles.
Seguint aquesta filosofia, Viktor Frankl postula que malgrat que l’home pot patir tota mena de desgràcies, maltractaments, humiliacions, ... hi ha una cosa que cap altra ésser humà li pot prendre : la seva pròpia dignitat interior, el seu pensament, la seva capacitat de triar com li afectaran tots aquests tipus de maltractaments.
Com deia Nietszche, “aquell que té un PER A QUÈ viure, pot soportar gairebé qualsevol COM”. És a dir, que aquell que té una missió a la vida, podrà enfrontar qualsevol situació posicionant-la en la perspectiva d’aquesta missió, i per tant podrà decidir com l’afecten les diferents situacions que l’allunyin de la seva missió, i triar què pot fer per tal d’acostar-se a la seva missió.Tot i aquesta filosofia i teoria, Viktor Frankl diu en el seu llibre “L’home en busca de sentit” que “els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”. És a dir, que els millors d’entre tots aquells que van ser tractats com a simples bèsties de càrrega i treball en els camps de concentració nazis fins a la seva mort per extenuació i desnutrició, no van tornar mai, sinó que tots van morir. Qui eren els millors ?? Doncs, simplement, els més solidaris que no dubtaven a defensar un company maltractat posant en risc la seva pròpia vida per evitar l’injustícia, els més valents per enfrontar-se als soldats que els tractaven com si fossin animals, els més compromesos en arribar a canviar el seu destí, aquells que decidien intentar escapar abans que viure esclavitzats fins a la mort. Tots ells eren immediatament assassinats per a que servissin d’exemple als altres presoners.
Viktor Frankl
És per aquest motiu que, majoritàriament, tots sentim una gran admiració per les persones que fan el que nosaltres no ens atrevim a fer, o aquells que donen i dediquen la seva vida per assolir la llibertat, la justícia, la solidaritat i tots els principis invariables que tots tenim com a bases fonamentals de la vida humana i la nostra interrelació com a éssers socials.
És per aquest motiu que ens emocionen frases com la del Txe Guevara : “Prefereixo morir de peu que viure agenollat”, o ens posen els pèls de punta les vides exemplars de persones com Gandhi, la Mare Teresa de Calcuta o Mossèn Vicent Ferrer, per posar uns pocs exemples. Ells són, o han estat, els millors d’entre tots nosaltres, han sabut reconèixer quina era la seva missió a la vida, i han dirigit les seves tries a complir les mateixes.
També formen part d’aquest grup totes aquelles persones anònimes que treballen per millorar el món amb el seu granet de sorra, i somien en el dia en que cadascun de nosaltres posem el nostre granet per arribar a construir la muntanya. Com per exemple, els tres cooperants catalans segrestats a Mauritània quan complien amb la que, possiblement, considerin que és la seva missió a la vida. Tant de bo aquest segrest acabi bé, i no haguem de recordar les paraules d’en Viktor Frankl : “els millors d’entre nosaltres, no van tornar a casa”.
Així doncs, i per acabar, m’agradaria convidar-vos a dues coses :
- us convido a que llegiu el llibre d’en Viktor Frankl, “L’home en busca de sentit”
- us convido també a que reflexioneu i cerqueu dins vostre quina és la vostra missió. No és senzill, però la recompensa és, potser, la tan buscada felicitat : una persona que fa tot el possible per a complir la seva missió personal sentirà dins seu l’innegable satisfacció de veure complert el seu destí a la vida
Per acabar, us deixo amb algunes frases d’en Viktor Frankl :
- Si no està en les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l’actitud amb la qual afrontis aquest patiment
- La vida exigeix de cada individu una contribució, i depèn d’ell mateix descobrir en què consisteix
- L’home s’autorealitza en la mesura en què es compromet al compliment del sentit de la seva vida
Fins la propera,
Drosophila carcamalis
És per aquest motiu que ens emocionen frases com la del Txe Guevara : “Prefereixo morir de peu que viure agenollat”, o ens posen els pèls de punta les vides exemplars de persones com Gandhi, la Mare Teresa de Calcuta o Mossèn Vicent Ferrer, per posar uns pocs exemples. Ells són, o han estat, els millors d’entre tots nosaltres, han sabut reconèixer quina era la seva missió a la vida, i han dirigit les seves tries a complir les mateixes.
També formen part d’aquest grup totes aquelles persones anònimes que treballen per millorar el món amb el seu granet de sorra, i somien en el dia en que cadascun de nosaltres posem el nostre granet per arribar a construir la muntanya. Com per exemple, els tres cooperants catalans segrestats a Mauritània quan complien amb la que, possiblement, considerin que és la seva missió a la vida. Tant de bo aquest segrest acabi bé, i no haguem de recordar les paraules d’en Viktor Frankl : “els millors d’entre nosaltres, no van tornar a casa”.
Així doncs, i per acabar, m’agradaria convidar-vos a dues coses :
- us convido a que llegiu el llibre d’en Viktor Frankl, “L’home en busca de sentit”
- us convido també a que reflexioneu i cerqueu dins vostre quina és la vostra missió. No és senzill, però la recompensa és, potser, la tan buscada felicitat : una persona que fa tot el possible per a complir la seva missió personal sentirà dins seu l’innegable satisfacció de veure complert el seu destí a la vida
Per acabar, us deixo amb algunes frases d’en Viktor Frankl :
- Si no està en les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l’actitud amb la qual afrontis aquest patiment
- La vida exigeix de cada individu una contribució, i depèn d’ell mateix descobrir en què consisteix
- L’home s’autorealitza en la mesura en què es compromet al compliment del sentit de la seva vida
Fins la propera,
Drosophila carcamalis
Hergé (II)
HERGÉ (II)
Dono per fet que els lectors d'aquesta Cort d'Apel·lació us heu llegit l'anterior; si no, us perdreu força. Dono per fet que (com us recomanava) heu mirat de rellegir (o recordar, si més no), algunes de les Aventures de Tintin que esmentarem aquí: Tintin al Congo, L'Orella Escapçada, L'Estel Misteriós, Stock de Coc, Vol714 a Sidney...
Com recordareu, a l'anterior Cort d'Apel·lació fèiem una biografia breu de Georges Remi. Aquest capítol estarà dedicat estrictament a discutir algunes de les acusacions que se li van fer al llarg de la seva vida.
El declive de una civilización
“Hoy en día todo está muy mal”. Probablemente éstas fueron las primeras palabras pronunciadas por un homínido de ésos a los que les dio por articular frases. Una sentencia repetida hasta la saciedad desde entonces hasta hoy, y que continuará diciéndose ininterrumpidamente como un legado continuo durante generaciones...es posible, acaso, que sea la última frase que se oiga pronunciar a un humanoide. Porque nos encanta resaltar lo horrible que es todo ahora comparado con antes. De acuerdo que el Mundo es un asco, que hay hambres, guerras, reparto totalmente injusto de los bienes y los derechos, que donde naces define con prácticamente plena seguridad hasta dónde llegarás, independientemente de tu talento y tu talante, que hay fanáticos dispuestos a cualquier cosa por sus creencias (religiosas o pecuniarias), que los gobernantes de toda escala y región son totalmente ajenos a la voluntad e intereses de quienes los han elegido (o en el peor de los casos, a quienes han sido impuestos) y solo buscan su beneficio y el de “los suyos”, que hay piratas despiadados subidos en barcos y metidos en despachos, que los mismos controlan todo y solo piensan en tener más, que hay esclavitud de todas las modalidades imaginables...pero igual puede ser que las cosas no estuvieran precisamente mejor en el idealizado mundo romano o griego (esclavitud masiva, guerras continuas, tributos y abusos de todo tipo sobre los pueblos conquistados), ni por supuesto en la Edad Media (pestes, inquisiciones, cruzadas, más guerras), ni mejoró la cosa con la Revolución Industrial (la gente pasó de romperse la espalda en el campo del terrateniente a matarse en menos tiempo en la fábrica o la mina del industrial), ni con los prodigios del Siglo XX y sus dos guerras mundiales y cientos de guerras locales, genocidios, escuelas de las Américas, dictaduras y absolutismos de todo pelaje...que alguien me diga, por favor, cuándo hemos estado “bien”, o, al menos, considerablemente mejor a nivel mundial.
Las máquinas expendedoras, un flamante síntoma de progreso, aptas para la venta de cirios, comida de perros e incluso pizzas...
Por ir acotando al hoy y al Aquí, los abusos de todo tipo permanecen, ejercidos como es habitual por unos pocos (véase grandes empresarios, comisionistas, especuladores, representantes y agentes, presidentes de orfeones, etc., que siempre pueden agarrarse a la de que “el mérito no es tener las manos limpias, sino mantenerlas limpias cuando has podido coger alguna comisión de unos cuantos miles de euros”) contra muchos, los de siempre, la mayoría; currelas y paisanaje en general, con los sempiternos colaboracionistas, parásitos y explotadores de pequeña escala infiltrados en este gran grupo. Un grupo que una vez tuvo ideales, conciencia y medios para cambiar las cosas, y que ha ido perdiendo progresivamente, o quizá las haya ido olvidando a medida que iba teniendo algo (generalmente, cosas) que perder. Y es que la opción de la rebelión es menos plausible que nunca, de eso ya se han encargado con la domesticación de la raza mediante la necesidad de tener ingresos suficientes como para poder mantener el ritmo de consumo (endeudándonos lo que toque) y no salirnos de la sociedad (¿o saciedad?). Y parece que el proceso de domesticación no ha hecho más que comenzar, a la vista de los grandes avances que tendremos que incluir todos en nuestros hogares para no ser los parias más indeseables, como por ejemplo los grifos automáticos, persianas eléctricas, secadores de manos de infrarrojos, comida prefabricada, puertas automáticas, contestadores automáticos, cocinas inteligentes, máquinas expendedoras, frigoríficos que hacen la compra por internet, portátiles para cada niño de primaria, mini-portátiles para aquellos que tuvieran alguna excusa para separarse de su portátil normal alegando pesos y dimensiones; todo parece indicar que la idea es que la gente utilice cada vez menos las manos, y que posteriormente vayan dejando de utilizar la cabeza, mientras se relacionan lo mínimo...
Se podría decir que hoy tenemos la capacidad de conocer lo que está pasando, y que internet es el gran medio de rebelión (cuyo acceso controlan por cierto unas pocas megaempresas), donde se comunican al instante y a nivel global muchas de las injusticias (al menos, lo comunican los que tienen medios para tener Internet) que se puedan producir, pudiendo documentar la información con texto, imágenes, audio y video con relativa facilidad. Hay quien sabe aprovechar las muchas iniciativas y procesos que van surgiendo en este proceso, prensa no alineada, blogs, plataformas sociales, etc, aunque no es precisamente éste el uso prioritario de internet...casualmente, o quizá no, hay un solapamiento entre el momento de mayor facilidades de acceso a la información de la Historia con una falta de inquietud no menos enorme y creciente. Y es que internet, de hecho, se está convertido en una herramienta más de domesticación, con una amplia franja de la población (es posible que esta franja se vaya ampliando durante los próximos años) relacionándose predominantemente mediante redes sociales virtuales en las que hablas o intercambias mensajes con gente con la que en otros tiempos te habrías juntado. Por supuesto que estas redes son una gran herramienta de comunicación con gente que vive lejos, pero la mayor parte de usuarios de estos inventos se relacionan fundamentalmente con amigos de la misma ciudad o pueblo, y con compañeros de clase...Por otro lado, internet permite continuar realizando compras para seguir alimentando la rueda sin tener que salir a la hostil calle a hablar con desconocidos para completar cualquier transacción...
No se pueden acabar estas escépticas observaciones (no se interpreten como un canto en contra de internet o de las tecnologías modernas) sin citar las que son probablemente dos de las armas más efectivas, a tenor de las inversiones siempre crecientes y auges imparables, y a las tentaciones de las cuales el que suscribe no escapa: los espectáculos deportivos y los videojuegos. Los primeros cuentan con coberturas cada vez más amplias, podemos saber al instante el marcador actual de cualquier partido de cualquier liga de casi cualquier deporte, aunque la cosa se vaya concentrando en algunos muy concretos; el tema de las apuestas deportivas es un fenómeno de creciente trascendencia y que ha acabado de cerrar el círculo del negocio deportivo; se calcula que en 2008 el negocio de las apuestas deportivas por internet superó los 16.500 millones de dólares a nivel mundial. En el caso de los videojuegos, parece que han conseguido cruzar la última frontera y atraer incluso a generaciones o grandes grupos que hace años se les habrían escapado (o de hecho se les escaparon), con formatos más sencillos e intuitivos, como por ejemplo esa videoconsola con la que puedes hacer ejercicio; de paso, esta industria mueve 11.500 millones de dólares a nivel mundial en 2008... Todo vale con tal de tener a la gente con la mente ocupada en cuestiones que no les afectan de primera mano pero que entretienen...y esa mágica palabra es la que mueve actualmente la sociedad occidental...
Quién sabe a dónde nos llevará esta estabulación de la sociedad; desde aquí solo se quería enviar un grito quizá algo apocalíptico respecto a fenómenos que vemos cada día...quizá tenga aquí aplicación el tema del Universo Pulsante y la acción-reacción, y posiblemente las futuras generaciones no quieran ni oír hablar de aparatos electrónicos y prefieran dedicar sus esfuerzos a tareas hoy en desuso...
La cita:
“El derrumbe de nuestro tiempo suscita dos actitudes opuestas (…); acción o contemplación, existencia o esencia. Y es probable que en ambos casos actúe la misma y misteriosa fuerza, que busca el orden en medio del furioso caos; pues el hombre tiende siempre, quizá por pavor cósmico, a la búsqueda de un orden, ya sea instaurando la ciencia, la religión, el estado, las artes, los sistemas filosóficos o la policía.”
Ernesto Sabato, Heterodoxia (1953)
La anécdota de ascensor:
Pues sí, la Cochinchina (o conchichina) existe, y corresponde a la parte sur de Vietnam.
El enlace:
http://www.youtube.com/watch?v=Sk-3CGlSrh4
El observador
Las máquinas expendedoras, un flamante síntoma de progreso, aptas para la venta de cirios, comida de perros e incluso pizzas...Por ir acotando al hoy y al Aquí, los abusos de todo tipo permanecen, ejercidos como es habitual por unos pocos (véase grandes empresarios, comisionistas, especuladores, representantes y agentes, presidentes de orfeones, etc., que siempre pueden agarrarse a la de que “el mérito no es tener las manos limpias, sino mantenerlas limpias cuando has podido coger alguna comisión de unos cuantos miles de euros”) contra muchos, los de siempre, la mayoría; currelas y paisanaje en general, con los sempiternos colaboracionistas, parásitos y explotadores de pequeña escala infiltrados en este gran grupo. Un grupo que una vez tuvo ideales, conciencia y medios para cambiar las cosas, y que ha ido perdiendo progresivamente, o quizá las haya ido olvidando a medida que iba teniendo algo (generalmente, cosas) que perder. Y es que la opción de la rebelión es menos plausible que nunca, de eso ya se han encargado con la domesticación de la raza mediante la necesidad de tener ingresos suficientes como para poder mantener el ritmo de consumo (endeudándonos lo que toque) y no salirnos de la sociedad (¿o saciedad?). Y parece que el proceso de domesticación no ha hecho más que comenzar, a la vista de los grandes avances que tendremos que incluir todos en nuestros hogares para no ser los parias más indeseables, como por ejemplo los grifos automáticos, persianas eléctricas, secadores de manos de infrarrojos, comida prefabricada, puertas automáticas, contestadores automáticos, cocinas inteligentes, máquinas expendedoras, frigoríficos que hacen la compra por internet, portátiles para cada niño de primaria, mini-portátiles para aquellos que tuvieran alguna excusa para separarse de su portátil normal alegando pesos y dimensiones; todo parece indicar que la idea es que la gente utilice cada vez menos las manos, y que posteriormente vayan dejando de utilizar la cabeza, mientras se relacionan lo mínimo...
Se podría decir que hoy tenemos la capacidad de conocer lo que está pasando, y que internet es el gran medio de rebelión (cuyo acceso controlan por cierto unas pocas megaempresas), donde se comunican al instante y a nivel global muchas de las injusticias (al menos, lo comunican los que tienen medios para tener Internet) que se puedan producir, pudiendo documentar la información con texto, imágenes, audio y video con relativa facilidad. Hay quien sabe aprovechar las muchas iniciativas y procesos que van surgiendo en este proceso, prensa no alineada, blogs, plataformas sociales, etc, aunque no es precisamente éste el uso prioritario de internet...casualmente, o quizá no, hay un solapamiento entre el momento de mayor facilidades de acceso a la información de la Historia con una falta de inquietud no menos enorme y creciente. Y es que internet, de hecho, se está convertido en una herramienta más de domesticación, con una amplia franja de la población (es posible que esta franja se vaya ampliando durante los próximos años) relacionándose predominantemente mediante redes sociales virtuales en las que hablas o intercambias mensajes con gente con la que en otros tiempos te habrías juntado. Por supuesto que estas redes son una gran herramienta de comunicación con gente que vive lejos, pero la mayor parte de usuarios de estos inventos se relacionan fundamentalmente con amigos de la misma ciudad o pueblo, y con compañeros de clase...Por otro lado, internet permite continuar realizando compras para seguir alimentando la rueda sin tener que salir a la hostil calle a hablar con desconocidos para completar cualquier transacción...
No se pueden acabar estas escépticas observaciones (no se interpreten como un canto en contra de internet o de las tecnologías modernas) sin citar las que son probablemente dos de las armas más efectivas, a tenor de las inversiones siempre crecientes y auges imparables, y a las tentaciones de las cuales el que suscribe no escapa: los espectáculos deportivos y los videojuegos. Los primeros cuentan con coberturas cada vez más amplias, podemos saber al instante el marcador actual de cualquier partido de cualquier liga de casi cualquier deporte, aunque la cosa se vaya concentrando en algunos muy concretos; el tema de las apuestas deportivas es un fenómeno de creciente trascendencia y que ha acabado de cerrar el círculo del negocio deportivo; se calcula que en 2008 el negocio de las apuestas deportivas por internet superó los 16.500 millones de dólares a nivel mundial. En el caso de los videojuegos, parece que han conseguido cruzar la última frontera y atraer incluso a generaciones o grandes grupos que hace años se les habrían escapado (o de hecho se les escaparon), con formatos más sencillos e intuitivos, como por ejemplo esa videoconsola con la que puedes hacer ejercicio; de paso, esta industria mueve 11.500 millones de dólares a nivel mundial en 2008... Todo vale con tal de tener a la gente con la mente ocupada en cuestiones que no les afectan de primera mano pero que entretienen...y esa mágica palabra es la que mueve actualmente la sociedad occidental...
Quién sabe a dónde nos llevará esta estabulación de la sociedad; desde aquí solo se quería enviar un grito quizá algo apocalíptico respecto a fenómenos que vemos cada día...quizá tenga aquí aplicación el tema del Universo Pulsante y la acción-reacción, y posiblemente las futuras generaciones no quieran ni oír hablar de aparatos electrónicos y prefieran dedicar sus esfuerzos a tareas hoy en desuso...
La cita:
“El derrumbe de nuestro tiempo suscita dos actitudes opuestas (…); acción o contemplación, existencia o esencia. Y es probable que en ambos casos actúe la misma y misteriosa fuerza, que busca el orden en medio del furioso caos; pues el hombre tiende siempre, quizá por pavor cósmico, a la búsqueda de un orden, ya sea instaurando la ciencia, la religión, el estado, las artes, los sistemas filosóficos o la policía.”
Ernesto Sabato, Heterodoxia (1953)
La anécdota de ascensor:
Pues sí, la Cochinchina (o conchichina) existe, y corresponde a la parte sur de Vietnam.
El enlace:
http://www.youtube.com/watch?v=Sk-3CGlSrh4
El observador
Jamendo: Música Creative Commons
Quan vaig descobrir Spotify va set tot una revolució (veure Spotify – Tota la música online). M’encantava tenir tots els àlbums ordenats online... però he acabat odiant la propaganda cada vegada més pesada necessària per pagar als simpàtics del SGAE.
Senyàlia
1. Els confins de la França
És ben coneguda l’afició dels francesos als perfums, colònies, etc (es diu que per disimular altres odors, no entrarem en aquesta polèmica). Tant es així que apliquen perfums de maduixa a la benzina…(i mira que fa bona oloreta…)
És ben coneguda l’afició dels francesos als perfums, colònies, etc (es diu que per disimular altres odors, no entrarem en aquesta polèmica). Tant es així que apliquen perfums de maduixa a la benzina…(i mira que fa bona oloreta…)
2. Bélgica
Sí, això s’ha vist a Bélgica, on el concepte de dipòsit dental no és gens conegut pel moment…
3. Rebuda per internet
Sense comentaris…
Desembre, s'acaba l'any i la vida continua
La meva mare m'ha trucat i m'ha desitjat sort per demà,
-Que et vagin molt bé les oposicions, fill meu.
Tot i que l'esperit és aprovar-les, es tracta més d'una necessitat que d'un desig. A mi no m'agrada treballar però també haig de menjar. Jo em sento realitzat quan tinc temps, quan el temps és meu, encara que sigui a les tardes. I els funcionaris en tenen més que la majoria de la població. Necessito temps simplement per fer-ne el que em vingui de gust. Crec que és com un dret que els homes no hem assumit, o ens n'hem oblidat. I en canvi, ens passem la vida regalant-lo, o quasi. Dedicant-lo a aprendre coses que no ens serviran per res. I després fent-les. I sempre de dilluns a divendres. I des de les vuit del matí. Tota la vida...
Després de la realització d'un rigorós estudi estadístic que m'ha fet perdre el dia previ a l'examen, he arribat a les següents conclusions:
Actualment tinc 33 anys. Porto aproximadament sota règim de disciplina horària un 74% dels dies de la meva vida, o sigui, uns 24 anys naturals. L'estudi també conclou que quan tingui 65 anys hauré viscut sota algun tipus de disciplina horària un 83% dels meus dies. 54 anys que també hauran estat seus. Des de la guarderia fins la jubilació. Descomptant vacances, temporades a l'atur i algun intent emprenedor, quasi sempre hauré estat sota les seves ordres, a les seves mans. Des del primer dia m'han entrenat per viure d'aquesta manera. A la vida es treballa, i la vida és ordenada. I el dia té 24 hores i les vacances es fan a l'estiu. I les setmanes tenen set dies, però se'n treballen cinc. I al llit ben aviat. I a l'estiu ja t'ho passaràs bé. I de gran a produir. A tornar tot allò que t'han deixat, i amb escreix. Sort en tenim del mes per oblidar l'explotació. I després, quan ja no hi ets tot, gràcies i adéu. I ara què collons haig de fer jo? Ara me'l doneu el temps? Sí home. Això és una estafa!
-Mama. No vull treballar. Jo vull ser artista, i dels bons!
-Si fill meu, però seràs funcionari. Que tampoc està tan malament. Ja ho voràs amb el temps.
El primer Pedrís
El pedrís, el banc de la plaça o la portalada de casa són llocs al voltant dels quals la gent es reuneix i parla. Es pot parlar del temps, de xafarderies o de les novetats d’aquells dies en el món de la pagesia, com poden ser: Quan es començarà a collir olives? Si el fred matarà els ametllers ara que ja han florit? O el preu del blat?
La secció “el pedrís del moliner” vol acostar-se al món de la pagesia tot presentant els productes típics de les nostres terres, vol que es coneguin una mica més i explicar-ne, perquè no, alguna curiositat.
Per començar aquest mes, se us proposa unes jornades relacionades amb:
No és cosa bona per beure, tampoc cosa per menjar,
a molta gent alimenta, i estant groc, malalt no està.
Efectivament l’oli i relacionat amb ell hi ha “Els Camins d’Or Líquid al Segrià Sec”
És una ruta on cada cap de setmana un municipi celebra una jornada amb una sèrie d’activitats al voltant del món de l’oli per tal de donar-lo a conèixer. La ruta començarà a Torrebesses el dia 5 de desembre i acabarà a Llardecans el dia 31 de gener. A la següent adreça hi trobareu tota la informació:
http://www.segria.net/fotos/decrets/Llibret.pdf
Per acabar:
Qui en desembre vol festejar, vora el foc s’ha de ficar
Desembre nevat, bon any pel blat
Desembre nevat, bon any pel blat
DULCES NO TAN DULCES
Como otros años, proponemos unas botellitas de vinos dulces. A mí personalmente no me vuelven loco los vinos dulces más típicos como el moscatel, el jerez o los licores. No estoy contento con tanta azúcar, tanto dulzor. Así pues, para quién tenga gustos parecidos, aquí van tres propuestas de vinos dulces algo menos clásicos.
Ceretto Moscato d’Asti I Vignaioli di Santo Stefano 2008
En marzo de 2008, cuando esta botella salía de la bodega donde se gestó, presentábamos nosotros en la revista otra botella del año anterior. Ahora nos hemos colado y pensando que nunca habíamos hablado de este vino aquí, volvemos a probar otra botella de este buen vino, un vino con calidad suficiente como para que nuestros lectores nos lo perdonen.
Es italiano, del norte, con denominación de origen propia. Destaca por su bajo grado de alcohol y alto contenido en azúcares ya que la fermentación se para por frío. La botella de 75 cl. la adquirimos en Vila Viniteca a un precio de 14,5 euros, uno y medio más cara que el año pasado. 5,5 volúmenes de alcohol, servir frío, a unos 6-8 grados.
En copa tiene un color amarillo pálido, con reflejos dorados. Marcada aguja.
De aroma muy intenso. Muy afrutado, fruta blanca, complejo. Principalmente fruta tropical y aromas propios de la variedad, moscato bianco.
En boca sigue tan afrutado. Es un perfecto equilibrio entre dulzor, frutas tropicales y acidez del carbónico. Todo muy bien conseguido. Postgusto muy largo, algo sorprendente en un vino joven y fresco.
MR 2007
Tras este críptico nombre se esconde un moscatel que según algunos críticos, es el mejor moscatel dulce de España. Vamos por partes. La bodega responsable es “Companía de vinos Telmo Rodríguez”. Telmo Rodríguez es toda una institución en el mundo de los vinos en nuestro país y sus elaboraciones destilan calidad. Cerca del precioso pueblo malagueño de Cómpeta hay unas zonas escarpadas donde cepas muy viejas de moscatel se empecinan de sacarle todo el jugo a la tierra. Estas uvas moscatel, como antaño, se secan durante dos semanas al sol y luego se tiran a una prensa de aceite de oliva, y de ahí sale este vino tras una fermentación en acero inoxidable. En la misma bodega se elabora la botella “Molino Real”, no confundir con “MR”, procedente de las mismas uvas, pero con un paso por barrica de roble francés de 18 meses. Pero eso harina de otro costal. Para esta botella de 50 cl. se necesitaron 4 kilos de moscatel. Alcohol, 13 % en volumen. Precio en Lavinia, 15,45 euros. Servir no muy frío, unos 10 grados.
En la copa tiene poco cuerpo, amarillo dorado con ribetes verdes. Bastante glicerina.
Muy intenso también en aromas, típicos del moscatel. Fruta blanca y albaricoque. Algunos cítricos incluso, limón.
En la boca es dulce, almíbar, pero sin ser empalagoso. Aparecen unos toques amargos exquisitos, aunque tal vez excesivos para algunos paladares. Muy equilibrado. Postgusto de miel. Algo de mineral.
Chateau Fontebride Sauterne 2003
A pesar de los generalmente prohibitivos precios de los sauternes, hoy nos aventuramos con una botella de 375 ml. (¡¡ mililitros !!) y 12,75 euros adquirida en Vinoteca Voramar. Los sauternes son unos vinos dulces de la región de Burdeos. Ensamblan como variedades de uva la sémillon, la sauvignon blanc y la muscadelle, esta última, aunque no está emparentada con el moscatel, tiene unas notas de cata muy parecidas. Una de las características principales del sauterne es que es un vino de podredumbre noble, es decir que las uvas han padecido la invasión de un hongo llamado Botrytis cinerea que agujerea las uvas y las deshidrata, además de dejar un cierto gusto peculiar, eso sí. Por esto, entre otras cosas, se debe su alto precio, muchas de las uvas se pudren, el ataque del hongo ha de ser el adecuado. Servir a unos 10-11 grados, alcohol, 14 %.
En la copa destaca su característico alto contenido en glicerina, con unas muy marcadas lágrimas. Tiene un color anaranjado brillante, bastante oxidado, muy límpido.
En nariz es muy complejo. Desde cítricos como naranja a pomelo, ahumados, incluso algo de menta. Todo esto sobre un primer plano más compotado, melocotón.
En boca se comporta como esperábamos, muy complejo. Combina aromas puramente dulces, almíbar, miel, con, a la vez, otros gustos más refinados como la cítricos, menta, balsámicos. Postgusto muy largo.
Opinión
Los tres vinos probados son tan diferentes que no son comparables. El moscatel es un clásico, pero de una calidad extraordinaria. Para mí combina aromas dulces y amargos de forma que no resulta tan empalagoso, una buena elección para quienes estén cansados del típico moscatel.
El moscato casi no es un vino, pero es delicioso. Uno podría beberse la botella sin vaso, pero hemos de mantener las formas. Es muy ligero y marida estupendo tanto con postres de frutas como con chocolates, café ... probadlo algún día.
En cuanto al sauterne, es el más complejo de los tres, presenta un gran abanico de aromas y ofrece un postgusto muy largo. Algo para disfrutar reposadamente, hablando del vino. Con este precio, muy recomendable.
Ceretto Moscato d’Asti I Vignaioli di Santo Stefano 2008
En marzo de 2008, cuando esta botella salía de la bodega donde se gestó, presentábamos nosotros en la revista otra botella del año anterior. Ahora nos hemos colado y pensando que nunca habíamos hablado de este vino aquí, volvemos a probar otra botella de este buen vino, un vino con calidad suficiente como para que nuestros lectores nos lo perdonen.
Es italiano, del norte, con denominación de origen propia. Destaca por su bajo grado de alcohol y alto contenido en azúcares ya que la fermentación se para por frío. La botella de 75 cl. la adquirimos en Vila Viniteca a un precio de 14,5 euros, uno y medio más cara que el año pasado. 5,5 volúmenes de alcohol, servir frío, a unos 6-8 grados.
En copa tiene un color amarillo pálido, con reflejos dorados. Marcada aguja.
De aroma muy intenso. Muy afrutado, fruta blanca, complejo. Principalmente fruta tropical y aromas propios de la variedad, moscato bianco.
En boca sigue tan afrutado. Es un perfecto equilibrio entre dulzor, frutas tropicales y acidez del carbónico. Todo muy bien conseguido. Postgusto muy largo, algo sorprendente en un vino joven y fresco.
MR 2007
Tras este críptico nombre se esconde un moscatel que según algunos críticos, es el mejor moscatel dulce de España. Vamos por partes. La bodega responsable es “Companía de vinos Telmo Rodríguez”. Telmo Rodríguez es toda una institución en el mundo de los vinos en nuestro país y sus elaboraciones destilan calidad. Cerca del precioso pueblo malagueño de Cómpeta hay unas zonas escarpadas donde cepas muy viejas de moscatel se empecinan de sacarle todo el jugo a la tierra. Estas uvas moscatel, como antaño, se secan durante dos semanas al sol y luego se tiran a una prensa de aceite de oliva, y de ahí sale este vino tras una fermentación en acero inoxidable. En la misma bodega se elabora la botella “Molino Real”, no confundir con “MR”, procedente de las mismas uvas, pero con un paso por barrica de roble francés de 18 meses. Pero eso harina de otro costal. Para esta botella de 50 cl. se necesitaron 4 kilos de moscatel. Alcohol, 13 % en volumen. Precio en Lavinia, 15,45 euros. Servir no muy frío, unos 10 grados.
En la copa tiene poco cuerpo, amarillo dorado con ribetes verdes. Bastante glicerina.
Muy intenso también en aromas, típicos del moscatel. Fruta blanca y albaricoque. Algunos cítricos incluso, limón.
En la boca es dulce, almíbar, pero sin ser empalagoso. Aparecen unos toques amargos exquisitos, aunque tal vez excesivos para algunos paladares. Muy equilibrado. Postgusto de miel. Algo de mineral.
Chateau Fontebride Sauterne 2003
A pesar de los generalmente prohibitivos precios de los sauternes, hoy nos aventuramos con una botella de 375 ml. (¡¡ mililitros !!) y 12,75 euros adquirida en Vinoteca Voramar. Los sauternes son unos vinos dulces de la región de Burdeos. Ensamblan como variedades de uva la sémillon, la sauvignon blanc y la muscadelle, esta última, aunque no está emparentada con el moscatel, tiene unas notas de cata muy parecidas. Una de las características principales del sauterne es que es un vino de podredumbre noble, es decir que las uvas han padecido la invasión de un hongo llamado Botrytis cinerea que agujerea las uvas y las deshidrata, además de dejar un cierto gusto peculiar, eso sí. Por esto, entre otras cosas, se debe su alto precio, muchas de las uvas se pudren, el ataque del hongo ha de ser el adecuado. Servir a unos 10-11 grados, alcohol, 14 %.
En la copa destaca su característico alto contenido en glicerina, con unas muy marcadas lágrimas. Tiene un color anaranjado brillante, bastante oxidado, muy límpido.
En nariz es muy complejo. Desde cítricos como naranja a pomelo, ahumados, incluso algo de menta. Todo esto sobre un primer plano más compotado, melocotón.
En boca se comporta como esperábamos, muy complejo. Combina aromas puramente dulces, almíbar, miel, con, a la vez, otros gustos más refinados como la cítricos, menta, balsámicos. Postgusto muy largo.
Opinión
Los tres vinos probados son tan diferentes que no son comparables. El moscatel es un clásico, pero de una calidad extraordinaria. Para mí combina aromas dulces y amargos de forma que no resulta tan empalagoso, una buena elección para quienes estén cansados del típico moscatel.
El moscato casi no es un vino, pero es delicioso. Uno podría beberse la botella sin vaso, pero hemos de mantener las formas. Es muy ligero y marida estupendo tanto con postres de frutas como con chocolates, café ... probadlo algún día.
En cuanto al sauterne, es el más complejo de los tres, presenta un gran abanico de aromas y ofrece un postgusto muy largo. Algo para disfrutar reposadamente, hablando del vino. Con este precio, muy recomendable.
Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
L' Art de les muses
EUTERPE: SOKO
Info: La carrera de Stéphanie Sokolinski, més coneguda com a SOKO, comença més aviat a les pantalles franceses que no pas als escenaris. Al 2002, debutà al film francés Clara, cet été là i al 2007 s’estrena musicalment amb el tema I kill her (gràcies a un Dj danès que inclou aquesta cançó al seu myspace). La música de SOKO no és espectacular però l’originalitat i frescor de les seves lletres enganxen. Les seves frases de vegades són aplastants. SOKO, en contra de la gran industria musical, ha decidit deixar la música per un temps per no acabar sent una artista comercial. Esperem que torni aviat per tal de gaudir de les seves lletres refrescants.
SOKO, una musa que desprèn originalitat.
Àlbums recomanats: Not Sokute (EP) (2007)
Cançó: I kill her, Take my heart
Moment per a escoltar-la: per a quan necessites escoltar realitats que poden fer un poc de mal: I will never love you more- exboyfriends
LA COMPILATION: de pel·lícula
Les pel·lícules ens fan descobrir cançons que després unim a les seves corresponents imatges. També, ens presten escenes per a les lletres i melodies que ja coneixíem. Si és desconeguda, passa al nostre poder i quan l'escoltem l’associem amb les imatges que ens va mostrar el director, a les emocions que ens va fer sentir, al lloc on la vam veure o amb qui la vam veure. Inevitablement, no podem escapar del so sense la imatge i viceversa. Així, escoltar a Luís Bacalovem fa recordar El cartero y Pablo Neruda, una nit d’estiu en l'auto cine...Sentir la música d'Ennio Morricone en Cinema Paradiso em plena de petons prohibits, de llàgrimes... Escoltar Yumeji's, em transmet nostàlgia, impossibles, vestits asiàtics...Casablanca i Sam, em recorden que el temps passa i els grans ulls de Lize que la vida és un cabaret.
IMPORTANT: Us avanço el tema de la compilation del proper mes...seràn elDESIG...i per què us ho he dit ja? Perquè aquest cop les cançons les elegireu vosaltres. Envieu-me el link del youtube o del spotify de la cançó que associeu a aquest tema a la direcció de correu electrònic: soc.ladygodiva@gmail.com. Animeu-vos!
Lady Godiva
Fins aviat.
Le premier jour du reste de ta vie
Direcció i guió: Rémi Bezançon.
País: França.
Any: 2008.
Durada: 114 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Jacques Gamblin (Robert), Zabou Breitman (Marie-Jeanne), Déborah François (Fleur), Marc-André Grondin (Raphäel), Pio Marmaï (Albert), Roger Dumas (Pierre), Cécile Cassel (Prune), Stanley Weber (Eric), Sarah Cohen-Hadrian (Clara), Camille Pazzis (Moira).
Producció: Isabelle Grellat, Eric Altmayer i Nicolas Altmayer.
Música: Sinclair.
Fotografia: Antoine Monod.
Muntatge: Sophie Reine.
Disseny de producció: Maam Ech-Cheikh.
Vestuari: Marie-Laure Lasson.
Estrena a França: 23 Juliol 2008.
Estrena a Catalunya: 19 juny 2009.
"El primer dia de la resta de la teva vida" repassa cinc dies decisius en la vida d'un matrimoni i els seus tres fills, repartits al llarg de dotze anys. Cada un dels dies de la pel lícula correspon a un membre de la família, del que se li segueixen els passos des del matí fins a la nit. Un fill que marxa de la llar familiar, una adolescent a punt de perdre la virginitat que entra en conflicte amb la seva mare, al seu torn, en el llindar d'una crisi, un pare que ja no li dirigeix la paraula a un dels seus fills , mentre que l'altre viu immers en les seves fantasies amoroses, és la realitat d'aquesta peculiar família.
EL CONCURS
Benvolguts concursants,
Renovar-se o morir..!!
Comença una nova edició del concurs i com no podia ser d’una altra manera...tenim novetats!!
Tot i que la dinàmica i el funcionament del “concurs” és la mateixa, aquesta temporada us proposem un nou repte...l’endevinar qui és el personatge que apareix en les fotos que us presentem. Com veureu, cada mes us presentarem 3 personatges: un d’actualitat, un altre contemporani i un altre històric (ja traspassat).
Us animo a tots a participar ja que, com diu el tòpic, vosaltres sou els responsables que aquesta secció tingui sentit!
Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes:
elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà un punt per resposta endevinada!
Anims que cal estar al peu del canó des del primer mes!!!
“QUI ES?”
Les fotos dels personatges:
Renovar-se o morir..!!
Comença una nova edició del concurs i com no podia ser d’una altra manera...tenim novetats!!
Tot i que la dinàmica i el funcionament del “concurs” és la mateixa, aquesta temporada us proposem un nou repte...l’endevinar qui és el personatge que apareix en les fotos que us presentem. Com veureu, cada mes us presentarem 3 personatges: un d’actualitat, un altre contemporani i un altre històric (ja traspassat).
Us animo a tots a participar ja que, com diu el tòpic, vosaltres sou els responsables que aquesta secció tingui sentit!
Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes:
elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà un punt per resposta endevinada!
Anims que cal estar al peu del canó des del primer mes!!!
“QUI ES?”
Les fotos dels personatges:
1.- Actualitat:
2.- Contemporani
3.- Històric
“DE QUÈ ES TRACTA ?”
Les novetats de la nova edició del concurs no s’acaben! Aquest any dedicarem aquesta secció del concurs a amagar, darrera d’una sèrie de pistes, algun disc, obra literària o pel·lícula que haureu d’encertar si us voleu endur els 2 punts.
Us animem a que proveu sort, i sempre tindreu algun disc que escoltar, llibre per llegir o pel·lícula per veure. Molta sort a totes i tots !!!!!
Aquest mes, per començar, un disc fàcil, del qual heu d’endevinar l’artista i el títol del disc. Donarem un punt per cada resposta (és a dir, un punt per l’artista, i un punt pel títol del disc)
Podeu enviar la resposta a: elconcurs.criteri@gmail.com.
El disc :
- Disc recopilatori de culte, editat després de la mort de l’artista
- Un disc extraordinari en el qual tenen cabuda soldats, ocells i, fins i tot, un agent de la llei
Una de les cançons del disc, ens convida a unir-nos tots junts i viure en harmonia estimant-nos tots plegats com un de sol - Hi ha un emotiu record dedicat a les cançons de llibertat que cantaven els esclaus, convidant-nos a lluitar per la llibertat cantant
- La cançó que convida les dones a veure la vida amb optimisme, a pensar que tot anirà bé, i que cal deixar enrere les llàgrimes, ha estat considerada com una de les 40 millors cançons de tots els temps per una important revista
- És el disc més venut de la història de l’estil musical al que pertany
Videos
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.
AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes agafaràs un refredat que et caurà el nas de tants de mocs. D'amor gens i de sexe menys. Diners bastants.
PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
Sexe per un tub. Moviments espasmòdics i constants en la teva fornicació. Portaràs un ritme que ni tu mateix podràs creure't. Juga a la loteria perquè segurament alguna cosa et caurà. La salut a tot gas.
ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
La teva ex-parella voldrà tornar amb tu i et té el cor robat. Tindràs molts dubtes. Això bloquejarà tot el teu sexe i segurament la teva salut. Els diners bastant malament.
TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
Continues amb la teva tossuderia de sempre. Vas fent la teva. No t'ha funcionat fins ara i això no canviarà. Sexe poc, diners menys.
BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Cada vegada et tornes més extrany/a i t'agraden coses més, diguem, curioses. Aquest mes tindràs ganes de casar-te i ningú ho entendrà. La teva parella accedirà i tindreu un mes intens de sexe per celebrar-ho. Diners molt bé i la salut perfecte.
CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Tindràs més feina que mai no pararàs d'anar amunt i avall, avall i amunt sense acabar de solucionar cap dels temes que tens pendent això et farà estar tan ocupat/da que no tindràs temps per fer res més que no sigui treballar, o sigui que de sexe res de res i la salut molt tocada, refredats, mocs, malestar, mal de cap...
LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Fa dies que no trobes temps per estar amb els teus amics i això continuarà aquest mes de desembre, no t'agradarà, però no hi podràs fer res. Tranquil/a, els teus amics ho entenen però els hauràs de compensar amb sopars, dinars i esmorzars més endavant, quan ja ho tinguis tot resolt. De sexe el normal i en quant als diners, cada vegada estas més encapritxat d'alguna petita joguina bonica i cara que no convé que et compris.
VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Els teus encants estan a flor de pell, estas hipersensible/a estàs en plena explosió sexual i a més a més tindràs ganes de gravar totes les teves meravelles sexuals en vídeo. Ja saps que aquests vídeos s'han d'amagar a les profunditats de l'armari, si algú els pogués veure es moriria d'enveja. La Salut una mica tocada, però això no impedirà tot lo altre. A la feina estan pensant en fer-te fora, mira d'arreglar-ho.
BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
Necessites que t'estimin i et cuidin, això anirà perfecte aquest nadal perquè celebraràs el nadal amb tots els teus i et mimaran com et mereixes. A la feina tindràs algun revés, però malgrat tot, tot anirà endavant. De diners no en tindràs gaires, hauríem de millorar aquest aspecte. Des d'aquí, Armando Rampas et recomana que compris uns bons regals als que t'envolten, això millorarà molt la teva sort.
ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest desembre serà un desastre per a tu. No fornicaràs ni de broma, a la feina s'estan preparant canvis que t'afecten i no ho sabràs fins que ja no hi puguis fer res, la salut malament, com que vols estar a la moda, agafaràs grips A o B o C, però alguna agafaràs. Val més que busquis refugi a la falda de la mare o d'algú que et faci de mare.
SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Aquest mes has de jugar a la loteria, els astres s'han alinearan per tu i et cauran molts diners aquest desembre/gener. Estaràs molt generós i faràs regals als que t'envolten. Sexualment estaràs molt relaxat/da. La feina molt intensa però correcta.La salut, finalment sortiràs d'aquests refredats infinits i gaudiràs d'un període de tranquilitat.
CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Ets un bruixota/bruixa de l'amor, un autèntica serp, amb les seves sinuositats amoroses, anant i venint, no deixant clar res i al mateix temps deixant-ho tot clar. Estaràs, sexualment, com mai. Obriràs nous fronts i s'espatllaran antics amors que estaven apunt de caducar-se, encara no acabaran, però ja veuràs el final del túnel. De diners no en tindràs i et plantejaràs un canvi en la vida laboral.
Armando Rampas
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.
AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes agafaràs un refredat que et caurà el nas de tants de mocs. D'amor gens i de sexe menys. Diners bastants.
PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
Sexe per un tub. Moviments espasmòdics i constants en la teva fornicació. Portaràs un ritme que ni tu mateix podràs creure't. Juga a la loteria perquè segurament alguna cosa et caurà. La salut a tot gas.
ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
La teva ex-parella voldrà tornar amb tu i et té el cor robat. Tindràs molts dubtes. Això bloquejarà tot el teu sexe i segurament la teva salut. Els diners bastant malament.
TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
Continues amb la teva tossuderia de sempre. Vas fent la teva. No t'ha funcionat fins ara i això no canviarà. Sexe poc, diners menys.
BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Cada vegada et tornes més extrany/a i t'agraden coses més, diguem, curioses. Aquest mes tindràs ganes de casar-te i ningú ho entendrà. La teva parella accedirà i tindreu un mes intens de sexe per celebrar-ho. Diners molt bé i la salut perfecte.
CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Tindràs més feina que mai no pararàs d'anar amunt i avall, avall i amunt sense acabar de solucionar cap dels temes que tens pendent això et farà estar tan ocupat/da que no tindràs temps per fer res més que no sigui treballar, o sigui que de sexe res de res i la salut molt tocada, refredats, mocs, malestar, mal de cap...
LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Fa dies que no trobes temps per estar amb els teus amics i això continuarà aquest mes de desembre, no t'agradarà, però no hi podràs fer res. Tranquil/a, els teus amics ho entenen però els hauràs de compensar amb sopars, dinars i esmorzars més endavant, quan ja ho tinguis tot resolt. De sexe el normal i en quant als diners, cada vegada estas més encapritxat d'alguna petita joguina bonica i cara que no convé que et compris.
VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Els teus encants estan a flor de pell, estas hipersensible/a estàs en plena explosió sexual i a més a més tindràs ganes de gravar totes les teves meravelles sexuals en vídeo. Ja saps que aquests vídeos s'han d'amagar a les profunditats de l'armari, si algú els pogués veure es moriria d'enveja. La Salut una mica tocada, però això no impedirà tot lo altre. A la feina estan pensant en fer-te fora, mira d'arreglar-ho.
BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
Necessites que t'estimin i et cuidin, això anirà perfecte aquest nadal perquè celebraràs el nadal amb tots els teus i et mimaran com et mereixes. A la feina tindràs algun revés, però malgrat tot, tot anirà endavant. De diners no en tindràs gaires, hauríem de millorar aquest aspecte. Des d'aquí, Armando Rampas et recomana que compris uns bons regals als que t'envolten, això millorarà molt la teva sort.
ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest desembre serà un desastre per a tu. No fornicaràs ni de broma, a la feina s'estan preparant canvis que t'afecten i no ho sabràs fins que ja no hi puguis fer res, la salut malament, com que vols estar a la moda, agafaràs grips A o B o C, però alguna agafaràs. Val més que busquis refugi a la falda de la mare o d'algú que et faci de mare.
SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Aquest mes has de jugar a la loteria, els astres s'han alinearan per tu i et cauran molts diners aquest desembre/gener. Estaràs molt generós i faràs regals als que t'envolten. Sexualment estaràs molt relaxat/da. La feina molt intensa però correcta.La salut, finalment sortiràs d'aquests refredats infinits i gaudiràs d'un període de tranquilitat.
CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Ets un bruixota/bruixa de l'amor, un autèntica serp, amb les seves sinuositats amoroses, anant i venint, no deixant clar res i al mateix temps deixant-ho tot clar. Estaràs, sexualment, com mai. Obriràs nous fronts i s'espatllaran antics amors que estaven apunt de caducar-se, encara no acabaran, però ja veuràs el final del túnel. De diners no en tindràs i et plantejaràs un canvi en la vida laboral.
Armando Rampas