
de setembre 05, 2016
Tornem al cole
Arriba setembre i tornem al cole, acostumats ja al desgovern i endinsats en el debat de si cal suspendre l'aplicació de la LOMCE. L'educació és la base del progrés de qualsevol societat. Els nostres polítics semblen saber-ho, si s'ha de jutjar per la quantitat de lleis educatives aprovades. El que no semblen saber és que les lleis no són varetes màgiques, i que hi ha problemes profunds que requereixen de debats fondos i tranquils, complicitats, horitzons comuns i... pressupost.
Des de l'any 1980, una llei educativa ens dura una mitjana de poc més de cinc anys. Després, la llencem a les escombraries i en fem una de nova. Sense pactar amb l'oposició, perquè pactar és de covards. Amb unes senzilles divisions i multiplicacions, tenim que quan un estudiant acabi la universitat haurà passat per unes 3 lleis educatives distintes. El resultat és que Espanya és l'estat de la Unió Europea amb una major tassa d'abandonament escolar (segons Eurostat, al 2015 el 19,97% dels joves abandonava prematurament els estudis a Espanya, quan la mitjana europea és del 11%).

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (3) – El rodaje
Fase 4. El rodaje
El momento culminante de la producción cinematográfica, por simple que sea es, claro está, el rodaje. Ahí es donde se sabe si todos los preparativos
han sido suficientes y donde el equipo se enfrenta sin red a Murphy y sus habituales
caprichos.
Nos quedamos el mes anterior con
las dificultades para coordinar las cambiantes y animadas agendas de las más de
10 personas imprescindibles (miembros del equipo técnico, actores y habitantes
de la casa en la que haríamos los interiores), encontrando milagrosamente un
domingo apto para todos los involucrados, en el que debíamos grabar todas las
escenas de interior, dejando los exteriores (con menos gente necesaria) para un
fin de semana completo.
Conte: Piscina
Amb el conte Piscina inauguro la secció Litespurnes, en la que us oferiré mensualment espurnes literàries: contes o poemes propis o d'altres autors, entrevistes a escriptors que admiro, articles sobre tècniques narratives, ressenyes sobre obres literàries o cinematogràfiques, reflexions sobre l'escriptura com a fet creatiu... Espero que en gaudiu!
Hamburguesa de merluza y espinacas
L'esport és política? Òbviament....
S’han acabat els Jocs Olímpics de Rio. L’expressió poliesportiva més potent a escala terrestre, la que dóna representació a esports minoritaris, la que fomenta la solidaritat i la germanor entre atletes. I cal desitjar que talents com Mireia Belmonte, or en natació, Lidia Valentin bronze en halterofília, o Carolina Marín, or en bàdminton, esdevinguin referents per a nois i noies, i que puguin dinamitzar la pràctica d’aquests esports. Perquè un món on els joves practiquin esport el volem tots, i perquè la progressió dels esports menys mediàtics també és positiva per a evitar una polarització cada cop més gran. Es pot fer un anàlisis estrictament esportiva dels resultats del Jocs, cosa desitjable, però l’entorn és molt més complex. L’arbre no pot tapar el bosc.
Els membres del Comité Olímpic Internacional, que decideix quines ciutats organitzen Jocs Olímpics són un total de 103, però 43 d’ells són europeus (el continent amb més representació), la qual cosa ja produeix un biaix que, segurament, es tradueix després en les ciutats escollides.