Un futur millor

Rebem les primeres pluges de la tardor amb alegria, que ens conviden a devorar la nova secció Litespurnes, on la Muriel Villanueva compartirà amb nosaltres algunes espurnes literàries. Benvinguda Muriel, és un honor comptar amb tu a l’equip del CriTeri.

Ens porta també la tardor notícies esperançadores des de Colòmbia, on l’acord de pau assolit entre el govern i les FARC podria acabar amb més de 50 anys de conflicte armat. No serà un camí fàcil, com ha demostrat el propi poble colombià que va rebutjar l’acord en referèndum. Malgrat això, la voluntat de les parts per mantenir l’acord, i el talant del president Santos, que ha convidat a unir-se al diàleg als partidaris del NO, segueixen oferint un horitzó d’esperança.

Els partits contraris a l’acord, liderats per l’ex-president Álvaro Uribe, argumenten que aquest ofereix als líders guerrillers una impunitat inacceptable. Més complex resulta analitzar les raons que, per un estret marge, han portat al ciutadà de peu a rebutjar l’acord.

En qualsevol cas, la negativa d’una part dels colombians evidencia que superar una ferida tan fonda requereix molt de diàleg i concessions per ambdues parts. Concessions que una part de la societat pot no estar preparada per oferir, però que són necessàries per trencar el cercle viciós de la violència i fer avançar la societat.

¿Celebrar el 12 de octubre?

Me sorprende profundamente el rechazo que causa la conmemoración del que fue probablemente el hito más significativo de la Humanidad en los últimos, como mínimo, 1000 años: la conexión definitiva y desde entonces ininterrumpida de los dos grandes bloques continentales del Mundo – Eurasiáfrica y América, un hito cuya importancia es imposible de exagerar desde entonces hasta hoy. Por tanto, y en mi humilde opinión, el encuentro de los europeos y los americanos ocurrido en 1492 es, en mi opinión, algo altamente conmemorable.

Efectivamente, lo que vino después de este Encuentro fueron las tristemente habituales consecuencias de poner en el mismo espacio y tiempo dos civilizaciones con diferente capacidad tecnológica militar (y pool microbiano): saqueo, esclavización, exterminio, epidemias, imposición de creencias…una tremenda tragedia que diezmó un continente. Sin quererlo justificar en absoluto, este fenómeno no era precisamente nuevo, ya que fue la base de la expansión de (¿casi?) todas las civilizaciones en cualquiera de los siglos precedentes…y no varió demasiado en los posteriores. Por ir a un ejemplo cercano: la romanización de Iberia se basó en los mismos principios: conquista militar, aniquilar al que no colaborara y, para facilitar los avances, en alianzas con tribus que estaban subyugadas por otras más poderosas, de manera que la carne de cañón la pusieran otros. Y no veo a nadie pidiendo que dejemos de emplear palabras de origen latino como protesta por el genocidio íbero.

 Algunos sitios que el Ser Humano no ha conseguido cambiar de manera notable en América…la Reserva Eduardo Avaroa (Bolivia)

No ho sé fer d'altra manera

Abans que res, em vull disculpar perquè no he fet la foto millorada de la versió de la foto de l'article anterior. Ho faré, però he de trobar el temps i, sobretot, les ganes.

Diumenge a la tarda, vam seure al sofà de casa i vam decidir mirar alguna cosa del Filmin. Vam veure "Alcaldessa", un petit seguiment dels passos d'Ada Colau i el seu grup des dels mesos anteriors al moment d'esdevenir alcaldessa, fins a aquest moment.

Em va cridar l'atenció una frase que més o menys deia: "Quan me'n vaig adonar que fer política implica parlar cada dia aquí, i allà, i no tenir temps de pensar, vaig veure que s'ha de parlar amb la sang freda, sense sentir el que dius, i jo, això no ho sé fer així. Necessito sentir el que dic".

Paral·lelament a aquest pensament, jo he vist que com més gaudeixo fent fotografia és agafant cert vincle amb els anomenats "clients", parlar amb ells, saber de la seva vida, de com es van conèixer (si són una parella als que els faig les fotos de boda), com estan els fills que vaig fotografiar fa temps, com avança el projecte del que em van parlar quan vam fer aquella sessió de fotos,... No ho sé fer d'altra manera. No vull fer-ho diferent.

Un exemple tangible d'aquesta manera de fer són la Raquel, l'Albert i els seus fills Èrica i Albert (petit!). Ara fa un any i mig va néixer l'Èrica i la Raquel i l'Albert, els pares, em van demanar si jo feia sessions Newborn.

Respiro

​

Respiro. Respiro. Respiro. El cap em diu que no. Els peus ballen que no. Respiro estirada al terra, tapadeta amb una manta blanca. Respiro. Respiro. Les mans se'm van adormint i el cap em diu que no. I no respiro.

Tallarines con espárragos y gambas

Ingredientes:

• Tallarines
• Espárragos verdes
• Gambas peladas
• Perejil fresco
• Queso parmesano
• Pimienta negra
• Aceite de oliva
• Sal

Barroers del món (X)

Sí, arribem a la desena edició del nostre particular mostrari de barroers del món, una subsecció ja clàssica a on compartim algunes de les fites de l’arquitectura, l'enginyeria i el comportament humà en general.

1. Ganes d’agafar l’ascensor (Belgrad)

Tota una declaració d'intencions...