Rèflex o compacta?

dissabte, de març 05, 2016

www.abelpau.com
"Què em compro: una rèflex o una compacta?". Si em donéssin un euro per cada  vegada que m'han preguntat això (o "quina càmera em compro?") ja em podria comprar una càmera nova. I, de fet, tindria aquest dubte.


Com sempre, crec que ja està tot dit a internet i buscant "camara reflex o compacta" al google, teniu hores de lectura per a poder decidir si una o l'altra.

Per tant, no innovaré pas. Us explicaré el que m'afecta a mi a nivell tècnic i a nivell anecdòtic. No és tonteria pensar bé perquè volem una càmera o una altra i quina elecció ens portarà més alegries!

El resum per mi és que no hi ha una opció 100% satisfactòria. No sé de quin peu calçar, vaja.

El lagarto enyesado

dissabte, de març 05, 2016
Los bailes latinos han ganado mucho terreno a lo largo de los años ya sea por el fenómeno de la inmigración donde los migrantes llevan su cultura, o porque viajeros de Asia, Europa, Oceanía o Estados Unidos han sido atrapados por el sonido y ritmo de los diferentes géneros, sean las razones que sean, los bailes latinos llegaron para quedarse. Han evolucionado claramente, pero no han perdido su esencia, esa que te hace desear mover las caderas al ritmo cadencioso de una mezcla de instrumentos que en su conjunto hacen que hasta el más tímido o tieso como dirían en mi tierra no pueda intentar mover los pies o la cabeza, aunque sea sentado.

Bailar una buena salsa ya no es cosa de una sala de baile en Puerto Rico, o una rica cumbia cosa de colombianos, estos bailes ya se pueden disfrutar casi en cualquier rincón del mundo.

Recuerdo que mis amigos de Solsona me decían que los latinoamericanos tenemos un hueso extra en la cadera que los europeos no tienen, no creo que haya tal cosa, sin embargo hay algo que si nos diferencia, el baile está integrado en nuestra cultura como el maíz, sólo basta ver a los niños pequeños moverse con ritmo, desde que a penas si caminan, y ver a padres orgullosos animándolos a bailar, quizá ahí radica la gran diferencia.

Reunió amb el Secretari

dissabte, de març 05, 2016
Gerardo Ruiz Esparza, el Secretari
Per celebrar els 10 anys de la revista Criteri el Consultor Internacional us explicarà l'experiència de reunir-se amb un ministre, una reunió d'alt nivell per commemorar un aniversari estratosfèric!
L’any 2012 Enrique Peña Nieto va ser escollit President de Mèxic. El primer any de legislatura es dedica, bàsicament, a redactar els documents estratègics que marcaran les fites a assolir per cada una de les Secretaries del Govern (Ministeris) durant els sis anys de mandat. Així doncs, el Consultor Internacional es va encaminar cap a la Ciutat de Mèxic per formar part de l’equip que redactaria l’estratègia de transports dels Estats Units Mexicans: El Programa Nacional de Infraestructura, alies PNI.
Això que pinta tant rimbombant no consisteix en res més que aconseguir asseure en una taula als Directors Generals de les diverses dependències (ferrocarrils, ports, aeroports i carreteres) i demanar-los que redactin la carta als reis mags.

10 años de botellón!

dissabte, de març 05, 2016

Sabemos que hemos llegado al final cuando recordamos el principio. Pero si seguimos adaptándonos, siempre mejoraremos. Muy probablemente las circunstancias futuras serán diferentes, pero lo que es seguro es que seremos mejores o no seremos.

The lobster (Langosta)

dissabte, de març 05, 2016

SINOPSIS

Narra una història d'amor no convencional, ambientada en un món distòpic, en el qual segons les regles establertes, els solters són arrestats i enviats a un lloc on han de trobar parella en un termini de 45 dies. El tema central és la soledat, la por a morir sol, a viure sol, i també la por a viure amb algú. 


FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: The Lobster
ANY : 2015
DURADA : 1 h 58 min
PAÍS : Grècia
DIRECTOR : Yorgos Lanthimos
GUIÓ : Efthymis Filoppou, Yorgos Lanthimos
FOTOGRAFIA : Thimios Bakatakis
REPARTIMENT : Colin Farrell, Rachel Weisz, Jessica Barden, Olivia Colman, Ashley Jensen, Ariane Labed, Angeliki Papoulia, John C. Reilly, Léa Seydoux, Michael Smiley, Ben Whishaw, Roger Ashton-Griffiths, Rosanna Hoult, Heidi Ellen Love
GÈNERE : Ciència ficció. Dramàtic. Romanç | Distopia. Comèdia negra


EL RACÓ DE LA MOSCA

dissabte, de març 05, 2016
Si no recordo malament, la darrera vegada que vaig aparèixer amb les meves ales pel CriTeri va ser el mes de febrer del 2010.
En aquells moments, la revista feia 4 anys i havia passat amb èxit d’una edició en PDF (que ara es veu, fins i tot, rudimentària) a una edició digital online que facilitava arribar a milions de persones de tot el món (objectiu mai assolit, em penso).
Ara, 6 anys després, i pel 10è aniversari de la revista, em demanen que torni a castigar la vostra vista i enteniment amb una nova edició (fugaç) del Racó de la Mosca. O sigui, que allà va:
WAX TAILOR

STAR WARS: El renacer de la Saga. (Parte I)

dissabte, de març 05, 2016
Pocas veces un producto cultural ha conseguido despertar tantas expectativas como este séptimo episodio de la saga Star Wars. Y todo por el empecinado y delicioso capricho de una figura capital del cinematógrafo: George Lucas. Hoy día nadie puede dudar de la pregnancia de ciertos sonidos e imágenes que emanan desde la pantalla y que asociamos a diversos e inolvidables personajes: la respiración y vestimenta de Darth Vader, el sonido de las espadas laser, las figuras de los robots R2D2 y C3PO, los parlamentos de Chewbacca, o la frase: “Yo soy tu padre”. Y después de contemplar éste, de momento, último episodio, y de no tener ninguna duda de que el camino emprendido por J.J. Abrams ha sido sobresaliente, nos permite un acercamiento a esta saga familiar. Pero no obstante, antes de adentrarnos en esta nueva entrega, recordemos algunas cosas sobre las anteriores dos trilogías.


Dos ciclos heroicos. (Padre e hijo)

No me ha gustado.

dissabte, de març 05, 2016
Voy a saltarme dos normas en esta ocasión: la primera es que trataré un estreno más o menos reciente en cartelera y, como vamos de estreno, quiero esta vez intentar algo parecido a una crítica (no muy constructiva) del tema en cuestión. Todo suena un poco negativo, lo se, pero es que no me ha gustado.

No, no me refiero a la entrega de los Oscar de Hollywood, que parece se haya roto Internet con el premio a DiCaprio, no. Me refiero al Episodio VII, sí, la última de Star Wars.

Bendita naturaleza

dissabte, de març 05, 2016
¡Felicidades Criterianos!, 10 maravillosos años poniendo voz a esta revista.

Este mes, como es una fecha muy especial, os quiero hablar de la importancia que tiene para cualquier receta una buena materia prima. 

Cuando empecé con el blog sólo me fijaba en el resultado final, que el plato quedase más o menos vistoso, para que tuviese buena cara en la fotografía.

Entonces, descubrí la belleza de los productos, me enamoré de ellos, de sus colores y sus sabores y siempre que puedo les intento hacer una bonita foto. Ellos lo merecen, nos dan salud, aroma y color a nuestros platos. ¿Y que me decís de una nevera llena de éstos productos frescos?. Es preciosa ¿verdad?

Aquí os dejo un reflejo de éstas maravillas:



Cuscús con espárragos verdes

El futbol està ple de tòpics, però també de frases fetes.

dissabte, de març 05, 2016
El món del futbol està ple de típics tòpics repetits una i altra vegada que mostren a la societat un món ple de gent poc imaginativa, i alhora conservadora. Por a l’error, a fer el ridícul. Tapar-se la vena abans de la ferida. “Futbol és futbol” o “els partits duren 90 minuts” són els tòpics més estesos que es fan servir per a justificar qualsevol avatar o circumstància imprevista que teòricament s’hauria de poder explicar de forma raonada. Ara bé, al costat d’aquest vocabulari encorsetat hi ha personatges que ens han deixat tot un reguitzell de frases cèlebres que han ajudat a fer divertides les tertúlies sobre la matèria. En veiem unes quantes:  

José María García, periodista radiofònic dels anys 80 i 90:

La aspirina

dissabte, de març 05, 2016
Aunque todos lo conocemos como aspirina, el principio activo del medicamento se llama ácido acetilsalicílico.

Ya en la antigua Sumeria se usaban extractos de corteza de sauce como medicamento aunque la primera vez que aparece descrito su uso para aliviar la fiebre y el dolor es en el Egipto faraónico. En la antigua Grecia y Roma aparecen obras de Hipócrates y de otros autores donde se recomendaba el uso de preparados con salicilatos procedentes del sauce para tratar la fiebre y la inflamación.

Vivir la Modernidad: todo un reto

dissabte, de març 05, 2016
Partimos del supuesto de que la vida humana debe ser para nosotros la aceptación del RETO que supone el hecho de habérsenos concedido el timón de nuestra existencia. Se trata de la responsabilidad de vivir.

Pero se trata de vivir HOY, en la Modernidad. Todo sujeto moderno está confrontado con la tarea de captar su propio tiempo. Lo cual significa apropiarse “críticamente”  del sentido de este tiempo, independientemente de lo que ordenen las tradiciones, las Escrituras… Sólo esta actitud es verdaderamente emancipada: única actitud que posibilita ser interpelado por el presente, como puerta abierta al propio futuro.

La modernidad significará una especie de desarrollo social que lleva consigo un determinado número de condiciones, como:

a) movilización de recursos. Están “los otros”.
b) contar con poderes políticos “centralizados”, para superar la pugna doméstica.
c) un sistema educativo que responda al nuevo momento histórico.
d) secularización de valores y normas. Esto permitirá superar los posicionamientos “a priori”, desde las iglesias o las tradiciones.
e) afirmación de formas urbanas de vida…

CriTeri X, TuTubo XX

dissabte, de març 05, 2016
No. No es que el que el Tutubo se las dé de ganador chulito, ni que dé un dos por uno, ni un veinte por diez, ni que la cosa vaya de historias de dos rombos así que a la cama. Esto va de cromosomas. De gente que en el vigésimo tercer par de cromosomas (empezando a contar vete a saber por dónde) tiene dos copias buenas, iguales, como se debe tener para ser diploide, en vez de una copia buena y una cosilla chuchurría que se le junta. Un Tutubo en femenino. XX actuaciones de personas XX para el X aniversario. Per molts anys, Criteri!!

Elis Regina- Ladeira da preguiça

La que la leyenda manda que sea la más grande voz brasilera, y algo de razón tendrá la leyenda, en una actuación de 1973 para la televisión (¡qué cosas montaba antes la televisión!). La cuesta de la pereza… una canción del ministro Gilberto Gil.



Nina Simone- Ain’t got no, I got life



Impresionante Nina en un concierto callejero en Nueva York, 1969

Els misteris de la Lluna es desvetllen a poc a poc

dissabte, de març 05, 2016
Foto: NASA/GODDARD/ARIZONA STATE UNIVERSITY
Miris per on miris la Lluna, sembla que no hagi deixat res a l’atzar. 

Una taca aquí, una clariana allà, el que sembla una muntanya, el que sembla una vall. I tan estranya és, que fins i tot les seves formacions són úniques entre elles. Al Pol Sud hi ha un monticle gegant, el Màfic, l’origen del qual sempre ha sigut un misteri. És únic, peculiar. Científics de la Universitat de Brown ens desvelen que Màfic es va formar gràcies a una activitat volcànica que no s’havia vist mai abans, desencadenada en un moment també únic de la història del satèl·lit i que no tornarà a repetir-se: no, no va ser el 10è aniversari del Criteri, tot i que ben podria ser... sinò un colossal impacte que va formar la conca on Màfic s’aixeca. 

Pensant en tot això la nostra protagonista aixeca la veu i comença a fer brollar paraules a l’aire, perdudes, sense esperança de rebre resposta. No sap que a vegades el silenci que abraça la nit es pot arriba a trencar en un diàleg llunàtic. 

LIES (Capítulo XVI: El final)

dissabte, de març 05, 2016


Rob iba deprisa, cada vez más, Sue tenia miedo, las motos siempre habían resultado un tanto temibles para ella, pero Rob parecía seguro, no decía nada, solo conducía…y pensaba… pensaba en lo que Sue le había dicho, no sabia como se había enterado de todo pero le daba igual, lo importante es que él había vuelto a fallar a alguien a quien le importaba, y ya no le daba igual, esta vez no. 

Radical Ment

dissabte, de març 05, 2016


El problema dels mots ‘radical’ o ‘radicalitat’ és que són emprats massa sovint per desqualificar tothom que pensa diferent. Els polítics del PP – o els anomenats ‘barons’ del PSOE, al capdavall ben semblants en molts aspectes – anomenen radicals els polítics de Podemos, Esquerra Republicana o CDC; dubto que alguna vegada hagin tingut la idea de mirar-se al mirall amb un mínim d’esperit crític. La radicalitat és un concepte, doncs, molt relatiu. Però això no és el mateix que no voler dir res. Al llarg de segles, els idiomes – més ben dit, els que els parlen – han creat mots a mesura que n’han sentit la necessitat, i els mots ‘radical’ o ‘radicalitat’ no hi serien si no fos que algú es va trobar davant del nas unes persones amb unes actituds que bé calia anomenar d’alguna manera. Radicals, per exemple.

Sòcrates última hora

dissabte, de març 05, 2016
Criteri fa 10 anys i continua dempeus. Moltes felicitats! Tot un mèrit.  Sobretot si tenim en compte que al llarg de la seva història ha tingut col·laboradors tan efímers com Sòcrates, que va penjar algun article entre el 2009 i 2010 convidat pels editors de la revista (Ei! Què tal? Com va? Una abraçada eh?). I doncs? Què va passar? Per què de sobte aquella producció literària de tanta profunditat i bellesa es va estroncar de sobte? Potser algun editor de la revista electrònica del costat es va fixar producció tan fresca i original i, certament, tan millorable? Doncs no. Sòcrates fa sis anys que no escriu ni una ratlla. Bé, de ratlles n’ha escrit moltes, però plenes de llenguatge administratiu i avorrit. Un llenguatge que no serveix per distreure la clientela i que et condueix a la part més freda de la revista: la nevera. Un lloc ben merescut.


Mono-logos con Lao

dissabte, de març 05, 2016




Tobías Lui y Lisa llegaron de nuevo a Virunga después de unos meses viajando por el mundo. Allí finalizaba su gran aventura. Una nueva sorpresa les estaba esperando.

Mi pueblo

dissabte, de març 05, 2016
Mi pueblo es un pueblo como tantos otros. Con su historia, sus gentes, sus costumbres, sus vivencias,… Sin embargo, en los últimos años han venido sucediendo algunas cosas que me producen tristeza.

Mi pueblo es muy variopinto. Aquí vivimos personas con diferentes formas de ser, bagajes culturales, situaciones económicas, ideas,… Pero siempre hemos vivido a gusto. Orgullosos de ser de nuestro pueblo dentro de la idiosincrasia de cada uno de nosotros.

El pueblo se ha ido organizando por barrios, y personas con ciertas características particulares, como pudiera ser su procedencia, sus ideas, su religión, o incluso su raza,… se han ido juntando en torno a sus tiendas, sus templos, o simplemente en torno a las personas que más se les asemejaban. En mi pueblo convivimos cristianos, judíos, árabes,… Viven incluso grupos de personas que han venido de otros países, y algunos que sólo vienen para una determinada época del año.

Energia de activacion y la importancia de una vida termodinamica.

dissabte, de març 05, 2016

Tomen un pedazo de papel y mírenlo con cuidado. Ahora contesten a esta pregunta: ¿se está quemando? La respuesta es obviamente no...pero en realidad un poco sí. Trataremos aquí de explicar las razones de esta respuesta y las consecuencias que tienen en la ciencia y también en la forma con la cual enfrentamos la decisiones que la vida nos pone adelante.

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes