[Escrit per Carles llaminer]
No sóc un apassionat dels productes Apple. Com li deu passar a la majoria, m’agraden però no tinc prous diners o bé, prefereixo gastar-me’ls en altres coses. Tampoc sóc un gran apassionat de la tecnologia. Sóc un biòleg al que la seva dona, per suavitzar la crisi dels 40, va regalar-li un iPhone 5 i el seu amic -el Sr. Llaminadures- li va demanar que ja que tenia la darrera llaminadura del mercat escrivís jo l’article del mes.
Els colors són molt vius i brillants, i això és rellevant sobretot quan a la foto més dolenta que fas sembla que pugui estar en una revista de fotografia.
Un altre aspecte relacionat amb la pantalla és la resposta tàctil. Hi ha aparells en que has de prémer molt a la pantalla per que passi alguna cosa, o que les coses no es mouen com tu esperes que es moguin, o que van massa ràpid o massa lent. En alguns mòbils la pantalla passa de vertical a horitzontal quan tu no vols. En l’iPhone 5 et dones compte de tots els errors de les pantalles dels altres aparells. No sé ben bé si és mèrit de la pantalla, del software, de l’Steve Jobs o de què però la veritat és que només veure la pantalla i passar pàgines d’un llibre, per exemple, ja et quedes bocabadat.
Per tant, si ajuntem els colors pujats de la pantalla, que tot es mou com tu t’imagines que s’ha de moure i que més que navegar, voles; el resultat és un aparell altament addictiu.
Un altre tema que em va sorprendre és la càmera que té per defecte l’iPhone 5. La càmera que porta qualsevol terminal android té més o menys les següents opcions: Retrato, Paisaje, Deportes, Noche, Fiesta Interior, Texto, Fuegos Artificiales, Amanecer, Puesta de Sol, Playa/Nieve, Velas, Retroalimentación, Un Solo Disparo, Dispara por Sonrisa, Continuo, Panoramico, Añadirme, Toma de Acción, Brillo, Macro, Temporizador, Resolución, Balance de Blanco, Efectos, Iso, Medicion, Calidad de Imagen...
Aquestes són TOTES les opcions possibles amb per fer fotos amb un iPhone:
És a dir, no pot ser, on està el menú desplegable? Si no pots ni fer zoom! Al obrir la càmera del iPhone 5 les primeres vegades t’entra una espècie d’estress de veure que no pots escollir res. Res més que la mateixa composició de la fotografia. És a dir, tens una càmera que no pots escollir casi res, però, aixó sí, tens una resolució de 8 Megapixels i una velocitat de captura de foto altíssima. El resultat és que només has de concentrar-te per enquadrar allò que vols i com vols en el moment que vols. Has de fer un exercici de casi zen de confiança absoluta en la càmera i deixar-te impregnar per la naturalesa de l’objecte fotografiat i fluir en el concepte abstracte del missatge que vols transmetre i aquestes coses que es diuen i que no he acabat d’entendre mai del tot.
Tenint en compte la simplicitat de la càmera, sembla un acudit que el “curso de fotografia con iPhone” de la web applesfera pugui tenir 17 capítols, però la veritat és que és més interessant del que podia semblar.
Les fotos tenen uns colors molt saturats, però no saps mai si és per la foto o per la pantalla. Per comprovar-ho adjunto la mateixa foto feta amb un altre mòbil de gama més baixa. No tot és la pantalla.
Per acabar amb el tema de la càmera i a mode de resum: a mi em sembla que em surten millor les fotos amb l’iPhone que amb la càmera reflex senzilleta que tinc. És clar que, jo no sóc un fotograf professional, i suposo que un fotograf professional li deu agafar un mal de panxa cada cop que ha de fer una foto amb un iPhone.
Un aspecte de l’iPhone que no em cridava gens l’atenció és el SIRI. Ara entenc que serveix pel que serveix i prou però per sorpresa meva, l’utilitzo més del que m’imaginava. Bàsicament l’utilitzo quan tinc les mans ocupades i vull trucar a algú ja que només cal prémer el botó d’inici. Igualment em serveix quan estic a la cuina amb les mans plenes de mantega i farina i vull que m’avisi als 20 minuts quan el bròquil estigui al punt. Se li poden fer preguntes simples sobre esports, per exemple, però no l’utilitzo per redactar emails, o missatges perquè en català es fa un embolic de cal ample.
En teoria també es poden fer preguntes sobre cinema però no et facis moltes il·lusions…
L’aspecte de compartir arxius o fotos o el que vulguis és tema que comparat amb un mòbil android queda una mica curt. Per exemple, per enviar una foto per WhatsApp (o a Dropbox, o Evernote o el que sigui) has de fer-ho des de l’aplicació, no des de la mateixa foto. És a dir, en comptes de dos camins per fer una acció en tens un. Que hi farem.
Posats a comparar, i sense voler entrar en detalls, un aspecte que valoro en els aparells d’informàtica és la caducitat. Tinc un iPod Touch del 2008 que funciona com el primer dia. Fa poc li vaig instal·lar la darrera versió del navegador de Google Chrome. En canvi l’altre mòbil android de baixa gama que vaig adquirir al gener de 2011 no li puc instal·lar ni el Chrome ni l’Instagram.
Em dona la impressió que tots els detalls del iPhone 5 estan molt cuidats, treballats i evolucionats com el earpod o la funció aleatòria del reproductor de musica, que el van fer menys aleatori perquè semblés més aleatori (llegir la nota aquí)
És a dir, que crec que el fet que, per exemple, la càmera de fotos o la funció de compartir tinguin poques opcions no és per limitacions del sistema sinó fruit d’una racionalització que busca un sistema més eficient.
Resumint, a mi em sembla que un iPhone 5 fa les mateixes coses que qualsevol altre smartphone del mercat però les fa millor. És una mica com conduir un cotxe, que per més que tots els models de totes les marques et duguin allà on vols, no ve a ser exactament el mateix conduir un Seat Ronda que un Mercedez Benz. De totes maneres, consumeixo moltes més dades amb l’iPhone 5 que amb l’anterior smartphone, i és que com em diu l’amic Llaminer, si la màquina treballa bé, la fas servir més.
“les memòries no són per contemplar el passat sinó per millorar les probabilitats de supervivència del futur”
Ramón Margalef
.JPG)
Aquest noi em desterrarà, escriu súper bé. M'encanta l'article, és molt personal.
ResponElimina