dilluns, d’octubre 05, 2015
•
Aquests darrers mesos el
Consultor Internacional ha anat sovint a el Caire, Egipte, i definitivament el
magrib és un altre món. Culturalment Europa té molt més a prop Amèrica llatina
que qualsevol dels països de la riba sud de la mediterrània. Si a aquestes
diferències culturals se li afegeix la inestabilitat política i la falta de
infraestructures bàsiques per la gran majoria de la població, les probabilitats
de fracàs del projecte que està fent el consultor internacional a el Caire són
altíssimes.
El Consultor agafa un vol
d’Egyptair a la terminal 2 de l’Aeroport de Madrid - Barajas (ara Adolfo
Suárez... en fi). Abans d’enlairar-se i després de les pertinents explicacions
de seguretat que les hostesses donen autòmatament, la pantalla mostra la
pregària d’un imam que tots els passatgers de l’avió estan obligats a escoltar
perquè els altaveus estan a mil. Estupefacció és la paraula que millor
definiria la sensació dels passatgers de l’avió. És com si Alitalia abans d’enlairar-se passés una pregària d’en
Francesc I o Iberia una de l’amic Rouco Varela. Per què no deixen que cadascú
s’apiadi de la manera que cregui més convenient abans d’enlairar-se? Ja està la
gent prou acollonada quan puja a un avió com per a que els vinguin a dir que al
final depenen d’alguna protecció divina. El Consultor Internacional es quedaria
més tranquil amb un vídeo en “realtime” del mecànic dient que ha revisat l’avió
i que està tot en condicions optimes per encaminar-nos al nostre destí.