Encarem el final d'any

dilluns, de desembre 05, 2011
Doncs el 2011 s'està acabant i des del criTeri volem acomiadar aquest any amb afecte i sobretot, preparant-nos, tots plegats per al 2012, que, diuen, serà pitjor. Per tant, acabem de gaudir del desembre que ens queda !

En quant al criTeri, aquest mes presentem una GRAN novetat: hem fitxat un brillant gestor d'inversions i docent (formació acadèmica en Anàlisi d'Inversions) per fer una secció que, de ben segur, es posarà de moda entre criTerians: "Economia sense maquillatge". Gaudiu-ne ! Aquest mes ens regala el primer, "corralito diabólico". Us posem, també, alguns altres escrits anteriors per a què en pugueu gaudir AQUÍ.

En quant al criTeri continuem gaudint de salut i preparant la reunió anual per veure'ns les cares i intentar fer algunes millores en el criTeri. Sobretot pel què fa a l'apartat de difusió, en el qual estem una mica estancats des de fa temps. Acceptem les vostres idees i suggeriments.

Mentrestant, salut i criTeri !!



Millonarios al tren (I) – La misteriosa política ferroviaria de Aquí

dilluns, de desembre 05, 2011
En el imaginario popular persisten los trenes como un medio de transporte popular, con sus poetas, estudiantes, aldeanos, bohemios, milicos y familias; maletas, bultos y cajas; siempre llenos y con una comodidad relativa, pero cumpliendo con un servicio que unía, siempre con retraso, varios puntos lejanos de la geografía. Si uno mal no recuerda, podía meterse en un Talgo Pendular algo viejillo pero que le daba como para recorrer media Península a un precio razonable, con unas cuantas horas de camino en las que se llegaba a conocer en detalle la vida y obras del compañero de asiento, pasar apuntes, avanzar ese libro tanto tiempo postergado, echar una cabezada, dar un paseo, comer y sufrir alguna de las infames películas con las que la renfe nos atormentaba. Los días cercanos a la navidad el pasillo se llenaba de maletas, para desesperación del revisor y alegre complacencia de los viajeros en el camino de vuelta a casa... Bien, todo esto se acabó, llegó el progreso: ahora tenemos trenes ultrarrápidos, de interior frío y futurista, llenos de gente trajeada con un maletín en hora punta y medio vacíos el resto del tiempo.

Llibre electrònic (ebook)

dilluns, de desembre 05, 2011

Tot i la crisi, l'estrella d'aquest Nadal pot ser el llibre electrònic, una afició digital que ja és tot un fenomen.

Per no quedar-se enrere moltes botigues estan intentar rebaixar preus i fer competitius tant els aparells com els llibres. Per exemple Amazon, la tenda online més gran del món especialitzada en llibres, acaba de presentar el seu nou Kindle per 99€. Per altra banda la Fnac i la casa del llibre fa poc també varen presentar els seus aparells digitals de lectura, a 129€ i 119€ respectivament. També hi ha moltes altres marques, de les que destacaria el Sony Reader, que té diferents models i dimensions, tot i que els preus són una mica més cars. 

Per suposat també està l'iPad, però al ser una pantalla d'ordinador en comptes de ser de tinta electrònica cansa massa la vista per llegir durant llargues estones.

qui té un amic, té un tresor!

dilluns, de desembre 05, 2011
Què hi ha millor que els teus amics et facin un regal creat per ells??
Doncs que t'enviin el procés i ho puguis penjar al Fes-t'ho tu!!!
Així és! Aquest mes, aprofitant que ve Nadal i que els regals seran els protagonistes, aprofito per ensenyar-vos el que m'ha fet en Mario, una super fusta per tallar. I si teniu les eines adequades (jo ja les he demanat als reis) també podeu fer la vostre versió a casa... Així doncs, comencem!!!

Carbó

dilluns, de desembre 05, 2011

Una foto lleugerament cremada en monocromo per donar-l'hi una aire de dibuix
ISO 100, f5, 1/5 seg.

El corralito diabólico

dilluns, de desembre 05, 2011
José Luis Martínez Campuzano, economista relativamente optimista respecto a la situación actual, cree que podría haber hasta un 20% de probabilidades de que ocurriese un “accidente” (eufemismo que usa para referirse al desastre financiero posiblemente más grande de la historia). Según él, ese 20% es una probabilidad baja. Veamos. Imaginad que os tienden un revólver con cinco recámaras en el tambor. Solo una aloja una bala. El resto están vacías. Imaginaos que sois Christopher Walken o Robert de Niro en El Cazador, rodeados de perversos vietnamitas, y os acercan el revólver y os conminan a jugar a la ruleta rusa:

--Siéntese y juegue.
--No, gracias –respondéis vosotros.
--Que juegue le digo.
--Que no gracias, que no me apetece jugar.
--¡Se siente, coño! –como diría aquél.

Tópicos típicos

dilluns, de desembre 05, 2011
    En estas fechas tan señaladas, me llena de orgullo... 

Ante el tópico, como con el enemigo, cuando es más fuerte que tú, aparece la posibilidad de aliarte con él. Así, que en Navidades, seguiremos la norma. La norma entendida sería hacer una cata de cavas, pero como todo es relativo, la norma en Suiza son las raclettes y las foundues, en invierno. Propongo un vino para una fondue.

PARA EL CARRO: UN VIAJE TRANQUILITO

dilluns, de desembre 05, 2011


Me dio el punto de hacer un Tu Tubo de América, recorriendo de arriba a abajo los dos continentes que se meten dentro de ese nombre. Pero me quede inmediatamente empantanado. Parece que la progresión hacia el sur será lenta. De momento, en esta entrega no bajaremos de Luisiana. Y la próxima avanzará aún menos… ni a Guatemala llega. Así que en esas estamos, que nos vamos de viaje, pero poquito a poco.

Ausencia prematura

dilluns, de desembre 05, 2011
Ya no tengo casa
y has dicho que tu casa también puede ser mía.
Que ésta será nuestra puerta
y que desde ahora permanecerá durante segundos titubeante
justo después de que tú o yo hayamos entrado,
horas en que cansadas las gentes unas de otras se alejan
o en las que la oscuridad, transformada en esquinas,
alberga orillas enmarcadoras de espejos.
Orillas que de otra forma jamás serían nuestras.

ALTRES MANERES DE DIR, NO AL CONCURS!!!!

dilluns, de desembre 05, 2011
A l’últim numero del criteri varem parlar del 3d10fm, la seva història les rivalitats que això va crear. Per sort o per desgràcia (potser més per sort), això és un fet que sempre s’ha donat en el món dels castells.

He començat pel castell més alt que mai s’ha fet. Però la cosa va més enllà.

Abans de començar pel principi (fent excepció del 3d10fm, que potser seria el final), parlarem de diferents nomenclatures que reben els castells i per què reben aquesta nomenclatura. D'aquesta manera podrem entendre millor algunes coses.

dilluns, de desembre 05, 2011

Los mejores momentos de la vida

dilluns, de desembre 05, 2011
Corría el 2008 cuando recibí un mail de un amigo con una lista de “los mejores momentos de la vida”. Me gustó mucho por que eran pensamientos sencillos, cosas cotidianas pero que te hacen pensar. Aquí os las pongo:

Hitler (IV)

dilluns, de desembre 05, 2011


Capítol IV

El gran (?) orador


Hitler va viure des del 20 d'abril de 1889 al 30 d'abril de 1945. Gairebé exactament cinquanta-sis anys. Les tres Corts anteriors han estat dedicades als seus primers trenta anys de vida: trenta anys de no-res. No havia fet res de bo, ni a l'escola, ni com a artista, ni a nivell social. Un bohemi que vegetava amb prou feines, primer a Viena i després a Múnic. Que els següents vint-i-sis anys fossin anys d'una progressió increïble, que el van dur al capdamunt de la seva pàtria d'elecció – Alemanya – és un contrast increïble. Increïble perquè, de fet, en aquests anys Hitler no va progressar: ni intel·lectualment (no es detecta en els seus coneixements sobre història, sociologia, economia), ni personalment (seguia tenint el mateix caliu humà de sempre: cap). I aquest contrast no tindria cap explicació, si no fos pel descobriment immens que altres, i ell mateix, van fer: ‘Podia parlar!', com ell mateix ens recorda a Mein Kampf.

Senyals a Rússia

dilluns, de desembre 05, 2011

Per commemorar la recent i esperada victòria del partit de Putin (i van quatre; com es nota que fan les coses bé) farem un Senyàlia especial sobre Rússia...

1. Aguantant el somriure


Per tal de lluitar contra el frau i els hotels clandestins (els oficials no solen baixar dels 50 € / persona i nit en habitacions lamentables), el govern rus et torna els diners que hagis pagat en cas que no t’hagin donat factura; se suposa que ja ho recuperen sobradament amb la multa corresponent a l’establiment...l’acudit ve a l’última frase: “volem millorar el nostre país pagant taxes”. En fi, qualsevol que hagi passat allà més d’un dia haurà vist que pagar taxes és l’última prioritat de la gent...


Amor i conversacions

dilluns, de desembre 05, 2011

AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes