El preu real del que mengem: alternatives per a abaratir-lo

Benvinguts a una nova secció de la revista Criteri que se centrarà sobre les alternatives actuals de consum per a que aquest sigui més respectuós, conscient i en definitiva transformador vers nosaltres mateixos.

L’origen d’aquesta secció rau en una pregunta molt simple que sovint es fa la que aquí escriu i que encara no m’ha fet perdre gaires amistats degut a la meva creixent insistència (crec!). La pregunta en qüestió versa sobre la provinença dels aliments que mengem als àpats diaris i el que això implica. Afortunadament cada cop som més gent que també ens la formulem. Darrere del que mengem hi ha moltes vegades associat tot un periple quilomètric que no sempre es degut a que volem menjar “Naranjas en agosto y uvas en abril”. Paradoxalment, sovint és més barat que el que mengem vingui de lluny que no que sigui un producte local. Barat, és clar, en termes monetaris perquè en termes ambientals té un cost considerable sense considerar el conseqüent empobriment dels productors locals que no poden competir amb un model agroalimentari cada vegada més industrialitzat i orientat als mercats internacionals.

Cada vegada mengem més aliments importats. Segons Gustavo Duch en una recent entrevista feta al diari ARA, el 60% del que mengem prové de fora de l’estat espanyol. A l’any 2007 un aliment viatjava de mitjana al voltant de 5.000 km segons un informe de l’associació ecologista Amigos de la Tierra. En aquest informe, que es basa en un resum d’un estudi realitzat per dues universitats espanyoles sobre l’estima de l’impacte ambiental de la importació d’aliments a l’estat espanyol entre 1995 i 2007, queda reflectida l’empremta ecològica d’aquestes importacions (vegeu la Figura 1). En el període abastat entre 1995 i 2007, les emissions de CO2 van créixer un 66%, essent aquest un dels anomenats gasos d’efecte hivernacle que estan causant l’escalfament global del planeta amb les ja més que sabudes conseqüències negatives sobre la biodiversitat, els ecosistemes i hom mateix.

Figura 1: Empremta ecològica de les importacions d’aliments a Espanya a l’any 2007, mesurada en hectàrees (ha). Basada en: Amigos de la Tierra (2012). Alimentos kilomètricos: las emisiones de CO2 por la importación de alimentos al Estado español. Disponible a http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1548

Una relocalització de la producció dels aliments contribuiria en gran mesura a la reducció global de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Això contribuiria a disminuir l’escalfament climàtic i a més potenciaria una agricultura local, social, de petita escala i respectuosa amb el medi ambient, afavorint la sobirania alimentària que ara per ara està amenaçada per una industrialització creixent a mans d’unes poques multinacionals i d’especuladors. Per posar un exemple, gran part de l’alimentació de base del nostre bestiar d’escorxador prové de la importació de farines de soja obtingudes amb la crema de la selva amazònica. Això a més suposa un greuge afegit per als agricultors locals en origen que es veuen desplaçats per l’establiment de la soja com a monocultiu.

No obstant, no tot està perdut i hi ha un interès creixent vers la conscienciació de l’origen no únicament del que mengem, sinó del que consumim en general i dels costos que això comporta més enllà d’una única mesura monetària. Així hi ha un moviment social d’organitzacions, associacions ciutadanes, cooperatives, entre d’altres, que promouen un consum de proximitat i compromès amb el medi que ens envolta com a millor garant de la preservació del nostre patrimoni (tradicions, diversitat) i l’afavoriment de la sobirania alimentària.

Un primer moviment a escala global però que vol tenir un impacte local és el de l’associació eco gastronòmica sense ànim de lucre Slowfood. Slowfood (amb un caragol com a logotip) va néixer a Itàlia al 1989 quan el Il Cavaliere (vegeu el número anterior de la secció Pajarracos) encara campava al seu aire. Slowfood vol contrarestar el fast food i la fast life per a així impedir la desaparició de les tradicions gastronòmiques locals i combatre la manca d’interès general per la nutrició, els orígens, els sabors i les conseqüències de les nostres eleccions alimentàries. L’associació compta amb més de 100.000 membres arreu del món que la financen i entre tots plegats fomenten una nova lògica de producció alimentària, desenvolupant programes d’educació alimentària i actuant per tal d’afavorir la biodiversitat.

En aquesta mateixa sintonia també es trobaria l’iniciativa a nivell espanyol que des de la Fundación Félix Rodríguez de la Fuente promociona la marca de garantia ConSuma Naturalidad per tal de ser conscients del que mengem i la biodiversitat associada als productes procedents de races i varietats vegetals autòctones. Gran part de la biodiversitat de la conca Mediterrània ha evolucionat i s’ha adaptat a l’agricultura que s’ha vingut duent a terme en ella des de temps ancestrals. És per això que la marca ConSuma Naturalidad vol evitar la pèrdua de la biodiversitat productiva associada al nostre medi, de manera que es vol posar en valor els seus productes, promoure el manteniment de la seva producció, fomentar el seu consum i la conservació de la biodiversitat silvestre.

I què passa a Catalunya? Doncs no podíem ser menys i tenim disponible el portal Gastroteca.cat, una eina de suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals creada a l’any 2007 des de la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya. A Gastroteca.cat trobareu informació a nivell de Catalunya, les Illes Balears i l’Alguer sobre els productes, els productors, diferents distintius de qualitat i els punts de venda on poder-los comprar (inclosa la venda per Internet). Personalment us recomano que visiteu un mapa interactiu a nivell comarcal en el que trobareu punts de venda. Entre d’altres, queden recollits diferents distintius de qualitat a nivell d’agrupacions locals i del tipus producció integrada, slowfood i producció ecològica de Catalunya i les Balears. Al portal web també trobareu receptes sobre com cuinar els diferents productes, de quina temporada són (calendari mensual de tots els productes de la Gastroteca.cat), les seves propietats nutricionals, restaurants on tastar-los, rutes gastronòmiques, agenda d'activitats, notícies del sector, etc.

I aquests són sols alguns exemples pel que fa al menjar, probablement hi ha molt més i en aquesta secció anirem fent un recull de tot allò que anem descobrint per tal de posar especial èmfasi en el nostre consum i en el respecte que vers nosaltres i el medi ambient té. La raó per a centrar-nos per primera vegada en el menjar no és altra que la famosa dita “Som el que mengem”. En la mesura i ritme que un pugui, un primer pas molt senzillet consistiria en menjar productes de temporada que solen ser locals i llegir les etiquetes del que comprem o preguntar al botiguer del barri d’on provenen (per als qui encara puguin o vulguin gaudir del plaer d’anar a comprar al xicotet comerç en el seu barri). I recordeu la famosa dita del Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.

La Palput de la Plana

Share this: