Quina calor! Ens escapem a la Lluna?


Quiets! Tots quiets! L’estiu (per fi!) ja ha arribat, i com moguem un sol dit, la calor ens atraparà i no ens deixarà respirar. Tranquils, quan arribi la vesprada, ja podrem tornar a moure’ns tot el que vulguem, ballar, saltar, i… conversar amb la Lluna, clar que sí! I ja que la tenim per aquí cada nit, podríem preguntar-li que tal s’hi està a la seva superfície. Creieu que hi podríem anar de vacances?


- Per fi és de nit, i la Lluna ja s’ha llevat.
- Ja tenies ganes de veure’m, oi?
- Sí…  i, la veritat, de respirar una mica, que fa molta calor durant el dia!
- Ja us veig ja… pobres humans que agonitzeu amb la llengua fora, rellisqueu de suor, i aprofiteu per tenir un tema de conversa trivial darrera la barra d’un bar: l’estiu!
- L’estiu… que seca els rius i provoca migracions en massa a la platja. Tens sort d’estar deshabitada! I què, hi fa molta calor allà dalt?
- Oh… depèn de en quina part estiguis… i d’on piqui el Sol. Si vols calor, pots arribar als 123ºC, si bé vols estar més fresqueta,  també pots moure’t i trobaràs uns -153ºC.
- Òndia tu! O rostida com un pollastre, o petrificada com un glaçó de gel!

La Lluna riu. T’ha deixat ben sorpresa! Però és així, les temperatures allí són extremes, ja que no hi ha una atmosfera significativa, pel que la nostra estimada Lluna no pot ni atrapar la calor ni aïllar la superfície. Gira sobre el seu eix en uns 27 dies, tretze i mig seran de dia, els altres tretze i mig seran de foscor. I tal i com t’ha explicat la Lluna, quan es banya de llum solar, la temperatura pot arribar als 123ºC, mentre que al “costat obscur” les temperatures arriben als -153ºC. 

- Ui, i això no és res… Busca a veure què va registrar la sonda aquella! Com es deia….?  Reconnaissance Orbiter crec.
- Què va registrar?!
- Doncs al pol sud -238ºC, i al pol nord -247ºC. Apa, com t’has quedat?
- No m’ho puc creure!
- Incrèdula!

La Lluna riu altre cop. T’ha tornat a sorprendre… però torna a ser veritat. La Lluna ostenta el rècord de temperatura més baixa mai registrada al sistema solar, més fred fins i tot que a Plutó.

- Bf… jo que volia venir a veure’t… Amb aquestes temperatures, no me’n venen gaire ganes.
- Sempre pots cosir-te un bonic vestit espacial, com aquests tan divertits que porten els turistes lunars. Però no te’l facis blanc, que s’embruta molt.
- Gràcies per la recomanació Lluna. Buscaré a la secció “Fes-t’ho tú” si hi ha alguna cosa al respecte.
- Ben fet.
- De tota manera, crec que si vull fer vacances… em sortirà més a compte fer una volta pel Pirineu. Amb una jaqueta i unes bones botes, podré pujar cims que m’apropin més a tu, Lluna! I des de dalt, continuar mirant-te, i com sempre, desitjant-te…

I mentre el teu cos fluctua entre imaginaris calfreds i fogots lunars, el teu cos es va relaxant amb la suau il·luminació de la nit, i la lleugeresa de brisa vespertina que t’acaricia la nuca. Somiaràs amb camins, que pugen muntanyes, que es culminen amb cims, des d’on s’observen els astres. Bona nit!   



La gata llunàtica

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes