Benigno de la Vega-Inclán, pionero del turismo en España

dijous, de gener 05, 2017
Con esta aportación, me gustaría rendir homenaje a la figura de quien fue prócer del turismo en España, impulsor de la industria turística en nuestro país y gran defensor de nuestra cultura popular. Hoy es una figura casi completamente desconocida en España, pero merece un lugar destacado dentro del grupo de “españoles ilustres”. Permitidme explicaros el porqué.

D. Benigno nace en Valladolid en 1858, y muere en Madrid el 6 de Enero de 1942, con lo que en este año se cumple el 75º Aniversario de su muerte. Vega-Inclán es un personaje de corte renacentista, con habilidades y conocimientos en diferentes campos. Fue marchante de arte, militar, escritor, diplomático, político, viajero,  mecenas, arqueólogo, conservador, pintor, promotor turístico, hotelero,… pero sobretodo fue el primero que recibió el encargo de estar al mando del turismo en España.


La Trumpada

dijous, de gener 05, 2017


Admeto que el joc de paraules és massa fàcil (trompada / Trumpada), però l'ocasió també és massa evident. La victòria de Donald Trump a les darreres eleccions americanes va deixar bocabadat mig món, i profundament preocupada bona part de l'opinió pública als països democràtics que ens envolten. Convinguem que el personatge sembla, a priori, ben perillós. Sobretot pels que donen un mínim d'importància a qüestions com el respecte pels drets humans, la lluita contra en canvi climàtic, unes regles justes per al comerç internacional, la justícia social, el respecte per les cultures d'arreu del món. Que hi hagi gent que cregui que es pot governar fent de Rambo pot ser enervant; que el president del país que avui dia encara és el més poderós del món sigui algú d'aquesta mena, és preocupant.

Deixant de banda aquestes obvietats, la derrota de Hillary Clinton ha donat peu a moltes reflexions. La majoria fetes a posteriori, i per tant sense gaire mèrit – cosa que no impedeix que algunes d'elles siguin interessants. No cal dir que jo hauria preferit la victòria de Clinton, ni que fos per pur rebuig de Trump. De fet, la majoria d'enquestes vaticinaven la victòria de Clinton. Però el dia de les eleccions (aquí era de nit, és clar), jo em prenia un entrepà en un bar prou conegut de Solsona, la televisió estava engegada, i la noia que m'atenia no s'estava de dir que quina por que feia aquest home, però les enquestes diuen que guanya la Hillary, no? I vaig respondre que calia anar amb molt de compte a donar tantes coses per suposades. Perquè arreu hi ha molt, molt de vot ocult.

Terror en Frederiksborg (Dinamarca) (1 – els clàssics)

dijous, de gener 05, 2017
Frederiksborg és probablement el Castell més famós i visitat de Dinamarca. Des del punt de vista de l’arquitectura s’ha de reconèixer que és una meravella i una passejada pels jardins val molt la pena. El problema comença si no ets un fanàtic del rococó extrem, el pa d’or, i les pitjors pintures mai vistes en un lloc amb entrada de pagament. No es posin les ulleres per mirar el que ve a continuació, a no ser que siguin de sol...farem capítol doble, per si us voleu esperar un mes abans d’anar allà, justificadament, a calar-hi foc....

1. Indescriptible

Aquest ésser grotesc sembla, sense dubte, un intent (fallit) de dissimular alguna mancança o d’afegir algun matís possitiu a la infausta persona retra(c)tada. És potser una nena a la que han volgut donar un aire més adult, fins semblar una picarona tirant a amenaçant? És pel contrari una dóna a la qual se li ha volgut donar (a cabassos) un aspecte juvenil-infantil fins a semblar una nina? O és potser una enana de la corte? Preferim quedar-nos amb el dubte.

12 propósitos que todo runner debería de tener en cuenta para el 2017

dijous, de gener 05, 2017

¡Enhorabuena! En 2016 has sido un buen corredor, has hecho lo que has podido, te has esforzado dentro de tus posibilidades, has disfrutado, te has frustrado, has aprendido de los errores y has batido algún récord personal. 

El 2017 promete y para conseguir más éxitos debes empezar por tener el propósito de mejorar. 

El CriTeri de Desembre

dilluns, de desembre 05, 2016
Arribem al final d’aquest 2016, i des del CriTeri us portem un grapat de noves entrades: tanquem el cicle “Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajesde les Observacions aleatòries, recuperem la secció La Columna, juguem als Story Cubes amb la Muriel Villanueva i l’Albet Juvany, i ens tapem bé per sortir a córrer amb fred a la secció de Running i Salut. Trobareu aquests i tots els altres articles a la portada del nostre més de Desembre.

Però, tornant la vista al passat mes de novembre, no podem passar per alt la mort de Fidel Castro. Símbol d’una època ja desapareguda, passarà a la història com el líder d’un poble que va preferir ensorrar-se en la seva misèria abans que seguir el camí marcat pels Estats Units, un líder que va despertar moltes esperances de construir un món diferent, per més que acabés dirigint un règim repressiu i autoritari durant gairebé cinquanta anys.

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (4 de 4) – Postproduciendo

dilluns, de desembre 05, 2016
Fase 5. La postproducción

Y por fin vamos con la que es probablemente la parte menos conocida, más difícil de pronunciar y más crucial en la producción de un (corto)metraje…y que incide de manera profunda en el producto final. Uno pensaba que una vez superadas las alegrías y penas de la preparación del guión y localización, de la preparación del rodaje y del rodaje en sí ya “solo” faltaba juntarlo todo tal y como había sido concebido, meterle cuatro sonidos y pim pam. Nada más diametralmente contrario a la aterradora realidad.


Uno de nuestros operariosDioses sobre la Tierra trabajando a dos ordenadores. Obsérvese cómo hemos retirado prudentemente de la habitación todo objeto cortante o contundente para evitar daños en el equipo

Esclar

dilluns, de desembre 05, 2016
Ja haureu sentit a parlar, a hores d'ara, de Círculo Bipolar (i si no, teniu una presentació a la web www.circulobipolar.com). 
Com a part d'aquesta productora estic molt content de la feina que vam fer fa uns mesos per a crear un curt (un microcurt, de fet),  a partir d'una idea meva.
Com que jo no sé escriure guions li vaig demanar a Muriel Villanueva (www.murielvillanueva.com) si podiem fer-ho entre els dos i, encantada, em va dir que si.
Sense més pràmbuls, mireu primer el microcurt de dos minuts i després seguiu llegint.



Les llibertats i els seus límits

dilluns, de desembre 05, 2016
Llibertat, de Zenos Frudakis


















Diuen que les llibertats dels uns acaben on comencen les dels altres, és una manera de dir que hom ha d’acceptar restriccions o ha de fer concessions en la seva llibertat si vol viure en pau amb el seu pròxim. Les llibertats individuals o col·lectives, de fet, es trepitgen les unes a les altres, no és que hi hagi una delimitació clara entre unes i altres, no, es superposen, interactuen, es trepitgen, xoquen.

Jugant amb el Juvany als Story Cubes

dilluns, de desembre 05, 2016
L'estiu passat, a la meva festa d'aniversari, l'Albert Juvany i la seva família em van regalar dues caixes d'Story Cubes. Però si vaig pensar en ell per compartir l'experiment no és només per això, ni perquè l'estimi tant. Vaig pensar en ell perquè l'admiro com a escriptor (i en tantes altres coses que no vénen al cas). És un honor compartir amb ell aquest díptic: dues històries a partir de la mateixa idea generadora, la imatge següent.

Lasaña de boletus y berenjena

dilluns, de desembre 05, 2016

¡Hola cocineretes!
Este mes os traigo una receta perfecta para las fiestas de Navidad ¿no creéis?. Una lasaña suave pero muy muy sabrosa que os hará quedar como los perfectos anfitriones!
Cocineretes, vamos a la cocina para sorprender a nuestros invitados!!!

Ingredientes (para 4 personas):
  • 6 láminas grandes de lasaña
  • 1/2 kg de boletus
  • 4 champiñones
  • 1 berenjena
  • 1/2 cebolla
  • 1 diente de ajo
  • 2 tomates 
  • Hierbas aromáticas (albahaca, perejil y apio)
  • 1/2 guindilla
  • Pimienta negra
  • Aceite de oliva
  • Sal
Para la bechamel:
  • 1 cucharada de harina
  • 1 vaso de leche
  • Nuez moscada
  • Pimienta negra
  • Aceite y sal

Noruega no és el que semblava

dilluns, de desembre 05, 2016
Els països nòrdics tenen una aura de desenvolupament, sentit estètic i modernitat que no sempre és obvi sobre el terreny...algunes proves del cas de Noruega, a continuació.

1. Rotondes subterrànies

Les carreteres noruegues són famoses pels seus recorreguts extrems, vorejant muntanyes, fiords i plenes de túnels...a més d’un de més de 23 km, hi ha d’altres força curiosos com aquest amb rotonda incorporada...

Correr cuando hace frío, esto es lo que nadie te había dicho antes

dilluns, de desembre 05, 2016

El frío del invierno es inevitable my friend, y en estas fechas hay más carreras que nunca.Además, como el trabajo, la familia y la “la vida de fuera del running” nos pide algo de tiempo... acabamos entrenando a primerísima hora del día o a ultima hora de la jornada. ¡Cuando más frío hace! El calor  afectaba al ritmo de carrer (lee el post aquí), pero también el frío, vamos a ver cómo afecta la bajada del mercurio en el termómetro. 


Trumpetazo (o com fabricar 60 millions de tanoques)

dissabte, de novembre 05, 2016
Arriben els primers freds, i la Cocinereta ens compensa amb unes reconfortants llenties amb carabassa i espinacs. Si us quedeu amb gana, visiteu la secció de l'Abel Pau i degusteu el seu article sobre Fotografia de producte. Tampoc no us perdeu les Litespurnes de la Muriel Villanueva, que aquest mes entrevista al novel·lista Joanjo Garcia, i la resta de seccions del nostre número de novembre.

Al món exterior es va tancar finalment l'acord comercial amb Canadà (CETA), malgrat les reticències de bona part de la població civil i d'alguns països de la Unió Europea. Encara no sabem si correrà pitjor sort el seu germà gran, l'acord comercial amb els Estats Units (TTIP), després de la insòlita victòria de Donald Trump en les recents eleccions a la presidència dels Estats Units. Victòria que semblava improbable des del punt de vista de les enquestes i del nostre raonament lògic, però que el nostre subconscient sospitava com a fatalitat previsible, i no només per això de les lleis de Murphy.

Cosas a importar (gratis, no se asusten) de los países nórdicos

dissabte, de novembre 05, 2016
En un reciente viaje de un mes uno pudo disfrutar, en la medida que permitió la meteorología “estival”, de dos de los países campeones en (casi) todas las escalas que miden el éxito de una sociedad: Dinamarca y Noruega. No entraremos en las abrumadoras ventajas sociales que disfrutan aquellas gentes que piensan estúpidamente que pagar impuestos no tiene por qué ser malo, más que nada por no deprimirnos ante nuestro panorama patrio...no mentaremos las bajas de maternidad ni de paternidad, ni a Gini ni a Lorenz, ni repasaremos supersticiones infundadas como son los índices de desarrollo humano o de percepción de la corrupción, informes Pisa, carriles bici y otras mandangas. Tampoco desmontaremos (no hoy, al menos) algunos mitos de quien piensa que aquello es el paraíso social donde todos son felices y prósperos. En fin, que vamos a poner un listón a nuestra menguante altura, proponiendo algunas buenas costumbres de allí* fácilmente adaptables Aquí y, lo más importante, a coste mínimo o nulo (en otras palabas: bajen las expectativas):
*allí: en realidad muchos de estos fenómenos han sido vistos también en otros países y regiones, pero aprovecharemos el tirón comercial de lo nórdico para ventilarlas…

- Las galletas sin aceite de palma son tristemente tan escasas como Aquí…pero al menos lo anuncian con orgullo en el envoltorio. De hecho todos los productos que podrían llevar aceite de palma y no lo llevan lo hacen patente.



Uten palmeolje: mis palabras preferidas en noruego sobre mis galletas noruegas preferidas

Fotografia de producte

dissabte, de novembre 05, 2016
Quan et demanen "vols fer les fotos que il·lustraran un llibre de receptes de torrades?" automàticament dius que si, sense ser conscient del tot de l'enorme feinada que significa això quan el nombre de torrades a fotografiar és, ni més ni menys, de 50.

M'agradaria explicar, en aquest article i essent conscient que encara dec la taronja, les interioritats de la part fotogràfica de crear un lllibre com aquest:


Entrevista al novel·lista valencià Joanjo Garcia

dissabte, de novembre 05, 2016


«Que [els lectors] ens noten al darrere carregant l'arma més eficaç
contra un adversari que és un mirall.»

El Joanjo Garcia és un escriptor valencià de la meva generació. Ens coneixem des de fa molt i hem compartit amics, sopars, xerrades, concerts i manifestacions. Des de fa pocs anys ens uneix, a més, la passió per l'escriptura literària.

Viajes

dissabte, de novembre 05, 2016
Descubrir tu barrio haciendo zigzags. Hablar con la tercera persona que encuentres en cada calle. Ir a comer al restaurante marroquí. Leer la Odisea. Emprender un largo viaje interior. Sin moverte de casa. Irte muy lejos para no cambiar nada. Peregrinar a Santiago sin llegar a Santiago. Viajar en sueños a la India. Ir a Australia y soñar que estás en casa. Recorrer un país en bicicleta. Hablar con el chino del piso de arriba. Cruzar el océano en barco. Dar la vuelta al mundo en ochenta días. Vivir.

Lentejas con calabaza y espinacas

dissabte, de novembre 05, 2016
Ingredientes (para 2 personas):

  • 200 gr de lentejas pardinas
  • Calabaza
  • Espinacas
  • 1/2 calabacín
  • 1 zanahoria
  • 1/2 cebolla
  • 1/4 pimiento rojo
  • 1 patata
  • 1 tomate 
  • 1 hoja de laurel
  • Pimentón de la Vera
  • Aceite de oliva
  • Sal





Arracionalitat

dissabte, de novembre 05, 2016




L'oposició racionalitat / irracionalitat és un clàssic a tots els debats que es fan sobre política, societat, art, filosofia, i tot l'etcètera que es vulgui. El primer s'enduu tots els atributs positius; el segon, tots els negatius. És un fet comú que per enlairar-se als ulls dels altres una persona es proclami racional, i es vanti que la raó és l'únic que guia el seu comportament. Els fans de Star Trek idealitzen Spock, un personatge sortit d'una civilització – la vulcaniana – on la raó guia totes les passes. I l'adjectiu (des)qualificatiu més comú per qui vol desqualificar qui pensa diferent és, precisament, irracional. I alhora, l'impuls contrari: el de mantenir que la posició pròpia és racional, l'única racional, i per tant l'única moralment acceptable.

Coses estranyes

dissabte, de novembre 05, 2016
Allà va una nova tongada d’elements la natura dels quals és, simplement, inextricable per a qui subscriu...

1. Boles de pèl
Com a no-propietari de mascotes, reconec que els seus complements em semblen sorprenents...però aquest és, sense dubte, el meu favorit...

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes