EDITORIAL

dilluns, d’octubre 20, 2008

•

Editorial

Un mes més estem aquí !! I aquest mes amb més novetats, una flamant nova secció que
ens transportarà al cor de la bella Roma:

“Una de romans”.

Mentre esperem veure si sobrevivim a la crisi, que podria ser la indicadora del començament de la fi (tot i que Nostradamus va dir que s’acabaria el mon quan hi hagués un Papa de Roma negre......o potser era un president dels Estats Units negre.....). En fi....que ens agafin confessats !!!

Mentrestant, i més que mai, que quedin clars els articles de la Declaració Universal dels drets Humans, aquest mes amb el capítol 10:

Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per la determinació del seus drets i obligacions o per l`examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

http://www.un.org/spanish/aboutun/hrights.htm


criteri@elcrit.org


La revista criTeri no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

LLEGIR MÉS

Pesca a l'encesa

dissabte, d’octubre 18, 2008

•

EL MAR

L’encesa és un sistema de pesca d’orígens mil·lenaris que va néixer a la costa del cap de Creus; la qual tenia com a finalitat la captura d’espècies pelàgiques, principalment de sardina i seitó. Actualment, també existeix i s’anomena pesca d’encerclament.

La pesca d’aquestes espècies està basada en les seves migracions verticals. Ja que durant les primeres hores del dia es troba formant bancs compactes en el fons marí i a l’alba pugen a aigües més someres, on es desagreguen i dispersen. Aquest es el motiu pel qual les traïnyes (o embarcacions d’encerclament) surten a pescar quan comença a fosquejar, aprofitant d’aquesta manera, les migracions verticals d’aquestes espècies cap a la superfície, per atraure-les amb el llum de les seves embarcacions i envoltar-les amb una xarxa per capturar-les.

En els seus orígens, el llum s’obtenia mitjançant un “fester”, que era un engraellat de ferro
col·locat a la popa de l’embarcació, en el qual hi feien cremar fusta de pi o teia; aquest posteriorment, va ser substituït per gas acetilè, més tard per benzina, després per gas butà i a
l’actualitat, el llum ja és elèctric.

A les nits que no era lluna plena, el pescadors que sortien a pescar a l’encesa, arribaven a
una cala a rems, deixaven un cap de “bolitx” (nom de la xarxa) a la platja, tornaven al
“calador” (lloc on es troba el peix) i dos “llaguts de foc” (llaguts que portaven el llum) sortien
en busca del peix. Quan un d’ells en trobava, retornava lentament i silenciosament cap a
la platja atraient el peix amb el llum. Llavors, el “llagut de bolitx” (llagut que portava la xarxa)
anava calant la xarxa al voltant del “llagut de foc”, i per tant del peix, retornava cap a la
platja, on deixava l’altre cap de “bolitx” i els pescadors començaven a estirar l’art. El “llagut
de foc” quan ja era a prop de la platja, sortia per sobre del “cop” o “maià”, que era on el
peix quedava atrapat en treure el “bolitx” de l’aigua. Treballaven des de la posta d’albes fins
a la sortida del sol.

Les companyies d’encesa, amb les seves embarcacions, els ormeigs i tot el material necessari per pescar eren propietat del patró, que feia d’armador, o bé de diversos propietaris alguns del quals formaven part de la tripulació.

De la captura se’n feien parts, una per consum familiar de la tripulació, i la resta es posava
a la venda, i del que es recaptava una part anava destinada a l’embarcació, ormeigs, material...
i l’altre per la tripulació.

Per tal que no hi haguessin disputes entre les diferents companyies, les cales es sortejaven i
s’anaven alternant diàriament, ja que segons les èpoques, unes eren millors que les altres.
Les poblacions pioneres de la pesca a l’encesa van ser El Port de la Selva i Cadaqués; essent
El Port de la Selva la població que més embarcacions i homes s’hi dedicaven.

Actualment, en moltes cales del cap de Creus on s’hi practicava hi podem trobar les barraques
que les antigues comunitats de pescadors van construir.

Existeix una llegenda que explica els orígens de la pesca a l’encesa:

“ En temps molt llunyans a prop de la costa del cap de Creus, s’incendià un veler; ràpidament
els pescadors d’aquestes terres que feinejaven al seu voltant anaren a salvar als tripulants
i s’adonaren que en el lloc on la mar era enlluernada pel foc era plena de peix blau.
D’aquí deduïren que el peix era atret per la llum”.

Així, va néixer la pesca a l’encesa.

LLEGIR MÉS

LA JAIMA (Caños de Meca)

dijous, d’octubre 16, 2008

•

VADEBARS

Si l’estiu que ve, o la primavera, o la tardor no sabeu on anar i us ve
de gust una mica de platgeta i alhora contacte amb la natura se us recomana molt anar a
fer una visita a les platges de Cadis de l’anomenada costa de la Llum (Tarifa, Conil, Barbate...)
!
És allí, en un petit poblet anomenat Caños de Meca caracteritzat per un ambient semi-hippie i surfero que es troba el bar-restaurant (i discoteca la nit) “La Jaima”, des dels balcons del qual s’observa una magnífica panoràmica del mar i es poden contemplar espectaculars postes de sol ja que es situa al peu mateix de la platja.

A la Jaima s’hi pot accedir directament des de la platja del Pirata (per unes escales) o bé per la part de darrera, per un petit carrer del modest passeig marítim. Consta de tres nivells: el de dalt de tot està destinat al restaurant i ens els dos de baix s’hi serveixen copes i cocktails de tot tipus en un ambient cool i de música chill-out amb algun toquet flamenquillo...oh yeah!

Si no us ho creieu, aneu a l’enllaç següent http://www.youtube.com/watch?
v=ngStHYdKJqc en el que hi trobareu un vídeo enregistrat a la Jaima on s’escolta perfectament com algú diu a un noi amb samarreta blava: “este sitio es una pasada”...
Com el seu nom indica La Jaima té aspecte de tenda àrab, amb catifes, coixins, puffs, i una decoració bastant currada. El restaurant presenta un menú correcte, composat per amanides (la de formatge de cabra és espectacular) i diferents tipus de carns generalment acompanyades per arròs basmati o couscous. Les quantitats són correctes i et pots quedar satisfet demanant només un plat, tot i que això és molt personal...Els preus oscil·len entre els 10-15 EUR per plat, que tenint en compte el lloc..estan prou bé!

Experiència personal

Nosaltres hi vam anar cap a les 20h30 per veure des de dalt la posta de sol mar endins amb un mojito a la ma. Els mojitos estan fets amb gràcia i son prou bons (la menta és encara VADEBARS verda!) i el preu ajustat. Després vam pujar a la tercera planta a sopar, cap a les 22h00. Compte perquè si hi aneu a l’estiu hi ha força gent i cal reservar abans. Es menja assegut a la catifa, sobre uns coixins en unes taules baixes. El servei és molt bo, però una mica lent, però com que és un lloc per anar-hi relaxat sempre et pots estirar i fer una becaineta entre plat i plat. Després
de sopar (o abans) està bé fer un tomb per les paradetes de polseres, arracades i rotllos d’aquest tipus que hi ha prop de l’entrada del passeig marítim.


El millor:
La vista del mar des de la Jaima, i, en particular, gaudir de la posta de sol acompanyat de bona música i un bon beuret.

El pitjor:
La il·luminació durant el sopar, extremadament tènue, que fa que de vegades posis la forquilla sense adonar-te’n al plat del teu company. Seure sobre els coixins també pot representar un problema, ja que per molt bon rollo i esperit relaxat que portis , t’acaben petant l’esquena.

LLEGIR MÉS

Un núvol personal (GMAIL)

divendres, d’octubre 10, 2008

•

Llaminadures electròniques

Vivim en l’era de la societat de la informació i la majoria ja em

deixat doncs enrere l’edat de pedra i la revolució industrial. Internet es clau en aquesta era que ens toca viure però us heu preguntat mai “que és Internet?”; jo m’ho imagino com un núvol on es guarda la Informació. En aquest núvol hi podem trobar des de enciclopèdies, forums, blogs, revistes, receptes de cuina, música i un munt de coses més.

Però que faríem de tota aquesta informació si no la poguéssim trobar ?

LLEGIR MÉS