El Barça dirigit per Guardiola ha aconseguit la tercera Lliga de forma consecutiva amb uns números bestials. Pels que ens agrada el futbol sembla una cosa habitual que aquest equip guanyi, però realitzant aquest plantejament correm el risc de no valorar-ho prou bé
. La gent que no segueixen habitualment el futbol deuen pensar que tenint a un superdotat com el Messi i uns altres escuders anomenats Xavi i Iniesta dels quals es diu que són molt bons, i tots ells cobrant més amb un any que un treballador ben remunerat amb una vida laboral sencera, qualsevol cosa ha de ser possible. En el següent assaig s’analitzaran alguns aspectes per a poder valorar de forma correcta el que ha aconseguit el Barça (espero que sigui fàcil d’entendre pels dos grups de persones –els que segueixen el futbol i els que no; aquí hi esteu convidats tots!). Així, donarem una visió del que suposa aquest títol des d’una perspectiva històrica, intentarem valorar l'activació mental que exigeix aconseguir tres títols de lliga consecutius, i ponderarem el segell futbolístic que deixa el Barça i pel qual serà recordat i valorat per premsa i afició en el futur.
. La gent que no segueixen habitualment el futbol deuen pensar que tenint a un superdotat com el Messi i uns altres escuders anomenats Xavi i Iniesta dels quals es diu que són molt bons, i tots ells cobrant més amb un any que un treballador ben remunerat amb una vida laboral sencera, qualsevol cosa ha de ser possible. En el següent assaig s’analitzaran alguns aspectes per a poder valorar de forma correcta el que ha aconseguit el Barça (espero que sigui fàcil d’entendre pels dos grups de persones –els que segueixen el futbol i els que no; aquí hi esteu convidats tots!). Així, donarem una visió del que suposa aquest títol des d’una perspectiva històrica, intentarem valorar l'activació mental que exigeix aconseguir tres títols de lliga consecutius, i ponderarem el segell futbolístic que deixa el Barça i pel qual serà recordat i valorat per premsa i afició en el futur.
1) LA PERSPECTIVA HISTÒRICA.
La lliga espanyola es disputa des de l’any 1928 de forma ininterrompuda a excepció dels tres anys de la Guerra Civil (1936-1939). En aquests pràcticament 80 anys de competició molt poques fornades de jugadors han aconseguit endur-se per tres cops de forma consecutiva el títol cap al Museu de trofeus de la seva institució. En concret, els conjunts que ho han aconseguit són els següents: el Madrid de Di Stefano, Puskas, Gento i companyia, un equip qualificat de llegendari, va guanyar 3 lligues de forma consecutiva per dos cops als anys 60; el Madrid de la Quinta del Buitre, sense cap mena de dubte el millor Madrid que recordem els que encara som una mica joves, va repetir la gesta a finals dels anys 80, i per acabar el Dream Team, dirigit per Johan Cruyff, va guanyar 4 lligues des del 1991 al 1994 (les tres darreres aconseguides a l’últim partit de competició, i en concret la darrera aconseguida a l’últim minut de joc). O sigui, que analitzant amb una mica de deteniment les dades històriques de la lliga s’arriba a una doble conclusió:
- 1) això de guanyar tres títols de lliga consecutius és una fita molt difícil d’assolir,
- 2) només ho han aconseguit equips de gran qualitat, recordats com a llegendaris per les seves aficions.
Foto. El Dream Team també va aconseguir guanyar tres lligues de forma consecutiva
2) MENTALITAT DE CAMPIÓ
Al mític Miguel Indurain, quan se li ha preguntat que va ser més important per aconseguir cinc Tours de França de forma consecutiva, sempre ha dit que l’aspecte més decisiu de tots era mantenir-se activat des del punt de vista mental, i sobretot quan cal defensar les victòries aconseguides els anys anteriors: en resum, Indurain deia que el tercer Tour tenia més mèrit que el segon pel desgast mental que suposa l’alta competició. És com si lluitessis contra tu mateix: desprès d’aconseguir una primera victòria, a les següents edicions has de renovar energies, trobar estímuls per a competir, i mantenir-te en tensió durant tot el que dura la competició. Et converteixes en el rival de tots, tothom busca els teus punts febles.....has de tenir maduresa per respondre de forma adequada davant totes les tàctiques i diferents formes de sorprendre’t que plantegen els rivals. Si en un esport individual és important la fortalesa mental, també ho és en un esport col·lectiu en que el cos tècnic ha d’aconseguir mantenir activada una plantilla de 20 jugadors des del mes de setembre fins al mes de maig. En qualsevol moment pot aparèixer l’etern rival filtrant que vas dopat o dient que els àrbitres són blaugranes....però has de ser mentalment fort i saber respondre al camp!
Aquesta mentalitat de campions està clar que els jugadors del Barça la tenen (des del 2009 han guanyat 9 dels 12 títols en que han participat, i si guanyen al Manchester d’aquí pocs dies, seran 10 de 12 títols totals). A més els internacionals per Espanya han guanyat l’Eurocopa del 2008 i el Mundial del 2010, perdent la Copa Confederacions de 2009. Pels jugadors que han estat en totes aquestes competicions (Xavi, Iniesta i Puyol) això suposa haver disputat 15 títols amb un balanç de 11 o 12 guanyats.
3) LA DURESA DE L’ANY POST-MUNDIAL
Les temporades desprès d’un mundial de seleccions estatals solen ser molt complicades pels clubs que aporten una gran quantitat de jugadors als combinats estatals. La preparació del mundial, la competició i les posteriors vacances són un període llarg, i en conseqüència, quan els jugadors tornen amb seu club estan lluny del seu millor moment de forma i mentalment cansats. Hi ha exemples de grans equips que han fet figa en una any pot –mundial:
- l’any 1974, a la seleccció alemanya hi havia 7 jugadors titulars de l’equip del Bayern de Munich (Beckenbauer, Maier, Schwarzenbech, Breitner, Hoeness, Kapellemann i Muller) que havien guanyat tres lligues consecutives amb el seu club. Desprès de guanyar el Mundial, van perdre la següent lliga amb el seu club, cedint el tro al Borussia Monchengladbach.
- el rival d’Alemanya en aquella final va ser Holanda, recordada com La naranja mecánica. L’Ajax era el club que més jugadors aportava a la selecció d’Holanda, amb un total de 7 (Geels, Haan, Keizer, Krol, Reep, Schrijvers i Suurbier). Aquells juagadors havien guanyat varies lligues amb l’Ajax a principis dels 70, però no tornarien a repetir fins al 1977. Cruyff i Neeskens, integrants d’aquella selecció que havien guanyat la Lliga espanyola amb el Barça, farien una temporada molt fluixa amb l’equip blaugrana i no van guanyar res, ni copes ni lligues.
- l’any 1994, Romario no jugava amb la selecció de Brasil, i desprès d’exhirbir-se amb una posada en escena brutal al Barça, marcant 30 gols a la Lliga, es va guanyar la convocatòria de Carlos Alberto Parreira, seleccionador de Brasil, per al mundial d’USA. Brasil va guanyar guanya el Mundial amb Bebeto (jugador del Depor) i Romario com a màxims golejadors. A la temporada següent Romario va arribar a Barcelona amb tres setmanes de retard sobre la data pactada amb el club i la flama golejadora es va apagar. Tampoc va quedar rastre del talent golejador de Bebeto a A Corunya.
Aquests precedents serveixen per a mostrar que el que ha fet el Barça desprès que la selecció espanyola guanyés el Mundial amb 7 jugadors titulars blaugranes (Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Busquets, Villa, Pedro) és una fita molt difícil d’aconseguir. Aquests jugadors a la pretemporada, sense fer un sol entrenament amb el seu club, van anar a jugar un amistós contra Mèxic a més de 2.000 metres d’alçada, se’ls va haver de dosificar a inici de temporada (especialment a Xavi amb els problemes al taló d’Aquil·les) i alguns han arribat molt apurats a final de temporada superant diverses lesions(Pedro i Puyol). Tot i això, el Barça campió de Lliga per tercer any consecutiu i amb uns números impressionants.
4) ELS REGISTRES I EL SEGELL DEL BARÇA
I per a la història quedaran els registres (els números de l’equip) i el com s’han aconseguit 9 títols des de l’any 2009 ençà. Algunes xifres que donen vertigen són les següents:
- aquest any el barça ha perdut només 2 partits de 36 que ha disputat a la lliga, un registre absolutament impressionant, i te la possibilitat d’arribar a 98 punts, xifra que només seria superada pel mateix Barça de la temporada passada i pel Madrid de Capello (temporada 1996-97), que va guanyar la lliga amb 102 punts,
- en aquesta lliga al Barça li han marcat 20 gols amb 36 jornades disputades. Fa flaira que això serà rècord absolut. Els equips que més s’hi apropen (en 38 partits, tota la temporada) són el mateix Barça de la temporada passada (24 gols), el Barça de Venables (25 gols, temporada 1984-85), el Valencia de Benítez (26 gols, temporada 2003-04). En més de la meitat dels partits la porteria ha acabat a zero. Només dos vegades en 36 li han marcat més d’un gol. Mai li han marcat més de dos gols.
- rècord absolut de partits consecutius guanyats (16) a la Lliga, superant al Madrid de Di Stefano.
- no ha pogut superar el rècord de gols a favor, que te el Madrid de la Quinta del Buitre entrenat pel gal·lès J B Toshack, (107 gols a la temporada 1989 - 1990). Cal reconèixer que és un gran registre que diu molt d’aquell gran equip i que serà molt difícil de superar per Barça o Madrid si han de compaginar Lliga i Champions des del mes de març fins a maig, el que suposa 2 partits per setmana i dosificació de jugadors titulars a la Lliga. El Barça de Guardiola només s’hi va apropar la temporada 2008-2009 amb 102 gols.
- el segell Barça: van 178 partits consecutius en que el Barça té possessió de pilota més gran que el rival. La mitja de possessió en aquests 178 partits és del 70 %, “una puta barbaridad” parafrasejant al mateix tècnic de Santpedor. Guardiola va dir el dia que el van presentar com a tècnic del primer equip que volia que el seu equip tingués la pilota i que calia fer-ho al camp del rival perquè així l’esfèric estava molt lluny de la seva pròpia porteria i els seus defenses i el porter podrien viure més tranquils. Es pot ben dir que ho ha aconseguit, perquè el futbol ofensiu del Barça és únic e inimitable i perquè el seu porter és el menys golejat de la història de la Lliga.
5) MANTENIR LA PERSONALITAT PRÒPIA EN MOMENTS CLAU
La gestió de moments complicats és una de les principals virtuts d’aquest equip, sense la qual no s’hauria aconseguit aquest reguitzell de títols. L’entrenador del Barça i els seus jugadors ho han demostrat els darrers anys. Només tres exemples poden servir per exposar aquest concepte, dos en partits contra el màxim rival, el Reial Madrid i un altre a la final del Mundial de Clubs:
- a la Lliga 2009 – 2010, al mes de novembre el Barça i el Reial Madrid es van trobar al Camp Nou. Al minut 10 de la segona part Ibrahimovic posava el 1-0 al marcador. Al minut 15 l’àrbitre expulsava a Busquets i Guardiola, en un moment en que havia de reestructurar l’equip, decidia mantenir tots els jugadors que poden jugar la pilota i substitueix a un jugador de múscul –Keita- per fer entrar Touré, que jugaria a la posició de Busquets. La resposta l’equip va ser fabulosa: en els 30 minuts restants el madrid no va olorar la pilota i només el Barça es va apropar a la porteria del rival.
- Al desembre de 2009, a la final del Mundial de Clubs, al minut 41 de la segona part l’Estudiantes de la Plata guanyava 1-0 al Barça. Calia atacar i semblava que Guardiola no tenia massa munició a la banqueta. L’entrenador decideix posar a Jeffren d’extrem esquerre i juga amb dos jugadors de banda –Pedro i Jeffren que eren titulars al filial a segona B- i Messi e Ibrahimovic pel mig. Dos minuts més tard Pedro marcava el 1-1 i a la pròrroga Messi coronava al Barça com a millor equip del món. Tot això amb 2 jugadors del filial que van respondre d’allò més bé en el moment més difícil.
- Fa poc, a la Champions, Marcelo marcava un gol pel Madrid al minut 19 de la segona part que tornava a posar als merengues a l’eliminatòria. Era un moment en que els blancs havien d’anar a per tot, bolcar-se sobre la porteria rival i morir matant. En tota la resta del partit el Barça no pateix res i tot te una raó: Xavi, Iniesta i Messi fan un rondo inacabable que ens porta fins a Wembley. Allà on va començar tot: a dos quarts d’onze del dia 20 de maig de l’any 1992, a la final de la Copa d’Europa Barça – Sampdoria. Qui tancarà el cercle que va obrir Koeman?
2) MENTALITAT DE CAMPIÓ
Al mític Miguel Indurain, quan se li ha preguntat que va ser més important per aconseguir cinc Tours de França de forma consecutiva, sempre ha dit que l’aspecte més decisiu de tots era mantenir-se activat des del punt de vista mental, i sobretot quan cal defensar les victòries aconseguides els anys anteriors: en resum, Indurain deia que el tercer Tour tenia més mèrit que el segon pel desgast mental que suposa l’alta competició. És com si lluitessis contra tu mateix: desprès d’aconseguir una primera victòria, a les següents edicions has de renovar energies, trobar estímuls per a competir, i mantenir-te en tensió durant tot el que dura la competició. Et converteixes en el rival de tots, tothom busca els teus punts febles.....has de tenir maduresa per respondre de forma adequada davant totes les tàctiques i diferents formes de sorprendre’t que plantegen els rivals. Si en un esport individual és important la fortalesa mental, també ho és en un esport col·lectiu en que el cos tècnic ha d’aconseguir mantenir activada una plantilla de 20 jugadors des del mes de setembre fins al mes de maig. En qualsevol moment pot aparèixer l’etern rival filtrant que vas dopat o dient que els àrbitres són blaugranes....però has de ser mentalment fort i saber respondre al camp!
Aquesta mentalitat de campions està clar que els jugadors del Barça la tenen (des del 2009 han guanyat 9 dels 12 títols en que han participat, i si guanyen al Manchester d’aquí pocs dies, seran 10 de 12 títols totals). A més els internacionals per Espanya han guanyat l’Eurocopa del 2008 i el Mundial del 2010, perdent la Copa Confederacions de 2009. Pels jugadors que han estat en totes aquestes competicions (Xavi, Iniesta i Puyol) això suposa haver disputat 15 títols amb un balanç de 11 o 12 guanyats.
3) LA DURESA DE L’ANY POST-MUNDIAL
Les temporades desprès d’un mundial de seleccions estatals solen ser molt complicades pels clubs que aporten una gran quantitat de jugadors als combinats estatals. La preparació del mundial, la competició i les posteriors vacances són un període llarg, i en conseqüència, quan els jugadors tornen amb seu club estan lluny del seu millor moment de forma i mentalment cansats. Hi ha exemples de grans equips que han fet figa en una any pot –mundial:
- l’any 1974, a la seleccció alemanya hi havia 7 jugadors titulars de l’equip del Bayern de Munich (Beckenbauer, Maier, Schwarzenbech, Breitner, Hoeness, Kapellemann i Muller) que havien guanyat tres lligues consecutives amb el seu club. Desprès de guanyar el Mundial, van perdre la següent lliga amb el seu club, cedint el tro al Borussia Monchengladbach.
- el rival d’Alemanya en aquella final va ser Holanda, recordada com La naranja mecánica. L’Ajax era el club que més jugadors aportava a la selecció d’Holanda, amb un total de 7 (Geels, Haan, Keizer, Krol, Reep, Schrijvers i Suurbier). Aquells juagadors havien guanyat varies lligues amb l’Ajax a principis dels 70, però no tornarien a repetir fins al 1977. Cruyff i Neeskens, integrants d’aquella selecció que havien guanyat la Lliga espanyola amb el Barça, farien una temporada molt fluixa amb l’equip blaugrana i no van guanyar res, ni copes ni lligues.
- l’any 1994, Romario no jugava amb la selecció de Brasil, i desprès d’exhirbir-se amb una posada en escena brutal al Barça, marcant 30 gols a la Lliga, es va guanyar la convocatòria de Carlos Alberto Parreira, seleccionador de Brasil, per al mundial d’USA. Brasil va guanyar guanya el Mundial amb Bebeto (jugador del Depor) i Romario com a màxims golejadors. A la temporada següent Romario va arribar a Barcelona amb tres setmanes de retard sobre la data pactada amb el club i la flama golejadora es va apagar. Tampoc va quedar rastre del talent golejador de Bebeto a A Corunya.
Aquests precedents serveixen per a mostrar que el que ha fet el Barça desprès que la selecció espanyola guanyés el Mundial amb 7 jugadors titulars blaugranes (Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta, Busquets, Villa, Pedro) és una fita molt difícil d’aconseguir. Aquests jugadors a la pretemporada, sense fer un sol entrenament amb el seu club, van anar a jugar un amistós contra Mèxic a més de 2.000 metres d’alçada, se’ls va haver de dosificar a inici de temporada (especialment a Xavi amb els problemes al taló d’Aquil·les) i alguns han arribat molt apurats a final de temporada superant diverses lesions(Pedro i Puyol). Tot i això, el Barça campió de Lliga per tercer any consecutiu i amb uns números impressionants.
4) ELS REGISTRES I EL SEGELL DEL BARÇA
I per a la història quedaran els registres (els números de l’equip) i el com s’han aconseguit 9 títols des de l’any 2009 ençà. Algunes xifres que donen vertigen són les següents:
- aquest any el barça ha perdut només 2 partits de 36 que ha disputat a la lliga, un registre absolutament impressionant, i te la possibilitat d’arribar a 98 punts, xifra que només seria superada pel mateix Barça de la temporada passada i pel Madrid de Capello (temporada 1996-97), que va guanyar la lliga amb 102 punts,
- en aquesta lliga al Barça li han marcat 20 gols amb 36 jornades disputades. Fa flaira que això serà rècord absolut. Els equips que més s’hi apropen (en 38 partits, tota la temporada) són el mateix Barça de la temporada passada (24 gols), el Barça de Venables (25 gols, temporada 1984-85), el Valencia de Benítez (26 gols, temporada 2003-04). En més de la meitat dels partits la porteria ha acabat a zero. Només dos vegades en 36 li han marcat més d’un gol. Mai li han marcat més de dos gols.
- rècord absolut de partits consecutius guanyats (16) a la Lliga, superant al Madrid de Di Stefano.
- no ha pogut superar el rècord de gols a favor, que te el Madrid de la Quinta del Buitre entrenat pel gal·lès J B Toshack, (107 gols a la temporada 1989 - 1990). Cal reconèixer que és un gran registre que diu molt d’aquell gran equip i que serà molt difícil de superar per Barça o Madrid si han de compaginar Lliga i Champions des del mes de març fins a maig, el que suposa 2 partits per setmana i dosificació de jugadors titulars a la Lliga. El Barça de Guardiola només s’hi va apropar la temporada 2008-2009 amb 102 gols.
- el segell Barça: van 178 partits consecutius en que el Barça té possessió de pilota més gran que el rival. La mitja de possessió en aquests 178 partits és del 70 %, “una puta barbaridad” parafrasejant al mateix tècnic de Santpedor. Guardiola va dir el dia que el van presentar com a tècnic del primer equip que volia que el seu equip tingués la pilota i que calia fer-ho al camp del rival perquè així l’esfèric estava molt lluny de la seva pròpia porteria i els seus defenses i el porter podrien viure més tranquils. Es pot ben dir que ho ha aconseguit, perquè el futbol ofensiu del Barça és únic e inimitable i perquè el seu porter és el menys golejat de la història de la Lliga.
5) MANTENIR LA PERSONALITAT PRÒPIA EN MOMENTS CLAU
La gestió de moments complicats és una de les principals virtuts d’aquest equip, sense la qual no s’hauria aconseguit aquest reguitzell de títols. L’entrenador del Barça i els seus jugadors ho han demostrat els darrers anys. Només tres exemples poden servir per exposar aquest concepte, dos en partits contra el màxim rival, el Reial Madrid i un altre a la final del Mundial de Clubs:
- a la Lliga 2009 – 2010, al mes de novembre el Barça i el Reial Madrid es van trobar al Camp Nou. Al minut 10 de la segona part Ibrahimovic posava el 1-0 al marcador. Al minut 15 l’àrbitre expulsava a Busquets i Guardiola, en un moment en que havia de reestructurar l’equip, decidia mantenir tots els jugadors que poden jugar la pilota i substitueix a un jugador de múscul –Keita- per fer entrar Touré, que jugaria a la posició de Busquets. La resposta l’equip va ser fabulosa: en els 30 minuts restants el madrid no va olorar la pilota i només el Barça es va apropar a la porteria del rival.
- Al desembre de 2009, a la final del Mundial de Clubs, al minut 41 de la segona part l’Estudiantes de la Plata guanyava 1-0 al Barça. Calia atacar i semblava que Guardiola no tenia massa munició a la banqueta. L’entrenador decideix posar a Jeffren d’extrem esquerre i juga amb dos jugadors de banda –Pedro i Jeffren que eren titulars al filial a segona B- i Messi e Ibrahimovic pel mig. Dos minuts més tard Pedro marcava el 1-1 i a la pròrroga Messi coronava al Barça com a millor equip del món. Tot això amb 2 jugadors del filial que van respondre d’allò més bé en el moment més difícil.
- Fa poc, a la Champions, Marcelo marcava un gol pel Madrid al minut 19 de la segona part que tornava a posar als merengues a l’eliminatòria. Era un moment en que els blancs havien d’anar a per tot, bolcar-se sobre la porteria rival i morir matant. En tota la resta del partit el Barça no pateix res i tot te una raó: Xavi, Iniesta i Messi fan un rondo inacabable que ens porta fins a Wembley. Allà on va començar tot: a dos quarts d’onze del dia 20 de maig de l’any 1992, a la final de la Copa d’Europa Barça – Sampdoria. Qui tancarà el cercle que va obrir Koeman?
.JPG)
Bon anàlisi, Marc.
ResponEliminaEs cert que aquest equip està guanyant tant que ens està malacostumant i convé de vegades posar en perspectiva tot el que estàn aconseguint.
Bona sort a Wembley!
Podries parlar un dia dels números del Barça. Perquè poden cobrar tant uns jovenets que persegueixen una pilota?
ResponEliminaUn dels que no segueixen el futbol, però que segueix lliure indirecte.