Aquest mes mostrem
algunes imatges de dues de les poblacions més lletges que
hem tingut la sort de visitar a la riba del
1. Agadir i les
seves palmeres (Marroc)
El concepte
d’integració paisatgística no s’entén de la mateixa manera arreu...a Agadir,
una ciutat costanera del Marroc la millor manera que han trobat per dissimular
la instal·lació d’antenes de telecomunicacions és...vestir-les de palmera!
Trobin vostès la diferència entre les que són de veritat i les que no...
2. Alquerías del
Niño Perdido (Castelló)
Un poble cèlebre
per la reticència dels seus habitants per explicar el seu peculiar nom, estem
davant un dels casos més flagrants de creixement urbanístic sense cap ni peus,
fins i tot amb els estàndards castellonencs...
Aquí van alguns
dels millors moments urbanístics:
Un pas de vianants que continua en un carrer(?) peatonal (?) en el què és prohibit circular amb vehicles de motor però a on hi ha un cotxe aparcat
Un cas més o menys semblant, però a on el carrer que continua pel pas de vianants està clarament obert a la circulació...en un sentit.
La típica estructura de les festes amb bous, abandonada al mig del no-res...
.JPG)
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada