La petita destral i el gran arbre

divendres, de juny 05, 2009

•

Editorial

Ara tothom s'apunta a reconèixer la gran desfeta de l'odiat sistema capitalista que no ha funcionat mai: que ja es veia a venir, que això no era sostenible, que no podia ser, bla bla bla... Però què passava mentre tothom s'apuntava a l'especulació ? Què passava quan fins i tot se li va permetre a la classe mitja (on haurem arribat !!) d'adquirir uns pisos per llogar-los ? La classe mitja es va oblidar de a quina classe pertanyia només perquè podia llogar pisos. Quina poca consciència hem tingut tots plegats !! Perquè, és clar, ara es tracta de buscar els culpables. Tot menys assumir que som part del problema. Sort en tenim que l'economia ens torna al nostre lloc!!

Ara, doncs, serà el moment de tornar a resar, de tornar a l`esglèsia (mentre no ens cobrin el lloguer gaire alt) serem el fill pròdig (Lluc 15.11-24), perquè ara la classe mitja tornarà allà on era, o potser més avall i tot !!

De totes maneres, el que no ens podem permetre el luxe d'oblidar MAI són els drets humans:

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm



criteri@elcrit.org

El blog del criTeri no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

LLEGIR MÉS

La selva, els colors i les sorpreses

divendres, de juny 05, 2009

•

Sensacions

Enmig de la selva colors vius i sorprenents fan brillar els nostres
ulls... bellesa enplomada, ocell milenari, senyor del vent.
Arara macao- Pantanal (Brasil)

LLEGIR MÉS

DOMENICO TERRADEGLIAS

divendres, de juny 05, 2009

•

El racó de la mosca

Com bé sabreu, hi ha una maleïda frase que diu que “ningú és profeta a la seva terra”.
Com tot en aquest món, la frase s’ha de relativitzar ja que podríem trobar innumerables exemples de catalans triomfadors a casa seva (des de Mossèn Cinto Verdaguer en el camp de les lletres, passant per Josep Carreras en el camp de la lírica, i arribant fins a en Pep Guardiola, en el camp de l’esport)
Però possiblement, també seria impossible d’enumerar a tots aquells catalans que, per un o d’altre motiu, han requerit de l’emigració per a triomfar.

Aquest és el cas de Domènec Terradellas, nascut a Barcelona entre l’any 1711 i 1713 (segons les fonts) i que morí a Roma, després de llegir el seu nom italianitzat queda força clar, l’any 1751, amb 36 – 38 anys d’edat.

Una mort prematura, accidentada com veurem, que va tallar d’arrel una prometedora carrera en el camp de la composició musical.

Terradellas, fill d’una família pagesa, va estudiar música a Barcelona gràcies al seu pas per l’Escolania de la Catedral de Barcelona. La seva tasca com a escolanet no va passar desapercebuda per un dels seus mestres, que veient les singulars capacitats musicals del jove Terradellas aconsegueix que viatgi a Nàpols per a acabar la seva formació musical

Gravat de Domènec Terradellas aparegut a la revista “L’Avenç” l’any 1884

La marxa cap a terres transalpines, amb 19 anys d’edat, marcarà un punt d’inflexió en la carrera de Terradellas, ja que no tornarà a Catalunya i les seves obres seran tractades, tant per italians com per catalans, com si haguessin estat concebudes per un autor italià, conegut a partir d’aleshores com a Domenico Terradeglias.
Terradellas estudia al “Conservatori dels Pobres de Jesucrist” a Nàpols, i comença a escriure diverses obres musicals, principalment de caràcter religiós. Les seves primeres partitures foren oratoris estrenats abans de finalitzar els seus estudis musicals, l’any 1740.
A partir d’aquesta data, Terradellas decideix dedicar la seva producció musical principalment al gènere de l’òpera, tant component alguna “òpera buffa” com “Gli intrighi dellà cantarine” o òperes de caràcter seriós com “La Merope” del 1743.
Precisament l’èxit d’aquesta darrera obra va fer que fos contractat per a treballar com a mestre de capella a l’església de San Giacomo degli Spagnuoli a Roma. Durant dos anys (1743-1745) va dedicar-se a la composició de música sacra, fins que per problemes personals amb un dels seus músics de capella va renunciar al càrrec.

Durant aquests dos anys va seguir composant òperes per compte propi, i l’any 1744, durant el Carnaval de Venècia estrena l’òpera “Artaserse” aconseguint un notable èxit i que el seu nom com a compositor viatgés arreu de la península italiana com un dels més importants creadors del moment.

En aquella època s’estava produint el pas entre el Barroc i el classicisme, tant en l’àmbit musical com operístic, i les obres de Terradellas mostren aquest canvi de tendència que es faria més evident amb els anys.

Domenico Terradeglias

Les discussions personals mencionades en el seu treball com a mestre de cambra el fan emmalaltir, i decideix viatjar a Londres per a millorar la seva salut.
A Londres treballa com a Director del King’s Theatre entre el 1746 i 1747, el que parla per si sol de la qualitat i la vàlua de Terradellas. Només cal recordar que l’any 1719 qui ocupava el càrrec de Director musical de la Royal Academy of Music (companyia creada especialment per a tocar en les representacions del King’s Theatre) va ser Georg Friedrich Händel, que per tant va ocupar un càrrec lleugerament inferior al de Terradellas.

L’any 1750, després d’un fugaç pas per París on sembla que coneix Jean Jacques Rousseau, decideix tornar a Itàlia.
L’any 1751 és trobat a les aigües del riu Tíber cosit a ganivetades i més mort que viu, després d’haver estat assaltat per uns lladres.

L’any 1753, al seu llibre “Lettre sur la musique française”, Jean Jacques Rousseau escrivia : “Recordo que Terradeglias, parlant-me d'alguns motets que havia escrit on hi havia cors molt treballats, sentia vergonya d'haver-ne fet de tan bonics i els excusava per la joventut. Abans, em deia, m'agradava fer soroll; ara, intento fer música”

Charles Burney, en la seva obra “Historia General de la Música” va escriure que Terradeglias havia estat el primer autor en introduir el piano forte a l’òpera, aconseguint un efecte sorprenent en el públic

Malgrat la seva mort prematura, les seves òperes van rivalitzar arreu d'Europa amb les de Händel o Pergolesi, i els Enciclopedistes francesos com Rousseau van posar-lo com a model de música natural i de bon gust

Fins la propera,
Drosophila carcamalis

LLEGIR MÉS

Bestiarium

divendres, de juny 05, 2009

•

Una de romans

Els animals han tingut sempre un protagonisme simbòlic i sobrenatural en totes cultures. Cada religió ha identificat diferents espècies amb naturaleses terrestres, atributs humans i éssers sobrenaturals. Val a dir que un mateix animal ha canviat d’atributs segons les èpoques i creences. La taula adjunta recull el simbolisme d’algunes espècies habituals en les diferents mitologies d’arrels o adopció europees. D’entrada s’observa la riquesa desbordant de la majoria d’elles i, si es comparen, s’evidencien moltes diferències.


Sovint l’animal que era símbol positiu o de bon auguri entre els antics, es converteix en animal maligne en les religions monoteistes. En la mitologia greco-romana i celta destaquen una gran quantitat d’animals amb atributs positius, mentre que el judaisme i/o el cristianisme identifiquen moltes espècies amb el maligne, la majoria d’elles adorades per les cultures pre-cristianes. En canvi, en la tradició cristiana destaquen com a benignes animals submisos o d’imatge innocent, com el xai i el colom, recollint la tradició judaica i romana d’oferir-los en sacrifici o en els auguris.


En aquest sentit, hi ha bèsties que han mantingut la seva sort a través de les diferents cultures, la majoria molt útils i properes als humans, com l’abella, el cavall, el colom i el xai, o bé considerats nobles, com el cérvol i el lleó. En canvi, animals feréstecs, associats a hàbitats poc humanitzats com el bosc o la muntanya, són habitualment repudiats pel cristianisme, però no així per la tradició greco-romana, com l’ós, el llop, el porc, els ratpenats, els mussols o els picots. Tot i que en totes les èpoques hi ha hagut animals mal vistos i perseguits, avui en dia som hereus de la tradició judeo-cristiana i molts animals encara ens causen aprensió i rebuig. Per sort, la difusió àmplia del coneixement, la superació de les supersticions i un nou codi ètic, siguem-ne ecològic, estan permetent acceptar-los i fins i tot interessar-nos per ells.

Font: Cooper, J. C. 2002. Diccionario de símbolos. 2a ed. GG. México.

nimal	Greco-romana	Celta	Judeo-cristiana	Islam
Abella	Treball, prosperitat, immortalitat	Saviesa secreta procedent de l’altre món	Puresa, economia, cooperació	Fidels, saviesa, intel·ligència
Àguila	Ocell solar, portadora del llampec de Zeus/Júpiter, tempesta. Símbol imperial: dignitat i victòria	Associada a les aigües guaridores	Esperit, aspiració, ascensió, resurrecció, Crist. Quan devora presa: diable
Bou	Sacrifici. L’agricultura	Consagrat a Hu	Paciència, sacrifici de Crist. Al pessebre representa als gentils.
Cavall	Dual: vida/mort, sol/lluna, cel/mar	Atribut de les deïtats equines, protectores dels cavalls. Virilitat i fecunditat, missatger dels déus	El sol, coratge, generositat. Segons l’Apocalipsi: fugacitat de la vida, mort, gana, guerra i pesta	Felicitat, riquesa
Cérvol	Símbol lunar. Cervatell: acompanyant d’Artemis /Diana	Són el ramat màgic i missatger dels déus. Astes i pell són vestits rituals. Flidass, la deessa de la caça va en un carro tirat per cérvols	Crist
Colom	Usats com a bon auguri a Roma. Amor, renovació. Atribut de Zeus, que el van alimentar coloms. Colom amb rama d’olivera és símbol d’Atenea com a renovació de la vida. Voluptuositat de Venus.		Esperit sant, puresa, inspiració, pau, baptisme. Símbol d’Israel. Colom amb rama d’olivera simbolitza la pau i el perdó i l’alliberament.	Les tres verges sagrades
Corb	Longevitat, fertilitat, missatger dels déus	El corb sagrat és l’emblema de les deesses de la guerra i la fecunditat; vessament de sang, malevolència, pànic. Parella de corbs: fidelitat conjugal	El diable cegant als pecadors, pecat (contrari del colom blanc, ànima innocent). Engany, impuresa (judaisme)
Dofí	Guia d’ànimes, Símbol marí de Poseidon i Tetis.	Associat al culte del pous i el poder de les aigües	Crist salvador d’ànimes sobre el mar de l mort. Dofí sobre àncora o nau: Crist i l’església
Dragó	Atribut d’Heracles com a vencedor dels monstres	Sobirania, un Cap. Dragó roig: símbol de Gal·les	El Maligne (general en les religions occidentals en contrast amb les orientals)
Gall	Vigilància, bel·licositat, fertilitat	Ctònic. Atribut dels déus del món subterrani	Crist que controla el mal, vigilància, penediment (Sant Pere), resurrecció
Gat	Atribut de la diana lunar	Ctònic. Funerari	Satanàs, luxúria, foscor, peresa
Gos	Insolència i adulació. Condueix les ànimes. Guardià de l’Hades (“El can Cerbero”). Fidelitat que sobreviu a la mort. Associat a Escupali, pot curar a través del renaixement en una nova vida	Associat a les aigües guaridores. Acompanya als herois i als déus guerrers.	Fidelitat, vigilància. El Bon Pastor, sacerdot. Impuresa pel Judaisme.	Impuresa. Permès només com a guardià
Llebre	Fecunditat, luxúria, missatgera consagrada a Hermes/Mercuri	Atribut de deïtats lunars i caçadores que acompanyen als déus caçadors.	Fecunditat, luxúria. Llebre blanca: el triomf sobre la luxúria
Lleó	Foc romà, reialesa. Atribut d’Apol·lo, Heracles/Hèrcules i Fortuna. El poder voraç de la mort. Victòria de l’home sobre la mort		Poder i fortalesa de Crist. Es creia que el lleó dormia amb els ulls oberts i per això representa la vigilància , l’atenció espiritual i la fortalesa. Emblema de Sant Marc Evangelista	Protecció contra el mal
Llop	Feresa, valor. Consagrat a Ares/Mart i a Silvan	Un llop engoleix al sol, el pare celeste, durant la nit	Crueltat, astúcia, heretgia, corruptor del ramat, diable.
Mussol	Saviesa. Consagrat a Atenea/Minerva	Ctònic, “la bruixa nocturna”, “l’ocell cadàver”	Hebreus, ceguesa dels cristians, satanàs, tenebres, desolació, solitud. Males notícies. El seu cant és la “cançó de la mort”.
Ocells	Els estols d’ocells representen els poders màgics o sobrenaturals associats als déus y als herois	L’ambivalència de la divinitat i l’altre món de la felicitat. Missatgers del déus	Ànimes, esperit	Ànima dels fidels que viuen a l’Arbre de la Vida
Ós	Consagrat a les deesses lunars, Artemis/Diana	Un poder lunar; atribut de la deessa de Berna	El mal, el diable, crueltat, avarícia, apetit carnal
Papallona	Immortalitat, psique, l’ànima	Ànima i foc	Mort i resurrecció, fases de la vida
Peixos	Amor i fecunditat, associats a Afrodita /Venus i a Posidó/Neptú A Roma símbol funerari de la nova vida a l’altre món	Salmons i truites s’associen a pous sagrats com a símbol de la presència dels déus	Baptisme, immortalitat, resurrecció. Representa Crist per l’església romana. Últim sopar i Sabbat
Picot	Ocell profètic, guardià de reis i arbres. Consagrat a Zeus/Júpiter, Ares/Mart i Silvà. Cuidava de Ròmul i Rèmul		El dimoni, heretgia, debilita les creences i la naturalesa humana
Porc/senglar	Consagrat a Ares/Mart. Destrucció i lluita	Animal sagrat; els druides solien autoanomenar-se “porcs” per la seva vida solitària i retirada als boscos. Protector dels guerrers; hospitalitat, màgia, allò natural	Brutalitat, el mal, pecats de la carn, governants cruels	Impuresa. Aliment prohibit.
Ratpenat	Saviesa, astúcia, venjança	Associat a la màgia i a la bruixeria. Impuresa i idolatria pels hebreus.	Encarnació del diable. Mig ocell mig rata: hipocresia i duplicitat. Melancolia (perquè viu en runes)
Xai	Fertilitat. Ofrena immaculada	Ctònic. Fertilitat, atribut dels déus de la guerra	Crist, El Messies. El ramat: els creients	Animal del sacrifici (Isaac)

LLEGIR MÉS

Antonio Salieri

divendres, de juny 05, 2009

•

Cort d'Apel·lació

Una reflexió prèvia sobre l’oblit dels músics

L’oblit constant d’una part d’allò que en aquest moment s’està produint arreu del món és inevitable. L’artista –tots els artistes –aspiren a comunicar alguna cosa a aquells que els envolten, en el moment que l’obra d’art pren forma i es dóna per acabada. L’efecte és temporal, com ho és tot; al capdavall ni tan sols les muntanyes no són eternes. Perdurar més enllà de la vida del propi artista és el somni de tots. Els soterranis dels museus són plens de peces no exposades al públic; de tant en tant, una exposició temporal en posa algunes a disposició de la vista d’un públic imprevisible, i llavors es dóna l’experiència estranya de trobar-se amb un quadre formidable d’un pintor de nom impronunciable, oblidat de gairebé tothom. I la pregunta que se sent, enmig del públic, en algun moment: com pot ser que aquest artista hagi estat oblidat...?

LLEGIR MÉS

Las elecciones europeas

divendres, de juny 05, 2009

•

Observaciones aleatorias

Ya están aquí las muy poco o nada esperadas elecciones europeas. Ésas de las que en todos los círculos y corrillos a toda escala se califican de muy importantes, decisivas y fundamentales para el futuro de nuestro Continente, pero de las que no se dice apenas nada más…y es que es tremendo ver cómo la campaña electoral se ha reducido de repente (o quizá ya vino dada así por la maravillosa prensa alineada) a la lucha de dos partidos que, a falta de ideas, imaginación o vergüenza, intentan enseñar lo horrible que ha sido, es y será el otro, a nivel nacional, autonómico, municipal e incluso a nivel interno de funcionamiento. Así, indudablemente y como reacción muy lógica y natural, les votemos a ellos para dirigir los designios de Europa, al ser una alternativa claramente diferente y mejor. La lógica es aplastante: ya que unos cuantos tipos del “otro” partido (en términos alineados, “la única alternativa posible”) han hecho una gestión infame en mi ciudad / pueblo / comunidad de vecinos, lo mejor es votar a los del “otro” partido para el parlamento europeo, para castigarlos, por chorizos, ladrones, infames, o por no saludar en la escalera. Ni siquiera los medios más tendenciosos sugieren vagamente que votes a los suyos, será por vergüenza.


Una queimada para luchar contra el aire acondicionado que nos asola...


Así, básicamente las opciones que nos muestra la prensa son dos: los que causaron la crisis y se hicieron trajes mientras la causaban (el caso del sastre hace recordar sospechosamente la historia con Al Capone) y los que son incapaces de sacarnos de la crisis en la que nos han metido y se marcan viajes en aviones oficiales, también conocidos como “los de los brotes verdes” o los del “seguimos empeorando pero empeoramos menos de lo que empeorábamos antes, ergo triunfamos por la derivada segunda”. Con un par. Entre las llamativas alternativas, algunas también bastante alineadas, destacan coaliciones y partidos de mayor o menor amplitud territorial, con algunas propuestas bastante curiosas para solucionar los graves problemas sociales existentes en este momento, como por ejemplo incrementar de manera mayúscula el bienestar ciudadano mediante la inclusión de un distintivo territorial en las matrículas de coche. Así sí que podemos construir una Europa pionera en servicios sociales y capacidad de reacción frente a la famosa crisis. De todos modos, vivimos en una época (o en una región, país, etc.) en la que las promesas electorales han sido hábilmente suprimidas por todos aquellos partidos con probabilidades de salir elegidos, en una brillante estrategia para que se les pueda llamar cualquier cosa, excepto mentirosos. Así cuando no hagas nada siempre te cabe la de “ah, nunca dije que fuera a hacer algo”.



Las opciones para el ciudadano medio son por tanto las de siempre:
- no votar y dejar que se repartan los escaños entre los votados, sean muchos votos o pocos votos;
- votar en blanco, social y democráticamente más aceptado (al menos estás diciendo que te interesa la democracia, que no es poco), pero con igual efecto mientras no cambien las cosas; si alguien cree que vayan a cambiar en este sentido, que se lo haga mirar;
- votar en nulo, con una idea parecida y con efecto exactamente igual;
- votar a los de siempre, si es que tienes la suerte o la mala suerte de tener un partido en el que creas ciegamente sin que te entre la risa tonta;
- cambiar tu voto de siempre para castigar a los petardos de tu partido (total, solo son las elecciones europeas);
- hacer la del voto simpático, y dar tu apoyo a esos partidos con nombres y anagramas tan graciosos (total, siguen siendo las elecciones europeas…).





En fin, que parece que los euroescépticos (que sí, también se presentan; volviendo al ejemplo de la asamblea de vecinos, es como si dices abiertamente que harás lo posible por boicotear cualquier acuerdo que tienda a mejorar las buenas relaciones y la colaboración entre vecinos, pero que te voten para que puedas demostrarlo) tienen la posibilidad de ganar unas sorprendentes elecciones en la Unión que presume de haber integrado y puesto a colaborar estrechamente a 27 países que han dedicado la mayor parte de su historia a exterminarse mutuamente, y que ahora está en peligro de continuar zozobrando…y es que siempre habrá quien vea inconvenientes en la colaboración internacional. Aunque el objetivo primero (en el tiempo y como prioridad) haya sido y sea hacer dineros, que para eso es fácil entenderse, sí se han conseguido otros avances por los que merece la pena seguir luchando, pese a todo, aunque sea votando a partidos con listas cerradas…


El observador


Se recomienda:

La película “Caballero sin espada”, de Frank Capra; ojo a lo que subyace
La canción “I’m beginning to see the light”, de Ella Fidgerald
El libro “Los hermanos Karamazov”, del gran Fedor Dostoievski

LLEGIR MÉS

Mòbils 3G - Ordenadors de butxaca

divendres, de juny 05, 2009

•

Llaminadures electròniques

Avui el company Manu (tot un expert en el tema) m’ajuda a escriure l’article sobre segurament la llaminadura més llaminera i personal que existeix... estem parlant del mòbil. Inicialment pensat per trucar per telèfon hi estem afegint cada vegada més coses com: música, GPS, Mail, fotos, documents,... i últimament capacitat d'Internet total.

LLEGIR MÉS

Senyàlia

divendres, de juny 05, 2009

•

Senyàlia

1. Santuari de Queralt, Berguedà

El Santuari de Queralt, al Berguedà demana la pau. De fet, inicialment hi havia un cartell que només deia “pau”, i que ha estat completat amb un altre, per si no havia quedat clar, que diu “pau y sempre pau”.

2. Sèrbia
I és que no es pot donar per suposada cap norma de civisme...en aquest tren serbi es demana no escopir dins els vagons...

3. Internet

Els nostres amics criTerians ens envien aquesta imatge insòlita de cóm tocar els nassos tant a cotxes (amb un d’aquest aixecadors que molesten gairebé tant com les rotondes) com a peatons (amb una barrera que queda exactament en el centre del pas...

LLEGIR MÉS

NADA.

divendres, de juny 05, 2009

•

Tu mateix

Cinco años estudiando y te asola la nada. El vacío. El desastre. Tu carrera es una nada, no sirve, ha sido la equivocada. Es la más bonita del universo (para ti), pero no significa nada en el mundo real, es rabia, es tiempo, tiempo que se te ha escapado y que ya no está, tiempo en el que te has hecho mayor y sigues sin nada, sigues sin ser algo. Terminar, estudiar y no ser nada. Ser un ente abstracto en la sociedad, sin significado, sin nombre, sin un lugar. Nadie lo pensó hace cinco años, no lo pensaste, no se me ocurrió. Era bonita, era estupenda, pero no llevaba a ningún sitio. Todo se ve precioso a los dieciocho, todo fácil, todo vocación. No se ve el mundo de verdad, la vida con su crudeza, todo eso no existe, igual que tú ahora, no figuras en ninguna parte, no existes, no eres, no vales.

LLEGIR MÉS

LA BARCA DEL SALAMANCA (Port Olímpic, Barcelona)

divendres, de juny 05, 2009

•

VADEBARS

Després d’una passejada per obrir la gana per les platges de la Barceloneta i Sant Sebastià, o les de Nova Icària i la Mar bella, arriba el difícil moment d’escollir un restaurant on dinar.
Tot al llarg d’aquestes platges que envolten el Port Olímpic de Barcelona es troben desenes i desenes de restaurants (gairebé segur que superen el centenar) amb cartes plenes d’arrossos, mariscs, tapes, ...
Per tant la decisió és realment difícil !!!
Avui us proposo un dels restaurants als quals podeu anar, sense que això suposi una obligació, ni tampoc un consell, cadascú que faci el que vulgui.
Jo us proposaria que anéssiu a “La barca del Salamanca”, en ple Port Olímpic, en el Moll de Gregal. El Moll de Gregal és una filera de restaurants, en els quals mentre vas passant, hi ha sempre una persona que intenta arrossegar-te cap a un d’ells. El més típic és allò de “mesa para 4 ??” (si aneu 4 persones, és clar). Al final de tant dir que no, has d’acabar dient que si a algú !!Aquest fou el cas, i finalment vam decidir quedar-nos a tastar la cuina de “La Barca del Salamanca”, perquè era un restaurant enorme (comparat amb els de prop seu), amb una munió indescriptible de cambrers (en deu haver més que no pas clients), i els plats que anaven sortint per la porta tenien molt i molt bona pinta.

El Moll de Gregal

La vivència personal :
El restaurant no és de disseny, com us podeu imaginar, però la carta és molt i molt extensa, amb gran varietat de plats, principalment de peix i marisc.
En quant al servei, hi ha de tot : cambrers molt simpàtics i amables, i d’altres que fan cara de pomes agres (sense arribar a ser mai desagradables), però això si, són rapidíssims (ja he comentat que hi ha gairebé més cambrers que clients).
Si no espereu un tracte de 4 estrelles, no us el perdeu, ja que les quantitats són mes que generoses i el menjar d’alta qualitat.
Per a poc menjadors, demaneu només un segon plat o no us acabareu el que us portin.Pels golafres, alguna cosa per picar com un pop a la gallega i una calamarsets, acompanyats després d’una paella (molta varietat i amb suficient per a repetir) o un plat de peix al forn (acompanyat d’un bon assortit de verduretes i patates)

El millor :
En aquest cas estic obligat a dir que no us perdeu l’”Amanida de foie, amb pernil ibèric cruixent, parmesà, fruits secs i enciams variats, amb una vinagreta de mel” (potser excessivament dolça, pel meu gust). Ideal per a compartir !!!!

El pitjor :
Sol ser dels llocs amb més clientela, i de vegades una mica cridanera, o sigui que no busqueu silenci.
Els preus, tot i no ser alts, tampoc són baixos, i un dinar per dues persones no sol baixar dels 50€ (que pels temps que corren és força habitual, però ja esteu avisats

Proveu un dia, i després ja veureu si val la pena repetir o no !!

Si voleu més info, visiteu : http://www.labarcadelsalamanca.com/

Fins la propera

LLEGIR MÉS

Frittata

divendres, de juny 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes us vull presentar una adaptació d’un plat típic italià, la Frittata. Es tracta d’un plat a mig camí entre la truita, la Quiche i la pizza, però en aquest cas no porta cap tipus de base. 

La Frittata és d’aquells plats que van molt bé quan no saps què fer per sopar, obres la nevera i improvises alguna cosa amb el què tens. L’únic ingredient indispensable són els ous. Avui l’he feta de porros, bolets i tomàquet, però hi podeu posar el farciment que vulgueu (carn, mariscos, salmó, verdures...). Una Frittata molt popular a Itàlia és la Frittata di cipole, que porta ceba i formatge.

Per començar cal tallar els bolets i posar-los a una paella amb una mica de mantega i un raig d’oli. Els saleu i els aneu saltejant. Quan ja gairebé estan a punt, hi afegiu el porro tallat a rodanxes i també l’aneu fregint. Mentrestant, bateu els ous i hi barregeu una bona quantitat de formatge parmesà ratllat, una mica de sal i una mica de pebre negre.

Quan el farciment estigui a punt, el barregeu amb els ous i ho poseu en un recipient que pugui anar al forn. A damunt hi poseu el tomàquet tallat a rodanxes i hi espolseu formatge ratllat per sobre.

I cap al forn a mitja potència. Per saber quan està cuita podeu fer servir la tècnica de l’escuradents (el claveu, el traieu i, si surt net, vol dir que ja està cuit). Al final de tot ho poseu uns minuts el gratinador, perquè quedi ben daurat per sobre.

Ho podeu servir calent o fred. Acompanyat d’una amanida de fulles verdes i olives d’Aragó és fantàstic.

Bon profit!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

HOY VA DE ROSADOS

divendres, de juny 05, 2009

•

Botellón

Directamente. Tenía ganas de hacer una cata de rosados, que hacía tiempo que no aparecían en esta sección. Tanto los blancos como los rosados que no han pasado por barrica están en el punto óptimo de consumo durante el año siguiente a la vendimia. Generalmente empiezan a salir al mercado entre marzo y junio, así que si probáis una botella del 2007 ahora, posiblemente el vino haya pasado demasiado tiempo en botella. Buscad ahora los blancos y rosados del 2008.
El vino rosado es un vino fresco, fácil de beber, agradable y barato. Personalmente disfruto mucho con ellos. Ahora en verano, por la noche, perfectos para cenar. Adquirí las tres botellas en Vila Viniteca donde me dejé aconsejar ...

Brunus Rosé 2008

Esta botella está firmada por la bodega Portal del Montsant. Este año es el segundo que elaboran un rosado, con gran aceptación de la crítica. Elaborado 100% garnacha, específica para este vino, no desviada de otras vinificaciones. Alcohol, 12,5%. Precio 9,85 euros. Tomar a 11 grados.
Tiene un color muy atractivo, rosado muy fino. Grosella brillante. En la copa tiene mucha capa, lágrima marcada.
En nariz no percibimos las notas atractivas que esperábamos.
En la boca tiene falta de estructura en el cuerpo, es ácido.
Este vino tiene muchas y muy buenas referencias así que confiamos en que la botella ha tenido un defecto de conservación.

Sumarroca Rosat 2008

Sumarroca es una bodega de algunos más de 30 años de tradición contando actualmente con más de 27.000 hectáreas. Todo un gigante. La botella ensambla Pinot Noir (30%), Tempranillo (30%), Syrah (20%) y Merlot (20%). Alcohol, 11,5%. Precio 3.60 euros. Servir a 10 grados. La finca donde se cultivó este vino está localizada en el Alt Penedès.
Tiene un color cereza, algo más rojo que el anterior. Capa media, baja en copa.
En nariz es agradable, frutos rojos.
En boca tiene toques ácidos pero bien integrados. Adecuadamente amargo en paso de boca. Final de boca refrescante, notas cítricas verdes. Postgusto casi floral.

Gran Caus 2007

Hace un tiempo ya hablamos del rosado Petit Caus 2006. Ahora nos atrevemos con este Gran Caus 2007 que en la tienda me aseguran ha pasado por barrica. Procede de la bodega Can Ràfols dels Caus (Penedès). Monovarietal de merlot. Fermentación espontánea durante 42 días. Alcohol, 13%. Precio 11,80 euros. Servir a 12-14 grados.
En copa tiene capa media, color cereza, algo oscuro. Ribete intenso, rubí.
En nariz es contundente, no expresa mucha fruta, algo de compota y notas licorosas.
En boca es agradable pero recio. Tiene cuerpo, mantiene ciertos toques cítricos aunque no acaba de mantener una estructura equilibrada en el paso de boca.

Opinión

Ninguna de las tres botellas me ha entusiasmado. Esperaba bastante del Brunus pero parece que la botella tiene algún problema. Compraremos otra y compararemos. ¡¡ Atentos a los comentarios !!
El Sumarroca es el que más me ha gustado de los tres. Es fresco, ligero y muy agradable. Muy recomendable. Y además tiene un precio imbatible. Contrariamente a lo que hubiera pensado de una bodega tan grande, hubiera pensado que este fuera un soso vino comercial, pero todo lo contrario, me ha gustado mucho.
El Graun Caus no me ha entusiasmado, demasiado duro. No tiene los aromas de golosina de los rosados, es difícil de beber, con personalidad propia. Aunque para gustos los colores, tal vez otras personas encuentren este vino muy atractivo.
En cuanto a la tienda donde adquirí los vinos, tengo que decir que no quedé muy satisfecho. Primero, me sorprendió la falta de variedad en rosados. La mayoría de las botellas eran todavía de 2007 y las de la cosecha del 2008 aún no habían llegado. Lo que no me parece adecuado es que me aseguren que el Gran Caus lleva barrica cuando no la lleva. Todo un engaño.

Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com

LLEGIR MÉS

A L’ESTIU FORÇA LIQUID

divendres, de juny 05, 2009

•

Nutrició

href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Caallopl%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C03%5Cclip_filelist.xml">

A l’estiu fa més calor i acostumem a fer més activitats a l’exterior amb el que és necessari que estem ben hidratats i tinguem una ingesta de líquids una mica més alta.

Es important com varem tractar fa uns mesos tenir un hàbit d’ingesta de líquids, però avui no us parlaré d’aquest tema per no repetir-me si no que us donaré unes idees per fer més fàcil la ingesta de líquids.

1) Més sucs de fruita. Ens aportem vitamines i minerals

2) Més tisanes

3) Més sopes o cremes fredes

4) Més fruites i verdures que tenen un contingut en aigua més elevat.

I per poder portar a terme aquestes propostes que millor que unes quantes receptes originals, fàcils de preparar i bones...

Sucs de fruites:

Suc de maduixes: 2 taronges, 200 g de maduixes, 60 a 100g de sucre segons el vostre gust i ½ L d’aigua mineral natural.. Pelar les taronges, rentar les maduixes posar tot en un recipient i passar el turmix o per la liquadora. Si us molesten les granes podeu passar el suc pel colador.

Suc de raïm i pera: 4 peres conference ( son més dolces) , 100 g de raïm, Es renten els ingredients, pelem les peres i traiem el cor i passem per la liquadora. Mesclem els susc i a gaudir.

Tisanes:

Menta i tarongina: un grapat de menta, un grapat de tarongina, unes gotetes de llimona, sucre al gust i aigua mineral natural, Prepareu la tisana deixeu-la refredar es pot anar bevent al llarg del dia.

Berbena al préssec: ¾ L d’aigua mineral natural, 8 g de berbena, suc de tres préssecs d’aigua, sucre si és del vostre gust. Fer la tisana deixar refredar afegir el suc i podem deixar refredar a la nevera o prendre’l. Es pot adornar fent servir algun fruit vermell.

Sopes i cremes fredes:

Sopa freda d’abocat i ametlla ( 4pax):

Ingredients: 600 ml d’aigua envasada 1 ceba picada 1 tronxo d’api tallat fi 1 pastanaga ratllada 4 dents d’all picats 1 fulla de llorer ½ culleradeta de sal 100 g d’ametlla molta 2 abocats madurs 3 a 4 cullerades de suc de llimona Cerfoll per adornar

Preparació: Posar l’aigua afegir l’api, la ceba, la pastanaga, l’all i el llorer en una cassola. Salar, porteu a ebullició i després baixar el foc i coure durant 30 min. Coleu la base i deixar les verdures i el líquid per separat. Treure el llorer. Posar les verdures i l’ametlla en un recipient per batre anar posant el líquid a mida que es passa per la batidora, deixar a la nevera fins que estar fred. Tallar els avocats, treure l’os i afegir a la salsa, posar més líquid si es necessari. Posar les cullerades de suc de llimona i servir en bols individuals amb una mica de cerfoll.

Crema de pomes i porro ( 4 persones):

Ingredients: 600 mL d’aigua envasada 4 porros 3 pomes 1 pot de llet evaporada IDEAL 2 porcions de potenciador de gust Maggi. 100 g de pernil ibèric. Oli d’oliva Sal Pebre negra

Preparació: Pelem tallem les pomes i tallar a rodanxes, tallar els porros en rodanxes i sofregir tot en una cassola amb oli durant 15 min aproximadament. Posar 600 mL d’aigua envasada amb el potenciador de gust y coure durant 20 min, afegir sal i pebre el gust, posar la llet evaporada i triturar. Deixar refredar a la nevera. Fregir el pernil. Servir la sopa i les virutes de pernil a part.

Bé el mes que bé donarem idees per fer plats combinats però saludables, fins llavors

LLEGIR MÉS

L' art de les muses

divendres, de juny 05, 2009

•

L'art de les muses

EUTERPE: Coralie Clément

Info: Coralie Clément, naix a França al 1982 envoltada d’una família de músics, ja des de ben petita comença a estudiar violí. Coralie, forma part de la Nouvelle chanson, expressió que designa als nous músics françesos dels 90, com per exemple Dominique A o Yann Tiersen. Músics, que recuperen el legat de la Chanson i el combinen amb pop i rock, però la noia d'ulls blaus va més enllà i afegeix un toc de bossa nova a les seves cançons. Aquest toc brasiler junt a una veu d’extrema dolçor fa que la seva música transmeti elegància i malenconia.

Coralie una musa que desprèn nostàlgia.

Àlbums recomanats: Salles des pas perdus (2002), Bye Bye beauté (2005) Toystore (2008).

Cançó: Ces’t la vie.

Moment per a escoltar-la: Nit d’estiu. Finestres obertes. Copa de vi i Coralie: Samba de Mon Coeur qui Bat.


LA COMPILATION: “frases”

Tots i totes tenim gravades a la memòria frases de cançons que ens han marcat moments de la nostra vida i com no moltes de les lletres parlen dels efectes de la dopamina, tema de l’última compilation. Aquest mes us presento algunes de les frases musicals que utilitza Lady Godiva per a alegrar-se, torturar-se, deprimir-se i enamorar-se; lletres que formen part de la seva banda sonora particular. Per als moments de desamor, Godiva opta pel ...she’s not really my type, but I think you two are forever and I hate to say it but you’re perfect togheter so.... fuck you and your untouchable face... mentre que per a la tortura li agrada més el ...dime con tus dedos que no habrá más peros que siempre seremos mientras nos toquemos... Però, quan necessita una mica de bon rollo li agrada la força del ...parece que hay un incendio cuando estás a mi lado, parece que estoy ardiendo... vamos a tener que vernos aunque estén todos en contra... i si busca tendresa el reproductor li sona així ...quan fem l'amor dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans... Finalment, i després d’haver passat per tants estats anímics, Lady godiva, exahusta, recorda una simple però gran frase: ...I wanna do whatever common people do, I wanna sleep with common people: like you !!!, i és que lo comú és difícil de trobar.

Fins un altra,


Lady Godiva

LLEGIR MÉS

Madrid

divendres, de juny 05, 2009

•

shUmi

LLEGIR MÉS

EL CONCURS

divendres, de juny 05, 2009

•

El concurs

Hola artistes!!!

Més personatges i més obres!
Continuem amb el concurs...Gràcies a tots per participar!
Ja coneixeu les instruccions, si sabeu el nom de les obres i de l’artista (si és conegut), envieu un correu amb les respostes a l’adreça elconcurs@elcrit.org. S’atorgarà 1 punt per resposta encertada!!

“QUÈ ÉS?”

Les obres:

1.- Pintura




2.- Escultura




3.- Arquitectura





Respostes del “Què és?” del mes de maig:

- Pintura: “Olympia” d’Édouard Manet (1863).
- Escultura: “Bust de Lluis XIV” de Gian Lorenzo Bernini (1665).
- Arquitectura: Minaret de la mesquita “Ez-Zitouna” (a Tunis).

“QUI ÉS?”

Si coneixeu el nom del personatge envieu la resposta a: elconcurs@elcrit.org. S’atorgarà 2 punts a qui encerti de qui es tracta!

El personatge:

• De nacionalitat francesa, va viure durant el segle I a. C.


• Tot i les dificultats de l’època, va viatjar a gran part del món conegut fins aleshores


• Un dels moments més importants de la seva vida, va ser quan va conèixer la reina Cleopatra VII d’Egipte, de qui va quedar fascinat


• Tot i la seva procedència, va ser un important políglota, parlant el llatí i el grec clàssic, a més d’altres 81 llengües


• Va formar part de la legió romana, i va conèixer el mateix Juli Cèsar, davant del qual va lluitar com a gladiador a Roma


• Qui és ???

Resposta del “Qui és?” del mes de maig:

Artemios Ventouris (Demis) Roussos (1946 - ) : un parell de links de dues de les millors cançons romàntiques d’aquest autor i la seva primera banda (Aphrodite’s Child) on ell cantava i i tocava el baix, i el teclista era Vangelis (autor de les BSO de “Carros de fuego” i “Blade Runner”)

http://www.youtube.com/watch?v=IbjhJ8PE3eM

http://www.youtube.com/watch?v=3OkU4Gsj33Y

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL:

LLEGIR MÉS

divendres, de juny 05, 2009

•

Com si diguèssim...

LLEGIR MÉS

The Visitor

divendres, de juny 05, 2009

•

La butaca

FITXA TÈCNICA

Direcció i guió: Tom McCarthy.
País: USA.
Any: 2007.
Durada: 103 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Richard Jenkins (Walter Vale), Hiam Abbass (mouna Khalil), Haaz Sleiman (Tarek Khalil), Danai Gurira (Zainab), Maggie Moore (Karen), Richard Kind (Jacob), Amir Arison (Sr Shah), Marian Selden (Barbara), Michael Cumpsty (Charles).
Producció: Mary Jane Skalski i Michael London.
Música: Jan A.P. Kaczmarek.
Fotografia: Oliver Bokelberg.
Muntatge: Tom McArdle.
Disseny de producció: John Paine.
Vestuari: Melissa Toth.
Estrena a USA: 18 Abril 2008.
Estrena a Catalunya: 13 març 2009.

SINOPSIS

"The visitor" es centra en un desencantat professor d'universitat (Richard Jenkins) que un dia es troba a una parella vivint al seu apartament. A mesura que vagi coneixent a aquests dos estranys, descobrirà una nova vida i un nou món.

LLEGIR MÉS

The dock of the bay

divendres, de juny 05, 2009

•

L’horòscop

VÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES. ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes serà un mes extrany per a tu. Les coses que t'envolten faran girs extranys, veuràs colors que no toquen, músiques extranyes. Serà un mes lisèrgic i extrany. Ni bo ni dolent. No sabràs què passa, però les peces no acabaran d'encaixar.

PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
La salut i els diners aniran perfecte. L'amor ja serà una altra cosa. Estaràs una mica estancat/da. Sempre les mateixes coses, les mateixes persones, la mateixa postura. És el que t'agrada, però fins i tot tu t'adonaràs de lo aborrit/da que ets.

ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Finalment has canviat una mica. Aquest mes ja et podràs concentrar en el sexe. Tan concentrat estaràs que no en trobaràs. Ja saps, aquestes coses com més les busques, menys les trobes. La recomanació és que facis la teva vida al marge del sexe. Els diners i la salut continuaran com fins ara.

TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
Estaràs enamorat/da! Felicitats !! Estem molt contents per tu !!! La salut perfecte i les hormones ballaran swing tot el mes !!! Els diners no sabràs ni que existeixen, no et faran falta. Sentiràs aquelles pessigolles, aquella felicitat. Estaràs en un núvol !!

BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
A la feina hi estaràs més bé que mai. Tot estarà en calma, ho tens tot dominat, tot va de cara i això farà que els diners no siguin preocupació. La salut estarà una mica fluixeta, però res de l'altre mon. L`amor que comença a dins teu anirà en augment, esperem que sigui per la teva parella, perquè si resulta que és el millor o la millor amiga de la teva parella, començaran els problemes, ja ens explicaràs !

CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Aquest juny serà millor que el passat maig, però tampoc serà per a llogar-hi cadires. De sexe ni parlar-ne ! La salut regular, però en canvi, val la pena que posis 4 cèntims a la loteria, et tocarà.

LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Es presenta un viatge llarg aquest mes. Un viatge que despertarà en tu dos sentiments, un de rebuig i un d'il·lusió. No hi podràs fer res. Aquest viatge l'has de fer i t'has d'enfrontar a tot el que vingui. Mentrestant aprofita al màxim tot el que puguis !! De sexe, cada vegada menys, però no tens especial interès, de moment.

VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Sembla que els teus excessos et passaran factura. Comença a cuidar als del teu voltant perquè et farà falta un coixí quan t'adonis que ja no ets tan jove com et pensaves. Serà hora de repassar les canes, el greix que ha aparegut i algunes arrugues que surten on no toca. El sexe continuarà sent bastant bèstia !

BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
T'enfrontes al mes de juny més preparat/da que mai. El vent infla les teves veles al màxim. Aprofita l'embranzida ! De sexe, tot el que demanis !! Demana i s'et donarà !!

ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest mes serà de plors i laments per a tu. Vigila a la feina, sembla que s'està preparant alguna cosa que no t'afavorirà. Els diners van de mal en pitjor, tu ja ho saps, t'excediràs en les despeses i ja no tens cap línia de crèdit. Els que et pensaves que eren els teus amics, creuràs que no ho són. La salut no serà la millor que has tingut, refredats, algun herpes labial, mal de cap. De sexe, només alguna masturbació fortuita, ràpida i mal feta. Ho sento.

SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Aquest mes serà un mes neutre per a tu. T'envairan moltes preguntes però val més que facis l'estratègia de l'estruç. Abaixa el cap, mira cap a un altre costat, evita-ho tot. Hi ha moments millors per fer-se aquestes grans preguntes. Gaudeix del sexe que t'oferiran. Comença a estalviar diners, que et convindran.

CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
El mes de bojeria sexual t'ha tocat a tu. Cridaràs i et recargolaràs de plaer, gemegaràs i tindràs espasmes orgàsmics de manera quasi contínua. Només tindràs ganes de gaudir d'això, i ho voldràs compartir amb tothom que se t'acosti, home, dona o animal. Gaudeix al màxim !!! Ensenya'ns-ho tot !!!

Armando Rampas

criteri@elcrit.org

LLEGIR MÉS