Bestiarium

Els animals han tingut sempre un protagonisme simbòlic i sobrenatural en totes cultures. Cada religió ha identificat diferents espècies amb naturaleses terrestres, atributs humans i éssers sobrenaturals. Val a dir que un mateix animal ha canviat d’atributs segons les èpoques i creences. La taula adjunta recull el simbolisme d’algunes espècies habituals en les diferents mitologies d’arrels o adopció europees. D’entrada s’observa la riquesa desbordant de la majoria d’elles i, si es comparen, s’evidencien moltes diferències.


Sovint l’animal que era símbol positiu o de bon auguri entre els antics, es converteix en animal maligne en les religions monoteistes. En la mitologia greco-romana i celta destaquen una gran quantitat d’animals amb atributs positius, mentre que el judaisme i/o el cristianisme identifiquen moltes espècies amb el maligne, la majoria d’elles adorades per les cultures pre-cristianes. En canvi, en la tradició cristiana destaquen com a benignes animals submisos o d’imatge innocent, com el xai i el colom, recollint la tradició judaica i romana d’oferir-los en sacrifici o en els auguris.


En aquest sentit, hi ha bèsties que han mantingut la seva sort a través de les diferents cultures, la majoria molt útils i properes als humans, com l’abella, el cavall, el colom i el xai, o bé considerats nobles, com el cérvol i el lleó. En canvi, animals feréstecs, associats a hàbitats poc humanitzats com el bosc o la muntanya, són habitualment repudiats pel cristianisme, però no així per la tradició greco-romana, com l’ós, el llop, el porc, els ratpenats, els mussols o els picots. Tot i que en totes les èpoques hi ha hagut animals mal vistos i perseguits, avui en dia som hereus de la tradició judeo-cristiana i molts animals encara ens causen aprensió i rebuig. Per sort, la difusió àmplia del coneixement, la superació de les supersticions i un nou codi ètic, siguem-ne ecològic, estan permetent acceptar-los i fins i tot interessar-nos per ells.

Font: Cooper, J. C. 2002. Diccionario de símbolos. 2a ed. GG. México.

nimal	Greco-romana	Celta	Judeo-cristiana	Islam
Abella	Treball, prosperitat, immortalitat	Saviesa secreta procedent de l’altre món	Puresa, economia, cooperació	Fidels, saviesa, intel·ligència
Àguila	Ocell solar, portadora del llampec de Zeus/Júpiter, tempesta. Símbol imperial: dignitat i victòria	Associada a les aigües guaridores	Esperit, aspiració, ascensió, resurrecció, Crist. Quan devora presa: diable
Bou	Sacrifici. L’agricultura	Consagrat a Hu	Paciència, sacrifici de Crist. Al pessebre representa als gentils.
Cavall	Dual: vida/mort, sol/lluna, cel/mar	Atribut de les deïtats equines, protectores dels cavalls. Virilitat i fecunditat, missatger dels déus	El sol, coratge, generositat. Segons l’Apocalipsi: fugacitat de la vida, mort, gana, guerra i pesta	Felicitat, riquesa
Cérvol	Símbol lunar. Cervatell: acompanyant d’Artemis /Diana	Són el ramat màgic i missatger dels déus. Astes i pell són vestits rituals. Flidass, la deessa de la caça va en un carro tirat per cérvols	Crist
Colom	Usats com a bon auguri a Roma. Amor, renovació. Atribut de Zeus, que el van alimentar coloms. Colom amb rama d’olivera és símbol d’Atenea com a renovació de la vida. Voluptuositat de Venus.		Esperit sant, puresa, inspiració, pau, baptisme. Símbol d’Israel. Colom amb rama d’olivera simbolitza la pau i el perdó i l’alliberament.	Les tres verges sagrades
Corb	Longevitat, fertilitat, missatger dels déus	El corb sagrat és l’emblema de les deesses de la guerra i la fecunditat; vessament de sang, malevolència, pànic. Parella de corbs: fidelitat conjugal	El diable cegant als pecadors, pecat (contrari del colom blanc, ànima innocent). Engany, impuresa (judaisme)
Dofí	Guia d’ànimes, Símbol marí de Poseidon i Tetis.	Associat al culte del pous i el poder de les aigües	Crist salvador d’ànimes sobre el mar de l mort. Dofí sobre àncora o nau: Crist i l’església
Dragó	Atribut d’Heracles com a vencedor dels monstres	Sobirania, un Cap. Dragó roig: símbol de Gal·les	El Maligne (general en les religions occidentals en contrast amb les orientals)
Gall	Vigilància, bel·licositat, fertilitat	Ctònic. Atribut dels déus del món subterrani	Crist que controla el mal, vigilància, penediment (Sant Pere), resurrecció
Gat	Atribut de la diana lunar	Ctònic. Funerari	Satanàs, luxúria, foscor, peresa
Gos	Insolència i adulació. Condueix les ànimes. Guardià de l’Hades (“El can Cerbero”). Fidelitat que sobreviu a la mort. Associat a Escupali, pot curar a través del renaixement en una nova vida	Associat a les aigües guaridores. Acompanya als herois i als déus guerrers.	Fidelitat, vigilància. El Bon Pastor, sacerdot. Impuresa pel Judaisme.	Impuresa. Permès només com a guardià
Llebre	Fecunditat, luxúria, missatgera consagrada a Hermes/Mercuri	Atribut de deïtats lunars i caçadores que acompanyen als déus caçadors.	Fecunditat, luxúria. Llebre blanca: el triomf sobre la luxúria
Lleó	Foc romà, reialesa. Atribut d’Apol·lo, Heracles/Hèrcules i Fortuna. El poder voraç de la mort. Victòria de l’home sobre la mort		Poder i fortalesa de Crist. Es creia que el lleó dormia amb els ulls oberts i per això representa la vigilància , l’atenció espiritual i la fortalesa. Emblema de Sant Marc Evangelista	Protecció contra el mal
Llop	Feresa, valor. Consagrat a Ares/Mart i a Silvan	Un llop engoleix al sol, el pare celeste, durant la nit	Crueltat, astúcia, heretgia, corruptor del ramat, diable.
Mussol	Saviesa. Consagrat a Atenea/Minerva	Ctònic, “la bruixa nocturna”, “l’ocell cadàver”	Hebreus, ceguesa dels cristians, satanàs, tenebres, desolació, solitud. Males notícies. El seu cant és la “cançó de la mort”.
Ocells	Els estols d’ocells representen els poders màgics o sobrenaturals associats als déus y als herois	L’ambivalència de la divinitat i l’altre món de la felicitat. Missatgers del déus	Ànimes, esperit	Ànima dels fidels que viuen a l’Arbre de la Vida
Ós	Consagrat a les deesses lunars, Artemis/Diana	Un poder lunar; atribut de la deessa de Berna	El mal, el diable, crueltat, avarícia, apetit carnal
Papallona	Immortalitat, psique, l’ànima	Ànima i foc	Mort i resurrecció, fases de la vida
Peixos	Amor i fecunditat, associats a Afrodita /Venus i a Posidó/Neptú A Roma símbol funerari de la nova vida a l’altre món	Salmons i truites s’associen a pous sagrats com a símbol de la presència dels déus	Baptisme, immortalitat, resurrecció. Representa Crist per l’església romana. Últim sopar i Sabbat
Picot	Ocell profètic, guardià de reis i arbres. Consagrat a Zeus/Júpiter, Ares/Mart i Silvà. Cuidava de Ròmul i Rèmul		El dimoni, heretgia, debilita les creences i la naturalesa humana
Porc/senglar	Consagrat a Ares/Mart. Destrucció i lluita	Animal sagrat; els druides solien autoanomenar-se “porcs” per la seva vida solitària i retirada als boscos. Protector dels guerrers; hospitalitat, màgia, allò natural	Brutalitat, el mal, pecats de la carn, governants cruels	Impuresa. Aliment prohibit.
Ratpenat	Saviesa, astúcia, venjança	Associat a la màgia i a la bruixeria. Impuresa i idolatria pels hebreus.	Encarnació del diable. Mig ocell mig rata: hipocresia i duplicitat. Melancolia (perquè viu en runes)
Xai	Fertilitat. Ofrena immaculada	Ctònic. Fertilitat, atribut dels déus de la guerra	Crist, El Messies. El ramat: els creients	Animal del sacrifici (Isaac)

Share this: