DOMENICO TERRADEGLIAS

Com bé sabreu, hi ha una maleïda frase que diu que “ningú és profeta a la seva terra”.
Com tot en aquest món, la frase s’ha de relativitzar ja que podríem trobar innumerables exemples de catalans triomfadors a casa seva (des de Mossèn Cinto Verdaguer en el camp de les lletres, passant per Josep Carreras en el camp de la lírica, i arribant fins a en Pep Guardiola, en el camp de l’esport)
Però possiblement, també seria impossible d’enumerar a tots aquells catalans que, per un o d’altre motiu, han requerit de l’emigració per a triomfar.

Aquest és el cas de Domènec Terradellas, nascut a Barcelona entre l’any 1711 i 1713 (segons les fonts) i que morí a Roma, després de llegir el seu nom italianitzat queda força clar, l’any 1751, amb 36 – 38 anys d’edat.

Una mort prematura, accidentada com veurem, que va tallar d’arrel una prometedora carrera en el camp de la composició musical.

Terradellas, fill d’una família pagesa, va estudiar música a Barcelona gràcies al seu pas per l’Escolania de la Catedral de Barcelona. La seva tasca com a escolanet no va passar desapercebuda per un dels seus mestres, que veient les singulars capacitats musicals del jove Terradellas aconsegueix que viatgi a Nàpols per a acabar la seva formació musical

Gravat de Domènec Terradellas aparegut a la revista “L’Avenç” l’any 1884

La marxa cap a terres transalpines, amb 19 anys d’edat, marcarà un punt d’inflexió en la carrera de Terradellas, ja que no tornarà a Catalunya i les seves obres seran tractades, tant per italians com per catalans, com si haguessin estat concebudes per un autor italià, conegut a partir d’aleshores com a Domenico Terradeglias.
Terradellas estudia al “Conservatori dels Pobres de Jesucrist” a Nàpols, i comença a escriure diverses obres musicals, principalment de caràcter religiós. Les seves primeres partitures foren oratoris estrenats abans de finalitzar els seus estudis musicals, l’any 1740.
A partir d’aquesta data, Terradellas decideix dedicar la seva producció musical principalment al gènere de l’òpera, tant component alguna “òpera buffa” com “Gli intrighi dellà cantarine” o òperes de caràcter seriós com “La Merope” del 1743.
Precisament l’èxit d’aquesta darrera obra va fer que fos contractat per a treballar com a mestre de capella a l’església de San Giacomo degli Spagnuoli a Roma. Durant dos anys (1743-1745) va dedicar-se a la composició de música sacra, fins que per problemes personals amb un dels seus músics de capella va renunciar al càrrec.

Durant aquests dos anys va seguir composant òperes per compte propi, i l’any 1744, durant el Carnaval de Venècia estrena l’òpera “Artaserse” aconseguint un notable èxit i que el seu nom com a compositor viatgés arreu de la península italiana com un dels més importants creadors del moment.

En aquella època s’estava produint el pas entre el Barroc i el classicisme, tant en l’àmbit musical com operístic, i les obres de Terradellas mostren aquest canvi de tendència que es faria més evident amb els anys.

Domenico Terradeglias

Les discussions personals mencionades en el seu treball com a mestre de cambra el fan emmalaltir, i decideix viatjar a Londres per a millorar la seva salut.
A Londres treballa com a Director del King’s Theatre entre el 1746 i 1747, el que parla per si sol de la qualitat i la vàlua de Terradellas. Només cal recordar que l’any 1719 qui ocupava el càrrec de Director musical de la Royal Academy of Music (companyia creada especialment per a tocar en les representacions del King’s Theatre) va ser Georg Friedrich Händel, que per tant va ocupar un càrrec lleugerament inferior al de Terradellas.

L’any 1750, després d’un fugaç pas per París on sembla que coneix Jean Jacques Rousseau, decideix tornar a Itàlia.
L’any 1751 és trobat a les aigües del riu Tíber cosit a ganivetades i més mort que viu, després d’haver estat assaltat per uns lladres.

L’any 1753, al seu llibre “Lettre sur la musique française”, Jean Jacques Rousseau escrivia : “Recordo que Terradeglias, parlant-me d'alguns motets que havia escrit on hi havia cors molt treballats, sentia vergonya d'haver-ne fet de tan bonics i els excusava per la joventut. Abans, em deia, m'agradava fer soroll; ara, intento fer música”

Charles Burney, en la seva obra “Historia General de la Música” va escriure que Terradeglias havia estat el primer autor en introduir el piano forte a l’òpera, aconseguint un efecte sorprenent en el públic

Malgrat la seva mort prematura, les seves òperes van rivalitzar arreu d'Europa amb les de Händel o Pergolesi, i els Enciclopedistes francesos com Rousseau van posar-lo com a model de música natural i de bon gust

Fins la propera,
Drosophila carcamalis

Share this: