EUTERPE: REGINA SPEKTOR

Info: Regina naix a Moscou, al 1980, als nou anys ha de deixar el seu país natal i emigrar cap a New York amb la seva família, establint-se al Bronx. Regina, trobar a faltar el piano, que deixa a terres moscovites, així que poc temps després comença a estudiar piano clàssic a l'escola de música de Manhattam. Amb poc de temps el seu nom és coneix a l'escena anti-folk neoyorkina, però no és fins al 2003, quan acompanya als The Strokes de gira, on el seu so arriba més enllà. Una veu que et pot sorprendre en qualsevol moment, que canta lletres satíriques, iròniques, amb alguna que altra al·lusió literària i que et fa somriure.








Regina, una musa que desprèn dolçor.




Àlbums recomanats: Soviet kitsch (2004), Being to hope (2006), Far (2009)


Cançó: Poor little rich boy. On the radio.


Moment per a escoltar-la: per a moments de soledat, per omplir el silenci amb lletres honestes i que canvien l’estat d’ànim. That time.



LA COMPILATION: “petons”



Existeix una àmplia gamma de petons: des dels impredictibles als predictibles, des dels intensos als innocents, des dels ingenus als enginyosos... Ara bé, de vegades ens sobren, ens falten o els desitgem... Per exemple, a les noies de The Pipettes sembla ser que els hi sobren; Jens, és selectiu, i crida ben alt: “I would never kiss anyone who doesn’t burn me like the sun”, mentre que els Violent femmes tan sols demanen un petó (entre altres més agosarades demandes). Després, tenim a Cristina que entra en la perillosa espiral del desig obsessiu, del record i de la recreació d’un petó de tres minuts, i per últim la Spektor que es pregunta si amb un petó podria curar la tristesa. Mua!



Fins un altra,




Lady Godiva

Share this: