La meva mare m'ha trucat i m'ha desitjat sort per demà,
-Que et vagin molt bé les oposicions, fill meu.
Tot i que l'esperit és aprovar-les, es tracta més d'una necessitat que d'un desig. A mi no m'agrada treballar però també haig de menjar. Jo em sento realitzat quan tinc temps, quan el temps és meu, encara que sigui a les tardes. I els funcionaris en tenen més que la majoria de la població. Necessito temps simplement per fer-ne el que em vingui de gust. Crec que és com un dret que els homes no hem assumit, o ens n'hem oblidat. I en canvi, ens passem la vida regalant-lo, o quasi. Dedicant-lo a aprendre coses que no ens serviran per res. I després fent-les. I sempre de dilluns a divendres. I des de les vuit del matí. Tota la vida...
Després de la realització d'un rigorós estudi estadístic que m'ha fet perdre el dia previ a l'examen, he arribat a les següents conclusions:
Actualment tinc 33 anys. Porto aproximadament sota règim de disciplina horària un 74% dels dies de la meva vida, o sigui, uns 24 anys naturals. L'estudi també conclou que quan tingui 65 anys hauré viscut sota algun tipus de disciplina horària un 83% dels meus dies. 54 anys que també hauran estat seus. Des de la guarderia fins la jubilació. Descomptant vacances, temporades a l'atur i algun intent emprenedor, quasi sempre hauré estat sota les seves ordres, a les seves mans. Des del primer dia m'han entrenat per viure d'aquesta manera. A la vida es treballa, i la vida és ordenada. I el dia té 24 hores i les vacances es fan a l'estiu. I les setmanes tenen set dies, però se'n treballen cinc. I al llit ben aviat. I a l'estiu ja t'ho passaràs bé. I de gran a produir. A tornar tot allò que t'han deixat, i amb escreix. Sort en tenim del mes per oblidar l'explotació. I després, quan ja no hi ets tot, gràcies i adéu. I ara què collons haig de fer jo? Ara me'l doneu el temps? Sí home. Això és una estafa!
-Mama. No vull treballar. Jo vull ser artista, i dels bons!
-Si fill meu, però seràs funcionari. Que tampoc està tan malament. Ja ho voràs amb el temps.
.JPG)
ja je que pillin que ets
ResponEliminaMolt divertit Funcionari!
Realment has calculat els percentatges? Quina por! Potser el millor és treballar en coses que agradin-diverteixin, per pal·liar la magnitud de la tragèdia...
ResponElimina