“Els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”
Viktor Emil Frankl va néixer a Viena l’any 1905 en el si d’una família d’origen jueu.
Durant la seva joventut va estudiar a l’Universitat de Viena, fins que va aconseguir acabar els estudis de neurologia i psiquiatria.
Un cop acabada la carrera, va aconseguir treballar a l’Hospital General de Viena fins el 1937.
El fet de néixer i viure a Viena, ciutat capital per a les dues més importants teories psiquiàtriques fins el moment, formulades per Sigmund Freud (psicoanàlisi) i Alfred Adler (psicologia individual), i el seu interès per la psiquiatria, van fer que busqués resposta a les preguntes que li sorgien al respecte de les teories d’aquells dos importants metges.
Cap a finals dels anys 30 comença a desenvolupar una nova teoria psicoterapèutica basada en la capacitat que les persones tenen de triar i prendre decisions per a ser responsables del seu futur, i va començar a escriure un manuscrit que deixés constància de les seves idees.
L’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Viktor Frankl accepta el càrrec de Director de Neurologia de l’Hospital Rothschild de Viena, un hospital que atenia únicament a pacients jueus, amb la qual cosa, Viktor Frankl es posava en una delicada situació davant l’imminent ascensió del règim nazi.El desembre de 1941, Viktor Frankl es casa amb Tilly Grossner, i tot allò que era joia en el seu aspecte personal i professional, era la mateix temps convertit en angoixa per la situació i la persecució que durant aquells darrers dies de 1941 patien els jueus austríacs per part dels alemanys. Havia començat l’empresonament i deportació dels jueus residents a la ciutat de Viena, i per un jove metge que començava una brillant carrera i amb un esperançador futur en la recerca psiquiàtrica, el millor era sortir del país.
Viktor Emil Frankl va néixer a Viena l’any 1905 en el si d’una família d’origen jueu.
Durant la seva joventut va estudiar a l’Universitat de Viena, fins que va aconseguir acabar els estudis de neurologia i psiquiatria.
Un cop acabada la carrera, va aconseguir treballar a l’Hospital General de Viena fins el 1937.
El fet de néixer i viure a Viena, ciutat capital per a les dues més importants teories psiquiàtriques fins el moment, formulades per Sigmund Freud (psicoanàlisi) i Alfred Adler (psicologia individual), i el seu interès per la psiquiatria, van fer que busqués resposta a les preguntes que li sorgien al respecte de les teories d’aquells dos importants metges.
Cap a finals dels anys 30 comença a desenvolupar una nova teoria psicoterapèutica basada en la capacitat que les persones tenen de triar i prendre decisions per a ser responsables del seu futur, i va començar a escriure un manuscrit que deixés constància de les seves idees.
L’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial, Viktor Frankl accepta el càrrec de Director de Neurologia de l’Hospital Rothschild de Viena, un hospital que atenia únicament a pacients jueus, amb la qual cosa, Viktor Frankl es posava en una delicada situació davant l’imminent ascensió del règim nazi.El desembre de 1941, Viktor Frankl es casa amb Tilly Grossner, i tot allò que era joia en el seu aspecte personal i professional, era la mateix temps convertit en angoixa per la situació i la persecució que durant aquells darrers dies de 1941 patien els jueus austríacs per part dels alemanys. Havia començat l’empresonament i deportació dels jueus residents a la ciutat de Viena, i per un jove metge que començava una brillant carrera i amb un esperançador futur en la recerca psiquiàtrica, el millor era sortir del país.
Foto de casament de Viktor Frankl i Tilly Grossner
A més, la seva dona Tilly havia quedat embarassada, i ja havien decidit el nom que donarien al seu fill o filla quan nasqués : Harry o Marion, respectivament.
Gràcies a la seva posició, Viktor Frankl aconsegueix un visat per marxar als Estats Units, la seva germana va marxar a Austràlia i el seu germà va ser detingut pels nazis quan tractava de fugir cap a Itàlia. Però els pares d’en Viktor, ja grans, no van poder aconseguir un visat per sortir del país.
En aquell moment, Viktor Frankl es troba en un dilema fonamental en el devenir de la seva vida : per un costat, no vol deixar sols els seus pares a Viena, sabent que tard o d’hora podien ser empresonats o portats a un camp de concentració. Per altra banda, el seu recent matrimoni i l’embaràs de la seva dona, junt amb les seves perspectives professionals, el condueixen a pensar que, sense dubte, el millor es sortir del país per a gaudir d’un futur allunyat de l’holocaust.
Aquest dilema marca el dia a dia d’en Viktor Frankl, però per molt que hi reflexiona no es veu capaç de prendre una decisió (i per tant de fer una tria responsable) al respecte. Un dia a l’arribar a casa dels seus pares, troba un tros de marbre amb una inscripció que el seu pare havia recollit d’un sinagoga destruïda pels soldats alemanys. Al preguntar al seu pare que hi havia inscrit al marbre, el seu pare li diu : “és un manament dels jueus i diu : honora el teu pare i la teva mare, per tal que visquis durant molt temps a la terra”.
Aquesta resposta el duu a pensar que es tracta d’una senyal que el decideixi a fer la tria, i decideix no utilitzar el visat i quedar-se amb els seus pares en espera del que pogués passar.
I el que era més previsible, va succeir : la família Frankl al complet va ser detinguda i deportada al camp de concentració d’Auschwitz, i posteriorment traslladats al camp de Theresiendstat. Allà van separar els homes de les dones, i Viktor no va saber res de Tilly i la seva mare durant els anys que va estar tancat al camp.
Al cap d’unes setmanes, el pare d’en Viktor, que patia d’edema pulmonar agreujat per la desnutrició i el fred, va entrar en una fase d’agonia que el seu fill va aconseguir calmar amb morfina que aconseguia de contraban dins del camp.
Un matí, abans de sortir cap els treballs forçats, va acomiadar-se del seu pare sabent que no el tornaria a veure viu, però el mateix Frankl descriu aquell moment com : “Sabia que no el tornaria a veure amb vida. Però tenia la sensació més meravellosa que un es pot imaginar : havia fet el que havia de fer, quedar-me a Viena pels meus pares, acompanyant el meu pare fins a la mort i evitant-li un patiment innecessari gràcies a la morfina”. Viktor havia triat servir els seus pares, tal i com ells havien fet amb ell quan era petit, tot i sabent que sacrificava una vida allunyada dels camps de concentració i al costat de la seva dona.
La seva vida en el camp de concentració queda relatada, sense que vulgui ser una biografia, sinó que serveixi com a exemple per a assentar les bases de la seva teoria psicològica : la Logoteràpia
Segons aquesta teoria, cadascun de nosaltres tenim una missió a la vida, que és la que dóna sentit a les nostres tries i decisions. Hem de viure d’acord a aquesta missió, i les tries que fem han de ser dirigides a complir aquesta missió. A més, tot i que l’ésser humà es troba sotmès a certes condicions biològiques, psicològiques i socials, dependrà de cada persona el deixar-se determinar per les circumstàncies o enfrontar-se a elles.
Seguint aquesta filosofia, Viktor Frankl postula que malgrat que l’home pot patir tota mena de desgràcies, maltractaments, humiliacions, ... hi ha una cosa que cap altra ésser humà li pot prendre : la seva pròpia dignitat interior, el seu pensament, la seva capacitat de triar com li afectaran tots aquests tipus de maltractaments.
Com deia Nietszche, “aquell que té un PER A QUÈ viure, pot soportar gairebé qualsevol COM”. És a dir, que aquell que té una missió a la vida, podrà enfrontar qualsevol situació posicionant-la en la perspectiva d’aquesta missió, i per tant podrà decidir com l’afecten les diferents situacions que l’allunyin de la seva missió, i triar què pot fer per tal d’acostar-se a la seva missió.Tot i aquesta filosofia i teoria, Viktor Frankl diu en el seu llibre “L’home en busca de sentit” que “els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”. És a dir, que els millors d’entre tots aquells que van ser tractats com a simples bèsties de càrrega i treball en els camps de concentració nazis fins a la seva mort per extenuació i desnutrició, no van tornar mai, sinó que tots van morir. Qui eren els millors ?? Doncs, simplement, els més solidaris que no dubtaven a defensar un company maltractat posant en risc la seva pròpia vida per evitar l’injustícia, els més valents per enfrontar-se als soldats que els tractaven com si fossin animals, els més compromesos en arribar a canviar el seu destí, aquells que decidien intentar escapar abans que viure esclavitzats fins a la mort. Tots ells eren immediatament assassinats per a que servissin d’exemple als altres presoners.
Gràcies a la seva posició, Viktor Frankl aconsegueix un visat per marxar als Estats Units, la seva germana va marxar a Austràlia i el seu germà va ser detingut pels nazis quan tractava de fugir cap a Itàlia. Però els pares d’en Viktor, ja grans, no van poder aconseguir un visat per sortir del país.
En aquell moment, Viktor Frankl es troba en un dilema fonamental en el devenir de la seva vida : per un costat, no vol deixar sols els seus pares a Viena, sabent que tard o d’hora podien ser empresonats o portats a un camp de concentració. Per altra banda, el seu recent matrimoni i l’embaràs de la seva dona, junt amb les seves perspectives professionals, el condueixen a pensar que, sense dubte, el millor es sortir del país per a gaudir d’un futur allunyat de l’holocaust.
Aquest dilema marca el dia a dia d’en Viktor Frankl, però per molt que hi reflexiona no es veu capaç de prendre una decisió (i per tant de fer una tria responsable) al respecte. Un dia a l’arribar a casa dels seus pares, troba un tros de marbre amb una inscripció que el seu pare havia recollit d’un sinagoga destruïda pels soldats alemanys. Al preguntar al seu pare que hi havia inscrit al marbre, el seu pare li diu : “és un manament dels jueus i diu : honora el teu pare i la teva mare, per tal que visquis durant molt temps a la terra”.
Aquesta resposta el duu a pensar que es tracta d’una senyal que el decideixi a fer la tria, i decideix no utilitzar el visat i quedar-se amb els seus pares en espera del que pogués passar.
I el que era més previsible, va succeir : la família Frankl al complet va ser detinguda i deportada al camp de concentració d’Auschwitz, i posteriorment traslladats al camp de Theresiendstat. Allà van separar els homes de les dones, i Viktor no va saber res de Tilly i la seva mare durant els anys que va estar tancat al camp.
Al cap d’unes setmanes, el pare d’en Viktor, que patia d’edema pulmonar agreujat per la desnutrició i el fred, va entrar en una fase d’agonia que el seu fill va aconseguir calmar amb morfina que aconseguia de contraban dins del camp.
Un matí, abans de sortir cap els treballs forçats, va acomiadar-se del seu pare sabent que no el tornaria a veure viu, però el mateix Frankl descriu aquell moment com : “Sabia que no el tornaria a veure amb vida. Però tenia la sensació més meravellosa que un es pot imaginar : havia fet el que havia de fer, quedar-me a Viena pels meus pares, acompanyant el meu pare fins a la mort i evitant-li un patiment innecessari gràcies a la morfina”. Viktor havia triat servir els seus pares, tal i com ells havien fet amb ell quan era petit, tot i sabent que sacrificava una vida allunyada dels camps de concentració i al costat de la seva dona.
La seva vida en el camp de concentració queda relatada, sense que vulgui ser una biografia, sinó que serveixi com a exemple per a assentar les bases de la seva teoria psicològica : la Logoteràpia
Segons aquesta teoria, cadascun de nosaltres tenim una missió a la vida, que és la que dóna sentit a les nostres tries i decisions. Hem de viure d’acord a aquesta missió, i les tries que fem han de ser dirigides a complir aquesta missió. A més, tot i que l’ésser humà es troba sotmès a certes condicions biològiques, psicològiques i socials, dependrà de cada persona el deixar-se determinar per les circumstàncies o enfrontar-se a elles.
Seguint aquesta filosofia, Viktor Frankl postula que malgrat que l’home pot patir tota mena de desgràcies, maltractaments, humiliacions, ... hi ha una cosa que cap altra ésser humà li pot prendre : la seva pròpia dignitat interior, el seu pensament, la seva capacitat de triar com li afectaran tots aquests tipus de maltractaments.
Com deia Nietszche, “aquell que té un PER A QUÈ viure, pot soportar gairebé qualsevol COM”. És a dir, que aquell que té una missió a la vida, podrà enfrontar qualsevol situació posicionant-la en la perspectiva d’aquesta missió, i per tant podrà decidir com l’afecten les diferents situacions que l’allunyin de la seva missió, i triar què pot fer per tal d’acostar-se a la seva missió.Tot i aquesta filosofia i teoria, Viktor Frankl diu en el seu llibre “L’home en busca de sentit” que “els millors d’entre nosaltres no van tornar a casa”. És a dir, que els millors d’entre tots aquells que van ser tractats com a simples bèsties de càrrega i treball en els camps de concentració nazis fins a la seva mort per extenuació i desnutrició, no van tornar mai, sinó que tots van morir. Qui eren els millors ?? Doncs, simplement, els més solidaris que no dubtaven a defensar un company maltractat posant en risc la seva pròpia vida per evitar l’injustícia, els més valents per enfrontar-se als soldats que els tractaven com si fossin animals, els més compromesos en arribar a canviar el seu destí, aquells que decidien intentar escapar abans que viure esclavitzats fins a la mort. Tots ells eren immediatament assassinats per a que servissin d’exemple als altres presoners.
Viktor Frankl
És per aquest motiu que, majoritàriament, tots sentim una gran admiració per les persones que fan el que nosaltres no ens atrevim a fer, o aquells que donen i dediquen la seva vida per assolir la llibertat, la justícia, la solidaritat i tots els principis invariables que tots tenim com a bases fonamentals de la vida humana i la nostra interrelació com a éssers socials.
És per aquest motiu que ens emocionen frases com la del Txe Guevara : “Prefereixo morir de peu que viure agenollat”, o ens posen els pèls de punta les vides exemplars de persones com Gandhi, la Mare Teresa de Calcuta o Mossèn Vicent Ferrer, per posar uns pocs exemples. Ells són, o han estat, els millors d’entre tots nosaltres, han sabut reconèixer quina era la seva missió a la vida, i han dirigit les seves tries a complir les mateixes.
També formen part d’aquest grup totes aquelles persones anònimes que treballen per millorar el món amb el seu granet de sorra, i somien en el dia en que cadascun de nosaltres posem el nostre granet per arribar a construir la muntanya. Com per exemple, els tres cooperants catalans segrestats a Mauritània quan complien amb la que, possiblement, considerin que és la seva missió a la vida. Tant de bo aquest segrest acabi bé, i no haguem de recordar les paraules d’en Viktor Frankl : “els millors d’entre nosaltres, no van tornar a casa”.
Així doncs, i per acabar, m’agradaria convidar-vos a dues coses :
- us convido a que llegiu el llibre d’en Viktor Frankl, “L’home en busca de sentit”
- us convido també a que reflexioneu i cerqueu dins vostre quina és la vostra missió. No és senzill, però la recompensa és, potser, la tan buscada felicitat : una persona que fa tot el possible per a complir la seva missió personal sentirà dins seu l’innegable satisfacció de veure complert el seu destí a la vida
Per acabar, us deixo amb algunes frases d’en Viktor Frankl :
- Si no està en les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l’actitud amb la qual afrontis aquest patiment
- La vida exigeix de cada individu una contribució, i depèn d’ell mateix descobrir en què consisteix
- L’home s’autorealitza en la mesura en què es compromet al compliment del sentit de la seva vida
Fins la propera,
Drosophila carcamalis
És per aquest motiu que ens emocionen frases com la del Txe Guevara : “Prefereixo morir de peu que viure agenollat”, o ens posen els pèls de punta les vides exemplars de persones com Gandhi, la Mare Teresa de Calcuta o Mossèn Vicent Ferrer, per posar uns pocs exemples. Ells són, o han estat, els millors d’entre tots nosaltres, han sabut reconèixer quina era la seva missió a la vida, i han dirigit les seves tries a complir les mateixes.
També formen part d’aquest grup totes aquelles persones anònimes que treballen per millorar el món amb el seu granet de sorra, i somien en el dia en que cadascun de nosaltres posem el nostre granet per arribar a construir la muntanya. Com per exemple, els tres cooperants catalans segrestats a Mauritània quan complien amb la que, possiblement, considerin que és la seva missió a la vida. Tant de bo aquest segrest acabi bé, i no haguem de recordar les paraules d’en Viktor Frankl : “els millors d’entre nosaltres, no van tornar a casa”.
Així doncs, i per acabar, m’agradaria convidar-vos a dues coses :
- us convido a que llegiu el llibre d’en Viktor Frankl, “L’home en busca de sentit”
- us convido també a que reflexioneu i cerqueu dins vostre quina és la vostra missió. No és senzill, però la recompensa és, potser, la tan buscada felicitat : una persona que fa tot el possible per a complir la seva missió personal sentirà dins seu l’innegable satisfacció de veure complert el seu destí a la vida
Per acabar, us deixo amb algunes frases d’en Viktor Frankl :
- Si no està en les teves mans canviar una situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l’actitud amb la qual afrontis aquest patiment
- La vida exigeix de cada individu una contribució, i depèn d’ell mateix descobrir en què consisteix
- L’home s’autorealitza en la mesura en què es compromet al compliment del sentit de la seva vida
Fins la propera,
Drosophila carcamalis
.JPG)
És curiós que fa poc vaig tenir una discussió (amical!) amb dos amics (bé, un amic i una amiga) sobre haver triat el camí del científic, en el sentit d'haver triat un camí que donava sentit a tot plegat. No me'n vaig sortir gaire. Bé que el cas de Frankl és molt diferent (modelat per un camp de concentració, cosa que jo òbviament no he conegut mai), per mi és alliçonador saber que altres també han conclòs que trobar alguna cosa que doni sentit a tot un camí vital és una opció molt seriosa.
ResponEliminaGràcies, Drosòfila!
Pere :-)
gran article, mosca !
ResponEliminaFantàstic!
ResponEliminaOn és el racó de la mosca de Gener !!!
ResponElimina