Hi ha força exemples d’equips batejats amb noms populars que s’han transmès de generació en generació. Explicarem casos diversos de clubs catalans, de l’Espanyol i del Barça, i quin ha estat l’origen dels sobrenoms, amb pèls i senyals, que han servit per recordar diferents equips.
1. L’ESPANYOL.
Al club blanc-i-blau s’ha donat la curiosa circumstància que per immortalitzar alguns dels seus equips històrics s’han utilitzat metàfores on els elements figurats han estat animals marins i en concret, cetacis. Ves quina cosa!
Així, dos dels equips que han donat tardes de més bon futbol són el de la davantera dels 5 dofins, a la temporada 1966 -1967, i l’Espanyol dels tres taurons, a les temporades 2005 – 2006 i 2006 – 2007.
La davantera dels 5 dofins
A la temporada 1966 -1967 l’equip de l’Espanyol, amb una davantera formada per Amas, Marcial, Re, Rodilla i José Maria feia gaudir tarda si i tarda també a la parròquia perica que es combregava a l’antic estadi de la carretera de Sarrià. Aquell equip va aconseguir acabar la lliga tercer, darrera de Madrid i Barça, tot una gesta que no recordaven ni els més grans, i es va classificar per la Copa de la UEFA. El periodista encarregat de seguir l’actualitat perica del desaparegut diari “Dicen”, Josep Maria Ducamp, va batejar la davantera perica com “la davantera dels 5 dofins”. El periodista va decidir donar aquest nom a la davantera de l’Espanyol ja que a Saragossa la premsa local havia batejat la davantera de l’equip aragonès com “Los 5 magníficos”. Com que els de l’Espanyol no podien ser magnífics perquè la llicència periodística ja estava agafada, els hi va quedar el sobrenom de dofins.
Imatge. La cèlebre davantera dels cinc dofins. D’esquerra a dreta: Amas, Marcial, Re, Rodilla i José Maria.
L’Espanyol dels tres taurons
La temporada 2005 – 2006, l’equip dirigit per Miguel Ángel Lotina va aconseguir la Copa del Rei, mentre que la temporada següent, sota la batuta d’Ernesto Valverde, l’Espanyol va arribar a la final de la copa de la UEFA. Part important dels èxits de l’equip eren deguts a les precises assistències de De la Peña i els gols de Raúl Tamudo i Luís Garcia. Bernat Soler, presentador del programa El club de la mitjanit, va batejar aquell trident com Els tres taurons. L’analogia per anomenar així aquell triangle de jugadors es formulava a partir de la següent idea: els taurons eren els hereus dels dofins de la temporada 66 – 67. Tot quedava entre cetacis...
2. BARÇA
El Barça de les 5 copes
La davantera del Barça de Kubala ha estat recordada amb el sobrenom del “Barça de les 5 copes" perquè en una sola temporada, la 1952 -1953, van guanyar cinc copes. Dues d’aquestes copes no eren títols oficials, però malgrat això el sobrenom ha superat diverses generacions amb molta empenta.
La cançó “Temps era temps” de Serrat recorda en un sol vers quina era la davantera d’aquell equip: César, Basora, Kubala, Moreno i Manchón. Però a la cançó del cantautor hi ha un gran oblidat, en Josep Vila, davanter centre d’aquell equip i que va ser més vegades titular que no pas Moreno (Xavier García Luque, La Vanguardia 7/ 10/ 2010). El cantautor català ha dit en ocasions que no va incorporar a Vila a la cançó perquè no li anava bé a la mètrica... i el va canviar per Moreno. Quines coses té la vida!
Dream Team
L’any 1992, als Jocs Olímpics de Barcelona, l’equip de bàsquet dels USA amb Magic Jordan, Magic Jonhson, Charles Barkley i companyia va meravellar al món sencer amb el seu joc preciosista i va ser batejat com a Dream Team (equip de somni). Dies després, el Barça començava la preparació de la temporada 1992 -1993, després de dos anys triomfals en què havia guanyat dues lligues i una Copa d’Europa. En un dels primers partits de preparació, el Barça va jugar la final del llavors prestigiós torneig Teresa Herrera a A Coruña enfront el Sâo Paulo. Desprès d’un rondo monumental de l’equip blaugrana, Lluís Canut, narrador del partit per a TV3, va exclamar “Això si que és un Dream Team!!”. A partir d’aquell moment, i a poc a poc, es va popularitzar el sobrenom de Dream Team per a referir-se a aquell equip.
Imatge: Formació titular a la final de Wembley, el dia 20 de maig de 1992. A dalt, d’esquerra a dreta: Zubi, Nando, Salinas, Koeman, Laudrup, Stoichkov, Eusebio; a baix, d’esquerra a dreta: Corbella (ajudant) Bakero, Ferrer, Guardiola, Juan carlos i Mur (ajudant)
La Lleva del Mini o La Quinta del Calvo
La temporada 95-96 Johan Cruyff va decidir pujar de cop una fornada de jugadors del Barça Atlètic al primer equip: De la Peña, Celades, Toni Velamazan, Roger Garcia, Quique Costas i Juan Carlos Moreno. No hi havia precedents d’una decisió d’aquest tipus en tota la història del club. Aquesta generació de futbolistes va ser batejada per la premsa catalana com a Lleva del Mini (en referència a les tardes de bon futbol que havien donat jugant tots plegats al Mini Estadi), i fora de Catalunya com Quinta del Calvo, en referència a Ivan de la Peña, que era el símbol d’aquell grapat de futbolistes. Ja se sap que a la resta de l’Estat són més prolífics alhora de trobar titulars impactants...
Aquella magnífica fornada de jugadors mereixia una bona oportunitat per demostrar que podien arribar a ser uns dignes hereus del Trema Tema. Però a l’entitat blaugrana el matrimoni de conveniència entre Cruyff i Josep Lluís Núñez s’havia esquerdat greument, fins a tal punt que no hi havia ni amor ni sexe entre tots dos. L’holandès deixaria de ser entrenador del Barça a final de temporada i la seva destitució va ser un obstacle insalvable per a la progressió de “La Lleva del Mini”.
Dintre d’aquesta generació de futbolistes, Ivan de la Peña ha estat recordat pels aficionats catalans com Lo Pelat. L’origen d’aquest sobrenom es remunta a un triangular disputat al Camp d’Esports de Lleida entre la UE Lleida, el Tàrrega CF i el FC Barcelona. Carles Viladegut, llavors entrenador del Tàrrega, va ser caçat per les càmeres de TV3 donant ordres als seus jugadors “vigileu amb Lo Pelat”. La repetida recreació d’aquesta escena per les càmeres de televisió unida a la simpatia o raresa, triïn el que vulguin, amb la qual es considera a Catalunya el parlar de la Terra Ferma, van ajudar a popularitzar el sobrenom de Lo Pelat per referir-se al genial jugador càntabre.
I a la resta de l’Estat (el que normalment anomenem com a Madrid) també hi ha creació pròpia dels periodistes esportius, i molta...
Hi ha sobrenoms enginyosos per a recordar equips de llegenda (la Quinta del Buitre) i, sobretot, ha existit la capacitat per generar un lèxic propi emprat en grans operacions de maquillatge mediàtiques per pujar l’autoestima de l’afició merengue: galácticos, zidanes, pavones, villaratos, canguelos i cagòmetros, onces de la alegría, ¡juntos podemos!, el espíritu de Juanito i un tan llarg etcètera que no acabaríem mai.
Millor que ho deixem per pròxims capítols...
.JPG)
Molt bé, Marc... però els taurons no són cetacis! ;-D
ResponEliminaQuè ha passat aquest mes d'Abril !!
ResponEliminaMasses Barça-Madrid ?
O és una secció "flor d'estiu" ?