Ara, més que mai, ens fa falta el CriTeri. CriTeri per triar què em de deixar de fer i què podem provar de nou per millorar. Intentar una transformació. Malgrat el sofriment per abandonar el sistema vell. L'alerta de la crisi per canviar és una bufetada dolorosa, però potser una bufetada necessaria.
Això s'enfonsa, estarem pitjor, les alarmes sonen, no podem dormir....La crisi la decidim entre tots. Ens falta criTeri per pensar què puc fer jo.
Ara tots els gurús ens expliquen i alimenten el que volem sentir. Trobem a faltar arguments en contra del corrent. No ens va anar gaire bé seguir la corrent, ara tampoc. On estan les veus que discenteixen ? Anem una altra vegada a la vía d'escapament de la xenofòbia, búsqueda d'un lider fort i implacable ? Repetirem els errors ? Ens agrada aquest punt sadomassoquista ?
Que no quedi tot en paraules que es gasten i s'utilitzen massa. Si jo surto de la crisi, vosaltres també.
Ara, més que mai, criTeri !!!
revistacriteri
Publica un comentari a l'entrada