El Papa ens deixa... l’esperit que ha marcat aquest 7 anys de la Revista està cansat i ha decidit retirar-se fent l’horòscop.
Gràcies Papa Armando
Breve guía sobre cómo forrarse durante la post-burbuja (II): Los bancos: ¿rescate o secuestro?
Aunque el tema de los banqueros pudiera parecer suficientemente gastado, uno sigue descubriendo nuevos hitos de estos sociópatas expertos en ventriloquía y que consiguen que la peor calaña del politiquerío patrio y comunitario nos venda que los sacrificios que nos imponen a los presentes y a las generaciones venideras son por nuestro bien. La jugada no sale nada mal, porque al parecer les siguen votando…no a los banqueros, claro, sino a los monigotes, marianetas y otros indeseables a sus órdenes, jaleados por los célebres giliaplausistas.
Wunderlist, el millor programa per fer llistes!
Si tens un mòbil d’aquest moderns segur que tens una aplicació per fer llistes o prendre notes; i si no en tens cap segur que en algun moment l’has trobat a faltar, o és que encara utilitzes el llapis d'ikea?.
Jo he provat varies aplicacions durant els últims anys però ara em quedo només amb Wunderlist. Des de què es va actualitzar molt ara fa uns mesos ho té tot: icona bonica, pràctica, ràpida, sincronitzada amb tots els teus aparells (mòbil, ordenador, tauleta), es poden compartir llistes, crear subtasques, etc.
Jo he provat varies aplicacions durant els últims anys però ara em quedo només amb Wunderlist. Des de què es va actualitzar molt ara fa uns mesos ho té tot: icona bonica, pràctica, ràpida, sincronitzada amb tots els teus aparells (mòbil, ordenador, tauleta), es poden compartir llistes, crear subtasques, etc.
Taller de Vidre
Bones CriTerians!!
Primer de tot anys i anys, per molts anys!!! Moltes FeliCitats a la Revista CriTeri!! Això ja comença a ser seriós... I és per això que vull dedicar aquesta cançó
Pajarracos
Invariablemente cada vez que un medio anglosajón ha publicado una noticia negativa sobre la situación en España, ya fuese durante la etapa de vacas gordas, flacas, con un gobierno u otro, un ejército de opinadores patrios se les lanza a la yugular: Nos tienen manía. Cuando muchos analistas, extraños o propios, advertían del descabellado crecimiento del crédito (durante una época, más elevado que en China) y de las burbujas que se estaban formando en nuestro país, la respuesta más socorrida en las tertulias volvía a ser “nos tienen manía”. Ojalá esa hubiera sido la verdadera razón. De ser así, seguramente no estaríamos tan mal.
AMOUR (Michael Haneke). La ausencia.
La reflexión sobre una película, para luego ahondar en ella, debe estar provocada por una llamada. He aquí el gran problema sobre el arte que merece la pena ser comentado y el que no. En el último film de Haneke existen ciertos instantes que reclaman del espectador un pequeño sacrificio para poder caminar más allá del autor.
El filme cuenta, la “sencilla” historia, de una anciana pareja que vive sus últimos días de vida a partir de un ictus de la mujer. En un momento dado, y debido a la degradación del estado de la mujer, y de la impaciencia del marido, abnegado cuidador, surge una agresión, un tortazo del marido a la mujer. La “justificación” a tal acto es la negativa a beber un poco de agua; ella paulatinamente se va negando a su sufrimiento y tampoco quiere que su marido siga esclavizado cuidándola.
Des d’un any ençà, el Madrid de Mourinho i Cristiano es converteix en el puto amo dels classics
Des que José Mourinho va arribar a la banqueta del Madrid fa tres temporades els enfrontaments directes entre Barça i el club blanc han sovintejat més que mai: s’han trobat a la Lliga , en eliminatòries de Copa del Monarca i Champions, i també en una final. A més, aquesta sèrie d’enfrontaments han estat envoltats d’una aureola especial: duel directe entre dos estrategues (Guardiola i Mourinho), entre els dos millors jugadors del món (Messi i Ronaldo), i l’intent de l’exèrcit de Florentino Pérez (la plantilla més cara del món en tota la història del futbol, l’entrenador més car i de més prestigi a Europa en l’últim deceni) de destronar la jerarquia blaugrana al planeta futbol.
En total s’han jugat 17 clàssics en tres anys, amb un balanç que mostra igualtat: 6 victòries del Barça, 6 empats i 5 victòries del Madrid. La realitat, però, es que es poden diferenciar clarament 2 períodes: en els primers 9 partits el Barça en va guanyar 5 i el Madrid només un, i a la pròrroga. En els 8 enfrontaments següents hi ha hagut 4 victòries del Madrid i només una del Barça.
¡Quién me mandará a mí!
Esta frase la he pronunciado varias veces en las últimas horas. Y es que ayer, corrí la Media Maratón de Santander. Y digo “correr” por que es el verbo al uso, y por ser optimista.
La primera, cuando a las 7 y pico de ayer domingo, suena el despertador. La segunda, tercera, y así hasta la trigésimo cuarta, entre 10 y 12 de la mañana… “corriendo” por la cuesta del Sardinero, por la recta de la Universidad… mientras me resentía del tendón del Aquiles a la vez que me dolía el meñique del pie izquierdo,… en tanto que pensaba que igual tenía que haber entrenado un poquito más, o no haber jugado al squash el miércoles…
Una estética del absurdo: la música de Erik Satie
Le Coq et l´Arlequin (1918) de Jean Cocteau (El gallo y el arlequín, de próxima aparición en versión castellana, Fundación Scherzo) es uno de los tratados de estética musical más heterodoxos al tiempo que más brillantes de la literatura músico-literaria. Escrito en forma de aforismos, tiene como objetivo, entre otros, defender la música nueva de Erik Satie (1866-1925) frente a las caducas etapas estéticas que le precedieron. Las palabras de Cocteau no pueden ser más reveladoras al respecto: “Los músicos impresionistas cortaron la pera en doce trozos y a cada uno le dieron un título de poema. Entonces, Satie compuso doce poemas y los tituló Morceaux en forme de poire (Trozos en forma de pera).
Coses que passen
1. ...quan la gent s’ofusca
Agraïments a MC per una nova contribució des del seu estimat Marroc
Agraïments a MC per una nova contribució des del seu estimat Marroc
Dreams...
L'home que et guiarà està aquí, i t'ho diu tot. Estàs apunt per pujar a la nau ? Escolta a Armando Rampas !
En aquest març hi ha una melanconia que flota a l'aire, un anar i deixar d'anar, una tristor per històries que mai han ocorregut, un lament que només el pot representar un ARTISTA de Nova York, Ladies and Gentleman: Antony and the Johnsons.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
.JPG)
