Aquest mes estem molt contents perquè retorna el gran Pere Rovira amb una nova secció anomenada BATISCAF.
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (III) - Madrid
Siguiendo sobre este especial sobre cómo forrarse
gestionando carreteras de pago, se identifican principalmente dos estrategias:
- “La
madrileña”: se garantiza un beneficio mínimo para las empresas constructoras o
concesionarias: si la inversión es rentable, ganan lo que corresponda. Si
pierden dinero (o si pueden hacer que lo parezca) por haber realizado una mala
inversión, se les compensa con dinero público, para que ganen igualmente. A
nuestros lectores autónomos y dueños de PYMES seguro que no les importaría un
sistema parecido para su actividad; desde aquí les dejamos esta opción si
quieren cambiar de sector…
- “La catalana”: absoluta falta de información
pública sobre lo que cuesta de verdad la construcción y el mantenimiento
de una vía, y la prolongación ad eternum
de las concesiones, sin una explicación razonable.
Este mes, vamos con la primera de ellas….
Truc per tenir espai il·limitat a Google Drive. Tots els documents al núvol!
Normalment escric temes o trucs que pots més o menys trobar per la xarxa. Però el que us explico avui és un tema que feia temps que em rondava pel cap i no crec que trobeu aquest truc per cap altre lloc.
Aquest truc ens permet tenir espai il·limitat per penjar documents (o el que vulguem) al núvol i el que és molt important: fàcilment cercable des de qualsevol ordenador, tauleta o telèfon. Amb els canvis de Google Drive em vaig decidir per aquest servei i l’he provat i funciona de meravella.
Fes t'ho tu! una botiga...
Si si si! no heu llegit malament! el Fes-t'ho tu d'aquest mes és una mica especial ja que es tracta d'un projecte personal que espero que es converteixi en el meu modus vivendi!
Aquest projecte té nom i cognoms; mans i mànigues, i es tracta d'un taller-botiga de materials i productes artesans on podeu fer realitat tots els Fes-t'ho tu del blog!
Però anem per feina, que no vull que el post d'aquest mes es converteixi en un espai publicitari! El que us explicaré a continuació és com transformar un espai qualsevol en el millor racó del món! (ejem ejem, jo ja m'ho dic tot! jeje!).
L’estiu i la calor, per fi!
Ja de ple en
l’estiu i, en concret, en el mes d’agost, segur que esteu suant a la gana per
la calor. La veritat és que l’agost és un d’aquells mesos en el que les nits es
poden fer interminables per la pujada del termòmetre. Potser aquest article s’hauria
d’haver publicat en el número de juliol, però em reconeixereu que aquest estiu 2013
és una mica atípic i que anem una mica retardats en tot plegat. Bé, amb tanta
calor que ens espera aquest mes d’agost podem intentar esmorteir-la de moltes
maneres, però el que hem d’intentar és que la forma de passar un bon agost
sigui el més respectuosa possible amb el medi ambient i que no es creï un efecte jo-jo que arribi a fer pujar
encara més el mercuri, particularment a
les ciutats.
BATISCAF
BATISCAF
 |
| El batiscaf Trieste, al moment de ser dipositat al mar per començar la seva immersió. Any 1960. L'aventura no s'ha repetit mai més. Cap altre ésser humà no ha tornat a les profunditats assolides en aquella immersió (11000 metres, si fa no fa). |
U. El mot
El mot ‘batiscaf', per mi, és màgic. Recordo haver-lo llegit (no pas sentit) per primera vegada quan tenia cosa de vuit anys, a casa els avis. L'avi col·leccionava els fascicles de l'enciclopèdia Monitor, de l'editorial Salvat. Tota una època en la qual col·leccionar coses era una afecció per molta gent – jo mateix inclòs. La darrera pàgina s'arrencava, i amb aquesta pàgina es feien uns llibres més petits, que s'enquadernaven apart: una col·lecció de quatre llibrets que s'anomenava Historia de Las Comunicaciones. Va ser allà on, en un capítol dedicat a l'obsessió humana per buscar nous racons inexplorats, vaig saber que hi havia un individu anomenat Auguste Piccard, i una andròmina anomanada batiscaf, dissenyada per baixar fins a les profunditats més pregones de l'oceà.
ENTRE VOSTÈ I JO
Aquell dia la doctora va optar per un pintallavis vermell, un recollit de cabells atrevit, roba interior a joc –gairebé sense estrenar–, unes gotes de perfum del cap de setmana i un escot generós. En arribar a la clínica, la seva secretaria, amiga i confident la va escanejar amb la mirada de dalt a baix i tot seguit, la va saludar formant un cercle amb el dit gros i l’índex, certificant amb un somriure trapella que, certament, estava espectacular.
Quina calor! Ens escapem a la Lluna?
Quiets!
Tots quiets! L’estiu (per fi!) ja ha arribat, i com moguem un sol dit, la calor
ens atraparà i no ens deixarà respirar. Tranquils, quan arribi la vesprada, ja
podrem tornar a moure’ns tot el que vulguem, ballar, saltar, i… conversar amb
la Lluna, clar que sí! I ja que la tenim per aquí cada nit, podríem
preguntar-li que tal s’hi està a la seva superfície. Creieu que hi podríem anar
de vacances?
La tecnologia, quin patiment
Ai la tecnologia...què
seria de nosaltres sense ordinador, internet, telèfon mòbil…entre d’altres
coses, treballaríem menys i tindríem més temps per a nosaltres mateixos...
1. Gran
Canària
Els cartells d'esglésies són una tradició dins d'aquesta secció...així com els de Canàries...com no, el cèlebre MB ha trobat la conjunció que ens faltava...
.jpg)
Cartes estranyes de la lluna
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. Armando Rampas et proposa que ho facis a ritme, aquest mes, de David Bowie i el seu Valentine's day
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
.JPG)
