Aquest mes vull fer una crida especial a participar a la revista. Així que si ets una ànima inquieta i vols parlar sobre algun tema concret que coneixes, i et ve de gust escriure una vegada al mes, aquesta revista és la teva oportunitat. Pot ser sobre el tema que vulguis: actualitat, receptes culinàries, patchwork, jocs per nens, recomanacions de bars, com es fan els Gin Tonics, el que sigui. Anima’t i escriu-nos a revistacriteri@gmail.com
Breve guía sobre cómo forrarse durante la post-burbuja (III): Los bancos sociópatas: su rescate, nuestro secuestro
¿Por qué no hacerse banquero? Hasta ahora no se ha
encontrado ningún inconveniente:
- si la economía va “bien” (es decir, que quien ganaba mucho
sigue ganando mucho y quien gana poco gana lo mismo pero pudiendo endeudarse
como nunca) se pueden inflar burbujas, con enormes réditos;
- cuando la economía va “mal” (quien ganaba mucho sigue
ganando mucho y quien gana poco paga la diferencia) el Estado te cubre las pérdidas
No sé a qué esperan…
En el capítulo
anterior se intentó resumir cómo se había llegado hasta una situación
crítica en la mayor parte de bancos y cajas patrios, así como algunos motivos
para NO haberlos salvado. Este mes nos centraremos en El Rescate en sí: cómo y
cuánto (ya que el “por qué” es por todos conocido y sufrido).
Hangout, converses de vídeo. Millor que Skype!
Google no para, cada vegada té més serveis i cada vegada funcionen millor. Hangout és el nom que a posat a les converses de vídeo i ens permeten parlar amb 10 persones al mateix temps.
Hangout per diferents proves que he fet jo i altres companys actualment funciona millor que Skype. És completament gratuït, no cal instal·lar cap programa al nostre ordenador i és molt fàcil d’utilitzar. L’únic difícil és recordar el nom!
Al pot petit hi ha la bona confitura!
Ja està aquí la primavera!! i amb aquesta venen les ganes de fer un munt de coses...en el meu cas m'he posat a cosir, ves per on! però m'he trobat amb un munt de fils, agulles i botons! I on ho poso tot això?
El preu real del que mengem: alternatives per a abaratir-lo
Benvinguts a una nova secció de la revista Criteri que se centrarà sobre les alternatives actuals de consum per a que aquest sigui més respectuós, conscient i en definitiva transformador vers nosaltres mateixos.
L’origen d’aquesta secció rau en una pregunta molt simple que sovint es fa la que aquí escriu i que encara no m’ha fet perdre gaires amistats degut a la meva creixent insistència (crec!). La pregunta en qüestió versa sobre la provinença dels aliments que mengem als àpats diaris i el que això implica. Afortunadament cada cop som més gent que també ens la formulem. Darrere del que mengem hi ha moltes vegades associat tot un periple quilomètric que no sempre es degut a que volem menjar “Naranjas en agosto y uvas en abril”. Paradoxalment, sovint és més barat que el que mengem vingui de lluny que no que sigui un producte local. Barat, és clar, en termes monetaris perquè en termes ambientals té un cost considerable sense considerar el conseqüent empobriment dels productors locals que no poden competir amb un model agroalimentari cada vegada més industrialitzat i orientat als mercats internacionals.
Fragilidad
Me consta que hay psicólogos que están haciendo su agosto. Con esto de la crisis no les falta trabajo. Pero les está saliendo competencia. Sin ir más lejos, los que nos dedicamos a esto de la gestión de activos estos días parecemos más psicólogos que otra cosa: los clientes nos vienen hechos un flan en busca de consuelo. Solo nos falta recetar ansiolíticos. Los últimos en aportar su granito de arena a los ya de por sí elevados niveles de estrés de la población han sido Jeroen Dijsselbloem y su Eurogrupo. Con el caso de Chipre, el Eurogrupo nos ha recordado lo fácil que es perder los ahorros. Nos han recordado con torpeza que los depositantes somos meros acreedores de los bancos, y que solo si nos portamos bien, respetarán la promesa de los 100.000 €, desatando así el pánico entre los ahorradores españoles.
Holy Motors: elogio de la pantomima
Para casi toda la crítica especializada
(Film Coment, Cahiers du cinema, Sight and
Sound, Caimán Cuadernos de cine,…)
Holy Motors aparece como el mejor film del año 2012; y sólo por ello,
merece la pena un acercamiento.
Leox Carax, el llamado “enfant terrible”
del cine francés, ha sido siempre un director polémico por muy distintas
razones, casi siempre por no llegar a las expectativas creadas, y fracasar.
Pero ahora, nos encontramos ante una obra de una riqueza visual evidente, con
un contenido delirante, a veces surrealista, y con un clarísimo homenaje no
solo a su propia filmografía, sino al cine francés y, a la propia historia del
cine. No vamos ahora ha recordar toda la serie de guiños que en el film se
realizan, ni vamos a realizar una suerte de viaje por las variadas historias
que recorren este estimulante film, sino que nos ocuparemos de advertir sobre
algo más sutil que estructura el film y que creó es lo más sugerente de él: sus mecanismos de escritura.
Merchandising
Les empreses inverteixen milions en publicitat, benchmarking, merchandising i un món de coses més en anglès...però sempre hi ha alguna cosa que surt malament...
1. Etiòpia: desxifrant rètols
L’idea que s’intueix del cartell és que tenen recanvis per a vehicles Mercedes...tot i que no és tan obvi quan parlen de peces de “lances” (spear) en comptes de recanvis (spare) de Mercedise. O algo així.
A un metre de distància
L'home que et guiarà està aquí, i t'ho diu tot. Estàs apunt per pujar a la nau ? Escolta a Armando Rampas !
Tant de temps esperant que fos avui, per pensar que demà serà millor, no ens porta enlloc, no ha de ser tant difícil, ho has vist al carrer...ho tens just davant, a un metre de distància. Tant de temps buscant la solució, per pensar que demà serà millor...: Xoel López, és a dir DELUXE
Tant de temps esperant que fos avui, per pensar que demà serà millor, no ens porta enlloc, no ha de ser tant difícil, ho has vist al carrer...ho tens just davant, a un metre de distància. Tant de temps buscant la solució, per pensar que demà serà millor...: Xoel López, és a dir DELUXE
El Papa Plega
El Papa ens deixa... l’esperit que ha marcat aquest 7 anys de la Revista està cansat i ha decidit retirar-se fent l’horòscop.
Gràcies Papa Armando
Breve guía sobre cómo forrarse durante la post-burbuja (II): Los bancos: ¿rescate o secuestro?
Aunque el tema de los banqueros pudiera parecer suficientemente gastado, uno sigue descubriendo nuevos hitos de estos sociópatas expertos en ventriloquía y que consiguen que la peor calaña del politiquerío patrio y comunitario nos venda que los sacrificios que nos imponen a los presentes y a las generaciones venideras son por nuestro bien. La jugada no sale nada mal, porque al parecer les siguen votando…no a los banqueros, claro, sino a los monigotes, marianetas y otros indeseables a sus órdenes, jaleados por los célebres giliaplausistas.
Wunderlist, el millor programa per fer llistes!
Si tens un mòbil d’aquest moderns segur que tens una aplicació per fer llistes o prendre notes; i si no en tens cap segur que en algun moment l’has trobat a faltar, o és que encara utilitzes el llapis d'ikea?.
Jo he provat varies aplicacions durant els últims anys però ara em quedo només amb Wunderlist. Des de què es va actualitzar molt ara fa uns mesos ho té tot: icona bonica, pràctica, ràpida, sincronitzada amb tots els teus aparells (mòbil, ordenador, tauleta), es poden compartir llistes, crear subtasques, etc.
Jo he provat varies aplicacions durant els últims anys però ara em quedo només amb Wunderlist. Des de què es va actualitzar molt ara fa uns mesos ho té tot: icona bonica, pràctica, ràpida, sincronitzada amb tots els teus aparells (mòbil, ordenador, tauleta), es poden compartir llistes, crear subtasques, etc.
Taller de Vidre
Bones CriTerians!!
Primer de tot anys i anys, per molts anys!!! Moltes FeliCitats a la Revista CriTeri!! Això ja comença a ser seriós... I és per això que vull dedicar aquesta cançó
Pajarracos
Invariablemente cada vez que un medio anglosajón ha publicado una noticia negativa sobre la situación en España, ya fuese durante la etapa de vacas gordas, flacas, con un gobierno u otro, un ejército de opinadores patrios se les lanza a la yugular: Nos tienen manía. Cuando muchos analistas, extraños o propios, advertían del descabellado crecimiento del crédito (durante una época, más elevado que en China) y de las burbujas que se estaban formando en nuestro país, la respuesta más socorrida en las tertulias volvía a ser “nos tienen manía”. Ojalá esa hubiera sido la verdadera razón. De ser así, seguramente no estaríamos tan mal.
AMOUR (Michael Haneke). La ausencia.
La reflexión sobre una película, para luego ahondar en ella, debe estar provocada por una llamada. He aquí el gran problema sobre el arte que merece la pena ser comentado y el que no. En el último film de Haneke existen ciertos instantes que reclaman del espectador un pequeño sacrificio para poder caminar más allá del autor.
El filme cuenta, la “sencilla” historia, de una anciana pareja que vive sus últimos días de vida a partir de un ictus de la mujer. En un momento dado, y debido a la degradación del estado de la mujer, y de la impaciencia del marido, abnegado cuidador, surge una agresión, un tortazo del marido a la mujer. La “justificación” a tal acto es la negativa a beber un poco de agua; ella paulatinamente se va negando a su sufrimiento y tampoco quiere que su marido siga esclavizado cuidándola.
Des d’un any ençà, el Madrid de Mourinho i Cristiano es converteix en el puto amo dels classics
Des que José Mourinho va arribar a la banqueta del Madrid fa tres temporades els enfrontaments directes entre Barça i el club blanc han sovintejat més que mai: s’han trobat a la Lliga , en eliminatòries de Copa del Monarca i Champions, i també en una final. A més, aquesta sèrie d’enfrontaments han estat envoltats d’una aureola especial: duel directe entre dos estrategues (Guardiola i Mourinho), entre els dos millors jugadors del món (Messi i Ronaldo), i l’intent de l’exèrcit de Florentino Pérez (la plantilla més cara del món en tota la història del futbol, l’entrenador més car i de més prestigi a Europa en l’últim deceni) de destronar la jerarquia blaugrana al planeta futbol.
En total s’han jugat 17 clàssics en tres anys, amb un balanç que mostra igualtat: 6 victòries del Barça, 6 empats i 5 victòries del Madrid. La realitat, però, es que es poden diferenciar clarament 2 períodes: en els primers 9 partits el Barça en va guanyar 5 i el Madrid només un, i a la pròrroga. En els 8 enfrontaments següents hi ha hagut 4 victòries del Madrid i només una del Barça.
¡Quién me mandará a mí!
Esta frase la he pronunciado varias veces en las últimas horas. Y es que ayer, corrí la Media Maratón de Santander. Y digo “correr” por que es el verbo al uso, y por ser optimista.
La primera, cuando a las 7 y pico de ayer domingo, suena el despertador. La segunda, tercera, y así hasta la trigésimo cuarta, entre 10 y 12 de la mañana… “corriendo” por la cuesta del Sardinero, por la recta de la Universidad… mientras me resentía del tendón del Aquiles a la vez que me dolía el meñique del pie izquierdo,… en tanto que pensaba que igual tenía que haber entrenado un poquito más, o no haber jugado al squash el miércoles…
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)