Aquest mes estem molt contents perquè retorna el gran Pere Rovira amb una nova secció anomenada BATISCAF.
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (III) - Madrid
Siguiendo sobre este especial sobre cómo forrarse
gestionando carreteras de pago, se identifican principalmente dos estrategias:
- “La
madrileña”: se garantiza un beneficio mínimo para las empresas constructoras o
concesionarias: si la inversión es rentable, ganan lo que corresponda. Si
pierden dinero (o si pueden hacer que lo parezca) por haber realizado una mala
inversión, se les compensa con dinero público, para que ganen igualmente. A
nuestros lectores autónomos y dueños de PYMES seguro que no les importaría un
sistema parecido para su actividad; desde aquí les dejamos esta opción si
quieren cambiar de sector…
- “La catalana”: absoluta falta de información
pública sobre lo que cuesta de verdad la construcción y el mantenimiento
de una vía, y la prolongación ad eternum
de las concesiones, sin una explicación razonable.
Este mes, vamos con la primera de ellas….
Truc per tenir espai il·limitat a Google Drive. Tots els documents al núvol!
Normalment escric temes o trucs que pots més o menys trobar per la xarxa. Però el que us explico avui és un tema que feia temps que em rondava pel cap i no crec que trobeu aquest truc per cap altre lloc.
Aquest truc ens permet tenir espai il·limitat per penjar documents (o el que vulguem) al núvol i el que és molt important: fàcilment cercable des de qualsevol ordenador, tauleta o telèfon. Amb els canvis de Google Drive em vaig decidir per aquest servei i l’he provat i funciona de meravella.
Fes t'ho tu! una botiga...
Si si si! no heu llegit malament! el Fes-t'ho tu d'aquest mes és una mica especial ja que es tracta d'un projecte personal que espero que es converteixi en el meu modus vivendi!
Aquest projecte té nom i cognoms; mans i mànigues, i es tracta d'un taller-botiga de materials i productes artesans on podeu fer realitat tots els Fes-t'ho tu del blog!
Però anem per feina, que no vull que el post d'aquest mes es converteixi en un espai publicitari! El que us explicaré a continuació és com transformar un espai qualsevol en el millor racó del món! (ejem ejem, jo ja m'ho dic tot! jeje!).
L’estiu i la calor, per fi!
Ja de ple en
l’estiu i, en concret, en el mes d’agost, segur que esteu suant a la gana per
la calor. La veritat és que l’agost és un d’aquells mesos en el que les nits es
poden fer interminables per la pujada del termòmetre. Potser aquest article s’hauria
d’haver publicat en el número de juliol, però em reconeixereu que aquest estiu 2013
és una mica atípic i que anem una mica retardats en tot plegat. Bé, amb tanta
calor que ens espera aquest mes d’agost podem intentar esmorteir-la de moltes
maneres, però el que hem d’intentar és que la forma de passar un bon agost
sigui el més respectuosa possible amb el medi ambient i que no es creï un efecte jo-jo que arribi a fer pujar
encara més el mercuri, particularment a
les ciutats.
BATISCAF
BATISCAF
 |
| El batiscaf Trieste, al moment de ser dipositat al mar per començar la seva immersió. Any 1960. L'aventura no s'ha repetit mai més. Cap altre ésser humà no ha tornat a les profunditats assolides en aquella immersió (11000 metres, si fa no fa). |
U. El mot
El mot ‘batiscaf', per mi, és màgic. Recordo haver-lo llegit (no pas sentit) per primera vegada quan tenia cosa de vuit anys, a casa els avis. L'avi col·leccionava els fascicles de l'enciclopèdia Monitor, de l'editorial Salvat. Tota una època en la qual col·leccionar coses era una afecció per molta gent – jo mateix inclòs. La darrera pàgina s'arrencava, i amb aquesta pàgina es feien uns llibres més petits, que s'enquadernaven apart: una col·lecció de quatre llibrets que s'anomenava Historia de Las Comunicaciones. Va ser allà on, en un capítol dedicat a l'obsessió humana per buscar nous racons inexplorats, vaig saber que hi havia un individu anomenat Auguste Piccard, i una andròmina anomanada batiscaf, dissenyada per baixar fins a les profunditats més pregones de l'oceà.
ENTRE VOSTÈ I JO
Aquell dia la doctora va optar per un pintallavis vermell, un recollit de cabells atrevit, roba interior a joc –gairebé sense estrenar–, unes gotes de perfum del cap de setmana i un escot generós. En arribar a la clínica, la seva secretaria, amiga i confident la va escanejar amb la mirada de dalt a baix i tot seguit, la va saludar formant un cercle amb el dit gros i l’índex, certificant amb un somriure trapella que, certament, estava espectacular.
Quina calor! Ens escapem a la Lluna?
Quiets!
Tots quiets! L’estiu (per fi!) ja ha arribat, i com moguem un sol dit, la calor
ens atraparà i no ens deixarà respirar. Tranquils, quan arribi la vesprada, ja
podrem tornar a moure’ns tot el que vulguem, ballar, saltar, i… conversar amb
la Lluna, clar que sí! I ja que la tenim per aquí cada nit, podríem
preguntar-li que tal s’hi està a la seva superfície. Creieu que hi podríem anar
de vacances?
La tecnologia, quin patiment
Ai la tecnologia...què
seria de nosaltres sense ordinador, internet, telèfon mòbil…entre d’altres
coses, treballaríem menys i tindríem més temps per a nosaltres mateixos...
1. Gran
Canària
Els cartells d'esglésies són una tradició dins d'aquesta secció...així com els de Canàries...com no, el cèlebre MB ha trobat la conjunció que ens faltava...
.jpg)
Cartes estranyes de la lluna
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. Armando Rampas et proposa que ho facis a ritme, aquest mes, de David Bowie i el seu Valentine's day
Quin morro!
La notícia de Tele Madrid no sé si m'ha sorprès o resumeix el que volen fer amb TOTS nosaltres. Despedeixen a tots els treballadors i es queden només els directius que cobren sous impressionants. Quin morro!
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (II)
El mes pasado se intentó explicar (el éxito lo decidirán los
lectores) dónde y con qué criterio (o falta de él) se han construido las
autovías y autopistas Aquí…para quien no se lo quiera leer, ahí van las
conclusiones del artículo (se lamenta el tiempo que se ha hecho perder a quien
lo leyera entero):
- en CAT la mayoría (67%) de vías de alta ocupación (con 2
carriles o más) tiene peajes, frente al 20% en el resto de regiones de Aquí, un
agravio obvio y evidente;
- La práctica totalidad de vías de alta ocupación
construidas Aquí en los últimos 20 años, que son la mayoría de las existentes,
han sido financiadas por los fondos estructurales y de cohesión de la UE, de
manera que se han invertido en aquellas regiones que Bruselas (y no Madrid) ha
considerado prioritarias (en base al PIB medio), entre las cuales no está CAT,
como tampoco están Aragón o la Rioja. No es posible poner peajes en estas
carreteras para financiar su construcción, ya que ha sido Europa quien ha
puesto la mayoría del dinero.
Tres apuntes básicos antes de continuar:
- Construir una carretera cuesta dinero.
- Mantener una carretera (retirar objetos, reparar el firme y/o
la señalización…) también cuesta dinero. En concreto, La Asociación Española de la Carretera ha denunciado recientemente que
hacen falta 5.500 millones de euros para volver las carreteras españolas a un
estado de conservación adecuado y la Fundación CEA ha criticado, por su parte,
que los presupuestos generales del Estado “marginan la renovación y
conservación de señales verticales en las carreteras”, como se comenta aquí.
- Todos nos beneficiamos del buen estado de las carreteras y
de la gratuidad de su uso, tengamos o no coche, ya que el 86%
de las mercancías de Aquí se mueven por carretera.
Vacances amb el Kindle. Els llibres electrònics no pesen!
Fa més d'un any que tinc el llibre electrònic Kindle i n'estic encantat. I ara que arriben les vacances és quan tenim més temps per relaxar-se i gaudir d'un bon llibre electrònic a la platja, a l'hamaca, a l'avió, en una terrassa...
Jo tinc el Kindle normal i ja us en vaig parlar però també us volia comentar que fa poc vaig poder veure i tastar el Kindle Paperwhite i és una meravella,
el HANDMADE mola!
CriTerians!!
El Fes-t'ho tu del mes de juliol no està de Rebaixes ni molt menys! Tot i així també hi haurà canvis aquest mes, i és que no donarem cap idea de producte final, sinó que en donarem un munt d'idees de llocs on trobar més idees per acabar trobant la nostra idea...(això és un bucle!!) aprofitarem per fer un passeig per aquest món fet a mà...
I és que resulta que Fes-t'ho tu! = HANDMADE!!
 |
| Vist aquí |
Amanecer en Zadar
Amanecer en Zadar mientras escucho la vibración sonora del órgano marino de Nikola Bašić, órgano construido a la orilla del Adriático.
.jpg)
.jpg)
Autocrítica d’armari
L’estiu ha arribat de veres i per fi he pogut
traure la roba de temporada. Bé, fent recopilació he trobat que el meu vestuari estival va sofrir l’efecte
2000, ja que sols tinc una samarreta d’abans del 2000! Em pensava que això
sols podia passar als ordinadors.
El meu armari és un compendi de roba del món,
tot i que la gran majoria ha estat comprada aquí o a França, que si MADE
IN Xina, Bangladesh, Índia, Indonèsia, Marroc, Portugal, Turquia.
Miracle! He trobat una brusa feta a casa!!!! Així no m’estranya que el tèxtil
nacional se n’hagi anat a norris, evidentment aquestes peces que conformen el
meu armari han estat comprades per mi on l’Amancio o a la tenda Hombre&Mujer a raó del meu poder adquisitiu i massa corporal.
¡Al agua, patos!
En 2008, al poco de estallar la presente crisis, una cadena de televisión británica contrata a un catedrático de economía y lo envía por medio mundo para explicarnos que gracias al dinero, la humanidad ha progresado enormemente, pero que los ansiados billetes también nos han abocado a situaciones como la que padecemos en la actualidad. El resultado fue El triunfo del dinero, una serie documental de seis capítulos, emitida en prime time y éxito total de audiencia. El posterior libro y DVD también fueron sendos superventas, con el DVD copando el top 10 de los vídeos más vendidos durante semanas. Lo más bonito del caso es que no se trataba de una producción de la prestigiosa cadena pública británica, sino de Channel 4, un canal privado.
Impulsos
Resulta que durante el siglo 18, en Londres, entre los porteadores de bultos en el río, se puso de moda la cerveza oscura. Se fermentaba con cebada tostada y mucho lúpulo. Ahora, un par de siglos después, hay un estilo de cerveza que se llama porter.
TRANCE
Danny Boyle, prestigiós director de títols com "Trainspotting" i "Slumdog millionaire", ens ofereix un interessant thriller criminal.
"Trance" ens relata la història de Simon, un assistent d'una casa de subhastes que s'associa amb una banda criminal per robar una obra d'art que val milions de dòlars, però després d'haver rebut un cop al cap durant l'atracament, descobreix, en despertar, que no recorda on ha amagat el quadre.
"Trance" ens relata la història de Simon, un assistent d'una casa de subhastes que s'associa amb una banda criminal per robar una obra d'art que val milions de dòlars, però després d'haver rebut un cop al cap durant l'atracament, descobreix, en despertar, que no recorda on ha amagat el quadre.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)