L’estiu ha arribat de veres i per fi he pogut
traure la roba de temporada. Bé, fent recopilació he trobat que el meu vestuari estival va sofrir l’efecte
2000, ja que sols tinc una samarreta d’abans del 2000! Em pensava que això
sols podia passar als ordinadors.
El meu armari és un compendi de roba del món,
tot i que la gran majoria ha estat comprada aquí o a França, que si MADE
IN Xina, Bangladesh, Índia, Indonèsia, Marroc, Portugal, Turquia.
Miracle! He trobat una brusa feta a casa!!!! Així no m’estranya que el tèxtil
nacional se n’hagi anat a norris, evidentment aquestes peces que conformen el
meu armari han estat comprades per mi on l’Amancio o a la tenda Hombre&Mujer a raó del meu poder adquisitiu i massa corporal.
Apart de la internacionalitat de la meva roba,
també he pogut veure que tinc samarretes per parar un carro, pantalons de
formes i llargàries diferents, bruses, vestits, fulards....diguem que vaig servideta per a una bona temporada.
D’això ja m’havia començat a adonar l’any passat quan vaig parar de comprar tot
allò que m’entrava pels ulls. Sí, analitzant fredament l’edat del meu armari,
el gros del que tinc va ser comprat durant el període 2008-2011. Això denota
diferents coses, com que aleshores se m’enfotia acumular roba tal i com li passava a la Imelda Marcos
Després d’haver fet aquest petit exercici
d’autocrítica d’armari, i donat a que no engegaré un macroprojecte de trapillo, d’ara endavant m’ho pensaré
millor abans de comprar una nova peça de roba, potser no aniré a la moda, però
jo puc amb anar demodé, al fi i al
cap la moda és efímera...
Bon estiu!!!!
.JPG)
quanta veritat!!!
ResponEliminaTens molta raó. La moda està de moda i jo ho veig molt a la feina amb les noies, sembla un desfile de models. A veure és divertit però la veritat que és consumisme pur, hi ha molta gent enganxada.
ResponEliminaJo a vegades em sento malament perquè sempre vaig igual. La veritat es que amb 5 camisetes hauria de passar, una per cada dia de la setmana.
Menys quantitat i que vingui d'aquí, només així canviarem la situació