Agost a Barcelona o un cafè amb gel

El gaspatxo ha traspassat entre el flan casero amb nata i el cafè amb gel; sort que ho ha pogut enterrar quasi tot dins la tassa del vàter del bar Manel. En Manel, quin tiu el Manel; sempre té un plat a taula per als seus veïns, encara que siguin les cinc de la tarda. És un bon home, però una mica brut, tot s'ha de dir. La resta del menú de vuit euros amb trenta ha sobreviscut dins del seu organisme uns deu minuts més, fins al replà del tercer primera; per cert, senyora Pilar, molt maca l'estoreta de l'entrada. Un cop sanejada la zona ha promès que l'estoreta recuperaria el seu esplendor amb un tractament estrella a la bugaderia del germans Rovira i l'ha embalsamat dins una bossa de plàstic. Per fi s'ha pogut reunir amb el seu estimat senyor Roca; tot assegut ha repassat com el tribunal suprem de valència (ho poso tot en minúscules, suposo que en aquest cas ningú s'ofendrà) es ventilava els escàndols ppúblics, més que amb un auto, amb una moto (otro regalito de otro amigo del alma); això sí que és justícia poètica. Per cagar-s'hi, i efectivament. Després s'ha dutxat a plaer, això és veritat, i ha trencat totes les previsions de consum d'aigua pel mes d'agost a Barcelona fent augmentar inexplicablement el volum d'aigua dessalada fins als nivells previstos per al mes d'octubre, la qual cosa podria provocar una nova compareixença al parlament del president tritranquil; bé, aquest no, l'altre. S'ha estirat al sofà, i ha pogut encendre el televisor abans de quedar fregit, mentre tothom se'n fotia de tothom, en John matava a en Wayne i l'Eto'o es feia el suec. S'ha despertat vora les deu, amarat de suor amb la pell més unida que mai al seu sofà de l'ànima; pels crits que feia, el forat a l'estómac era considerable. Ha descartat la idea de sopar l'especial d'esqueixada del Manel, tampoc cal arriscar. Finalment, ha optat per un àpat d'acord amb el contingut de la seva nevera. És platan (ibrahimovic) i iogurt, no està malament; el plàtan sempre va bé per evitar les rampes de mitja nit i amb el iogurt recuperarà la seva flora interior. Ha tornat a prendre possessió del seu tro disposat a veure un capítol sencer, del que fos, però després de veure la tercera tia bona que es posava a règim a base de barretes de xocolata ja no sabia si el poli original descobria un nou cas de lupus o el metge coix havia de caçar a l'assassí subtil; ja és hora d'anar a clapar. Llavors és quan arriba el moment tràgic de la nit: sentir el silenci relatiu que a aquestes hores regna a la ciutat. Estirat al llit agraeix a l'alcalde la suau brisa que envaeix l'ambient, acompanyada dels roncs de la senyora Pilar, quina apnea sí senyora!, i els rugits ferotges dels aires condicionats que a tota màquina refresquen els escamarlans del nord que jeuen a les habitacions de l'hotel del costat, mentre els serveis de neteja apliquen la seva dosi de sostenibilitat tot estomacant als contenidors d'orgànica de la cantonada. I s'aixeca emprenyat i surt de l'habitació a les palpentes, i es menja la tauleta amb el dit gros, però no s'immuta i persevera, arriba a la cuina i obre la nevera d'on treu una cervesa ben freda, sí senyor!, i se la veu quasi d'una glopada. Aaaaaaaaah... que bona que està. Sospira, i pensa que demà, havent fitxat vint minuts més tard del compte, quan amb prou feines hagi pogut obrir els ulls i encara no hagi engegat l'ordinador, l'optimista del despatx, el típic pringat com ell que no se'n vol adonar, vindrà per darrere i li dirà ei tiu, treballar a l'agost té molts avantatges i és l'hòstia amb patinet, estic súper content que m'hagi tocat, i que a l'octubre farà un viatge que t'hi cagues... agafarà aire, com quan la senyora Pilar vol superar el seu rècord d'apnea, i contarà fins a tres o fins a cent, i es girarà i dirà, que sí, que és de puta mare treballar a l'agost, i somriurà, es girarà, engegarà l'ordinador i pensarà en un cafè. Un cafè amb gel, per favor.

Sòcrates

Share this: