Però Tossa té els seus mites i llegendes, alguns del quals seran recollits en aquest Racó de la Mosca.
Tossa va ser habitada per íbers i romans (anomenada Turissa, segons sembla) durant els segles inicials de la nostra era. Com a mínim entre els segles II i IV d.C., de quan data la Vil.la Romana trobada al nord de l'actual nucli de Tossa i que era una esplèndida vil.la on es treballava en vi, oli i salaons. Es poden visitar les restes d'aquesta vil.la romana.
La llegenda diu que Sant Ramon va escoltar un moribund que es trobava a la platja de la Mar Menuda, i va voler donar-li els sants sacraments i escoltar-lo en confessió abans de morir. Malgrat tot, Sant Ramon havia de donar la volta a les roques que tancaven la Mar Menuda abans de desembarcar en ella. Tement que aquesta maniobra el fes arribar massa tard, Sant Ramon va obrir, utilitzant la seva creu, un pas entre les roques crant-se el lloc conegut avui en dia com a Port de Sant Ramon o Banyera de les dones, una petita entrada de mar en la qual es forma una mena de piscina natural ideal per als nens. Segons es diu, encara s'hi pot veure la marca de la creu en els felspats de les roques que tanquen aquest petit port. Avui, el camí que duu del centre del poble cap a la cala de la Mar Menuda és l'Avinguda Sant Ramon de Penyafort.
Al segle XIV, Tossa de Mar era un poble petit i tranquil, envoltat de muntanyes per tots costats menys per la part del mar. Molt poques vegades la gent de Tossa viatjava a d'altres pobles doncs no hi havia carreteres i el camí s'havia de fer per la muntanya o bé pel mar, i era molt llarg i pesat. Un dia, va arribar a la platja un vaixell molt gros que venia d'un país molt llunyà. Per tal de poder descansar uns dies, els mariners van baixar a terra i van instal·lar-se en unes habitacions que el senyor del castell els va cedir.
Un dels mariners que estava malalt i tenia molta febre va morir el dia següent. De mica en mica d'altres mariners i alguna gent del poble van anar-se posant malalts i tots es morien al cap de pocs dies. Una epidèmia de pesta, malaltia molt perillosa i mortal en aquell temps, havia arribat d'aquesta manera al poble.
Una dona que va decidir fugir del poble per por a la malaltia, en arribar al mas de can Serra es va trobar amb un jove que li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a l'església. També va recomanar que fessin un pelegrinatge a l'ermita més propera del sant fora del terme municipal de Tossa. El camí i la direcció que haurien de seguir la indicaria un xai que havien de penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho varen fer i el xai es va tornar negre pel costat que indicava la posta de sol. I és precisament en aquesta direcció -oest-, que es trobava l'ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs dies després l'epidèmia va anar desapareixent. El poble, molt content, considerà que havia estat obra del sant i com a senyal d'agraïment decidiren que cada any enviarien un pelegrí a la capella perquè mai més tornés la terrible malaltia.
Encara avui en dia, cada 20 de gener, el poble de Tossa envia un pelegrí, que recorre a peu els 40 kms que separen la vila marinera de l'Ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, com a agraïment al miracle del Sant.
A Tossa pinta alguns dels seus quadres més coneguts (que a dia d'avui encara es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa), com "El Violinista blau". Durant la seva estada al poble durant dos estius consecutius, Marc Chagall no va dubtar a anomenar Tossa com "el paradís blau".
El Violinista Blau
Encara avui, passejant pel costat de la muralla en direcció a la Platja d'Es Codolar, es pot veure una de les cases on sembla es va allotjar Marc Chagall en les seves estades a Tossa.
"Vista per la finestra - Tossa de Mar", pintat per Marc ChagallA TOSSA ES PARLA "SALAT"
Tossa de Mar és un dels pocs municipis del nostre territori on encara s'utilitzen els articles "salats", és a dir, que utilitzen la S enlloc de la L en els articles determinats. Per tant fan servir l'article Es enlloc de El i l'article Sa enlloc de La (per exemple, diuen Es Far enlloc de El Far, o Es Codolar enlloc de El Codolar. O bé, Sa barca enlloc de La barca).
Avui en dia, principalment només l'utilitza la gent gran, pel que sembla que ben aviat es perdrà aquesta interesant variant de la nostra llengua, el que ens farà perdre malauradament una mica de la diversitat de la nostra llengua. Es pot comparar a l'extinció d'una espècie, en termes filològics ? Possiblement sí.
AVA GARDNER I FRANK SINATRA
És una de les històries i mites més explicats i documentats de Tossa de Mar. Durant la gravació de la pel.lícula "Pandora y el Holandes Errante", l'any 1951, Ava Gardner era la gran protagonista de la mateixa. Segons es diu, Ava s'allotjava a una casa de la ciutat vella de Tossa i era una persona molt amable i que tractava amb gran respecte a la família que es cuidava d'ella durant aquells dies.
D'una d'aquestes nits va aparèixer el rumor, publicat en multitud de diaris i revistes, que Ava Garder, en aquell moment dona de Frank Sinatra, havia tingut un idili amb Mario Cabré, torero català i protagonista de la pel.lícula juntament amb la que es considerava "l'animal més bell del món"
Ava Gardner i Frank Sinatra a Tossa, amb el Castell i la platja Gran com a telò de fons
Les veus van arribar a Sinatra, que de l'empipament que va agafar, va decidir volar instantàniament des dels Estats Units fins a la petita localitat costanera catalana de Tossa de Mar. A l'arribar Sinatra, va canviar l'ambient del rodatge. La gelosia del mític cantant afectava les escenes que mostraven més afecte entre la parella protagonista, i Sinatra va arribar a Catalunya amb un collaret valorat en 10.000 dòlars per recordar a Ava que la seva era una relació lligada pel destí. Davant de les preguntes de Frank, Ava sembla que mai va reconèixer l'afer amb Cabré, sino que va dir que degut a l'alcohol que havia begut, no recordava què havia passat aquella nit.
Una estàtua de tamany real d'Ava Gardner dins de la ciutat vella de Tossa (us la trobareu mentre pugeu cap al Far de Tossa seguint el camí dins de la muralla), recorda per sempre l'estada de la dona més bonica del món en els seus temps per aquesta, llavors pintoresca, vila marinera catalana.
La tradició diu que, si voleu tornar a Tossa, heu de tocar un pit de l'estàtua d'Ava Gardner. El reconeixereu per lo desgastat que està respecte el conjunt de l'escultura.
Escultura d'Ava Gardner a TossaFins aviat,
Drosophila carcamalis
.JPG)
La llegenda de tocar el pit... curiosa.
ResponEliminaPere :-)