Home Archives for de setembre 2009

H1N1

dissabte, de setembre 05, 2009
•
Amb la tardor diuen que ens vindran grans virus. Segons com, semblarien les profecies de la bíblia, o de Nostradamus. Grans crisis, seguides de grans plagues per, finalment, donar pas a la fi del mon. Potser fa molts anys que seguim els mateixos cicles. A la era de la modernitat podríem ser més originals i tornar-nos una mica més estètics, o ser creatius i inventar-nos alguna cosa nova. Som uns avorrits. Després vindrà una època de bonança i tots tornarem a comprar cotxes i a demanar hipoteques (o coses iguals amb noms diferents).

Fem una ullada a alguna cosa important.La Declaració universal dels drets humans:

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
LLEGIR MÉS
dissabte, de setembre 05, 2009
•

XAUEN - Caire andalus a terres marroquines
Passejant per carrers estrets de cases blanques i blaves descobrireu una bella població marroquina d'aire andalus. Raconets i raconets culpeixen un indret singular on la seva estada és molt agradable.

Poble berber del Rif, nord del Marroc.


Montse&David
LLEGIR MÉS

GREGORY LEMARCHAL

dissabte, de setembre 05, 2009
•
Els programes tipus “Operación Triunfo” són, habitualment, vistos amb recança per bona part de l’audiència televisiva. El fet d’intentar que una colla de joves vulgui triomfar en el món de la música i que per aconseguir-ho estiguin tancats en una acadèmia, majoritàriament acaba per convertir-se en un simple espectacle en el qual la gran majoria de participants acaben desapareixent de l’escena musical que tant desitjaven assolir.
Hi ha però casos, pocs, que permeten descobrir alguna estrella amagada com en el cas d’en David Bisbal, del qual ens pot agradar més o menys la seva música, però en tot cas no hi ha dubte que és una persona amb carisma, bona veu i unes aptituds pel moviment a l’alçada d’altres intèrprets com Ricky Martin o Chayanne.

Aquest és el cas de Gregory Lemarchal, el guanyador de l’edició francesa d’Operación Triunfo de l’any 2004.
Gregory va néixer l’any 1983, i amb 12 anys va guanyar el campionat de França de Rock acrobàtic.

Des de ben petit, Gregory havia volgut ser una estrella de la música, tot i que arrossegava un hàndicap important. Als 20 mesos d’edat se li va diagnosticar una fibrosi quística que el va acompanyar durant tota la seva vida.
La fibrosi quística és una malaltia hereditària i degenerativa que ocasiona importants problemes respiratoris, de fetge, pàncrees i intestins.




Però la malaltia no va frenar el somni del jove Gregory. Després de presentar-se, amb 15 anys, al programa “Graines de star” i perdre’l va aconseguir certa fama en la zona de Grenoble i els seus voltants participant en espectacles d’altres artistes.
L’any 2004 decideix presentar-se al programa “Star Academy” que guanya de manera irrefutable en la votació final aconseguint el 80% dels vots dels espectadors per un 20% de l’altre finalista.

Aquest èxit li dóna l’oportunitat de gravar un disc l’any 2005, anomenat “Je deveins moi”, i que va aconseguir el disc d’or al vendre més de 75.000 còpies del mateix.
L’any 2006 va rebre el premi a la Revelació de l’any de la música francòfona entregat per la ràdio francesa, i va iniciar una gira per França, Bèlgica i Suïssa, els països on la seva aparició havia tingut una més gran repercusió.

L’any 2007, mentre treballava en la composició i gravació del seu segon disc, el seu estat de salut va empitjorar per causa de la fibrosi quística, i va decidir fer una pausa en el seu treball. Pocs mesos després, durant el mes d’abril de 2007, va haver d’ésser ingressat a un Hospital on se li va diagnosticar la necessitat urgent d’un transplantament de pulmó.

Malauradament, aquest no va arribar a temps, i Gregory Lemarchal va morir al mateix Hospital el 30 d’abril del mateix 2007, als 24 anys d’edat.Es va poder publicar el seu àlbum pòstum, anomenat “La voix d’un ange”, que va rebre el premi Platinum Award per part de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica.


La seva tesitura vocal, és a dir, el nombre d’octaves que la seva veu podia arribar a emetre, era molt elevada, de fins a 4 octaves, una de les més importants en el món musical.

Per acabar, us deixo un vídeo d’una de les més boniques cançons d’en Gregory Lemarchal, “Restons amis”
http://www.youtube.com/watch?v=7C24q4SJu3k


Fins la propera
Drosophila Carcamalis
LLEGIR MÉS

Cosas del castellano (también aplicables al español)

dissabte, de setembre 05, 2009
•
Tras la sesión sobre presuntas conspiraciones lingüísticas y usos sospechosos de las lenguas, continuamos el repaso no exhaustivo de idiomas (se promete que termina aquí, o casi seguro) con algunas recomendaciones a la hora de utilizar el castellano (o en su defecto el español) sin ofender demasiado a nadie. Y es que, y contra todo pronóstico, la comunicación escrita ha resurgido gracias a las nuevas tecnologías de comunicación, internet y los móviles, principalmente. Cuando todo apuntaba a que la comunicación hablada y visual sería la imperante (todas las películas futuristas chusqueras de los años 70 y 80 mostraban la videoconferencia como evolución natural e inevitable del teléfono), nos descubrimos hoy en día viendo algo de la gente conocida que hace años sólo podía verse por carta (es decir, en casos muy concretos): cómo escriben. ¿Es un aspecto importante? Al menos es significativo. Y es una responsabilidad para aquellos con un mínimo de conciencia lingüística el hecho de heredar el testigo, compartirlo y transmitirlo de la mejor manera posible.

En una sociedad casi plenamente alfabetizada como la nuestra, con educación obligatoria hasta los 14 y ahora hasta los 16 años cabría esperar que todos dispusieran de los medios mínimos para poder expresarse adecuadamente por escrito. Sin embargo, los nuevos medios de comunicación se caracterizan, ante todo y a diferencia de las cartas, por las prisas en la redacción y la banalidad en el contenido. Nos vemos (lo que no necesariamente significa que lo estemos) forzados a escribir rápidamente mensajes de texto, correos electrónicos, notas en un foro o red social con los cuales podemos aniquilar en cuestión de segundos varios siglos de evolución de un idioma. La única desviación razonable del castellano escrito parecería ser la supresión de símbolos tan redundantes y poco necesarios como la apertura de preguntas (¿) y exclamaciones (¡). El resto de cosas presentadas a continuación merecen al menos una reflexión...


La fiesta de las flores, Girona...

Por un lado están las abreviaturas, admisibles en ocasiones por cuestiones de espacio (mensajes de móvil), si bien han derivado en un uso masivo en el cual la gente abrevia por abreviar...¿cuánto tiempo adicional ganas al utilizar abreviaturas en un correo electrónico? ¿Qué prioridad ineludible y primera magnitud te fuerza a cambiar LL por Y, o BU por W? ¿Qué clase de abreviatura es la K con respecto a la C? Pero no son solo las abreviaturas lo que hace daño a la vista en estos medios de infracomunicación: hay errores ortográficos tan comunes como dañinos, que igual mediante esta modesta denuncia pública podamos reducir o mitigar ligeramente... por ejemplo, y por orden de prioridad: “Haber” no es intercambiable por “a ver”. Otros casos sangrantes: la diferencia entre “haya” y “allá” (no incluiremos “aya” por no complicar la vida), así como entre “hay”, “ahí” y “ay”.


Otro tema aparte es la utilización de extranjerismos de manera masiva e innecesaria (es decir, cuando hay un equivalente exacto): e-mail, pen-drive, post (y postear, claro)… Curiosamente, mucha de la gente que abusa de estos términos no es capaz de hablar inglés (o cualquier otro idioma extranjero) correctamente, llegando incluso a jactarse de ello. También es cierto que la cosa podría ser peor, y aún preservamos en castellano muchos términos que se han perdido en el francés (week-end), el italiano (computer) o el español de Latinoamérica (rankear, “aplicar” en vez de “solicitar”, etc). En cualquier caso, tampoco cabe ser inquisidores en este sentido, ya que toda lengua debe evolucionar y enriquecerse de términos de otras, y no es cuestión de escandalizarse cuando ya hay tantas palabras procedentes de lenguas modernas totalmente integradas...a veces dándoles entre medias un toque castizo: o bien se adapta la escritura: mitin, escáner, capó, estándar; o bien se adapta la pronunciación: sidecar. En otros casos, directamente se desgracia la palabra de manera íntegra: véase el “choped” o el “niqui”.

En cuanto al castellano hablado, no suele haber fallos tan molestos, a excepción de la S final añadida sorprendentemente a “dijiste”, “viniste”, etc. Pero lo que sorprende de verdad en el castellano hablado son los relictos: expresiones que aún son utilizadas en algunos círculos o por algunas personas, y que de alguna manera aún emergen en gente de la que se considera impropio utilizarlas por cuestiones puramente generacionales; véase a una persona de mediana edad diciendo, indistintamente, “en un santiamén”, “en un periquete” o incluso “en menos que canta un gallo”. Claro, que la cosa empeora cuando su aprendizaje ha sido defectuoso, y se oyen cosas como “Rita la cantadora” o “la profesión va por dentro”. Con un par.


También cabe hacer una reflexión sobre algunas expresiones de las cuales no se sabe cómo han podio llegar a nuestros días, como por ejemplo las cosas que duran “una hora de reloj” o cuando nos referimos a la edad de alguien que tiene “doce años para trece”. No va a ser para once, señora.

Por último, y para cerrar esta serie de ideas (puede apreciarse que no hace falta decir brainstorming, aunque suene muchísimo mejor) sobre lengua habría que preguntarse si hacen falta tantos idiomas en Word. Personalizan en muchos países los teclados, pero no se les ocurre que en cada ordenador no se utilizarán jamás el 99% de los idiomas ofertados, y que, de hecho, es un engorro buscar el idioma exacto en el que quieres trabajar…y qué idiomas nos dan a elegir, incluyendo el ibibio, las 9 variedades de Sami, el fulfulde o el sotho septentrional (gran discriminación hacia los que hablan sotho meridional, usuarios de Apple probablemente); no sólo no los escribes sino que nunca los lees ni los leerás jamás… Si alguien sabe cómo se pueden eliminar estos idiomas de la lista de opciones, que lo diga y hará un gran favor a los que no tenemos tiempo ni de escribir sin abreviaturas!


El observador
(la falta de firma en el capítulo anterior no fue premeditada, suspicaces amigos …)


Se recomienda:

La película “Cadena perpetua”, de Frank Darabont (muy vista pero igual merece la pena);
La canción “Nightswimming”, de R.E.M.
El libro “Abbadón el exterminador”, de Ernesto Sabato

LLEGIR MÉS

Soffing 2.0 – La TV amb Internet

dissabte, de setembre 05, 2009
•

El Soffing 2.0 és un concepte inventat que no existeix a l’enciclopèdia ni volta per les revistes més avantguardistes; per tant és el moment d’inventar el significat de “Soffing 2.0” i cadascú pot dir la seva.

Aquest article és la segona i última part on es parla de la TV. Si vols consultar la primera: “Soffing 1.0 – Ens canviem la TV !!!”

LLEGIR MÉS

Senyàlia

dissabte, de setembre 05, 2009
•


1. França

Els amics del criTeri ens envien aquesta imatge procedent de França, on valoren el pragmatisme quasi tant com la bona senyalització…en aquest cas, “à gauche” (cap a l’esquerra) i “à droite” (cap a la dreta)...






2. Buenavista del Norte (Tenerife)
Estem possiblement davant el primer cas on només els vehicles amb remolc poden entrar en una determinada carretera?


3. Villarroya del monte (Sória)


A Castella el “frontón” té un lloc preferent als pobles que no es pot desaprofitar com aparcament…sota penalització semioficial…atenció a l’ortografia...





LLEGIR MÉS

Setembre a ritme de moèbius

dissabte, de setembre 05, 2009
•
A pencar males abelles, necessito molt més or! crida amb somriure burleta tot traient el cap per la finestra de la seva magnífica carrossa. I les abelles obeeixen i penquen encara més; quin remei. Ni tan sols s'atreveixen a remugar, ni a mostrar cap signe de contrarietat. La majoria d'elles tampoc sent ni odi, ni rancúnia, ni se senten desgraciades. Bàsicament no se senten ni res ni ningú; tenen por i sobreviuen com poden mentre acoten el cap cremat i pelat, com els seus ous, i amaguen el fibló entre les cames.

És un quart de quatre de la matinada i és davant el portal de casa seva. Està cruixit i de molt mala llet però en aquest estat no es pot ficar al llit, sap que no s'adormirà. Quinze hores ininterrompudes davant de l'ordinador, acabant la penúltima entrega de la penúltima nit d'esforç regalada a preu de saldo per la glòria i la butxaca del mal parit del seu cap. No sap ben bé per què encara aguanta aquell sàtir fill de puta, amo i senyor del seu despatx. I demà a primera hora, tornem-hi, a enquadernar, a visar i a entregar. I quan ja hagi acabat la feina aquell cabró apareixerà amb un cafetó a la mà dient bon dia què com va i amb un cop a l'espatlla li donarà un altre projecte a mig fer que s'hauria d'haver entregat ahir. I vinga va, que això no ha estat res. Em recordes a mi quan tot just començava. Carpe diem. Oi que sí noi? Però la feina és la feina. Estic molt content amb tu, Sòcrates. Quan ho tindràs això? I ell, amb les seves ulleres permanents, pensarà que les gràcies me les podries donar dins un sobre, cabronàs, però somriurà penosament i dirà que tan aviat com pugi, que ara s'hi posa.

Se sent atrapat en una cinta de moèbius. I només és setembre. Les males idees li creuen el cervell a c igual a arrel quadrada de m partit per e. Bé, potser no van tan ràpid, però el tuf a embragatge cremat que emana de les seves orelles comença a envair l'ambient. És un bon moment per entrar al box i refrigerar el motor abans de ficar-se al catre. Manel, posa'm un gin tònic, per favor.

Quin gran cabró el seu cap. Si el discurs d'agraïment del sopar d'empresa d'aquest nadal es torna a basar en l'esforç i el treball dignifica l'home, la vida no és fàcil i estic molt orgullós de tots vosaltres li clava el ganivet de la carn al coll; l'amagarà sota el tovalló i a la mínima provocació: zas! Ja està fart de ser un vassall. Però no té collons de plegar. I en Manel, quin paio. Aquest si que curra. Una altra abella d'aquest món modern que ens escanya volta a volta. Un gran company de rusc. Tot i portar tot el dia darrere la barra i estar fart de treballar persevera i no tanca. Noi, no tinc més remei. Sort en tinc de la parada de taxis d'aquí el davant. No saps com em cargolen els de la caixa; aquests tius són uns paràsits sense ànima.

És increïble la quantitat de cubates i cigalons que els homes de la llumeta verda es foten entre carrera i carrera. No és estrany que eixuguin gran part de la hipoteca sagnant d'en Manel. La relació entre els bars de taxistes i les seves parades és com l'ou i la gallina. Qui hi era primer? Això sí que és un bon exemple de simbiosi. Potser el podrien introduir als llibres de text, enlloc del cranc ermità i l'anemone, o el rovelló i el pi rovelloner. Aquesta tardor n'anirà a caçar. Exemple de simbiosi, Manel el del bar, amb Manolo el del taxi... Quina bestiesa. Potser que se'n vagi a dormir, demà toca diana. Manel, quan et dec? Tranquil nano, que convida la casa.

Sòcrates
LLEGIR MÉS

Salmó marinat

dissabte, de setembre 05, 2009
•

Per cada kg de salmó:

- 1kg de sal gruixuda

- 500g de sucre

- la pell ratllada d’una llimona

- marialluïsa en fulla

- timó en fulla (millor si és timó llimonat)

Demanar a la peixateria que deixin el salmó escatat i en dues penques sense espines.

Barrejar la sal, el sucre, la pell de llimona i les herbes. Amb la barreja fer una base sobre la plata on anirà el salmó.

Posar el peix amb la pell cap avall i cobrir-ho tot amb la barreja.

Deixar-ho reposar mínim 3 hores i màxim 2 dies. Es pot anar provant fins que quedi al gust de cadascú.

Retirar la sal i netejar el peix amb un drap.

Ja es pot menjar.

Jo el congelo i vaig tallant a mida que el necessito. Boníssim amb torradetes com a aperitiu.

Fins a la pròxima!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

FOTOS DE VERANO

dissabte, de setembre 05, 2009
•
Volvemos de verano con un montón de buenos recuerdos y con ganas de compartirlos. En vez de freír a los amigos con interminables sesiones de fotos digitales y listados de cosas que vimos, podríamos abrir alguna de esas buenas botellas de vino blanco que tenemos por casa para compartirla con ellos. De aquellas que recuerdan al verano, pero se disfrutan ahora, que comienza el otoño.

Llàgrimes de tardor 2007

En la Denominación de Origen Terra Alta hay una pequeña localidad de unos mil habitantes de cuya cooperativa sale este vino. Fundada hace más de medio siglo en un entorno rural, posee una amplia página web en inglés que rompe algunos tópicos del medio rural. La botella que probamos proviene 100% de cepas de garnacha de más de 50 años. Envejecido durante 5 meses en barricas de roble francés. También se le aplicó la técnica del batonnage. 13 % de contenido alcohólico, servir a 8-10 grados. Adquirido en Vila Viniteca (Barcelona), precio 7,75 euros.
Color en copa, paja dorado. Presencia de carbónico en la copa. Lágrima muy densa. Muy aromático desde el principio, predominando los olores del envejecimiento en barrica. Mejora al airear así que aunque sólo haya estado 5 meses en barrica, recomendamos decantar. Aparecen toques ahumados, recuerda a almendras, almendras amargas. En boca se presenta con un cuerpo medio. Las primeras sensaciones son de verdor, acidillo. Evoluciona a naranja amarga. Con notable presencia del alcohol, calienta la boca. En general es amargo, un punto ácido y muy aromático. Tal vez una evolución en botella de 1 ó 2 años mejorará el vino.

Navazos Niepooort 2008

Un adjetivo para calificar claramente a este vino es el de “curioso”. No podemos decir que proviene de una bodega, sino que viene de dos. Por un lado Navazos, es un grupo de profesionales del vino que en 2005 encontraron un viejo, raro y buenísimo amontillado abandonado en una pequeña bodega en San Lúcar de Barrameda. Lo compraron y lo distribuyeron de forma privada. Vieron que aquello era una buena idea y se han dedicado desde entonces a comercializar, hasta hoy, cerca de un veintenar de cuidados vinos (manzanillas, jereces, palo cortados, finos, etc.) de varias bodegas de la región. Por otro lado tenemos a Niepoort. Resulta ser una bodega portuguesa con una tradición de más de cinco generaciones que elabora tanto vinos tintos, blancos y oportos. Y toda esta historia ayudados por Quim Vila, dueño de Vila Viniteca. Era evidente que el vino llegaría al gran público. La idea que generó este vino era la de seguir una elaboración como la de hace 200 años: fermentado en vasijas de forma espontánea y criado 5 meses bajo velo de flor sin control de temperatura. La uva es 100 % palomino fino de parcelas de alta calidad. Alcohol 12,5 %, precio 14,95. Adquirido en Vila Viniteca (Barcelona). Tomar a 7-9 grados.
Toma en copa un color amarillo pálido, casi gris. Medio de glicerina, algo de carbónico. En nariz no destaca por aromas muy marcados aunque resulta complejo. Predominan los ahumados, aunque buscando, buscando, se puede encontrar algo de frutos secos y cítricos. En boca es de cuerpo medio-bajo, ciertamente amargo. Bastante ácido. Ahumado y salino, poco expresivo.

V3 Viñas Viejas Verdejo 2006

A partir una familia de larga tradición bodeguera, Richard Sanz se independiza en 2005 para crear su propia bodega Sitios de Bodega. Situada en la denominación de origen de Rueda, abrimos una botella 100 % verdejo de cepas de entre 80 y 120 años, recolectadas a mano y cultivadas para bajos rendimientos. 8 son los meses que pasa en barricas de roble americano, con sus lías. Alcohol, 14 %, precio 20,5 euros, adquirido en Vila Viniteca (Barcelona). Tomar a 10-11 grados.
Tiene en copa un color amarillo pajizo con tonos verdosos. No apreciamos carbónico en la copa pero sí unos niveles marcados de lágrima. En cuanto los aromas, pasa por unos instantes de amaderados, justo recién abierto, a expresar claramente todo su carácter afrutado: frutas blancas, peras. Sin olvidar basámicos como el laurel, tomillo. En boca, incluso, mejora. Tiene muy buen cuerpo, muy estructurado, manteniendo algo de acidillo al final. El postgusto es marcado, finamente amargo y muy apetecible.

Opinión

El vino que más me ha gustado con diferencia es el V3. Es equilibrado, expresa muy bien la fruta, mantiene los aromas más nobles de la madera y se bebe muy fácil. Muy recomendable aunque sea el más caro. Si no estamos dispuestos a pagar tanto dinero podemos probar el Llàgrimes de Tardor. Tiene un precio asequible y mucha personalidad. Está bueno. Te gustará si te gustan los vinos secos, con brío y algo tánicos. Expresa también algo de fruta, no es una golosina, pero es un buen vino. En cuanto al Navazos Niepoort, creo que no lo he entendido. Ciertamente es singular, llegando a lo experimental, pero lo encuentro muy poco atractivo. Sobretodo teniendo en cuenta su precio.





Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
LLEGIR MÉS

L'art de les muses

dissabte, de setembre 05, 2009
•
EUTERPE: BAT FOR LASHES


Natasha Khan, britànica de pare pakistanès, és la cantant de Bat for lashes, grup format als seus inicis per quatre noies. Al 2007 però, Natasha decideix continuar en solitari amb el seu projecte musical junt al seus instruments: baix, clavicordi i piano. La música d'aquest vampira guarda molta relació amb artistes com Björk, Kate Rush o CocoRosie, melodies impregnades de fantasia, màgia i una mica de provocació. Després de l'èxit del seu últim àlbum Two Suns, aquest setembre surt una edició especial d'aquest, on s'inclouen versions de cançons de The Cure o Kings of Leon, i algun que altre documental. Lady Godiva el comprarà.



Bat for lashes, una musa que desprèn misteri.


Àlbums recomanats: Fur and gold (2006); Two suns (2009).

Cançó: What a girl to do; Horse and I

Moment per a escoltar-la: Posa’t els cascos i surt a fer un passeig quan cau el vespre, et sentiràs a un conte de fades : Pearls Dream.


LA COMPILATION: “tristesa”

"Pocas músicas resultaban no tener una larga historia de sufrimiento detrás, no haber sido compuestas en medio de la opresión, el exilio, la guerra, el hambre. Así y todo, después de unos cuantos minutos de escuchar, me encontraba moviendo la cabeza y diciendo: "No, no es lo suficientemente triste . Quiero algo realmente triste". Mientras escribo esto, mi búsqueda continúa; debo encontrar la música que, sin lugar a dudas, sea la más triste del mundo . Pero el trabajo realizado hasta ahora me ha conducido a una idea reveladora: la música que intenta abrazar la tristeza, que aspira a enterrarse en ella, se encuentra destinada a carecer de verdadera tristeza. La música verdaderamente triste es por lo general celebratoria de la superficie, incluso festiva: música de personas intentando alejar el dolor, sumergiéndose por un momento en las alegrías pasajeras de la vida. Ésta es la tristeza que se encuentra en el borde de una sonrisa, la sombra pensativa que sigue al placer de estirar los brazos "- Fragment de La música más triste del mundo Kazuo Ishiguro, 2003-



Fins un altra,


Lady Godiva
LLEGIR MÉS

TUTANKHAMMON

dissabte, de setembre 05, 2009
•



U. Per què Tutankhammon a la Cort d'Apel·lació?
Akhenató fou el protagonista de l'anterior Cort d'Apel·lació. He cregut que aquesta n'hauria de ser la continuació lògica. Però una pregunta òbvia és què hi fa aquest personatge en una secció com aquesta, on es tracta de recuperar o de re-valoritzar (o de desqualificar) personatges que hagin passat a la història o com a mínim a l'imaginari popular d'una manera injusta, incorrecta o inexacta. Tutankhammon, en canvi, no és un personatge que calgui intentar d'entendre per haver fet molt de mal i molt de bé (com passa a molts personatges històrics). No va tenir temps de fer gran cosa, perquè va morir ben jove. Sobre ell i la seva obra de govern, es pot discutir ben poc.
Però molts personatges històrics no es limiten a ser una realitat. Són, també, una llegenda. William Wallace, per exemple (recordeu Braveheart, no?) és una llegenda per als escocesos, però fou un personatge real; i sembla que entre la realitat i la llegenda no hi ha un abisme, en aquest cas – les inexactituds del film de Mel Gibson són figues d'un altre paner. En canvi, en el cas de Tutankhammon avui sabem que entre el mite i la realitat hi ha un abisme.
I és per això que ha vingut a la nostra secció: per la llegenda que aquest jove faraó duu associada a la seva realitat històrica. La llegenda de Tutankhammon és la visió romàntica d'un faraó adolescent que resultava incòmode per al clergat d'Ammon, per als que l'envoltaven – assedegats de poder – i potser per la resta de la família reial; algú d'ells, o potser una mica tots plegats, es va(n) encarregar de fer-lo desaparèixer. La hipòtesi que aquell minyó molest fou assassinat ha planat sobre els llibres d'història durant dècades. Ay i Horemheb, els seus tutors, han estat descrits sovint com personatges ambiciosos que devien veure en aquell noiet un obstacle per llurs pròpies aspiracions. Certament, el fet que tots dos finalment esdevinguessin faraons semblava corroborar aquesta visió.
Tot un segle de recerca històrica, d'anar refinant situacions i personatges, d'anar revisant dades fiables i d'altres de no tan fiables, han anat minant aquesta visió. Actualment es dóna per fet que la llegenda romàntica associada a Tutankhammon no té fonament. La història real fou la que fou, curta i anodina, sense grans fets, heroicitats ni fets particularment tràgics – llevat, potser, del fet que fou la fi d'una dinastia. Per això, en aquesta Cort d'Apel·lació, aportarem el nostre gra de sorra a la tasca de desfer el nus.
LLEGIR MÉS

Barrio Sésamo

dissabte, de setembre 05, 2009
•
LLEGIR MÉS

EL CONCURS

dissabte, de setembre 05, 2009
•

Hola artistes!!!

IMPORTANT: Una vegada solucionat el problema amb el correu, aquest mes ja presentem la classificació actualitzada. Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes: elconcurs.criteri@gmail.com

Ànims i que no baixi la participació!

“QUÈ ÉS?”

Les obres:

1.- Pintura



2.- Escultura


3.- Arquitectura



Respostes del “Què és?” del mes de juliol i agost:

Juliol:

- Pintura: “Retrat de Natasha Gellman” de Diego Rivera (1943).
- Escultura: “Telèfon llagosta” de Salvador Dalí (1931).
- Arquitectura: Philadelphia Museum of Art (a Philadelphia) les escales del qual son conegudes per la seva mítica aparició a Rocky (http://www.youtube.com/watch?v=Jqx75IcUCT0).

Agost:

- Pintura: “L’enterrament del Comte Orgaz” de El Greco (1586-1588).
- Escultura: “El Che Guevara” de Félix Durán (“Tupa”) a El Alto (Bolívia)
- Arquitectura: Catedral Alexander Nevsky a Tallin (Estònia)


“QUI ÉS?”

Si coneixeu el nom del personatge envieu la resposta a: elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà 2 punts a qui encerti de qui es tracta!

El personatge:

  • Va néixer a Barcelona el segle XIX i va morir durant la primera cinquantena del segle XX
  • Malgrat tenir, com tothom, nom i cognoms ha passat a la posteritat gràcies al seu "mot" o "malnom", pel qual tothom la coneixia
  • Era una de les figures més reconegudes del passeig més important de la ciutat comtal
  • Treballà com a minyona i com a costurera
  • El seu "mot" o "malnom" és sovint utilitzat per a especificar que una persona és molt coneguda
  • Tot i ser de carn i ossos, estarà per sempre més acompanyada dels més importants personatges de ficció, mentre esperem que alguna nit surti el sol
  • Qui és ???


    Resposta del “Qui és?”:

    - Juliol: Perot Rocaguinarda (1582-??)
    - Agost: Sant Ramon de Penyafort (1180-1275)


    CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL:
LLEGIR MÉS
dissabte, de setembre 05, 2009
•
LLEGIR MÉS

PUBLIC ENEMIES

dissabte, de setembre 05, 2009
•
FITXA TÈCNICA

Direcció: Michael Mann.
País: USA.
Any: 2009.
Durada: 140 min.
Gènere: Biopic, thriller, drama, acció.
Interpretació: Johnny Depp (John Dillinger), Christian Bale (Melvin Purvis), Marion Cotillard (Billie), Billy Crudup (J. Edgar Hoover), Stephen Dorff (Homer Van Meter), Stephen Lang (Charles), Giovanni Ribisi (Alvin Karpis ), Rory Cochrane (Carter), David Wenham (Pete), Stephen Graham (Nelson), John Ortiz (Phil), Channing Tatum (Floyd), Jason Clarke (John Hamilton).
Guió: Ronan Bennett, Michael Mann i Ann Biderman, basat en la novel.la de Bryan Burrough.
Producció: Kevin Misha i Michael Mann.
Música: Elliot Goldenthal.
Fotografia: Dante Spinotti.
Muntatge: Jeffrey Ford i Paul Rubell.
Disseny de producció: Nathan Crowley.
Vestuari: Colleen Atwood.
Estrena als USA: 1 juliol 2009.
Estrena a Catalunya: 14 agost 2009.


SINOPSI

Enemics públics és la història del llegendari bandoler de l'època de la Gran Depressió, John Dillinger (Johnny Depp), el carismàtic atracador de bancs que es va convertir en l'objectiu número u de l'incipient FBI de J. Edgar Hoover i del seu millor agent, Melvin Purvis (Christian Bale), i en un heroi per al sofert poble.
Ningú era capaç de detenir Dillinger i la seva banda. No hi havia presó que se li resistís. El seu encant personal i els seves fugides conquerien a tot el món, des de la seva nòvia Billie (Marion Cotillard) fins a l'home del carrer que no sentia cap simpatia pels bancs que havien enfonsat el país en la depressió.

Les aventures de la banda de Dillinger, que posteriorment inclouria el psicòpata Baby Face Nelson (Stephen Graham) i Alvin Karpis (Giovanni Ribisi), entretenien a la majoria, però J. Edgar Hoover (Billy Crudup) va tenir la idea de servir-se de la captura del bandit per començar a transformar el seu "Bureau of Investigation" (Oficina de Recerca) en el que seria l'FBI. Va convertir Dillinger en l'enemic públic número 1 d'Amèrica i va llançar a Purvis, el ben plantat Clark Gable de l'FBI, darrera d'ell.

LLEGIR MÉS

Dolça tardor

dissabte, de setembre 05, 2009
•
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes t'adonaràs que les fulles cauen, les flors estan pansides, els préssecs podrits. La teva libido seguirà el mateix camí. La teva parella et demanarà coses que no seràs capaç de donar. La salut estarà ressentida i ho notaràs, això et comportarà una disminució en el rendiment del teu treball i en època de crisi no fa falta més. Prepara't per un mes difícil.

PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
Aquest mes si no estàs sol, o sigui, que tens parella, no et durarà gaire. Això no necessàriament serà una mala notícia per a tu. Els diners t'aniran bé. Veuràs com al teu costat la gent s'enfonsa, però tu continues amb una economia ben sanejada. La salut normal, tampoc per fer grans festes.

ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Tens una depressió post-vacances de cavall. Tindràs ganes de plorar, tot el mes, sense parar i cridant als quatre vents lo "mal muntat" que està tot. Aquest teu discurs tan negatiu i, perquè no dir-ho, pesat de pebrots !! Farà que tothom t'eviti quan et vegi. Ho podràs notar quan la tercera persona seguida et digui que té pressa perquè ha quedat. No fotràs ni un clau, clar !!!

TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
Aquest mes se't veurà més recuperat, el mes passat estaves fet un drap. Ara comences a veure la llum al final del túnel. Continuaràs solter/a i sense grans perspectives. Si tens parella, serà com si no en tinguessis. De sexe, tindràs el mateix que l`Agost. La Salut la tindràs de ferro i a la feina continues a la monotonia de sempre.

BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Les vacances han estat increïbles. La teva parella t'ha fet una sorpresa rere l'altre, estàs eufòric/a. Això farà que les relacions sexuals siguin més fluïdes que mai. Però per altra banda et preguntaràs com has pogut aguantar un any sencer per arribar a aquestes vacances. Que buit de contingut és tot !!!


CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Comença el primer mes, d'una sèrie de mesos, de tranquil·litat i recolliment. S'acosta l'hivern i vols començar a estalviar energia. Diners els justos, et recomano que comencis a estalviar perquè es pot veure com Andròmeda s'alinea amb la teva constel·lació i farà que estiguis en alguna dificultat.

LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Comença la monotonia per a tu. A la feina estaràs igual que sempre, o sigui, sense feina o en una feina trista i avorrida. Això es veurà compensat per la magnífica parella que et suporta, ell o ella només farà que mimar-te i follar-te, sobretot això últim, que ja sabem tots que és el que més t'agrada. Prepara't. La salut regular i els diners normal.


VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Tens un cos increïble, t'agradaràs més que mai. Posa't roba justeta, deixa'ns gaudir de veure't. Insinua't a tothom, passeja't i fes-nos enveja. Fornicaràs com mai, de moment, aquest mes, i no servirà de precedent, amb la teva parella. Però tothom estarà pendent de tu. La salut esplèndida i els diners a grapats !!

BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
Estaràs més enamorat/da que mai de la teva parella, li perdonaràs tots aquells petits, molts petits, defectes i et trobaràs a la glòria amb la seva companyia. De diners normal, la salut fenomenal i, a la feina, finalment començaràs a recollir els fruits esperats.

ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest mes veuràs alcohol en excés. Potser et convé, potser no. Això et farà perdre el nord i potser faràs més d'una cosa que et perjudicarà, almenys a curt termini. Podries trobar-te algú com tu, del sexe que t'agradi, i fer grans "escarafalls". Estarem vigilant els carrers per veure com t'hi rebolques.

SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Continuaràs encès/a com una teia. Si no tens parella busca'n una i, si la tens, ja t'hi pots aprofitar. Fes que els veïns ho sentin. La salut correcte, els diners bé i a la feina....deixe-m'ho estar.


CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Aquesta tardor serà complicada per a tu. Tindràs problemes de salut i això et complicarà la vida laboral i al mateix temps farà que el sexe no aparegui al teu diccionari, almenys una bona part del mes. Aprofita per llegir algun llibre d'autoajuda o algun llibre que et transporti lluny d'aquí.

Armando Rampas
LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes