Aquest mes, per començar l'any amb bon peu, inaugurem una nova secció que us convidem a "degustar", senyors i senyores, us presentem, "La Columna".
Mentrestant, sembla que acabem l'any amb la constatació de que, com a espècie i com a societat, no som prou flexibles per adaptar-nos als canvis. Tothom està d'acord en que tenim un problema climàtic que pot fer grans estralls a les nostres societats, però no som capaços de fer res. Segur que els ecòlegs poden dir-nos què passa amb una espècie que no sap adaptar-se als canvis del seu entorn. O potser estem esperant a que sigui pitjor per demostrar lo flexibles que som ?
L'article dels drets humans del mes (molt interessant !!):
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
de gener 05, 2010
ALBERT EINSTEIN
Einstein és una icona del segle XX, conegudíssima i intocable. Al film Artificial Intelligence, de Steven Spielberg, dos androids (David i el gigoló Joe) consulten una base de dades que es personifica en una projecció hologràfica d'un savi (el Dr. Know) que és una caricatura d'Einstein – de fet, als títols de crèdit agraeixen a la fundació Einstein la seva autorització per haver utilitzat aquesta imatge. Per al subconscient occidental és el savi per antonomàssia, absent del món, que viu al seu espai-temps propi, submergit en les seves equacions i les seves cabòries, genials però inintel·ligibles per a la majoria dels mortals. Que, no obstant, són prou conscients de la importància del personatge per assegurar-li un sou digne i un lloc tranquil pequè pugui seguir rumiant les seves eqüacions. No cal dir que el personatge era molt més complex. Va tenir llums i ombres, com calia esperar. De cap manera se l'ha de suposar un ésser absent del món real: ben al contrari, hi va intervenir d'una manera conscient i directa.El Hombre es distinto de la mujer (por tanto, no es igual) - I
Comenzaremos, evidentemente con el objetivo de subir la audiencia, con este título tan osado y polémico, conscientes del riesgo de que muchas gentes se lleguen incluso a sentir discriminadas u ofendidas, busquen dobles o triples sentidos, investiguen las posibles causas de tamaña atrocidad y nos denuncien incluso al inapelable Ministerio de Igualdad por ir en contra de la doctrina oficial y que, en base a sus inapreciables contribuciones, puede servir de base al establecimiento de otras carteras en la misma línea, como por ejemplo el Ministerio de la Armonía, el Ministerio de la Transparencia, el Ministerio de la Sostenibilidad o, ya puestos, el Ministerio del Amor (ese toque Orwelliano que siempre va bien).
Estamos en un momento y lugar en que casi toda la Sociedad (atención, pone “casi”, no se me ofendan mucho aún) está de acuerdo en la igualdad de derechos entre el hombre y la mujer, un concepto que, curiosamente, se llama “feminismo” por cuestiones históricas justificadas y que en su día fueron desde luego necesarias (aquí no hay ironía). Ahora, una vez conseguido (siempre en términos generales; por cierto, añadir “en términos generales” a cada una las frases que siguen) habrá quizás que buscar un nuevo término para que los hombres susceptibles que aboguen por esta igualdad no se sientan discriminados (¿qué tal equitativismo o incluso igualdad, volviendo al Ministerio?), y otro más incluso para designar otro movimiento en ciernes en el cual habría quien querría ir más allá, pidiendo más derechos para las mujeres que para los hombres (feminismo ya está cogida, una pena porque iba perfecta). Este nuevo concepto, aún anónimo, ya es de aplicación con el beneplácito del mentado Ministerio, que tolera o incluso promueve esa brillante práctica de la llamada “discriminación positiva”, que suena casi tan bien como “guerra preventiva”, “acción militar defensiva”, “tropas de pacificación”, etc.
Muy triste y torpemente, el problema ha estado en buscar y promover la igualdad en cosas en las que no somos iguales, forzándolas hasta el absurdo. Igual la cosa no es cuestión de cuotas ni de facilitaciones, sino de aplicar el sentido común. Físicamente, no somos iguales. Mentalmente, nuestros cerebros funcionan de manera distinta. Y no pasa nada.
No hay que volverse locos por acelerar un proceso que es ya irreversible, por fin y afortunadamente: la tendencia hacia la igualdad de derechos es imparable y continuará en los próximos años, como ha ocurrido en el resto de la Europa esa civilizada. Es un proceso que hay que acompañar y promover con medidas lógicas (medidas de conciliación de vida laboral, tanto maternales como, especialmente, paternales; igualdad de sueldos para un mismo cargo, educación y sensibilización, etc.), pero sin forzarlo. No se quiera identificar la igualdad de derechos con la igualdad de roles (asco de palabra, no del todo intercambiable por “papeles”) o incluso con la igualdad (asimilación) orgánica. Porque ahora parece que una mujer tiene que reivindicarse socialmente perdiendo lo que la hace más femenina, incluso desde un punto de vista fisiológico. Como ejemplo (verás como aquí hay malas interpretaciones): vean un grupo de esas desatadas que celebran despedidas de soltera luciendo todo tipo de artilugios fálicos (pistolas de agua, diademas, en fin, el equipo básico), contratando boys, etc. Es genial que cada persona o grupo se lo pase bien como quiera y más en las celebraciones y en las farras que para algo hay una libertad ganada y una salud y un breve tiempo de vida que hay que aprovechar y exprimir, pero determinadas exhibiciones parecen más unas vulgares parodias o copias malas de los peores topicazos asignados a los hombres que celebraciones auténticas. No es criticable lo que se hace, desde luego, sino cómo lo que se hace recuerda a lo que supuestamente hacen los hombres. Una diferencia fundamental que no hay que olvidar está en la respuesta diferencial a los estímulos sexuales entre el hombre y la mujer: mientras que el hombre es todo bien sencillo, directo y mecánico (castañazo a la amígdala y ahí va la reacción inmediata en el hardware, pura mecánica) en las mujeres la cosa es mucho más progresiva, más software, eléctrico-química, etc. Cada uno tendrá su propia visión al respecto, pero bueno, los que intentamos aprender lo que no está en los libros tomamos apuntes como podemos.
En fin, que con esta masculinización, particularizada a una situación muy concreta, todos perdemos; no estaría mal algo más de diversidad de puntos de vista, o al menos de originalidad…
No parece necesaria la aclaración, que para eso somos una revista para pseudoculturetas, snobs y resabidillos, pero por si acaso…no se interprete este último párrafo como una propuesta de que las mujeres no celebren las cosas desaforadamente, no salgan de juerga a lo loco a hacer cosas que en circunstancias normales nunca harían e incluso que no disfruten enormemente haciéndolo, sino que simplemente se intenta poner de manifiesto cómo la “liberación” de la mujer ha conducido, en gran medida, a una masculinización o copia de los hábitos de los hombres, en vez de haber estado una evolución distinta y propia. Quién sabe, quizá todo esto sea parte del camino, y sea un paso necesario para crear esa nueva identidad…
En el próximo mes, se analizará y discutirán aportaciones de la publicidad en este siempre interesante tema…
Por el momento, se invita a reflexionar (no es imprescindible insultar, denunciar o retirar el saludo; basta con pensar fríamente y comentar la jugada en la vida real o en los comentarios del blog) y a opinar, que todo es discutible y matizable, y es como se aprende.
Se recomienda, para la gente interesada en el tema, consultar un par de libros interesantes que han inspirado en gran medida este capítulo:
“Heterodoxia”, de Ernesto Sabato (1953)
“El cerebro femenino”, de Louann Brizendine (2007)
El observador
La cita:
“El verdadero precio de las cosas es la cantidad de vida que uno tiene que dar por ellas”. HD Thoreau.
La anécdota de ascensor:
El país con mayor densidad de población (18.000 habitantes/km2) es Mónaco. Si, por ejemplo, en la comarca del Solsonès hubiera esa densidad, la población sería de 20 millones de habitantes.
El enlace:
Los más grandeshttp://www.youtube.com/watch?v=UPGMzgGxNWE&feature=PlayList&p=1D22F7EE19B8701E&playnext=1&playnext_from=PL&index=33
Estamos en un momento y lugar en que casi toda la Sociedad (atención, pone “casi”, no se me ofendan mucho aún) está de acuerdo en la igualdad de derechos entre el hombre y la mujer, un concepto que, curiosamente, se llama “feminismo” por cuestiones históricas justificadas y que en su día fueron desde luego necesarias (aquí no hay ironía). Ahora, una vez conseguido (siempre en términos generales; por cierto, añadir “en términos generales” a cada una las frases que siguen) habrá quizás que buscar un nuevo término para que los hombres susceptibles que aboguen por esta igualdad no se sientan discriminados (¿qué tal equitativismo o incluso igualdad, volviendo al Ministerio?), y otro más incluso para designar otro movimiento en ciernes en el cual habría quien querría ir más allá, pidiendo más derechos para las mujeres que para los hombres (feminismo ya está cogida, una pena porque iba perfecta). Este nuevo concepto, aún anónimo, ya es de aplicación con el beneplácito del mentado Ministerio, que tolera o incluso promueve esa brillante práctica de la llamada “discriminación positiva”, que suena casi tan bien como “guerra preventiva”, “acción militar defensiva”, “tropas de pacificación”, etc.
Algunos colores de Ports de Besseit
Porque quizá habría que plantearse que acaso no sea tan necesario, vital e imprescindible para el futuro de la sociedad que absolutamente todos los cargos y profesiones del sector público y privado sean desempeñados al 50% por hombres y al 50% por mujeres, por mucho que puedan introducirse diferencias (sí, diferencias o desigualdades encaminadas a fomentar la igualdad, curioso invento), como por ejemplo las marcas mínimas a superar en las pruebas físicas para el que quiera hacerse bombero, policía o milico, en función de su género. Lo mismo debe aplicarse a las cuotas de mujeres (40% como mínimo) en los consejos de administración de empresas grandes. Con esto se consigue un doble efecto, a cual menos interesante: que las mujeres que habrían sido igualmente bomberas o directivas pierdan credibilidad o confianza (¿están allí por ser muy buenas o por cuota?) y recelos por parte de los compañeros masculinos (imposición o facilitación al acceso de personas que no han tenido que superar los mismos requisitos).
Siguiendo esta peligrosa línea, habría que facilitar el acceso, quizá mediante puntos adicionales, en todas aquellas oposiciones en las que la mujer o el hombre estén menos representados. Incluso habría que plantearse intervenir (¿clausurar? ¿demoler?) aquellos comercios que anuncian públicamente que necesitan “dependienta” o los bares que precisan “camarera”. Pongamos, por ejemplo, un 50% de dependientes (hombres) en todas las tiendas de ropa y cosméticos, a ver qué tal va la cosa.
Muy triste y torpemente, el problema ha estado en buscar y promover la igualdad en cosas en las que no somos iguales, forzándolas hasta el absurdo. Igual la cosa no es cuestión de cuotas ni de facilitaciones, sino de aplicar el sentido común. Físicamente, no somos iguales. Mentalmente, nuestros cerebros funcionan de manera distinta. Y no pasa nada.
No hay que volverse locos por acelerar un proceso que es ya irreversible, por fin y afortunadamente: la tendencia hacia la igualdad de derechos es imparable y continuará en los próximos años, como ha ocurrido en el resto de la Europa esa civilizada. Es un proceso que hay que acompañar y promover con medidas lógicas (medidas de conciliación de vida laboral, tanto maternales como, especialmente, paternales; igualdad de sueldos para un mismo cargo, educación y sensibilización, etc.), pero sin forzarlo. No se quiera identificar la igualdad de derechos con la igualdad de roles (asco de palabra, no del todo intercambiable por “papeles”) o incluso con la igualdad (asimilación) orgánica. Porque ahora parece que una mujer tiene que reivindicarse socialmente perdiendo lo que la hace más femenina, incluso desde un punto de vista fisiológico. Como ejemplo (verás como aquí hay malas interpretaciones): vean un grupo de esas desatadas que celebran despedidas de soltera luciendo todo tipo de artilugios fálicos (pistolas de agua, diademas, en fin, el equipo básico), contratando boys, etc. Es genial que cada persona o grupo se lo pase bien como quiera y más en las celebraciones y en las farras que para algo hay una libertad ganada y una salud y un breve tiempo de vida que hay que aprovechar y exprimir, pero determinadas exhibiciones parecen más unas vulgares parodias o copias malas de los peores topicazos asignados a los hombres que celebraciones auténticas. No es criticable lo que se hace, desde luego, sino cómo lo que se hace recuerda a lo que supuestamente hacen los hombres. Una diferencia fundamental que no hay que olvidar está en la respuesta diferencial a los estímulos sexuales entre el hombre y la mujer: mientras que el hombre es todo bien sencillo, directo y mecánico (castañazo a la amígdala y ahí va la reacción inmediata en el hardware, pura mecánica) en las mujeres la cosa es mucho más progresiva, más software, eléctrico-química, etc. Cada uno tendrá su propia visión al respecto, pero bueno, los que intentamos aprender lo que no está en los libros tomamos apuntes como podemos.
En fin, que con esta masculinización, particularizada a una situación muy concreta, todos perdemos; no estaría mal algo más de diversidad de puntos de vista, o al menos de originalidad…
No parece necesaria la aclaración, que para eso somos una revista para pseudoculturetas, snobs y resabidillos, pero por si acaso…no se interprete este último párrafo como una propuesta de que las mujeres no celebren las cosas desaforadamente, no salgan de juerga a lo loco a hacer cosas que en circunstancias normales nunca harían e incluso que no disfruten enormemente haciéndolo, sino que simplemente se intenta poner de manifiesto cómo la “liberación” de la mujer ha conducido, en gran medida, a una masculinización o copia de los hábitos de los hombres, en vez de haber estado una evolución distinta y propia. Quién sabe, quizá todo esto sea parte del camino, y sea un paso necesario para crear esa nueva identidad…
En el próximo mes, se analizará y discutirán aportaciones de la publicidad en este siempre interesante tema…
Por el momento, se invita a reflexionar (no es imprescindible insultar, denunciar o retirar el saludo; basta con pensar fríamente y comentar la jugada en la vida real o en los comentarios del blog) y a opinar, que todo es discutible y matizable, y es como se aprende.
Se recomienda, para la gente interesada en el tema, consultar un par de libros interesantes que han inspirado en gran medida este capítulo:
“Heterodoxia”, de Ernesto Sabato (1953)
“El cerebro femenino”, de Louann Brizendine (2007)
El observador
La cita:
“El verdadero precio de las cosas es la cantidad de vida que uno tiene que dar por ellas”. HD Thoreau.
La anécdota de ascensor:
El país con mayor densidad de población (18.000 habitantes/km2) es Mónaco. Si, por ejemplo, en la comarca del Solsonès hubiera esa densidad, la población sería de 20 millones de habitantes.
El enlace:
Los más grandeshttp://www.youtube.com/watch?v=UPGMzgGxNWE&feature=PlayList&p=1D22F7EE19B8701E&playnext=1&playnext_from=PL&index=33
1 any de switcher
Windows és el sistema que utilitza el 90 % d’usuaris i el que ens ha portat els ordenadors a casa i a la feina. Ens ha premés entrar en el món dels documents, del càlcul, de la fotografia digital... i d’Internet. Sempre m’ha agradat el Windows i els ordenadors però fa 5 anys (potser més) que el Windows de Microchof és igual o pitjor; no s’ha renovat i a mesura que vas posant programes i amb Internet s’han fet cada vegada més lent i donen molt problemes de virus, defragmentació i cuelgues varis.
Fa un any em vaig haver de comprar un portàtil i la opció del Vista no m’agradava. La inquietud del inconformisme et fa buscar algo diferent i les opcions eren passar cap al món Linux o cap al món Mac. Em vaig decantar pel Mac per recomanacions properes i ara sóc un switcher (persona que s’ha decidit a abandonar el Windows per un altre sistema operatiu).
Aquests ianquis
Als EUA és comú trobar situacions que ens criden l'atenció als d'Aquí...com ara, les que fan referència a les seves grans aficions...
1. La religió
Hauran pagat drets d’autor per aquest plagi?
2. La seguretat
La por és un dels principals motors del país...per exemple, per defensar-se d’horribles perils
3. La pàtria, és clar
Cal suportar les tropes allà on es trobin lluitant per la llibertat dels pobles que estem invadint
1. La religió
Hauran pagat drets d’autor per aquest plagi?
2. La seguretat
La por és un dels principals motors del país...per exemple, per defensar-se d’horribles perils
3. La pàtria, és clar
Cal suportar les tropes allà on es trobin lluitant per la llibertat dels pobles que estem invadint
La Columna
Per Àngel Carbonell
És per a mi una veritable vergonya haver d’admetre-ho però el cert és que no em ve al cap ni una idea lluminosa per a poder inaugurar amb brillantor aquesta nova secció i la meva col·laboració a Criteri. Al contrari, em bullen un munt d’idees però cap ni una és capaç d’imposar-se a les altres. Vull pensar que més d’un columnista haurà iniciat les seves col·laboracions amb alguna vacil·lació, fins i tot aquells més experimentats, periodistes i tot.
Penso que, al capdavall, el més adient hauria de ser donar la benvinguda a l’any nou i acomiadar l’anterior amb un “bon vent i barca nova” que bona falta ens fa. Més d’un deu pensar que l’any 2009 ha estat catastròfic. No ho ha estat i tampoc ha estat meravellós. Els anys perfectes no existeixen encara que cadascú pugui fer-ne una valoració diferent segons les circumstàncies viscudes, la percepció que en té i la seva mentalitat, si és més o menys positiu, etc… De la mateixa manera que seria molt trist que una persona, al final d’una vida plena de bons i mals moments, a l’hora de jutjar com li ha anat, en fes una valoració pessimista o negativa perquè oblida els bons moments, també seria trist que acomiadéssim l’any amb una valoració negativa, com si no hagués passat res de bo, i no parlo del Barça de les sis copes o de qualsevol altre esdeveniment públic que poguéssim percebre com a positiu, parlo d’aquelles coses que ens han proporcionat alegria o plaer a cadascú de nosaltres, cadascú se les sap i són les més importants. Si us plau, no oblideu els moments feliços en el compte final.
La gent, en general, té una mentalitat dicotòmica que fa que vegi les coses o blanques o negres, que no vegi tota la gamma de colors existent en la realitat, els matisos. Així, un any ha estat bo o dolent, un govern fa les coses bé o malament, la meva vida és meravellosa o no ho és en absolut. Tot judici resulta categòric perquè no s’atura a ponderar pros i contres. Que cadascú pensi en aquelles coses que li han proporcionat alguna alegria, que l’han fet feliç per un moment, que li han millorat la vida per uns instants o l’han fet ser millor persona i llavors, fets els comptes, que jutgi si aquest any ha estat prescindible. A mi m’han passat coses que m’hauria estimat més que no em passessin, que han fet que acabés l’any més trist que quan el vaig començar i sense saber que em depararà el nou any, però també m’han passat coses MERAVELLOSES de les quals no puc prescindir i el record de les quals vull que m’acompanyi tota la vida. Per tant, puc dir de l’any 2009 que és un dels meus anys imprescindibles, tot i les penes que també m’ha causat. Per al 2010 espero que també es faci imprescindible per a mi i per a tothom. Penseu que amb un somriure n’hi pot haver prou.
Feliç any nou!
És per a mi una veritable vergonya haver d’admetre-ho però el cert és que no em ve al cap ni una idea lluminosa per a poder inaugurar amb brillantor aquesta nova secció i la meva col·laboració a Criteri. Al contrari, em bullen un munt d’idees però cap ni una és capaç d’imposar-se a les altres. Vull pensar que més d’un columnista haurà iniciat les seves col·laboracions amb alguna vacil·lació, fins i tot aquells més experimentats, periodistes i tot.
Penso que, al capdavall, el més adient hauria de ser donar la benvinguda a l’any nou i acomiadar l’anterior amb un “bon vent i barca nova” que bona falta ens fa. Més d’un deu pensar que l’any 2009 ha estat catastròfic. No ho ha estat i tampoc ha estat meravellós. Els anys perfectes no existeixen encara que cadascú pugui fer-ne una valoració diferent segons les circumstàncies viscudes, la percepció que en té i la seva mentalitat, si és més o menys positiu, etc… De la mateixa manera que seria molt trist que una persona, al final d’una vida plena de bons i mals moments, a l’hora de jutjar com li ha anat, en fes una valoració pessimista o negativa perquè oblida els bons moments, també seria trist que acomiadéssim l’any amb una valoració negativa, com si no hagués passat res de bo, i no parlo del Barça de les sis copes o de qualsevol altre esdeveniment públic que poguéssim percebre com a positiu, parlo d’aquelles coses que ens han proporcionat alegria o plaer a cadascú de nosaltres, cadascú se les sap i són les més importants. Si us plau, no oblideu els moments feliços en el compte final.
La gent, en general, té una mentalitat dicotòmica que fa que vegi les coses o blanques o negres, que no vegi tota la gamma de colors existent en la realitat, els matisos. Així, un any ha estat bo o dolent, un govern fa les coses bé o malament, la meva vida és meravellosa o no ho és en absolut. Tot judici resulta categòric perquè no s’atura a ponderar pros i contres. Que cadascú pensi en aquelles coses que li han proporcionat alguna alegria, que l’han fet feliç per un moment, que li han millorat la vida per uns instants o l’han fet ser millor persona i llavors, fets els comptes, que jutgi si aquest any ha estat prescindible. A mi m’han passat coses que m’hauria estimat més que no em passessin, que han fet que acabés l’any més trist que quan el vaig començar i sense saber que em depararà el nou any, però també m’han passat coses MERAVELLOSES de les quals no puc prescindir i el record de les quals vull que m’acompanyi tota la vida. Per tant, puc dir de l’any 2009 que és un dels meus anys imprescindibles, tot i les penes que també m’ha causat. Per al 2010 espero que també es faci imprescindible per a mi i per a tothom. Penseu que amb un somriure n’hi pot haver prou.
Feliç any nou!
Carta als Reis Màgics d'Orient.
Estimats Reis Màgics d'Orient,
Fa molts anys que vaig perdre el costum d'escriure-us una carta. De ben petit ho vaig descobrir del tot innecessari, ja que pensar-la en veu alta repetidament resultava igual d'efectiu. I ho he tornat a fer. De fet, en l'actualitat només em cal pensar-la una mica fort. Només us escric per donar-vos suport i mostrar-vos admiració.
Haig de confessar que mai he tingut un rei preferit. Però de petit sempre seia a la falda del Rei Negre. Sempre hi havia menys nens a la cua i més regals per triar i remenar. La majoria de nens preferien el Rei Ros o el Rei Blanc, no sé perquè. Idiotes. En tot cas, la carta va dirigida a tots tres, perquè us considero un equip. Un equip màgic. De fet, sou el primer Dream Team de la història.
Melcior, Gaspar i Baltasar. En temps passats, homes joves, rics, forts i valents, de cor generós i esperit emprenedor. Un Ros, un Negre i un Blanc ben trobats enmig d'un desert seguint un cometa que fa pampallugues i juga amb la seva quincalla, amb l'únic objectiu de fer arribar una caixeta d'or, una altra de mirra i una altra d'encens a un nen que acaba de néixer a l'altra punta del món. S'ha de reconèixer que els teniu ben posats. A vegades em pregunto que us veu fotre aquella nit... Amb la conya, ja han passat dos mil nou anys, i vosaltres continueu repartint il·lusió per a tot arreu (en aquest punt es podria obrir una discussió sobre si són dos mil nou o dos mil deu anys, o un altra sobre si els reis arriben a tot arreu o no, i si fa il·lusió o tampoc, però no ho farem). Em sembla que ningú s'esperava aquest creixement.
La qüestió és que, amb més o menys encert i profusió cada any heu complert. I us estic molt agraït. Aquest cop però, no les tinc totes. No ho veig clar. Ben bé, no sé per on teniu pensada la ruta, però arribar demà a les 7 del vespre al moll de Barcelona, o altres molls d'altres pobles humits, o fins i tot, a les places majors de tants altres pobles de Catalunya i de la resta d'Occident, d'antuvi, se'm fa difícil d'imaginar. Entenc que en l'actualitat el GpS o altres tecnologies similars poden resoldre el greu problema que suposa seguir un estel fugaç a través de tanta contaminació lumínica i gasosa. Un pardalet m'ha comentat que ja disposeu d'algunes noves tecnologies de la logística en plena fase de desenvolupament i encara a l'abast de molt pocs (tecnologia Z.A.R.A, en diuen), que permeten potenciar el do de la ubiqüitat en persones i materials. El que ja em resulta més difícil és pensar com un negre, un ros i un blanc i tot el seu seguici, per més ancians i venerables que siguin, vestits amb tota la parafernàlia judeo-màgica-cristiana i reial, es pensen moure per aquests mons socarrimats de Déu. Tal com està el panorama entendria que aquest cop no arribéssiu a temps. O simplement no arribéssiu. No sé si teniu més possibilitats que us segrestin uns pirates, uns integristes o la policia aeroportuària.
En tot cas, si aquest any arribeu, sereu més màgics que mai. Ja em direu que heu sopat.
Una abraçada molt forta,
Bona nit i bona sort,
Sòcrates
Oli nou
Durant el mes de gener la gent ja ha acabat o està a punt d’acabar de collir olives, i, per tant, es mes per provar, si no s’ha fet abans, l’oli nou.
Però per escollir un bon oli s’ha de tenir una sèrie de coses en compte, un dels paràmetres de qualitat més importants dels olis és l’anomenat grau d’acidesa.
Unes pràctiques de recol·lecció inadequades, l’acció de la mosca de l’oliva o la molta per obtenir la pasta a la premsa, són elements que manifesten el caràcter àcid. Per tant, per obtenir olis de bona qualitat cal protegir el fruit, tenir en compte els procediments emprats en la collita, el temps que transcorre fins a la molta i la preparació de la pasta per a la obtenció de l’oli.
Les característiques que presenta un oli d’oliva vénen marcades per les característiques de les olives emprades per obtenir-lo i dels procediments d’elaboració aplicats.
Però per escollir un bon oli s’ha de tenir una sèrie de coses en compte, un dels paràmetres de qualitat més importants dels olis és l’anomenat grau d’acidesa.
Unes pràctiques de recol·lecció inadequades, l’acció de la mosca de l’oliva o la molta per obtenir la pasta a la premsa, són elements que manifesten el caràcter àcid. Per tant, per obtenir olis de bona qualitat cal protegir el fruit, tenir en compte els procediments emprats en la collita, el temps que transcorre fins a la molta i la preparació de la pasta per a la obtenció de l’oli.
Les característiques que presenta un oli d’oliva vénen marcades per les característiques de les olives emprades per obtenir-lo i dels procediments d’elaboració aplicats.
Es poden diferenciar els següents tipus d’oli:
Oli d’oliva verges
Els olis que s’han obtingut del fruit de l’olivera per mitjans mecànics o altres procediments físics que impliquin una alteració mínima del producte i que no siguin diferents del rentatge, la decantació, la centrifugació o la filtració.
Els olis d’oliva verge es classifiquen en tres tipus diferents:
- Oli d’oliva verge extra
És un oli d’oliva verge que presenta una acidesa lliure màxima, expressada en àcid oleic, de 0,8 g per 100 g (0,8%).
- Oli d’oliva verge
És un oli d’oliva verge que presenta una acidesa lliure màxima de 2g per 100g (2%).
- Oli d’oliva llampant
És un oli d’oliva verge que presenta una acidesa lliure de més de 2g per 100g (2%).
És un oli d’oliva verge que presenta una acidesa lliure de més de 2g per 100g (2%).
Oli d’oliva refinat
És un oli d’oliva obtingut a partir de la refinació d’olis d’oliva verges que presenta una acidesa lliure màxima de 0,3 g per 100g (0,3%).
Refinació: procés que dóna lloc a un oli lleugerament acolorit, d’un gust molt suau i molt més estable que l’oli de partida.
Oli d’oliva
És un oli obtingut a partir de la barreja d’olis d’oliva refinats i olis d’oliva verges, diferents de l’oli d’oliva llampant, que presenta una acidesa lliure màxima d’1g per 100 g (1%).
Oli de sansa d’oliva cru / Oli de pinyolada d’oliva cru
És l’oli que s’obté de la sansa de l’oliva mitjançant un tractament amb dissolvents orgànics o emprant mitjans físics.
És l’oli que s’obté de la sansa de l’oliva mitjançant un tractament amb dissolvents orgànics o emprant mitjans físics.
Sansa: pinyolada – residu compost de trossos de pinyol, pell i polpa de l’oliva que queda després de l’extracció de l’oli.
Oli de sansa d’oliva refinat / Oli de pinyolada d’oliva refinat
És l’oli obtingut a partir de la refinació de l’oli de sansa d’oliva cru que presenta una acidesa lliure màxima de 0,3 g per 100 g (0,3%).
És l’oli obtingut a partir de la refinació de l’oli de sansa d’oliva cru que presenta una acidesa lliure màxima de 0,3 g per 100 g (0,3%).
Oli de sansa d’oliva / Oli de pinyolada d’oliva
És l’oli obtingut a partir de la barreja d’olis de sansa d’oliva refinats i olis d’oliva verges, diferents de l’oli d’oliva llampant, que presenta una acidesa lliure màxima d’1g per 100g (1%).
És l’oli obtingut a partir de la barreja d’olis de sansa d’oliva refinats i olis d’oliva verges, diferents de l’oli d’oliva llampant, que presenta una acidesa lliure màxima d’1g per 100g (1%).
Per acabar:
De l'aigua de gener, ni una gota se'n fa malbé
VINOS PARA UNA ENSALADA
Hay situaciones en las que imaginarse la presencia de una botella de vino es fácil, unas chuletitas de cordero, unos quesos, pero un vino puede acompañar muchos ejemplos gastronómicos. Hoy nos atrevemos con una ensalada. Y no olvidemos que además de beber entre lechuga y tomate, también podemos disfrutar del vino mientras vamos preparando el plato, algo que a mí, me encata.
Louro Do Bolo Godello 2008
Valdeorras es una región del sureste de Galicia donde el clima se mantiene atlántico, pero ya comienza el interior. Allí han sido cultivadas vides de godello (92%) y treixadura (8%). Probad una botella de godello, tal vez menos conocida que el verdejo o el albariño, pero igual de interesante. El vino que probamos ha pasado por 5 meses en barrica de roble francés. La botella fue adquirida en Vinoteca Voramar por 12,30 euros. Alcohol 13,5 volúmenes. Servir frío, a 8 grados.
En copa tiene color amarillo pajizo brillante. Buena capa para un blanco. Ribete verdoso.
En nariz es moderado y complejo. Notas a piña, mineral y anís. Algo de frutas blancas.
En boca es fresco y largo. Se nota la barrica, pero muy bien integrada, parece parte de la propia uva. Aparecen notas de cítricos y algo herbáceo. Equilibrado y postgusto medio.
Mania 2008
Con la denominación de origen Rueda, probamos una botella monovarietal de verdejo, de la bodega Felix Lorenzo Cachazo. Adquirido también en la Vinoteca Voramar por 7,5 euros. Sin barrica, alcohol 13%.
En copa presenta color amarillo pálido y brillante.
En nariz es fácil de reconocer los aromas herbáceos, bastante plano. Fruta sutilmente expresada.
En boca aparece la manzana, toques ácidos agradables. Postgusto moderadamente amargo.
Auzells 2008
Tomàs Cusiné hace desde Costers de Segre una apuesta muy personal. La botella que probamos ensambla, atención: 32% macabeu, 19% sauvignon blanc, 16% parellada, 10% viognier, 8% chardonnay, 8% müller turgau, 3% muscat, 2% riesling, 1% albariño y 1% rousane. Más tarde pasa casi anecdóticamente por barrica, siendo la mayoría de la crianza en depósitos. Una gran complejidad, con un buen resultado final. La botella fue adquirida por 11,15 euros en Vinoteca Voramar, alcohol 12 %.
En la copa presenta un color pajizo fuerte, casi dorado.
Cuando acercamos la nariz, despliega aromas de plátano, algo de piña. Algo láctico. Posee también, más escondidas notas minerales. Muy complejo.
En la boca es agradable desde el principio, algo de aguja cuando entra en la boca. Después evoluciona a fruta blanca, siendo goloso. Acaba mucho más balsámico, hierbas del campo y regaliz. Postgusto largo y equilibrado.
Opinión
Acompañar una ensalada con un vino resulta más difícil de lo que esperábamos. Ciertamente un vino blanco ligero puede ser una muy buena opción, pero parece que maridar los aromas es otro tema. Tal vez pudiéramos haber explorado un gewürztraminer, un chardonnay muy ligerito, dependiendo de la ensalada ...
En cuanto a los tres que hemos probado, el que más nos ha gustado ha sido el Auzells, muy aromático y sobretodo muy equilibrado. Sugerimos este vino para acompañar una fresca ensalada !!
Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
Louro Do Bolo Godello 2008
Valdeorras es una región del sureste de Galicia donde el clima se mantiene atlántico, pero ya comienza el interior. Allí han sido cultivadas vides de godello (92%) y treixadura (8%). Probad una botella de godello, tal vez menos conocida que el verdejo o el albariño, pero igual de interesante. El vino que probamos ha pasado por 5 meses en barrica de roble francés. La botella fue adquirida en Vinoteca Voramar por 12,30 euros. Alcohol 13,5 volúmenes. Servir frío, a 8 grados.
En copa tiene color amarillo pajizo brillante. Buena capa para un blanco. Ribete verdoso.
En nariz es moderado y complejo. Notas a piña, mineral y anís. Algo de frutas blancas.
En boca es fresco y largo. Se nota la barrica, pero muy bien integrada, parece parte de la propia uva. Aparecen notas de cítricos y algo herbáceo. Equilibrado y postgusto medio.
Mania 2008
Con la denominación de origen Rueda, probamos una botella monovarietal de verdejo, de la bodega Felix Lorenzo Cachazo. Adquirido también en la Vinoteca Voramar por 7,5 euros. Sin barrica, alcohol 13%.
En copa presenta color amarillo pálido y brillante.
En nariz es fácil de reconocer los aromas herbáceos, bastante plano. Fruta sutilmente expresada.
En boca aparece la manzana, toques ácidos agradables. Postgusto moderadamente amargo.
Auzells 2008
Tomàs Cusiné hace desde Costers de Segre una apuesta muy personal. La botella que probamos ensambla, atención: 32% macabeu, 19% sauvignon blanc, 16% parellada, 10% viognier, 8% chardonnay, 8% müller turgau, 3% muscat, 2% riesling, 1% albariño y 1% rousane. Más tarde pasa casi anecdóticamente por barrica, siendo la mayoría de la crianza en depósitos. Una gran complejidad, con un buen resultado final. La botella fue adquirida por 11,15 euros en Vinoteca Voramar, alcohol 12 %.
En la copa presenta un color pajizo fuerte, casi dorado.
Cuando acercamos la nariz, despliega aromas de plátano, algo de piña. Algo láctico. Posee también, más escondidas notas minerales. Muy complejo.
En la boca es agradable desde el principio, algo de aguja cuando entra en la boca. Después evoluciona a fruta blanca, siendo goloso. Acaba mucho más balsámico, hierbas del campo y regaliz. Postgusto largo y equilibrado.
Opinión
Acompañar una ensalada con un vino resulta más difícil de lo que esperábamos. Ciertamente un vino blanco ligero puede ser una muy buena opción, pero parece que maridar los aromas es otro tema. Tal vez pudiéramos haber explorado un gewürztraminer, un chardonnay muy ligerito, dependiendo de la ensalada ...
En cuanto a los tres que hemos probado, el que más nos ha gustado ha sido el Auzells, muy aromático y sobretodo muy equilibrado. Sugerimos este vino para acompañar una fresca ensalada !!
Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
Mal día para pescar
FITXA TÈCNICA Direcció: Álvaro Brechner.
País: Espanya i Uruguai.
Any: 2009.
Durada: 104 min.
Gènere: Drama, comèdia.
Interpretació: Gary Piquer (Orsini), Jouko Ahola (Jacob Van Oppen), Antonella Costa (Adriana), César Troncoso (Heber).
Guió: Álvaro Brechner, amb la col.laboració de Gary Piquer, basat en el conte "Jacob i l'altre", de Juan Carlos Onetti.
Producció: Álvaro Brechner, Adolfo Blanco, Tomás Cimadevilla i Virginia Hinze.
Música: Mikel Salas.
Fotografia: Álvaro Gutiérrez.
Muntatge: Teresa Font.
Direcció artística: Gustavo Ramírez.
Vestuari: Alejandra Rosasco.
Distribuïdora: Vértice Cinema.
Estrena a l'Uruguai: 31 juliol 2009.
Estrena a Catalunya: 11 desembre 2009.
SINOPSIS
Dos peculiars buscavides viatgen per Llatinoamèrica: Orsini, un empresari murri, cínic i enginyós, que s'autodenomina Príncep, i el seu representat, Jacob Van Oppen, un forçut, envellit, alcohòlic i incontrolable ex campió Mundial de Lluita Lliure. Cercant mantenir viva la èpica que un dia els va unir, s'embarquen en una llarga gira d'exhibicions per diferents pobles. Tanmateix, el seu peculiar viatge a la recerca d'aquest gloriós passat arriba a la seva fi en el moment en que els esdeveniments prenen un rumb inesperat i incontrolable.
EL CONCURS
Benvolguts concursants,
Comencem el 2010 amb més fotos i personatges i fent una crida a la participació que em consta que molts de vosaltres sabeu qui s’amaga darrera les imatges i resteu muts!
Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes:
elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà un punt per resposta endevinada!
“QUI ES?”
Les fotos dels personatges:
1.- Actualitat:
2.- Contemporani
Comencem el 2010 amb més fotos i personatges i fent una crida a la participació que em consta que molts de vosaltres sabeu qui s’amaga darrera les imatges i resteu muts!
Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes:
elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà un punt per resposta endevinada!
“QUI ES?”
Les fotos dels personatges:
1.- Actualitat:
2.- Contemporani
3.- Històric
Respostes del “Qui és?” del mes de desembre:
- Actualitat: Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009)
- Contemporani: Leonor Watling (Madrid, 1975 - )
- Històric: Winston Churchill (Woodstock, 1874 - Londres, 1965)
“DE QUÈ ES TRACTA ?”
Aquest mes us tocarà encertar el títol d’un llibre i el seu autor. Si coneixeu què s’amaga darrera les pistes que us presentem, envieu les respostes a: elconcurs.criteri@gmail.com S’atorgarà 2 punts a qui ho encerti!
El llibre :
- L’autor d’aquesta obra, nat i mort al segle XX, va escriure sobre Catalunya, tot i no ser català
- Però l’obra d’aquest mes no està relacionada amb Catalunya, sinó amb un món imaginari i força angoixant
- Alguns dels personatges de l’obra i molts altres detalls de la mateixa estan basats en personatges i fets reals de la història
- El protagonista principal és un funcionari que, malgrat tots els intents que duu a terme per derrocar el sistema, finalment acaba vençut per ell
- Si bé la història de l’obra no recrea precisament un món feliç, d’alguna manera té relació amb aquest i amb el nostre disc del mes passat
Resposta del “De què es tracta?” del mes de desembre:
‘Legend’ (1984), Bob Marley.
CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL:
Seccions a la nevera
Seccions de la nevera conté tots les antigues seccions, membres criTerians que han fet més gran aquesta família, però que, per diverses raons, un dia no van poder continuar il·luminant-nos amb els seus coneixements. Això, però, no impedeix que continuin donant-nos suport i llegint-nos i que nosaltres puguem llegir el que van fer i escriure (feu-hi una ullada !)
- Va de fotos
- Equilibri, força, valor i seny
- L'art de les Muses
- Des d'Africa
- Criatures
- Cort d'Apel·lació
- El concurs
- Top Manta
- shUmi
- Imaginàrium
- BEFaBÈ
- Sensacions
- Economia crÌtica
- El mar
- Escala de color
- La recepta
- Nutrició
- VadeBars
- Una de romans
- El racó de la mosca
- Tu mateix
- La columna
- El Pedrís del Moliner
- L'art de les muses
- Va de fotos
- Equilibri, força, valor i seny
- L'art de les Muses
- Des d'Africa
- Criatures
- Cort d'Apel·lació
- El concurs
- Top Manta
- shUmi
- Imaginàrium
- BEFaBÈ
- Sensacions
- Economia crÌtica
- El mar
- Escala de color
- La recepta
- Nutrició
- VadeBars
- Una de romans
- El racó de la mosca
- Tu mateix
- La columna
- El Pedrís del Moliner
- L'art de les muses
Principis clars i ferms
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.
AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes de gener t'has proposat moltes coses, però la mandra podrà amb tu i et quedaràs com sempre. Com que ja estàs avisat/da, Armando Rampas et recomana no fer grans propostes per aquest 2010.
PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
D'acord, el mes passat t'havia de tocar la loteria i no va ser. La ciència dels astres no és matemàtica pura i, de totes maneres, hi havies jugat poc. De sexe, el de sempre, de poca qualitat i en poca quantitat.
ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Aquest mes serà tranquil. No tindràs grans avenços. Les coses aniran i prou. Res de l'altre mon. Finalment estaràs tranquil amb la teva parella. Buscaràs i trobaràs la rutina. Gaudeix-ne, perquè en el futur llunyà Armando està veient algun terratrèmol.
TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
La vida comença a somriure't, després d'estar un llarg període tancat en la teva cova interior, sembla que comences a veure la llum al final del túnel. De totes maneres, podria ser, només, un petit miratge, perquè el túnel pot ser més llarg del que ens semblava. De sexe ni de broma. Armando Rampas et recomana que et compris alguna revista d'aquestes extranyes i que et toquis.
BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Aquest gener estaràs més feliç que un tornavís, tot t'anirà de cara, fins i tot fotràs algun clau que no t'havies imaginat. Et miraràs a tu mateix/a i diràs, jo he estat capaç/a de fer aquests gestos pèlvics ? Doncs sí, estàs a tope !!! Tots volem fer-ho amb tu !!! Homes, dones, animals, plantes, elements químics i pols estel·lar !
CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Aquest mes t'espera molta màgia. Tot serà amb llumetes de colors, envoltat de petits éssers extranys que t'ajudaran, notaràs l'energia per tot arreu, i quan dic a tot arreu, vull dir, a tot arreu. Serà extrany i divertit. Ens fas enveja !
LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Es preparen molts moviments per aquest començament de 2010 i t'has d'anar preparant. Et sentiràs extrany i, de vegades, totalment perdut, però tu tira endavant i quan tinguis dubtes busca refugi en el sexe brutal i en grans quantitats que tu saps utilitzar en favor teu.
VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Tots voldríem acompanyar-te en aquest viatge tan llarg i estrany que estas apunt de començar. De sexe no en tindràs gaire. Més aviat menys del que tots ens pensem, però no et caldrà. Tot serà tan nou i sorprenent que perdràs el sentit del significat d'aquesta paraula. Et gastaràs tots els estalvis que tens, però ja ho saps i t'està bé.
BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
T'has gastat masses diners i aquest gener i febrer seran terribles en aquest aspecte. A més a més tindràs remordiments per al poc exercici, excepte el d'aixecar la forquilla, que has fet aquestes festes. Has d'intentar recuperar-ho aquest gener i febrer. Molt d'exercici, Armando Rampas et recomana el famós i conegut exercici Pèlvic. Res d'aquestes modernitats de Pilates i spinings.
ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest gener començaràs a fornicar com un desesperat/da. Serà terrible. Ho provaràs sobre el rentaplats, sota la taula, penjat de la làmpara, amb un gorro, amb una cullera, amb un setrill, un gerro, una pilota un boli, un ordinador, de costat i del dret, de cap per avall i amb una càmera de video. Penja-ho tot a youtube !!!!!!
SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Necessitaràs tenacitat i paciència. Fornicaràs com mai. Fes cas als teus àngels de la guàrdia i deixa't guiar per les energias del cosmos.
CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Tot anirà bé. Tindràs diners i salut. La teva parella t'estima com mai i estarà als teus peus totalment dominada per les teves arts de l'amor. Aprofita-ho !
Armando Rampas
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.
AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Aquest mes de gener t'has proposat moltes coses, però la mandra podrà amb tu i et quedaràs com sempre. Com que ja estàs avisat/da, Armando Rampas et recomana no fer grans propostes per aquest 2010.
PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
D'acord, el mes passat t'havia de tocar la loteria i no va ser. La ciència dels astres no és matemàtica pura i, de totes maneres, hi havies jugat poc. De sexe, el de sempre, de poca qualitat i en poca quantitat.
ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Aquest mes serà tranquil. No tindràs grans avenços. Les coses aniran i prou. Res de l'altre mon. Finalment estaràs tranquil amb la teva parella. Buscaràs i trobaràs la rutina. Gaudeix-ne, perquè en el futur llunyà Armando està veient algun terratrèmol.
TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
La vida comença a somriure't, després d'estar un llarg període tancat en la teva cova interior, sembla que comences a veure la llum al final del túnel. De totes maneres, podria ser, només, un petit miratge, perquè el túnel pot ser més llarg del que ens semblava. De sexe ni de broma. Armando Rampas et recomana que et compris alguna revista d'aquestes extranyes i que et toquis.
BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Aquest gener estaràs més feliç que un tornavís, tot t'anirà de cara, fins i tot fotràs algun clau que no t'havies imaginat. Et miraràs a tu mateix/a i diràs, jo he estat capaç/a de fer aquests gestos pèlvics ? Doncs sí, estàs a tope !!! Tots volem fer-ho amb tu !!! Homes, dones, animals, plantes, elements químics i pols estel·lar !
CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Aquest mes t'espera molta màgia. Tot serà amb llumetes de colors, envoltat de petits éssers extranys que t'ajudaran, notaràs l'energia per tot arreu, i quan dic a tot arreu, vull dir, a tot arreu. Serà extrany i divertit. Ens fas enveja !
LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Es preparen molts moviments per aquest començament de 2010 i t'has d'anar preparant. Et sentiràs extrany i, de vegades, totalment perdut, però tu tira endavant i quan tinguis dubtes busca refugi en el sexe brutal i en grans quantitats que tu saps utilitzar en favor teu.
VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Tots voldríem acompanyar-te en aquest viatge tan llarg i estrany que estas apunt de començar. De sexe no en tindràs gaire. Més aviat menys del que tots ens pensem, però no et caldrà. Tot serà tan nou i sorprenent que perdràs el sentit del significat d'aquesta paraula. Et gastaràs tots els estalvis que tens, però ja ho saps i t'està bé.
BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
T'has gastat masses diners i aquest gener i febrer seran terribles en aquest aspecte. A més a més tindràs remordiments per al poc exercici, excepte el d'aixecar la forquilla, que has fet aquestes festes. Has d'intentar recuperar-ho aquest gener i febrer. Molt d'exercici, Armando Rampas et recomana el famós i conegut exercici Pèlvic. Res d'aquestes modernitats de Pilates i spinings.
ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Aquest gener començaràs a fornicar com un desesperat/da. Serà terrible. Ho provaràs sobre el rentaplats, sota la taula, penjat de la làmpara, amb un gorro, amb una cullera, amb un setrill, un gerro, una pilota un boli, un ordinador, de costat i del dret, de cap per avall i amb una càmera de video. Penja-ho tot a youtube !!!!!!
SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Necessitaràs tenacitat i paciència. Fornicaràs com mai. Fes cas als teus àngels de la guàrdia i deixa't guiar per les energias del cosmos.
CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Tot anirà bé. Tindràs diners i salut. La teva parella t'estima com mai i estarà als teus peus totalment dominada per les teves arts de l'amor. Aprofita-ho !
Armando Rampas