Aquest mes per continuar amb l’article del mes passat parlarem de les fruites d’hivern i que ens poden aportar al nostre organisme.
Seguir els ritmes estacionals de la vegetació és el millor consell per a aprofitar els seus beneficis. La mare naturalesa és sàvia i proveeix els aliments més adequats en cada època de l'any. Així, a l'estiu, apareixen les síndries, amb el seu refrescant suc i la seva enorme provisió d'aigua, per a compensar les perdudes produïdes per la calor. Poc apeteix a l'hivern un tall d'aquesta fruita ben freda. Sens dubte, llavors unes bones castanyes calentes ens vindrien més de gust . Efectivament el fred es pot combatre millor amb un bon grapat de figues seques, molt adequats durant aquesta època. Ho saben les esquirols que mengen grans quantitats de nous i llavors o els ocells que persegueixen els fruits del grèvol molt rics en sucres i extremadament tòxics per als humans. Alguns són importats d'altres latituds més càlides on regna una bonança permanent, o són produïts en la calidesa permanent dels hivernacles, com els mangos, plàtans i la resta de fruites d'origen tropical. Altres, menys abundants, tenen la seva plenitud durant aquesta estació, com les taronges, llimes i la resta de cítrics. Triem uns o altres, no hi ha raó per a privar-se durant aquests dies de fred dels avantatges que ells ens ofereixen.
Els cítrics
Taronges, mandarines, aranges, kiwis, llimones es troben ara en plena forma . Totes elles són fruites molt recomanables pel seu alt contingut en Vitamina C, tan important per a les nostres defenses, així com per al manteniment dels ossos, de les dents o dels capil·lars. Un bon got diari de suc de taronja amb un poc de llima o aranja ens ajudarà a defendre'ns contra el refredat i evitarà que les nostres ferides s'infectin.
La seva riquesa en sucres, especialment en fructosa, els fa fàcilment assimilables per l'organisme, per la qual cosa poden ser menjats pels diabètics.
A més d'aquestes propietats, tots ells constitueixen els millors antioxidants pel que, menjant aquests fruits, depurarem agradablement el nostre organisme. A l'afavorir l'absorció del ferro, es converteixen en magnífiques ajudes per a impedir l'aparició de l'anèmia. No hem d'oblidar, no obstant, que la vitamina C s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire, per la qual cosa hauríem de beure els seus sucs acabats d'esprémer o pelar-los en el moment que vulguem menjar-los.
El codony
Encara que la tardor sigui l'època millor per a la recol·lecció dels codonys, podem disposar d'aquesta fruita fins ben entrat el mes de gener. Considerats com el símbol de la fertilitat a Grècia, on a les núvies se'ls hi oferia un d'aquests fruits en el dia de la seva boda, els codonys destaquen de seguida per la seva fragància, que ha estat utilitzada com a desodorant, per a donar perfum a moltes alcoves. No podem dir que resulten molt agradables al gust quan es mengen frescos, donada la seva aspror, però són molt útils per a formar compotes, o gelees i sobretot l'exquisida carn de codony, entre les que destaca el famós " codonyat " valencià. Totes aquestes preparacions van acompanyades de sucre, per la qual cosa resulten molt calòriques i s'han de tenir en compte amb règims aprimadors o si se sofreix obesitat. D'altra banda, resulten molt astringents, per la qual cosa ens seran útils per a detenir la diarrea, encara que han d'evitar-ho aquells que sofreixin de restrenyiment. Són també molt rics en vitamina C i en pectina, que és suavitzant de l'estómac, resultant molt adequat per a combatre la gastritis. Si volem, podem bullir les llavors amb aigua fins a aconseguir una gelatina amb propietats astringents per a cuitar la pell, tractar el mal d'angines o la inflamació dels ulls.
Els codonyers van ser cultivats per primera vegada en la regió caucàsica situada al costat de les proximitats del Mar Caspi i el Mar Negre. Apareix per primera vegada documentat l'any 600 aC i pareix que va ser cultivat amb anterioritat a les pomes entre el 200 i 100 aC.
Uns altres aliats pels mesos d’hivern son el Fruits Secs que ens aporten vitamines i minerals. Sempre es diu que engreixen però prenent com a model la dieta mediterrània i segons les darreres investigacions, prendre 25 grams de fruits secs, preferentment crus, entre 4 i 5 cops a la setmana, pot reduir el risc de patir malalties cardiovasculars.
No obstant, com que tenen un alt poder calòric, es recomana un consum més moderat en persones obeses o que segueixin una dieta d’aprimament.
Les persones hipertenses o amb malalties renals haurien d’evitar el consum de fruits secs salats. En canvi, poden aconsellar-se a les persones diabètiques, ja que menjar-ne juntament amb carbohidrats pot fer disminuir els pics de glucèmia en la sang. Aquesta associació es deu a que la fibra dels fruits secs fa més lenta l’absorció intestinal dels sucres.
La varietat, la versatilitat, la fàcil i llarga conservació, així com l’efecte saciant i l’alt contingut en energia, minerals i vitamines converteixen els fruits secs en aliments interessants per a règims especials com els vegetarians o els dels esportistes. Són aliments que es poden introduir en la dieta com aperitiu, per matar el cuc, en amanides, salses i una infinitat de postres. A més, constitueixen un esmorzar complet i una bona alternativa a la pastisseria industrial, acompanyant-los de cereals, muesli o iogurt.
