Celebrem l'any nou fumant-nos un bon cigarro dièsel

dijous, de gener 05, 2017
Estenem any al CriTeri, carregats de bons propòsits, que podrem satisfer sense dubte si fem una parada a la secció de Running y Salud. També podeu deixar anar la vostra vesant més poètica llegint el Punt i Seguit i l’entrevista a Pol Fuentes a la secció Literspurnes.
Si preferiu fer la vista enrere, podeu treure el cap per la secció Desde la Meseta Castellana que aquest mes recuperem per conèixer la vida de Benigno de la Vega-Inclán. I si esteu buscant lectures més lleugeres, acosteu-vos a conèixer l’evolució de les cries humanes a les sempre jocoses Observaciones Aleatorias, i feu una ullada a la resta d’entrades del nostre primer número de 2017.
Mentrestant, a Madrid van ser notícia les restriccions de tràfic per intentar reduir els elevats nivells de contaminació, especialment d’òxid de nitrogen, registrats a la capital. Mesures semblants s’havien aplicat ja a altres ciutats europees, però s’havien evitat fins ara a Espanya tot i haver-se superat reiteradament els nivells permesos per la legislació europea, i malgrat les amenaces de multes milionàries per part de la Unió Europea. Fins ara, l’estratègia havia passat per sol·licitar pròrrogues per evitar les sancions, ignorant els greus problemes que aquestes emissions provoquen per la salut humana. Convé recordar que ja en 2012 l’Agència Internacional per la Investigació del Càncer (IARC), depenent de l’OMS, va classificar els òxids de nitrogen (NOX) com cancerígens comprovats, partícules que a les ciutats tenen la seva font principal en la combustió de motors dièsel.

La fase simiesca de las crías humanas

dijous, de gener 05, 2017
Tras repasar algunos de los célebres momentos de las crías humanas en fase equinodérmica (primeros 9 meses) y en fase perruna (12-18 meses) por fin llegamos a una bastante más llevadera a ratos, conocida como Fase Simiesca, es decir, la de algo antes, durante y algo después de cumplir 2 años (24 meses para los fanáticos del tema). La cría humana ha ido progresando y ha pasado de caerse torpemente mientras camina a poder trepar y caerse torpemente desde sitios cada vez más elevados. Pero sin duda lo más relevante son dos fenómenos interrelacionados: la imitación compulsiva y el inicio de la emisión de sonidos crecientemente coordinados (hay quien aventuradamente los llama “el habla”).

Todo el mundo sabe que la imitación es la base del aprendizaje. En esta fase, en la que cada hora adquieren y asimilan nuevas palabras y habilidades, los críos repiten incansablemente todo lo que oyen decir y todo lo que ven hacer.

La playa, fuente inagotable de descubrimientos

Punt i seguit

dijous, de gener 05, 2017
Fa quatre anys, fruit de converses entre Muriel Villanueva i jo mateix, vam acordar crear un tàndem fotografia-literatura (o al revés) al voltant d'un tema concret. Vam escollir la paraula "Punt" i vam decidir començar a explorar tots els seus usos a través d'històries i fotografies.

O bé ella creava una història i jo en feia una fotografia o bé succeïa al revés. La majoria de vegades i per estadística sembla més fàcil primer fer una fotografia i llavors perfilar la història darrera la fotografia. Ho pensem plegats i cadascú executa el que més bé li va.

Hem tingut aquest projecte amagat durant molt temps i ara ha sortit la oportunitat de publicar-lo en el medi digital: la revista Catorze.cat

A dia d'avui tenim publicats els punts "Punt de partida", "Punt de trobada" i "Punt d'inversió:


Llegeix aquí la història del "Punt de partida"

Entrevista a Pol Fuentes, artista estrany i reconfortant

dijous, de gener 05, 2017
Quan vaig conèixer el Pol Fuentes el grup Rosa Luxemburg ja havia plegat; els he escoltat després i encara ho faig sovint. El que sé d'ell és que és un valent capaç de teletransportar-se fins allà on li permetin penjar-se la guitarra o desplegar el teclat —des del Palau de la Música Catalana fins a un poblet de muntanya—, capaç de disfressar-se i de compondre una cançó meravellosa només per presentar un llibre —meu, quin honor! —, capaç de cantar sarsuela o d'encarnar el perruquer Pirelli del musical Sweeney Todd, capaç de fer d'actor en un videoclip propi, en un documental ple de ficció o en un anunci per a la televisió.


Benigno de la Vega-Inclán, pionero del turismo en España

dijous, de gener 05, 2017
Con esta aportación, me gustaría rendir homenaje a la figura de quien fue prócer del turismo en España, impulsor de la industria turística en nuestro país y gran defensor de nuestra cultura popular. Hoy es una figura casi completamente desconocida en España, pero merece un lugar destacado dentro del grupo de “españoles ilustres”. Permitidme explicaros el porqué.

D. Benigno nace en Valladolid en 1858, y muere en Madrid el 6 de Enero de 1942, con lo que en este año se cumple el 75º Aniversario de su muerte. Vega-Inclán es un personaje de corte renacentista, con habilidades y conocimientos en diferentes campos. Fue marchante de arte, militar, escritor, diplomático, político, viajero,  mecenas, arqueólogo, conservador, pintor, promotor turístico, hotelero,… pero sobretodo fue el primero que recibió el encargo de estar al mando del turismo en España.


La Trumpada

dijous, de gener 05, 2017


Admeto que el joc de paraules és massa fàcil (trompada / Trumpada), però l'ocasió també és massa evident. La victòria de Donald Trump a les darreres eleccions americanes va deixar bocabadat mig món, i profundament preocupada bona part de l'opinió pública als països democràtics que ens envolten. Convinguem que el personatge sembla, a priori, ben perillós. Sobretot pels que donen un mínim d'importància a qüestions com el respecte pels drets humans, la lluita contra en canvi climàtic, unes regles justes per al comerç internacional, la justícia social, el respecte per les cultures d'arreu del món. Que hi hagi gent que cregui que es pot governar fent de Rambo pot ser enervant; que el president del país que avui dia encara és el més poderós del món sigui algú d'aquesta mena, és preocupant.

Deixant de banda aquestes obvietats, la derrota de Hillary Clinton ha donat peu a moltes reflexions. La majoria fetes a posteriori, i per tant sense gaire mèrit – cosa que no impedeix que algunes d'elles siguin interessants. No cal dir que jo hauria preferit la victòria de Clinton, ni que fos per pur rebuig de Trump. De fet, la majoria d'enquestes vaticinaven la victòria de Clinton. Però el dia de les eleccions (aquí era de nit, és clar), jo em prenia un entrepà en un bar prou conegut de Solsona, la televisió estava engegada, i la noia que m'atenia no s'estava de dir que quina por que feia aquest home, però les enquestes diuen que guanya la Hillary, no? I vaig respondre que calia anar amb molt de compte a donar tantes coses per suposades. Perquè arreu hi ha molt, molt de vot ocult.

Terror en Frederiksborg (Dinamarca) (1 – els clàssics)

dijous, de gener 05, 2017
Frederiksborg és probablement el Castell més famós i visitat de Dinamarca. Des del punt de vista de l’arquitectura s’ha de reconèixer que és una meravella i una passejada pels jardins val molt la pena. El problema comença si no ets un fanàtic del rococó extrem, el pa d’or, i les pitjors pintures mai vistes en un lloc amb entrada de pagament. No es posin les ulleres per mirar el que ve a continuació, a no ser que siguin de sol...farem capítol doble, per si us voleu esperar un mes abans d’anar allà, justificadament, a calar-hi foc....

1. Indescriptible

Aquest ésser grotesc sembla, sense dubte, un intent (fallit) de dissimular alguna mancança o d’afegir algun matís possitiu a la infausta persona retra(c)tada. És potser una nena a la que han volgut donar un aire més adult, fins semblar una picarona tirant a amenaçant? És pel contrari una dóna a la qual se li ha volgut donar (a cabassos) un aspecte juvenil-infantil fins a semblar una nina? O és potser una enana de la corte? Preferim quedar-nos amb el dubte.

12 propósitos que todo runner debería de tener en cuenta para el 2017

dijous, de gener 05, 2017

¡Enhorabuena! En 2016 has sido un buen corredor, has hecho lo que has podido, te has esforzado dentro de tus posibilidades, has disfrutado, te has frustrado, has aprendido de los errores y has batido algún récord personal. 

El 2017 promete y para conseguir más éxitos debes empezar por tener el propósito de mejorar. 

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes