Els cocoters, coincidència entre Josep Carner i Armando Reverón

Cocoters a la platja, 1940, d'Armando Reverón

          
          

          


          El 1924 o el 1925, Josep Carner, anant o tornant de la seva missió diplomàtica a San José de Costa Rica, en una pausa del viatge per mar, a la costa veneçolana, va estar a Macuto, on unes palmeres li van inspirar el poema "Els cocoters de Macuto", que va publicar a la secció "Els arbres" del llibre El cor quiet (1925). Més tard el tornarà a publicar com a part del recull Arbres (1953), el qual recull es convertirà en la secció "Arbres" de Poesia 1957, el llibre on va recollir i organitzar en seccions temàtiques tota la seva poesia publicada fins llavors, un cop va haver donat per acabada tota la seva immensa tasca de revisió.



          L'excusa d'aquest post, d'aquest mélange entre inspiracions, però, me'l va donar la descoberta que el pintor veneçolà Armando Reverón també s'havia inspirat en els cocoters de Macuto, el 1940, per a pintar el seu quadre "Cocoters a la platja", del qual en penjo una foto en el post. Tot seguit penjo també el poema de Carner:

ELS COCOTERS DE MACUTO

Vaig veure un dia a Macuto

per un present de l'atzar,

quatre cocoters en rengle

aturats davant la mar.

Eren sols davant les ones,

ben ruixats per la claror,

com columnes oblidades

o fermalls de l'horitzó.

S'expandien en llur èxtasi

com si no els veiés ningú;

espaiats, al cel somreien,

tots germans, sol cadascú.

Ran de terra, ja es torçaven,

dolçament al sol girats.

Els ventalls de trenta reines

sostenien delicats.

Però, patges, fora via,

ells van créixer amb tant deler,

que sols dees sobre un núvol

els ventalls podran haver.

Eren quatre, i en renglera

contra el blau, prodigis d'or.

Quan seré sota la boira

m'assolellaran el cor.

Share this: