El CriTeri de juliol

dimarts, de juliol 05, 2016
Ens sorprèn aquest mes de juliol encara convalescents per la doble ressaca electoral del Brexit i la «campanada» de Rajoy. Deixant de banda els resultats, la convocatòria del Brexit planteja un debat de fons molt interessant.

Alguns han titllat de covard  el primer ministre britànic, David Cameron, al·legant que delegava en la ciutadania una decisió que corresponia al seu govern. Punt de vista curiós, atès que (gairebé) ningú ha acusat de covards als ciutadans per delegar repetidament les nostres decisions en els polítics.

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (1)

dimarts, de juliol 05, 2016
Los que tenemos una tendencia desaforada a enmarronamientos no remunerados no somos capaces de dejar pasar una oportunidad como es producir un corto de nivel de dificultad media sin tener ni idea de lo que hay que hacer…aquí comienza una mini-serie sobre mi experiencia en este proceso, con un punto de vista totalmente subjetivo y personal, por si a alguien le interesa(ra)…

Uno no es impermeable a la gente motivada ni a los proyectos kamikazes y aún menos a las casualidades (“solo la casualidad nos habla”, decía Kundera). Así que cuando P y H me comentan un día en un bar que tienen el guión de un corto bastante avanzado y que solo les faltan las localizaciones, y a medida que me dan más detalles se hace evidente que Solsona (uno de los extremos del péndulo en el que vivo) cuadra exactamente con lo que están buscando y que además les hace falta un productor aunque sea novato…solo hay que zambullirse en el torrente y fluir.


¿Qué hace un productor?

El viatge del fotó que caminava pel carrer

dimarts, de juliol 05, 2016
(versión en español al final)
Hola, sóc un fotó i el meu nom és Josep. Fa un temps jo rondava pel barri jueu de Barcelona. Ara sóc, en certa manera, representant un color al segon prestatge de l'estanteria d'una casa.

M'explico. Jo anava tranquil fent un passeig a tota pressa, a uns tres-cents mil kilòmetres per segon, pel barri Jueu de Barcelona. De sobte vaig sentir un fotògraf que li deia a la seva parella: "Posa't aquí, mira, el mapa que portes a la mà, així, arrepenja't a la paret. Puja el peu, aquest no, l'altre". Em vaig despistar mirant la noia, que era molt guapa, i, de sobte, plam, vaig rebotar contra la seva cara i vaig anar directe cap al fotògraf.

Us poso la imatge del que hauria vist en aquell moment si m'hagués girat i no fós perquè vaig topar amb el vidre de l'objectiu de la càmera del fotògraf.

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - 1. John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos

dimarts, de juliol 05, 2016
El 26 de mayo de 1956, se estrenó este monumental filme del más grande cineasta de todos los tiempos. Ahora se conmemoran los 60 años de su primera exhibición, y nos acordarnos, no solo del filme, sino también del maestro de maestros. The Seachers, título original es, en apariencia un gran filme del género Western, y también, solo en apariencia, uno de los más genuinos ejemplos de cine de estilo clásico. Pero The Seachers es un filme tan grande como polémico que solo es posible comentarlo al lado de los más grandes de la Historia del Cine; de hecho casi siempre ha estado en los puestos de privilegio de estas listas;  la más prestigiosa de ellas es la efectuada cada década por la revista Sight and Sound. La última, en sus 10 primeros lugares figuran: Vertigo (Alfred Hitchcock, 1958) Citizen Kane (Orson Welles, 1941), Tokyo Story (Ozu Yasujiro, 1953), La Règle du jeu (Jean Renoir, 1939), Sunrise: A Song of Two Humans (FW Murnau, 1927), 2001: A Space Odyssey (Stanley Kubrick, 1968), The Searchers (John Ford, 1956), Man with a Movie Camera (Dziga Vertov, 1929), The Passion of Joan of Arc (Carl Dreyer, 1927),  (Federico Fellini, 1963).


Frágil y sólido espejismo

dimarts, de juliol 05, 2016
Pasó un tren sobre la hoja de papel sin deformarla. La agarró el niño con sus manos y sin esfuerzo la rasgó. Calló la lluvia y la volvió blanda y quebradiza. Como la hoja de papel, el amor derriba fronteras y derrota ejércitos, pero se rompe en pedazos con un silencio inoportuno, con una mirada furtiva, con unas palabras incómodas. La fragilidad del granito, la dureza del barro. Un terremoto. Un papel hecho añicos.

A veces, el amor se puede pegar, o coser, o grapar. Permanecen sin embargo las cicatrices, las costuras delatoras. Las réplicas del terremoto son imprevisibles. Quizá suavemente terroríficas, quizá devastadoras. La culpa, la duda, la apatía. La ruptura.

Champiñones rellenos

dimarts, de juliol 05, 2016

Ingredientes:
  • 5 o 6 champiñones grandes
  • 1/2 cebolla
  • 1 diente de ajo
  • Jamón serrano
  • Perejil fresco
  • Cebollino fresco
  • Queso fresco
  • Leche
  • Pimienta negra
  • Aceite y sal









Les notes de final de curs

dimarts, de juliol 05, 2016

Les notes de final de curs

S’ha acabat la temporada de futbol, tant de tornejos de clubs com de seleccions, i és l’hora de posar nota al resultat final, els mèrits i l’evolució dels diferents equips. I cal posar èmfasi en que no només cal destacar el resultat final perquè sinó arribarà un moment en que el futbol es resumirà en una simple estadística, i el joc, l’espectacle en si, allò que veiem amb els ulls no pot ésser amagat per les emocions positives que suposen les victòries o els disgustos que ens donen les derrotes.
Les lligues segueixen essent el torneig que mostra una millor relació entre trajectòria d’un equip i resultat final; la Champions sempre la guanya un equip gran, encara que es mostra com la sort als creuaments i arbitratges són un factor clau per a poder guanyar-la, mentre que l’Eurocopa és un torneig on un equip menor, amb poc futbol i amb pocs mèrits, pot arribar a emportar-se-la: ja ha passat amb Dinamarca al 1992, Grècia al 2004, i Portugal al 2016, cada 12 anys es repeteix la història... A la tercera vegada que passa això caldria reflexionar sobre el sistema d’aquesta competició, l’estat físic en que arriben els millors jugadors, els pocs partits per recordar que ens dóna el torneig, etc, etc, etc.....

Les notes finals

Cum laude:

Leicester

El polvoroso manto de la luna

dimarts, de juliol 05, 2016
Fuente: NASA
Para los pulcros, para los tiquismiquis, para los que visten de blanco, para los alérgicos, para todos ellos, un consejo: ni se les ocurra subir a la luna. Dicen por ahí que una enorme nube de polvo la rodea. Hace un tiempo lo leí en una de esas revistas mientras esperaba en la peluquería. Creo que se llamaba Nature o algo así. Tan brillante y limpia que la veo siempre allá arriba… y resulta que a su alrededor se acumula lo mismo que en las estanterías del piso de mi tía abuela. Esta noche salgo a saludarla y ya sea de paso, a preguntarle como se las apaña para no estornudar con tanto manto polvoroso a su alrededor.

Els veïns del nord

dimarts, de juliol 05, 2016
Un pensa que creua els Pirineus cap al nord i tot sembla més verd, més gran, els pobles més bonics (o al menys, més uniformes)…tot i així, no falten escenes que alimenten aquesta secció. Aquest mes, fem focus ben al nord, a Normandia.

1. Graffitis


Ser un vàndal sense escrúpols no és incompatible amb la devoció mariana.



 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes