Encarem el final d'any

dilluns, de desembre 05, 2011
Doncs el 2011 s'està acabant i des del criTeri volem acomiadar aquest any amb afecte i sobretot, preparant-nos, tots plegats per al 2012, que, diuen, serà pitjor. Per tant, acabem de gaudir del desembre que ens queda !

En quant al criTeri, aquest mes presentem una GRAN novetat: hem fitxat un brillant gestor d'inversions i docent (formació acadèmica en Anàlisi d'Inversions) per fer una secció que, de ben segur, es posarà de moda entre criTerians: "Economia sense maquillatge". Gaudiu-ne ! Aquest mes ens regala el primer, "corralito diabólico". Us posem, també, alguns altres escrits anteriors per a què en pugueu gaudir AQUÍ.

En quant al criTeri continuem gaudint de salut i preparant la reunió anual per veure'ns les cares i intentar fer algunes millores en el criTeri. Sobretot pel què fa a l'apartat de difusió, en el qual estem una mica estancats des de fa temps. Acceptem les vostres idees i suggeriments.

Mentrestant, salut i criTeri !!



Millonarios al tren (I) – La misteriosa política ferroviaria de Aquí

dilluns, de desembre 05, 2011
En el imaginario popular persisten los trenes como un medio de transporte popular, con sus poetas, estudiantes, aldeanos, bohemios, milicos y familias; maletas, bultos y cajas; siempre llenos y con una comodidad relativa, pero cumpliendo con un servicio que unía, siempre con retraso, varios puntos lejanos de la geografía. Si uno mal no recuerda, podía meterse en un Talgo Pendular algo viejillo pero que le daba como para recorrer media Península a un precio razonable, con unas cuantas horas de camino en las que se llegaba a conocer en detalle la vida y obras del compañero de asiento, pasar apuntes, avanzar ese libro tanto tiempo postergado, echar una cabezada, dar un paseo, comer y sufrir alguna de las infames películas con las que la renfe nos atormentaba. Los días cercanos a la navidad el pasillo se llenaba de maletas, para desesperación del revisor y alegre complacencia de los viajeros en el camino de vuelta a casa... Bien, todo esto se acabó, llegó el progreso: ahora tenemos trenes ultrarrápidos, de interior frío y futurista, llenos de gente trajeada con un maletín en hora punta y medio vacíos el resto del tiempo.

Llibre electrònic (ebook)

dilluns, de desembre 05, 2011

Tot i la crisi, l'estrella d'aquest Nadal pot ser el llibre electrònic, una afició digital que ja és tot un fenomen.

Per no quedar-se enrere moltes botigues estan intentar rebaixar preus i fer competitius tant els aparells com els llibres. Per exemple Amazon, la tenda online més gran del món especialitzada en llibres, acaba de presentar el seu nou Kindle per 99€. Per altra banda la Fnac i la casa del llibre fa poc també varen presentar els seus aparells digitals de lectura, a 129€ i 119€ respectivament. També hi ha moltes altres marques, de les que destacaria el Sony Reader, que té diferents models i dimensions, tot i que els preus són una mica més cars. 

Per suposat també està l'iPad, però al ser una pantalla d'ordinador en comptes de ser de tinta electrònica cansa massa la vista per llegir durant llargues estones.

qui té un amic, té un tresor!

dilluns, de desembre 05, 2011
Què hi ha millor que els teus amics et facin un regal creat per ells??
Doncs que t'enviin el procés i ho puguis penjar al Fes-t'ho tu!!!
Així és! Aquest mes, aprofitant que ve Nadal i que els regals seran els protagonistes, aprofito per ensenyar-vos el que m'ha fet en Mario, una super fusta per tallar. I si teniu les eines adequades (jo ja les he demanat als reis) també podeu fer la vostre versió a casa... Així doncs, comencem!!!

Carbó

dilluns, de desembre 05, 2011

Una foto lleugerament cremada en monocromo per donar-l'hi una aire de dibuix
ISO 100, f5, 1/5 seg.

El corralito diabólico

dilluns, de desembre 05, 2011
José Luis Martínez Campuzano, economista relativamente optimista respecto a la situación actual, cree que podría haber hasta un 20% de probabilidades de que ocurriese un “accidente” (eufemismo que usa para referirse al desastre financiero posiblemente más grande de la historia). Según él, ese 20% es una probabilidad baja. Veamos. Imaginad que os tienden un revólver con cinco recámaras en el tambor. Solo una aloja una bala. El resto están vacías. Imaginaos que sois Christopher Walken o Robert de Niro en El Cazador, rodeados de perversos vietnamitas, y os acercan el revólver y os conminan a jugar a la ruleta rusa:

--Siéntese y juegue.
--No, gracias –respondéis vosotros.
--Que juegue le digo.
--Que no gracias, que no me apetece jugar.
--¡Se siente, coño! –como diría aquél.

Tópicos típicos

dilluns, de desembre 05, 2011
    En estas fechas tan señaladas, me llena de orgullo... 

Ante el tópico, como con el enemigo, cuando es más fuerte que tú, aparece la posibilidad de aliarte con él. Así, que en Navidades, seguiremos la norma. La norma entendida sería hacer una cata de cavas, pero como todo es relativo, la norma en Suiza son las raclettes y las foundues, en invierno. Propongo un vino para una fondue.

PARA EL CARRO: UN VIAJE TRANQUILITO

dilluns, de desembre 05, 2011


Me dio el punto de hacer un Tu Tubo de América, recorriendo de arriba a abajo los dos continentes que se meten dentro de ese nombre. Pero me quede inmediatamente empantanado. Parece que la progresión hacia el sur será lenta. De momento, en esta entrega no bajaremos de Luisiana. Y la próxima avanzará aún menos… ni a Guatemala llega. Así que en esas estamos, que nos vamos de viaje, pero poquito a poco.

Ausencia prematura

dilluns, de desembre 05, 2011
Ya no tengo casa
y has dicho que tu casa también puede ser mía.
Que ésta será nuestra puerta
y que desde ahora permanecerá durante segundos titubeante
justo después de que tú o yo hayamos entrado,
horas en que cansadas las gentes unas de otras se alejan
o en las que la oscuridad, transformada en esquinas,
alberga orillas enmarcadoras de espejos.
Orillas que de otra forma jamás serían nuestras.

ALTRES MANERES DE DIR, NO AL CONCURS!!!!

dilluns, de desembre 05, 2011
A l’últim numero del criteri varem parlar del 3d10fm, la seva història les rivalitats que això va crear. Per sort o per desgràcia (potser més per sort), això és un fet que sempre s’ha donat en el món dels castells.

He començat pel castell més alt que mai s’ha fet. Però la cosa va més enllà.

Abans de començar pel principi (fent excepció del 3d10fm, que potser seria el final), parlarem de diferents nomenclatures que reben els castells i per què reben aquesta nomenclatura. D'aquesta manera podrem entendre millor algunes coses.

dilluns, de desembre 05, 2011

Los mejores momentos de la vida

dilluns, de desembre 05, 2011
Corría el 2008 cuando recibí un mail de un amigo con una lista de “los mejores momentos de la vida”. Me gustó mucho por que eran pensamientos sencillos, cosas cotidianas pero que te hacen pensar. Aquí os las pongo:

Hitler (IV)

dilluns, de desembre 05, 2011


Capítol IV

El gran (?) orador


Hitler va viure des del 20 d'abril de 1889 al 30 d'abril de 1945. Gairebé exactament cinquanta-sis anys. Les tres Corts anteriors han estat dedicades als seus primers trenta anys de vida: trenta anys de no-res. No havia fet res de bo, ni a l'escola, ni com a artista, ni a nivell social. Un bohemi que vegetava amb prou feines, primer a Viena i després a Múnic. Que els següents vint-i-sis anys fossin anys d'una progressió increïble, que el van dur al capdamunt de la seva pàtria d'elecció – Alemanya – és un contrast increïble. Increïble perquè, de fet, en aquests anys Hitler no va progressar: ni intel·lectualment (no es detecta en els seus coneixements sobre història, sociologia, economia), ni personalment (seguia tenint el mateix caliu humà de sempre: cap). I aquest contrast no tindria cap explicació, si no fos pel descobriment immens que altres, i ell mateix, van fer: ‘Podia parlar!', com ell mateix ens recorda a Mein Kampf.

Senyals a Rússia

dilluns, de desembre 05, 2011

Per commemorar la recent i esperada victòria del partit de Putin (i van quatre; com es nota que fan les coses bé) farem un Senyàlia especial sobre Rússia...

1. Aguantant el somriure


Per tal de lluitar contra el frau i els hotels clandestins (els oficials no solen baixar dels 50 € / persona i nit en habitacions lamentables), el govern rus et torna els diners que hagis pagat en cas que no t’hagin donat factura; se suposa que ja ho recuperen sobradament amb la multa corresponent a l’establiment...l’acudit ve a l’última frase: “volem millorar el nostre país pagant taxes”. En fi, qualsevol que hagi passat allà més d’un dia haurà vist que pagar taxes és l’última prioritat de la gent...


Amor i conversacions

dilluns, de desembre 05, 2011

AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

Novembre plujós

dissabte, de novembre 05, 2011
Amb la tardor ens arriben dues notícies com dues fulles que cauen de l'arbre del criTeri. Una és la nostra estimada Shumi que després de 4 anys d'ininterrompuda vinyeta mensual, ens abandona. Justament quan sembla que Rajoy veurà acomplert el seu somni, Shumi ho deixa. Potser hi ha alguna teoria de la conspiració darrere de tot plegat? Tenim una altra secció de gran qualitat que entrarà en parada vegetativa fins que arribi la primavera: criatures. Des del criTeri li enviem molts ànims en aquesta etapa d'hivern en la que ens ha de deixar, temporalment. Ànims criatura !!!

També enunciar-vos que estem ultimant un fitxatge estrella. De moment no l'hem acabat de convèncer, però segurament ho aconseguirem.

Feu-vos amics del criTeri al Facebook!
Tenim Twitter, seguiu-nos a #revistacriteri Per fer-vos-en seguidors heud'entrar a http://twitter.com/#!/revistacriteri i fer clic en "seguir+"

Rusia, extraña estirpe (III): Alcoholismo, corrupción y otros bellos momentos

dissabte, de novembre 05, 2011


Dos tópicos de la sociedad rusa a examen: ¿Existe en ruso la palabra “honradez”? ¿Tienen los rusos una desmesurada tendencia al alcoholismo por la mañana, por la tarde, y también por la noche?

Lightroom: Apren gratis a través d'Internet

dissabte, de novembre 05, 2011
Woody Allen va dir que cada dia treballem 8 hores i dormim 8 hores i que aquestes no poden ser les mateixes. Realitzant complexes comptes matemàtics resulta que si el dia té 24 hores només ens queden 8 hores per tota la resta. Així que com diria el mateix Albert Pla “Hay que organizarse, hay que organizarse”.


A més, a mi em passa que dins el lapse del poc temps que queda “lliure” sempre vull fer moltes coses. Una d’elles és aprendre coses noves com per exemple utilitzar un programa de retoc fotogràfic anomenat Lightroom. Aprofitant aquest fet i que sé que per aquí hi ha molts aficionats a la fotografia (secció Va de fotos) us vull explicar com he utilitzat la informació disponible a Internet per muntar-me un curs a mida. 





Tap de suro

dissabte, de novembre 05, 2011
Per fer el Fes-t'ho tu d'aquests mes només ens caldrà agafar algun dels vins recomenats a la secció Botellón i començar a beure!! (bé millor que ens ajudi algú, sino podem acabar una mica malament!!)


El pardillo del ladrillo

dissabte, de novembre 05, 2011
Hace más de tres años comentábamos que los carteles de “SE VENDE” que colgaban de los balcones de algunos pisos habían incrementado substancialmente su tamaño.  Recordaba algo las entrañables películas de Alfredo Landa en las que el actor habla más alto para ver si consigue que las suecas entiendan su español de una vez. El consejo entonces era sencillo: no por subir el volumen ni darle más visibilidad al anuncio, se va a llevar uno el gato al agua. Hay que hablar una lengua que entienda nuestro interlocutor. Y la única lengua que en estos momentos entienden los compradores (ya sea por inversión o por necesidad) es la de rebajar drásticamente los precios.

Yo me lo guiso, yo me lo bebo

dissabte, de novembre 05, 2011
Inspirados por la magnífica sección de Fes-t’ho tu, esta vez no hemos ido a ninguna cara y distinguida tienda de vinos, sino que hemos recibido el regalo de un licor (gracias Barbara)... ¡hecho en casa!

El nen de la bicicleta

dissabte, de novembre 05, 2011
Cyril, que aviat farà 12 anys, només té una idea al cap: retrobar son pare, que va deixar-lo per una temporada en una llar per a nens. Per casualitat topa amb Samantha, que mena una perruqueria i accepta d'acollir-lo els caps de setmana.

NEGRO SOBRE BLANCO

dissabte, de novembre 05, 2011

Un Tu Tubo monográfico sobre el piano, ese cacharro que tiene todas las notas ahí, a la vista, y sólo hay que ponerle los dedos encima para que salgan. Un poco de jazz, blues, latino, flamenco… todo a base de deditos.

EL 3D10FM, AIXÒ ÉS MOLT GROS

dissabte, de novembre 05, 2011
HISTÒRIA DELS CASTELLS.

Havent acabat d’explicar la història del món casteller, i com que cada any les colles n’escriuen una part, canviarem de registre.

Anem a parlar i a explicar els grans castells o més que els grans castells, els castells que més volada han tingut o els que més històries han creat.

Ja anireu descobrint que els castells són un compendi d’emocions i que a vegades provoquen reaccions en el si de les colles que demostren el que cadascú és creu el seu projecte.

A vegades, la competència entre les colles ha fet evolucionar el món casteller de manera forçada. Parlem d’una competència sana, que només es extrapolable als castells i a l’esperit de superació de les colles. (més endavant en parlarem d’això de la competència).

I en aquest fil que avui reprenem intentaré fer entendre aquest fet.

Tus libros estaban bajo el sol

dissabte, de novembre 05, 2011
Martin, tus libros
están de rostro frente al sol.
El sol transforma las páginas
blancas de los libros
en triste amarillo seco,
cual almidón humedecido
no hay nadie que se aproxime a cubrirlos
con algún otro trozo de papel,
dissabte, de novembre 05, 2011

Un mundo ideal, pero no imposible

dissabte, de novembre 05, 2011

Hace algunas semanas, me escribió mi amigo Benjamín desde Suecia. A parte del dominio que tiene del balón oval, maneja con tino la pluma (o en este caso el teclado) y me hablaba a sus amigos de su experiencia escandinava. Contaba sus peripecias por allí, su forma de ver aquello y su opinión ante lo que para él era nuevo. En el medio de la animada lectura, me hizo reflexionar un comentario que él hacía. Aludía a que no veía por la calle a policías, ni a controladores de la ORA poniendo multas,… Decía que la gente hacía las cosas por que era la ley, por que era lo que había que hacer, y no por que alguien estuviera detrás, controlando para que no lo hiciera. Las normas se respetaban por que eran normas y no por que hubiera alguien que vigilaba para obligar a su cumplimiento. Ese comentario hace pensar, y es que muchos no somos así.

Jumping Jack Flash

dissabte, de novembre 05, 2011
Siempre te ha gustado el béisbol. Al principio jugabas los domingos en el parque, con tu padre... ¡Qué sol!


Adolf Hitler (III)

dissabte, de novembre 05, 2011

Hitler i Alemanya

Tercer capítol dedicat al Führer del Tercer Reich, on parlarem del tercer dels components que van donar com a resultat una ment com la seva: l'Alemanya que ell tenia al cap, i el contrast amb l'Alemanya real que es va trobar.


Senyàlia al novembre

dissabte, de novembre 05, 2011
1. Manaus, Brasil

El cartell de la dreta ve a dir, aproximadament: el cos d'un nen és molt sensible, així que no el colpegi ja que podria donar lloc a problemes de salut fatals; mesos desprès el nen mor i ningú sap que va estar degut a aquell cop feble. Gràcies a Mr. Tutubo per l’aportació!


Sols i sense Ofiuco

dissabte, de novembre 05, 2011


AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

Octubre amb novetats

dimecres, d’octubre 05, 2011
Al criTeri celebrem cinc anys de revista mensual col·laborativa ininterrompuda aquest 2011 i, per això, hem fet un número especial. Us animem a baixar-vos aquest especial aquí, o a la part inferior dreta de la barra del blog, a  'Especial Vé aniversari'. En aquest especial hem posat, el millor ("The best of") fins ara de l'històric de cada secció. Tot dissenyat i maquetat per un dels nostres artistes preferits, el Sr Criatures! Feu-hi una ullada perquè és genial !!!

Al criTeri també hem posat a la vostra disposició 'Números Antics', un recull dels números antics, des del 2006 fins al 2008. Ens ha costat trobar-los tots ! Només ha estat possible, aquest periple de trobar els números antics, gràcies a l'ordre i ànsia coleccionista dels arqueòlegs Mr. Observador  (o Mr. Senyàlia) i  Mr. Mosca (o Mr. 1/2 concurs).

El criTeri lamenta profundament la baixa voluntària d'una secció amb molt èxit i molt seguida com era 'Top Manta'. Us trobarem a faltar !! De totes maneres, un dels redactors segueix al nostre costat gestionant el facebook del criTeri. Us demanem que us feu amics del criTeri al Facebook i li doneu ànims a veure si s'anima a tornar-nos a il·luminar musicalment. Per cert, ens agradaria arribar a tenir més dels 12 seguidors que tenim actualment a facebook. Estem segurs que sou més !! 

Recordar-vos, també, que tenim Twitter, seguiu-nos a #revistacriteri . Per fer-vos-en seguidors heu d'entrar a http://twitter.com/#!/revistacriteri i fer clic en "seguir+". Al 13 de setembre ja estàvem piulant una pista sobre una de les novetats que us anunciarem al següent paràgraf. La pista era: 4.

I aquí va la última novetat per aquest octubre. Aquest mes comencem a jugar. A partir d'aquest mes, algunes seccions faran la secció de manera conjunta. Aquest octubre, per exemple, la secció "Criatures" i "Botellón" fan la secció a 4 mans, el resultat, el podeu veure més avall, senzillament, FANTÀSTIC !! Ja anireu descobrint, vosaltres mateixos, les seccions a 4 mans (Llaminadures i BeFabé, Horòscop i Lliure indirecte...). D'aquesta manera volem que els lectors de les diferents seccions descobreixin altres seccions. També afavorim la creativitat dels redactors que s'han hagut d'esforçar a trobar punts en comú entre les diferents seccions.

Tenim més jocs apunt per vosaltres! Ja us els anirem descobrint. Mentrestant, gaudiu del criTeri i feu-ne difusió !!

revista criTeri


Postales rusas: estética (o su ausencia) y herencias

dimecres, d’octubre 05, 2011

Uno de los grandes impactos que Rusia induce en el viajero es su peculiar arquitectura predominantemente soviética, exportada de manera inmisericorde a todo país vecino donde cayera tan particular influencia. La combinación de enormes avenidas desarboladas con numerosos carriles de coches en un entorno dominado por enormes edificios de hormigón sin pintar, ascetismo sin concesiones, hacen de la ciudad rusa un sitio asaz hostil para el viajero a pie….

Socrates parla de la vida 2.0

dimecres, d’octubre 05, 2011

Recicla samarretes!

dimecres, d’octubre 05, 2011
Com que ara ja ve el fred…bé, potser no, però com que si que tocaria que vingués fred i el taller ja el tenia preparat, ara no ho canviaré tot per una simple tonteria de Canvi climàtic no?
Bé, el que deia! Ara que ja ve el fred, és hora de fer canvis de roba a l’armari, i ja que hi som, fem neteja, i ja que hi som reciclem el que no volem, i ja que hi som fem el Fes-t’ho tu!!

Tirant d'arxiu

dimecres, d’octubre 05, 2011

Degut a que la meva càmera va dir prou la setmana passada, m'he vist obligat a "tirar" d'arxiu.
Objectiu 100-400mm, ISO 400, f6.3, v/320seg

Austeridad religiosa

dimecres, d’octubre 05, 2011
Según Gregory Paul y Phil Zuckerman, dos investigadores americanos, la creencia en Dios estaría inversamente relacionada con la lucha por la existencia. En los países donde la vida es más llevadera, con abundancia de alimentos, asistencia sanitaria universal y acceso a la vivienda la gente cree menos en Dios que en otras naciones donde la protección al ciudadano es más rácana. La idea es que a falta de ayuda externa mejor que te encomiendes al Todopoderoso. Con la parca cobertura sanitaria de EEUU no nos debe extrañar, pues, que los americanos sean más religiosos que los europeos. Si Paul y Zuckerman están en lo cierto, y en vista de los recortes en sanidad que estamos empezando sufrir por estos lares, en breve las iglesias van a estar a petar.

Enquesta: La pel·lícula d'aquest mes

dimecres, d’octubre 05, 2011
Com molts de vosaltres ja sabeu, cada últim dimarts de mes fem la projecció d’una pel·lícula, al Casal de la Fura de Solsona (a la plaça St. Pere) a les 21:30h.

Somewhere

dimecres, d’octubre 05, 2011
Johnny Marco (Stephen Dorff), és un actor de gran èxit de Hollywood que porta una vida marcada sobretot pels seus excessos i luxe. Dorm en un hotel, beu alcohol descontroladament, condueix cotxes de gran velocitat i, a més, està tot el dia envoltat de dones guapes i de fans que l'admiren.

EL CONCURS

dimecres, d’octubre 05, 2011
Hola gent!!!

Després d'un parell de mesos on hem estat tancats per vacances (i en període de reflexió..., ai, ai, quina por...) aquí teniu l'edició de setembre a la que us animo a participar massivament! Ja que sembla que no serà any de bolets, almenys procureu d'endevinar el que apareix a la foto!!

Ja sabeu com funciona tot això: si coneixeu el nom popular (o científic, si ho preferiu!) de l’arbre i/o de la flor i/o del bolet que apareixen en les fotos, envieu la resposta a l’adreça elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà 1 punt per resposta encertada!!


“QUÈ ÉS?”

1- L’arbre

Tu Tubo, mi Alma

dimecres, d’octubre 05, 2011

Las iglesias donde se reunían los negros de los Estados Unidos se llenaban de cantos desgarrados apoyados por coros, música para que las almas se salieran de los pellejos y entraran en contacto con orishas disfrazados de israelitas antiguos. Algunos músicos empezaron a cambiar las temáticas de los temas de iglesia, empezando a meter lo típico (ligoteo-folleteo, me han abandonado, tengo una papa como un mulo…), pero en lo básico mantenían los formatos y estilos que habían usado en las iglesias. Como estaba feo seguir llamando a eso Góspel (evangelio), pues a algún espabilaíllo se le ocurrió que se le podría llamar Soul, la música del alma.


 

Palabras para siempre

dimecres, d’octubre 05, 2011
Aunque a nadie le importe
yo tengo palabras para siempre.
Todo puedo transformarlo en un verso,
en universos.

POSA CROSSES A MANILLES, AIXÒ ES GAMMA EXTRA

dimecres, d’octubre 05, 2011
En l'anterior CriTeri, varem poder veure com dos aspectes van esdevenir cabdals per canviar el mon casteller. L'expansió del panorama casteller cap al nord del país, i l'entrada de forma activa de la dona a les colles castelleres.
Aquests canvis, van transformar el món casteller, va fer que el nombre de castellers de cada colla augmentés i va fer possibles plantejaments en construccions fins llavors inimaginables.
Estem a punt d'entrar a la era dels gamma extra.

Adolf Hitler (II)

dimecres, d’octubre 05, 2011

Segona part:
Les rels de l'odi



A la fi de l'anterior Cort d'Apel·lació, deixàvem un jove Hitler que tot just sortia de l'adolescència, desaparegut a Viena. A punt de començar el seu període més fosc, més dur, més miserable. Anys després, Hitler repetia que per ell Viena havia estat la millor escola, l'escola més dura, l'escola on s'havia format a garrotades la seva visió del món. Un viatge a la Viena d'aleshores ens obliga a donar-li la raó.

El verano y el tesoro de la amistad

dimecres, d’octubre 05, 2011
Fue hace 26 años. Yo era un niño vallisoletano en Nigrán de vacaciones con su familia. Disfrutando de todo lo bueno que te puede dar Galicia y su gente. Pero aquel día era especial. Había un campeonato de volley ball, ¡en la playa!.

Viaje con nosotros

dimecres, d’octubre 05, 2011
Proponemos un viaje de Suiza a España motivados por la variedad syrah. Como en las buenas excursiones, nos desviaremos del camino, probando otras variedades: garnacha, tempranillo, cabernet sauvignon... Realizamos una cata a ciegas con amigos en el jardín de casa.

Potser arribarà la tardor

dimecres, d’octubre 05, 2011


1. Vilanova i la Geltrú

Amb aquesta versatilitat s’organitzen els negocis a la noble ciutat de Vilanova i la Geltrú, on podòleg i dentista comparteixen local…queda pendent saber si ofereixen algun servei combinat i simultani...


Lliure indirecte amb horòscop

dimecres, d’octubre 05, 2011

AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

Les fulles mortes

dilluns, de setembre 05, 2011
Ja s'acaba l'estiu, tan lluny quedava i ja hem arribat. I les fulles mortes cauen, la cançó de la tardor que us regalem des del criTeri de la mà d`Yves Montand.

Ara que han d'arribar les pluges és una època ideal per llegir una miqueta. Gaudiu del criTeri d'aquest mes perquè val la pena !

Ens veiem a Facebook, o a Twitter o al nostre correu revistacriteri@gmail.com

Salut i criTeri !

Revista criTeri

Rusia, extraña estirpe (I): las relaciones humanas y la vida en el tren

dilluns, de setembre 05, 2011


Huelga decir que el pais más extenso del planeta, con sus 140 millones de habitantes, es tirando a variado, con decenas de etnias, religiones e idiomas (22 de los cuales son oficiales). Aun así, el recorrer dos terceras partes de las franjas horarias del país por tierra durante 18 días da como para generar unas cuantas observaciones que, sin llegar a captar en profundidad la psique nacional, ni pretenderlo, sí que pueden resultar curiosas para el viajero ibérico y preventivas para futuros visitantes...

Com enviar 500 MB per correu electrònic

dilluns, de setembre 05, 2011
A vegades hi ha gent que envia Powerpoints de 10 MB que saturen el correu (no vull mirar malament a ningú). I si volem enviar documents més grans com per exemple un PDF gran, un ZIP amb diversos documents, totes les fotos de les vacances amb resolució, un disc de música, etc. doncs enviar-ho com a fitxer adjunt de correu no és la solució.

Pero existeix una manera de poder enviar el que vulguem fins a 500 MB o 1 GB fàcilment utilitzant pàgines web que ens deixen el nostre fitxer temporalment a la xarxa. A la persona només cal enviar en correu electrònic el link secret als nostres documents. També podem utilitzar el link per enviar-ho per Facebook, Twitter o penjar el link en una web.


PapiroCola

dilluns, de setembre 05, 2011
Ja és setembre!!! Arriben los “corticoles”, els sopars a casa els sogres, les fotos dels superviatges dels amics, la nevera buida (ja no tens un duro!), les dutxes escasses de sabó per perpetuar el moreno... aissssssh... Sort que tenim el CriTeri per poder-nos esvair de tot plegat ;p.
I com no, el Fes-t’ho tu, més econòmic que mai, ens arriba amb un super taller!!!!

Todo lo que reluce es oro

dilluns, de setembre 05, 2011
Si tenéis la fortuna de que os inviten a disfrutar de un tour por el Banco de España, seguro que habrá un par de detalles que no se os escaparán. Al llegar al punto álgido de la visita, después de haber sorteado las dos compuertas de peso y grosor hollywoodiense, os encontraréis ante la última puerta, la que da acceso a la cámara del oro propiamente dicha. El funcionario de turno se adentrará en la oscura habitación y emergerá instantes después blandiendo un puñado de cables. Los conectará a una toma de corriente en el exterior y se hará la luz dentro de la estancia. El otro detalle que os llamará la atención es que las monedas y los lingotes de oro prácticamente brillan por su ausencia. De hecho, apenas ocupan una cuarta parte de la cámara. El resto de estanterías antiguas, vacías y desvencijadas solo brillan por el reflejo de la triste luz fluorescente.

Els drets de televisió a les millors Lligues de futbol d’Europa

dilluns, de setembre 05, 2011
En el següent assaig s’exposen dades per entendre la importància dels drets d’explotació de les imatges dels partits de futbol de la Lliga i es discuteix l’efecte que això pot tenir en l’equilibri de forces entre equips participants en la competició.

Tu Tubo, mi amol

dilluns, de setembre 05, 2011

El Tu Tubo se nos pone caribeño y enfoca sus orejas sobre la isla de los tambores, del asere, del ronsito, del patria o muerte (emmmm... déjame que me lo pienseeee), del guaguancó, de las pieles en todas las gamas del color y del trapicheo callejero.

La piel de la que huyo.

dilluns, de setembre 05, 2011
Por allí estan todos los seres
un murmullo que saca luz,
esplendoroso quizás.
Pero mis ansias me prohiben definirlo
solo oigo su resquemor entre los espacios
que han quedado sin ocupar,
y el murmullo repite un nombre
irreconocible, otro pequeño espacio
un nombre que podría ser de hombre
de mujer
o de otro hombre, de otra mujer
o de un grupo anónimo de amantes,
empedernidos.

AMB ELLA VAREM SER MÉS I MÉS SEGURS.

dilluns, de setembre 05, 2011

En el capítol anterior varem parlar de la multiplicació de les colles a finals dels anys 70. Varem poder veure com el boom casteller estava a l’alça, estàvem a les portes de la segona època d’or dels Castells.

Adolf Hitler (I)

dilluns, de setembre 05, 2011


A la nostra Cort d'Apel·lació hem tingut Albert Speer, personatge important (i extremadament interessant) del règim nazi. Hem tingut també Rudolf Hess, personatge patètic. Personatges com Ribbentropp, Darré, Frank, són massa anodins. Potser calia deixar de marejar la perdiu, i portar Hitler d'una vegada. Perquè Hitler és, agradi o no, el personatge central del segle XX.


Los abuelos nos hacen grandes

dilluns, de setembre 05, 2011
En estos días de Septiembre que son quizás los mejores del año, me da por salir a correr por uno de los sitios más bonitos de España: El Campo Grande de Valladolid. Un Jardín romántico, que ha sido testigo de la historia de la ciudad. Un lugar que fue en su día sede de duelos a espada o pistola, y que hoy es lugar de paseos, de lecturas, y de encuentros furtivos de jóvenes enamorados http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_del_Campo_Grande

Tortugas de estrellas

dilluns, de setembre 05, 2011
Llevo en Ecuador dos meses en un proyecto sobre el coral negro, hospedado por una asociación, Equilibrio Azul, que trabaja con tortugas, tiburones y aves marinas. Como voluntario, estoy participando en todos estos proyectos y, por supuesto que estoy viendo cosas que vosotros no creeríais.

CAP A LA NEVERA!

dilluns, de setembre 05, 2011

Pels bilingües de "la de todos"

dilluns, de setembre 05, 2011

Senyàlia de finals d'estiu

dilluns, de setembre 05, 2011
1. India

I i M ens envien aquesta interessant nota des de la Índia...es tracta d'un temple on prohibeixen (aparentment, només als estrangers), l'entrada al recinte amb material tan subversiu com drogues, alcohol o menjar no vegetarià...També crida l'atenció que no es puguin deixar les xancles a menys de 40 peus exactes del llac...


Una altra realitat

dilluns, de setembre 05, 2011
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

La maquinària

dilluns, de setembre 05, 2011

El Gegant Vell de la Festa Major de Solsona, desde sota mentre balla.
ISO 200, F4, 1/30seg.

A l'agost, la calma

divendres, d’agost 05, 2011
Amb la calor, la xafogor i les vacances és quan tot està més tranquil, aquest respir necessari per reflexionar i llegir coses interessants. O per el contrari està de vacances a un lloc remot buscant ves a saber què. O en qualsevol situació difícil d'imaginar...

Reflexiones optesimistas (II): La Unión (risa contenida) Europea

divendres, d’agost 05, 2011

Para un europeísta (entiéndase, la persona que tuvo la esperanza de vivir en un enorme país hecho de muchos países, de puertas afuera neutral y de puertas adentro buscando un nivel de protección y paz social nunca antes alcanzado) es una pena esta sensación actual de triunfo del llamado euroescepticismo, un movimiento que curiosamente es inherente a las instituciones comunitarias, y que con cada vez menos disimulo está adueñándose del gobierno y la sociedad de la Unión. Euroescépticos en la eurocámara: sería el equivalente a tener un Frente Anarquista dentro de la Conferencia Episcopal...

Robar mapes del Google Maps per marxar de viatge

divendres, d’agost 05, 2011

Utilitzem Google Maps per planificar el nostre viatge, per buscar un restaurant, la direcció d’un hotel, activem la Ortofoto per veure una ruta que hem fet, etc. Fins i tot jo m’he trobat algun cop fent una captura de pantalla per imprimir-ho perquè no trobo cap altre mapa millor.

Quan tenim Internet a l’abast Google Maps és molt còmode perquè podem anar fent zoom però si el que volem és portar un mapa imprès o tenir una imatge amb més detall ja aquí la cosa es complica. 


Aquest mes comparteixo una descoberta que he fet últimament que ens permet descarregar amb molta resolució qualsevol zona del món amb Google Maps o utilitzant altres serveis de mapes per Internet.

Bombolles de sabó (II)

divendres, d’agost 05, 2011
Criterians!!! Ara que ja teniu la roba ben neta ens toca fer-nos una bona dutxa!! Així que seguim amb els sabons!


Tocada y hundida

divendres, d’agost 05, 2011
En julio de 2008 una embarcación TP52 se hundía en plena regata en aguas de Valencia. Al parecer, el tensor del mástil arrancó de cuajo la roda. La roda es lo que técnicamente se conoce como un buen cacho de la proa del barco. El TP52 se hundió en pocos instantes. Admito que poco entiendo del mar o de barcos, pero un conocido que se dedica a esto me explica que hoy en día se va muy al límite. La embarcación en cuestión era el CAM. Sí, le daba nombre y patrocinaba la misma caja de ahorros que ahora, en julio de 2011, acaba de irse a pique. En inglés existe un giro idiomático incorporado de la jerga marítima que nos viene al pelo: “to sail close to the wind” (navegar con un ángulo muy cerrado al viento). Cuando se navega “tan cerca del viento” se corre el riesgo de o bien volcar porque el viento te cambie de costado o bien de que reviente cualquier parte de la embarcación porque se va muy al límite (como lo sucedido con el tensor del CAM). Cuando la expresión se usa en inglés de la calle, quizá una de las traducciones más atinadas sea la de “jugar con fuego”.

Cambio

divendres, d’agost 05, 2011
En verano se rompen las rutinas y se da pie a nuevas situaciones. En vez de un vino, probamos una cerveza. No es una cerveza cualquiera, es muy ácida y refrescante, recuerda incluso a la sidra.

Amèrica, una història molt portuguesa

divendres, d’agost 05, 2011
A "Amèrica, una història molt portuguesa" coneixem a Lisa, una bella jove russa que està casada amb Víctor, un portuguès. Fernanda, l'exdona espanyola de Víctor, aprofitant l'arribada en onada d'immigrants il.legals a Portugal, vol fer negoci amb uns passaports falsos.

SOPLANDO Y ASPIRANDO LENGÜETAS

divendres, d’agost 05, 2011

El Tu Tubo de este mes va dedicado a las armónicas, esas cosas chiquininas, de las que se puede llevar un puñado en los bolsillos, y de las que se pueden sacar sonidos alucinantes. Envidia gigante la que sienten los participantes de las sesiones-mermelada, sacrificados cargadores de pesados instrumentos, cuando llega el armonicista de turno y sale de allí con menos carga que si hubiera llevado un paquete de pipas.

ANYS 70, COMENÇA EL BOOM. LA PINYA

divendres, d’agost 05, 2011


En l’últim capítol varem parlar de les repercussions que van tenir les guerres. Aquest més parlarem de la recuperació del fet casteller en temps de postguerra, com es va viure en temps de dictadura, com les colles havien de fer la seva activitat en ple regim franquista. Cal tenir clar que en aquesta època es va començar a dibuixar el panorama casteller que coneixem avui dia.


Los Poetas de la guerra

divendres, d’agost 05, 2011
Nuestros prisioneros son inocentes
son lo que fuimos antes de toda herida.
Antes de escondernos a llorar en los rincones
de que jamás nadie pensara
en hablar de nosotros, en son de paz.

Las aficiones nos hacen grandes. ¡Más aficiones y menos aflicciones!

divendres, d’agost 05, 2011

Hace años, tenía la suerte de tener que ir a Barcelona con frecuencia. Y cuando coincidía con un domingo, allí estaba yo pegado a la pantalla, siguiendo con avidez e interés los programas de la TV3 sobre esa afición tan maravillosa que es los “Castells”.

Al ser en catalán, no comprendía todo lo que decían, pero me impresionaba y emocionaba ver a un grupo de personas unidas por un objetivo, por una ilusión, y que gozaban con lo que hacían, y hacían disfrutar a quienes les veían.

Al fin y al cabo eso es el deporte, las tradiciones o la música: Aficiones que unen a las personas y las hacen ser un poquito más felices.

Uno puede pensar que aquel que se sube a esas alturas, y se pega esas costaladas, no está en sus cabales. Pero yo mantengo que alguien que tiene una afición, y que disfruta con ella, tiene más juicio que alguien que deja que se le pase la vida delante de una TV, ganándose un dolor de espalda por la inactividad, o una depresión por la falta de ilusión. O es más inteligente que aquel que se acuesta habiendo hecho lo mismo que el día anterior: Esperar a que se terminara el día.

Creo que todos tenemos que tener una afición o más, algo que nos una a otra gente que esté pirada por lo mismo que nosotros. Admiro a los que son capaces de hacerse kilómetros por ver un sello, por jugar al rugby bajo el agua, por asistir a un concierto de un trío paraguayo (yo por ejemplo), por aprender danza del vientre, por ver una exposición de un pintor del nuevo movimiento artístico de Estonia o por ver un Austin de 1952.

Creo que es algo que tendría que recetar el médico: Una afición. Y más a las personas mayores. Escribir historias, leer, cantar, hacer deporte,… la que sea. Igual que un traumatólogo receta siempre "reposo", el de cabecera tendría que decir: "tenga usted un hobby". Se debería enseñar en 1ª de carrera. (Casi en cualquier carrera).

A mí me da por ver cementerios histórico-artísticos, conocer bibliotecas y teatros, museos raros,… hacer todo tipo de deportes,… conocer gente de otros lugares,… intentar ayudar a todo el que puedo,… “echarme unos cánticos” con cualquiera,… aceptar cualquier invitación,… escuchar a los demás cuando saben cosas que desconozco... Y por lo general, dejar que mis amigos me contagien su entusiasmo por sus hobbies.

Por ello, aplaudo a rabiar a los “castellers”, que siguen la tradición de su tierra, junto a sus amigos, junto a sus padres, junto a sus hijos, buscando siempre el más difícil, el más alto, el más emocionante…

Yo, aún a riesgo de pareceros cursi, os aseguro que me conmuevo cuando les veo subir, y cuando les veo saludar al llegar al final. Y cuando todo el público estalla en un júbilo, lleno de emoción, contenida hasta una décima de segundo antes.

Vaya desde aquí mi aplauso para los “castellers”  y para todos los que tienen un hobby, y una ovación sonora, para todos aquellos que nos contagian el entusiasmo por esa afición en tal modo, que hacen que nos abduzca esa ilusión y que hagamos nuestro ese hobby. Que la ovación sea en pie y a sombrero “quitao” para los que lo hacen sin ánimo de lucro.

Os invitaría a pensar si tenéis alguna afición, y si no la tenéis, pensar en alguna que podáis tener, en base a vuestras circunstancias. Eso sí: Los niños no son un motivo que nos aleje de tener una afición, sino más bien lo contrario. De buenos padres es conseguir (o al menos intentar) que los niños tengan aficiones. Con lo que…. ¡Animo y a aficionarse todos!.

¡”Nabrazo”!
Alberto Bosque

P.D. Creo que es de reseñar que no pronuncié nunca la palabra “pasatiempo” por que no la identifico con la palabra “afición”. El “pasatiempo” es claramente algo que hace que no te des cuenta de que el tiempo va transcurriendo y lo relaciono con una actividad que puedes hacer cuando estás enfermo en cama. Una afición es algo con lo que las horas se hacen más largas, se viven más, disfrutas mucho más del tiempo. “Pasatiempo” es una palabra que me gusta tan poco como “entretenido” por el mismo motivo. Creo que tenemos tan poco tiempo en la vida, que tenemos que hacer todo como si fuera el último día de nuestra vida, teniendo aficiones que nos den ilusión, emoción y entusiasmo y no “actividades” que nos hagan “pasar el día”. Los días no se tienen que pasar, sino disfrutar con toda su intensidad.  

Rasputin

divendres, d’agost 05, 2011





Rasputin és un dels personatges més enigmàtics i apassionants de la història recent de Rússia. Llibertí, amant insaciable, aventurer, home d'esperit, curandero, xaman, tot alhora; però alhora res de tot això. Un dels seus estigmes més estesos: ser el responsable del desprestigi de la institució tsarista, i finalment de la caiguda del tsar. Com ja vam dir a la Cort d'Apel·lació que vam dedicar a Nicolau II, el tsar i la tsarina en tenien prou amb llur pròpia estupidesa, amb el seu entestament obtús a preservar una autocràcia intacta en una època que l'autocràcia era insostenible a Occident. Per tant aquesta acusació contra Rasputin és injusta. Però ha fet forat en la ment de molts. Cosa que fa de Rasputin un personatge que encaixa perfectament en aquesta secció, dedicada a personatges injustament tractats per la posteritat – en un sentit o en l'altre. Parlar de Rasputin és, doncs, una bona cirereta per al pastís que hem dedicat als darrers tsars.

El amor en tiempos del mojito

divendres, d’agost 05, 2011
¿Alguien se acuerda de cómo era la vida antes del mojito? ¿Qué tomábamos en los aperitivos? ¿Qué hacíamos? ¿Cómo podíamos vivir sin mojito?

VACANCES

divendres, d’agost 05, 2011

Barroers del món (VI)

divendres, d’agost 05, 2011
1. Pirineu

A les comarques pirinenques tenen molta imaginació per anomenar els estanys...el primer, el del mig i el de més amunt...esperem amb impaciència que es descobreixi un de nou, a veure si encara els hi queden recursos...



Gràcies a M per l'aportació!

Julio, mi querido Julio, dónde estás ?

divendres, d’agost 05, 2011
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

Vé aniversari actes finals

dimarts, de juliol 05, 2011
Així doncs, ja ho tenim celebrat ! 

El passat 3 i 4 de juny, vam celebrar una Jam Session i vam regalar un parell de samarretes del criTeri al pub Spuntik de Solsona. El dissabte, de la mà dels dfigurins, vam fer una autèntica festa musical al casal la Fura, també a Solsona.

Gafado - Memorias de un miope (II)

dimarts, de juliol 05, 2011
Volviendo al tema de los problemas visuales aparcado hace meses conviene aclarar las diferencias entre los principales motivos para llevar gafas:
- miopes: son ésos que tienen ojos de topillo detrás de los cristales, a través de los cuales puedes verles las dos orejas simultáneamente. Ven mal de lejos, cosa que intentan disimular entrecerrando los ojos y enseñando los dientes.
- hipermétropes: portadores de gafas llamadas con toda justicia “lupas”, de manera que los ojos aparecen ampliadísimos, siendo terroríficos los episodios de lágrimas o legañas...ven mal de cerca.

iPad: Internet ara es toca amb els dits

dimarts, de juliol 05, 2011


Potser Apple ha creat l'iPad simplement per poder riure una estona de l'intent fallit durant 15 anys de Microchoft de fer un Tablet. 
Potser amb l’iPhone no en va tenir prou en revolucionar i marcar el camí del que la gent volia en un telèfon.

O simplement potser Apple i el seu guru Steve Jobs des dels seus inicis volia fer un aparell així. Si veus l’evolució dels seus ordenadors fixes (iMac) o portàtils (macbook) any rere any han estat més petits i més fàcils d'utilitzar. Ara tocava un aparell que fos simplement una pantalla màgica que es pogués tocar Internet amb els dits.

El iPad ha arribat, tots tindrem un iPad o un aparell similar que potser es dirà Tablet o Tauleta, si llegeixes llaminadures cada mes i encara no en tens un l'única pregunta és: "quan més pots esperar?"

A més aquest mes tenim col·laboracions de luxe com el dissenyador Francesc Farré que ens explica un mètode innovador d’organitzar les aplicacions i Armando Rampas que ens comenta l’experiència de comprar un iPad per als seus pares.

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes