Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lliure indirecte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lliure indirecte. Mostrar tots els missatges

L'esport és política? Òbviament....

dilluns, de setembre 05, 2016


S’han acabat els Jocs Olímpics de Rio. L’expressió poliesportiva més potent a escala terrestre, la que dóna representació a esports minoritaris, la que fomenta la solidaritat i la germanor entre atletes. I cal desitjar que talents com Mireia Belmonte, or en natació, Lidia Valentin bronze en halterofília, o Carolina Marín, or en bàdminton, esdevinguin referents per a nois i noies, i que puguin dinamitzar la pràctica d’aquests esports. Perquè un món on els joves practiquin esport el volem tots, i perquè la progressió dels esports menys mediàtics també és positiva per a evitar una polarització cada cop més gran. Es pot fer un anàlisis estrictament esportiva dels resultats del Jocs, cosa desitjable, però l’entorn és molt més complex. L’arbre no pot tapar el bosc.
Els membres del Comité Olímpic Internacional, que decideix quines ciutats organitzen Jocs Olímpics són un total de 103, però 43 d’ells són europeus (el continent amb més representació), la qual cosa ja produeix un biaix que, segurament, es tradueix després en les ciutats escollides.

Les notes de final de curs

dimarts, de juliol 05, 2016

Les notes de final de curs

S’ha acabat la temporada de futbol, tant de tornejos de clubs com de seleccions, i és l’hora de posar nota al resultat final, els mèrits i l’evolució dels diferents equips. I cal posar èmfasi en que no només cal destacar el resultat final perquè sinó arribarà un moment en que el futbol es resumirà en una simple estadística, i el joc, l’espectacle en si, allò que veiem amb els ulls no pot ésser amagat per les emocions positives que suposen les victòries o els disgustos que ens donen les derrotes.
Les lligues segueixen essent el torneig que mostra una millor relació entre trajectòria d’un equip i resultat final; la Champions sempre la guanya un equip gran, encara que es mostra com la sort als creuaments i arbitratges són un factor clau per a poder guanyar-la, mentre que l’Eurocopa és un torneig on un equip menor, amb poc futbol i amb pocs mèrits, pot arribar a emportar-se-la: ja ha passat amb Dinamarca al 1992, Grècia al 2004, i Portugal al 2016, cada 12 anys es repeteix la història... A la tercera vegada que passa això caldria reflexionar sobre el sistema d’aquesta competició, l’estat físic en que arriben els millors jugadors, els pocs partits per recordar que ens dóna el torneig, etc, etc, etc.....

Les notes finals

Cum laude:

Leicester

Atlètic de Madrid: el Cholismo esdevé un model consolidat i triomfant

dijous, de maig 05, 2016
Dies abans de Nadal de l’any 2011 Diego Pablo Simeone va arribar a la banqueta de l’Atlètic de Madrid i en poques setmanes va aconseguir implantar un futbol d’autor, basat en la disciplina defensiva dels seus deixebles. Hi havia periodistes que deien l’Atlètic jugava amb 11 Cholos, i no els hi faltava raó, donat que aquests jugadors actuen persuadits per una idea de futbol que l’apliquen fil per randa. I 4 temporades i mitja després tot funciona encara més bé que als inicis. En els millors partits que ha fet aquest equip a la present campanya, generalment contra rivals més poderosos, els jugadors han mostrat una convicció en el seu tipus de joc i una concentració màxima, que acaba per fer desaparèixer les virtuts del rival i, en alguns casos, desdibuixar-lo. Veiem quins són els principals eixos del Cholismo:

El futbol està ple de tòpics, però també de frases fetes.

dissabte, de març 05, 2016
El món del futbol està ple de típics tòpics repetits una i altra vegada que mostren a la societat un món ple de gent poc imaginativa, i alhora conservadora. Por a l’error, a fer el ridícul. Tapar-se la vena abans de la ferida. “Futbol és futbol” o “els partits duren 90 minuts” són els tòpics més estesos que es fan servir per a justificar qualsevol avatar o circumstància imprevista que teòricament s’hauria de poder explicar de forma raonada. Ara bé, al costat d’aquest vocabulari encorsetat hi ha personatges que ens han deixat tot un reguitzell de frases cèlebres que han ajudat a fer divertides les tertúlies sobre la matèria. En veiem unes quantes:  

José María García, periodista radiofònic dels anys 80 i 90:

Tregèdies i violència al món del futbol

dijous, de novembre 05, 2015
Quan es parla de violència o tragèdies en estadis de futbol a tothom que segueix una mica aquest esport li ven al cap, segurament, l’episodi de l’estadi Heysel de Brusel•les, on l’any 1985 van morir 39 persones i 117 més van resultar ferides per enfrontaments entre hooligans anglesos del Liverpool i tiffosi italians de la Juventus de Torí. Com a conseqüència d’aquest fet els equips anglesos foren expulsats durant 5 anys de les competicions europees, donat que es va considerar que els hooligans foren els que van provocar els incidents de l’estadi Heysel, i que la seva presència en estadis d’equips del continent era una amenaça per la seguretat. A partir d’aquest fet, es podria pensar que hi ha hagut una major proporció d’incidents en estadis britànics que a la resta d’Europa. A continuació responem diverses qüestions, que fan referència també a quin és el comportament de les directives amb els seguidors ultres del seu club a la lliga espanyola, quines mesures s’han pres per evitar incidents, etc.

Llençar penals, tot un art, encara que no ho sembli!

dissabte, de setembre 05, 2015

Leo Messi, considerat el millor jugador del món de l’actualitat, no és un bon llançador de penals. El seu balanç és molt pobre, i mostra com només ha aconseguit marcar, fins a data d’avui, el 22 % dels llançaments des dels 11 metres en partits oficials. En números rodons un de cada 5 penals. I teòricament, és una acció relativament senzilla, perquè clarament més de la meitat dels llançaments acaben en gol.
En un penal, el xutador és qui porta la iniciativa: si tria bé on llançar la pilota, i ho fa adequadament, és quasi bé gol. En el llançament més clàssic el xutador amaga cap un cantó, intenta enganyar el porter, i li envia la pilota cap a l’altre costat. I és en aquest tipus de xut quan el porter pot recuperar la iniciativa, si és capaç d’aguantar sense llançar-se cap a un costat fins al final de la cursa del xutador, i així generar-li dubtes que li facin modificar la idea inicial d’on col•locar la pilota.

Grans fiascos del Barça i el Madrid

dimecres, d’agost 05, 2015

Al món del futbol, com es mouen molts diners i hi ha jugadors bons, regulars i altres de dolents, de vegades ocorre que grans clubs inverteixen molta plata en jugadors semidesconeguts o poc contrastats. Al final, acaben amb fiascos. En repassen alguns de la Lliga espanyola, que han jugat al Barça i al Madrid. 

Athletic de Bilbao, un aroma a futbol amb quelcom d’especial

divendres, de juny 05, 2015
Tothom sap que l’Athletic de Bilbao és un club amb moltes característiques que el fan especial: d’entre els històrics de tot Espanya és el més antic, té una afició senyorial que celebra subcampionats de Copa del Rei o títols de la secció femenina de la mateixa manera que Barça o Madrid ho fan amb els títols de més prestigi, té una filosofia de jugar només amb futbolistes de la seva pedrera que no es coneix en cap altre equip de futbol en tot el món. I més coses i curiositats. Les expliquem.

L'explotació que han fet i fan els esportistes de la seva imatge

dijous, de març 05, 2015

La imatge dels esportistes, entesa com la seva aparença física, te uns condicionants molt diferets avui en dia que 30 anys enrere. Ara la imatge no és només un rostre, sinó que també, i encara més, és una samarreta. Hi va haver un temps en canvi, en que els jugador i els seus equips com a conjunt, intentaven imprimir una imatge silvestre per a pujar l'autoestima de la seva tropa i atemorir al rival

No tots els entrenadors de futbol són igual

dijous, de febrer 05, 2015
Al futbol hi ha entrenadors que són brillants i d’altres, que a més de ser reconeguts per la seva categoria, se’ls recorda per aportacions tàctiques que han fet al món del futbol, oferint un pla alternatiu al statu quo vigent en un moment determinat. Innovacions, en definitiva. D’entre els brillants es pot destacar Javier Clemente als anys 80, o Mourinho, ja al segle XXI, que són especialistes en muntar un pla per a destrossar un equip. Però en aquesta secció, amb bon CRITERI, recordarem el llegat d’entrenadors, que a més de pensar en com derrotar el contrincant, han aportat noves formes de veure el futbol Per ordre cronològic:
- JB Toshack: proposa jugar amb laterals ofensius, els “carrileros”. Equips: Real Sociedad, Real Madrid
- Johan Cruyff: avança la línea defensiva al mig del camp, proposa un dibuix únic de 3-4-3. Equips: Ajax Amsterdam, FC Barcelona
- Rijkaard, Ancelotti: proposen jugar amb un únic mig centre quan tots feien el contrari. Equips: FC Barcelona, AC Milan.
- Pep Guardiola: proposa que per atacar bé defenses i porters han de saber jugar la pilota com els àngels. Equips: FC Barcelona, Bayern Munich.

Lliga “de las estrellas” o “dels estrellats”: estat de la qüestió i perspectives de futur de cara al final del campionat

dilluns, de gener 05, 2015
La Lliga de futbol és més interessant ara que no pas dos anys enrere. La capacitat Barça i Madrid per a fer registres de puntuació altíssims restava interès a molts partits, que semblaven decidits abans del xiulet inicial del “trençilla”. S’havia etiquetat el campionat con una Lliga a l’escocesa, perquè tant aquí com allà abans del inici del torneig podies fer una porra per dir qui seria campió i tenies el 50 % de probabilitats d’encertar. Ara, els dos totpoderosos segueixen tenint grans números, però se’ls hi ha sumat un convidat que poc esperaven, l’Atlético de Madrid. A més hi ha classe mitja, València i Sevilla, cosa nova també, que poden jugar de tu a tu als de dalt, i equips com Athletic o Villareal juguen un futbol més que digne. Avaluem com estan els tres de dalt.

Els Mundials de futbol ja no són el que eren

dimarts, d’agost 05, 2014
Els Campionats del Món de futbol tenen prop d’un segle d’història. Han estat una referència de primer ordre per congregar futbolistes dels cinc continents, i posar-los en escena davant dels ulls de tot el món, barrejant-hi el sentiment patriòtic. Temps era temps, eren el millor espectacle futbolístic que om podia presenciar. Però poc a poc, mentre els grans clubs s’han fet rics, les competicions organitzades per aquests (Lligues, Copes, Champions, Copa Libertadores, etc) guanyen en qualitat futbolística als Mundials.

Futbolistes amb bigoti

dimecres, de març 05, 2014
El títol d’aquest document a molta gent no li traslladarà a cap realitat, i fins i tot és possible que li vinguin ganes de riure pensant que l’autor pretén escriure una novel·la. Principalment serà el cas de gent molt jove, o d’altres que segueixen poc o gens el món del futbol. En canvi a un altre tipus de públic els ocorrerà que visualitzaran una estampa enllaçada a un nom o conjunt de noms propis.Doncs si, la realitat és que ja no queden futbolistes amb bigoti. I en canvi, durant un temps, era molt habitual de trobar-ne. Potser sigui una llàstima que hagin desaparegut, o potser no, qui lo sa

Des d’un any ençà, el Madrid de Mourinho i Cristiano es converteix en el puto amo dels classics

dimarts, de març 05, 2013


Des que José Mourinho va arribar a la banqueta del Madrid fa tres temporades els enfrontaments directes entre Barça i el club blanc han sovintejat més que mai: s’han trobat a la Lliga, en eliminatòries de Copa del Monarca i Champions, i també en una final. A més, aquesta sèrie d’enfrontaments han estat envoltats d’una aureola especial: duel directe entre dos estrategues (Guardiola i Mourinho), entre els dos millors jugadors del món (Messi i Ronaldo), i l’intent de l’exèrcit de Florentino Pérez (la plantilla més cara del món en tota la història del futbol, l’entrenador més car i de més prestigi a Europa en l’últim deceni) de destronar la jerarquia blaugrana al planeta futbol.

En total s’han jugat 17 clàssics en tres anys, amb un balanç que mostra igualtat: 6 victòries del Barça, 6 empats i 5 victòries del Madrid. La realitat, però, es que es poden diferenciar clarament 2 períodes: en els primers 9 partits el Barça en va guanyar 5 i el Madrid només un, i a la pròrroga. En els 8 enfrontaments següents hi ha hagut 4 victòries del Madrid i només una del Barça.

S’ha acabat la festa: La Lliga de les estrelles s’ajusta el cinturó

dimecres, de setembre 05, 2012

Durant uns anys, entre els països europeus on el futbol té més afició i seguiment mediàtic (Anglaterra, Alemanya, França, Espanya, Itàlia – s’esmenten els països per ordre alfabètic-), els clubs de futbol espanyol han destacat per ser els que més despesa han realitzat en fitxatges de jugadors, conformant el que la premsa no s’ha cansat de batejar fins a la sacietat com a Liga de las Estrellas. Però configurades les plantilles per a la temporada 2012 – 2013, això ha canviat de cop: el que eren plats de caviar s’han transformat en tapes de llagostí!.

No digui bala, digui Bolt

diumenge, d’agost 05, 2012
Els Jocs Olímpics premien cada quatre anys la destresa i el bon fer de l’ésser humà en la pràctica d’una àmplia gamma d’esports. Però entre tots, l’esport Rei en uns Jocs es pot considerar que és l’atletisme, i és que determinades proves individuals d’aquest esport donen resposta a la pregunta de si els límits físics de l’ésser humà poden anar o no encara més enllà d’on estan situats actualment desprès d’anys i anys de competició.

I ves per on, la Roja deixa la “fúria” i s’encomana als orfebres de la pilota

dijous, de juliol 05, 2012
El futbol als països llatins, com a esport rei, és un potentíssim element transmissor d’emocions, aconsegueix unir molts éssers humans darrera una idea (crits de guerra com “Podemos”o “A por ellos” en són exemple), diferencia grups de gent d’uns altres, i genera una quantitat de sentiments expressats de les formes més variades possibles. Què ús he de dir, si ja sabeu que inclús apel·la a sentiments patris (“Orgullosos de ser espaÑoles”, diuen alguns, sobretot els s’embolcallen amb la bandera i no volen parlar de crisi financera o desconeixen que la gestió forestal pot ajudar a prevenir incendis forestals devastadors).

Ché, no se si fue bueno qué viniste!!!!

dilluns, de març 05, 2012
En el capítol anterior veiem històries d’entrenadors i futbolistes argentins que han passat per la lliga espanyola intentant deixar el segell del bon gust pel futbol. En aquest capítol veurem el cas d’altres actors que en el seu pas, han protagonitzat actuacions poc esportives i lamentables sobre el terreny de joc, que van clarament més enllà dels límits del reglament.

Ché, qué bueno que viniste!!!

dijous, de gener 05, 2012
Al món del futbol els llaços entre els països del Sud d’Europa, especialment Itàlia i Espanya, i els països llatinoamericans han estat constants. Això no és una qüestió de les darreres dècades, sinò que ven de lluny, i com a exemple es pot citar al dictador Mussolini, que als anys 30 del segle XX va nacionalitzar com a italians diferents integrants de la selecció d’Uruguai que llavors era campiona del món. Resultat: el pròxim campió del món va ser Itàlia!
I especialment, destaca el fet que molts jugadors o entrenadors argentins hagin viscut a lligues com l’espanyola o la italiana els millors moments de les seves carreres professionals. En aquest article destacarem les aventures de diversos entrenadors argentins, que en algun moment o altre de la seva carrera, han passat per la Lliga espanyola, i que alhora han intentat deixar un segell de futbol ofensiu amb bon gust pel toc de pilota, cosa rara avis en l’evolució del futbol a les darreres dècades.

Lliure indirecte amb horòscop

dimecres, d’octubre 05, 2011

AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes