Grans fiascos del Barça i el Madrid


Al món del futbol, com es mouen molts diners i hi ha jugadors bons, regulars i altres de dolents, de vegades ocorre que grans clubs inverteixen molta plata en jugadors semidesconeguts o poc contrastats. Al final, acaben amb fiascos. En repassen alguns de la Lliga espanyola, que han jugat al Barça i al Madrid. 



Grans fiascos del Madrid

Jonathan Woodgate
Defensa central. Va ser fitxat pel Madrid per 20 milions d’euros. Només arribar es va lesionar i va passar pràcticament sense jugar tot el seu temps al club blanc. 12 partits en vàries temporades, un expedient de categoria

Walter Samuel
Defensa central. Va ser fitxat pel Madrid l’any 2004 per 25 milions d’euros, procedent de la Roma, la qual cosa indicava un prestigi. Només va estar un any al Madrid, i va ser venut per 16 milions al Inter de Milà, una operació rodona pel club blanc.

Pedrag Spasic
Defensa central. Fitxat pel Madrid a la temporada 1990 – 1991, segurament un dels pitjors defenses centrals que hagin pasat per la Lliga espanyola. El 19 de gener de 1991 es va convertir en un ídol per a l’afició del Barça, perquè es va marcar un gol en pròpia porta al Camp Nou.

Robert Prosinecki
El Madrid de Ramon Mendoza va pagar per ell 1000 milions de les antigues pessetes l’any 1990, una autènntica fortuna. Mitja punta, procedent de l’estrella Roja de Belgrad. Amb un físic aparentment fràgil, va passar a la història com “l’home de vidre” perquè es lesionava fins i tot xutant a la pilota. No va donar gairebé res al joc d’atac madridista

Thomas Gravesen
Centrecampista de tall molt defensiu, fitxat en l’últim any de la primera època de Florentino Pérez al davant de la nau del millor equip del segle XX. Va ser pescat al marcat d’hivern, i no se sap si és per això, mostrava un estat de forma lamentable. No tocava bola, i era un perill pels jugadors rivals

El fitxatge més ruinos de l’història del Madrid: Kakà
Va costar 69 milions d’euros l’any 2009, i el rendiment va ser la mentable per un jugador de la seva categoria, que mai va arribar a ser titular ni jugador de segones parts al Madrid, ni amb Pellegini ni amb Mourinho. El Madrid se’l va haveer de treure del damunt per no res



Grans fiascos del Barça

Chygrynsckiy
L’estiu de 2009 Pep Guardiola va veure 9 partits complets d’aquest defensa central (quines coses de fer a l’estiu), i va decidir que era la solució per la reraguarda de l’equip, pagant-ne 25 milions. Va ser l’únic jugador xiulat en tota l’època Guardiola a la banqueta del Barça. En arribar Rosell a la presidència, la primera decisió va ser vendre l’ucranià.

Cristanval
Defensa central, fitxat l’any 2001. L’encarregat del seu fitxatge va ser Charly Rexach, que diuen que va anar a Mónaco per fer un informe de Rafa Márquez (un bon central), però com el mexicà no va jugar aquell dia, el bo de Charly va proposar comprar a Cristanval perquè havia fet un bon partit i el Barça necessitava algun central. Un desastre.

Amunike
Extrem dret, fitxat en l’època de Robson al Barça. La seva especialitat era la sacada de banda, ja que era capaç de posar la pilota al punt de penal. Amb els peus, res de res.

Henrique i Keirrison
Tots dos van ser fitxats a l’última temporada de Laporta. Henrique va jugar algun partit de pretemporada demostrant ser un patata i Keirrison no va arribar ni a jugar. Només l’entorn mafiós les dels representants de jugadors sap perquè un bon dia van arribar a Barcelona

José Mari, Sánchez Jara, Esccaich, Korneiev
Aquests van tots en un paquet perquè la darrera temporada de de Cruyff al Barça els fitxatges van ser autèntics desconeguts. Sánchez Jara i José Mari (jugador no titulars a Osasuna) i Esciach i Korneiev provinents de l’Espanyol. Escaich no arribava als 10 gols per temporada essent un davanter centre, Korneiev era un extrem que de 20 vegades que feia un u contra u, un parell li sortien bé.

El fitxatge més ruïnós de l’història del Barça: Ibrahimovic

L’estiu de 2009 Guardiola va decidir portar iBrahimovic per jugar de davanter centre, i el club va fer una despesa brutal: 70 milions d’euros. Un any després, com que no volia ser menys que Leo Messi, el club va decidir vendre’l. El Milan va pagar 25 milions per ell i Eto’o alhora. 

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes