L'enfonsament

Abans de ser Consultor Internacional el consultor era Consultor Nacional. El canvi no va ser voluntari. Un matí, a l’ascensor que el pujava cap a l’oficina, el seu cap li va dir: M’han demanat una persona a Mèxic. Hi has d’anar, si no ja saps on està la porta. El pas a la internacionalització forçosa va durar el que va tardar l’ascensor en passar de la planta baixa al cinquè pis.

Abans, en temps ja pretèrits, el consultor nacional viatjava al llarg del mediterrani, de Girona a Málaga, endinsant-se a la península per l’eix de l’Ebre… Saragossa, Pamplona i Euskadi. Poques vegades trepitjava Madrid. D’aquella època ja passada que ara recorda amb nostàlgia, té marcades a foc tres reunions que ara, analitzades a través del filtre del temps, li mostren que el país estava donant senyals evidents de que se’n anava a norris, que s’enfonsava.

La primera reunió va ser a Alacant. El consultor nacional estava fent un estudi estratègic a l’àrea metropolitana d’Alacant. La idea era que les estratègies de mobilitat, sobretot en matèria de transport públic, fossin integrades al Pla General d’Ordenació Urbana que l’Ajuntament estava redactant. Els consultors es van reunir amb la que aleshores era regidora d’urbanisme de la ciutat i dos tècnics. El consultor i el seu cap van començar a exposar el treball i al cap de pocs minuts va sonar el telèfon de la regidora i aquesta va marxar de la sala per a seguir parlant tranquil·lament. En qüestió de cinc minuts van sonar els telèfons mòbils dels dos tècnics, que també van sortir de la sala. El consultor nacional i el seu cap es van quedar sols, perplexos. Van estar esperant 20 minuts, en silenci. En acabar la presentació, la regidora tant sols va dir: “unes fotos molt boniques”. Mesos després la regidora es convertí en alcaldessa perquè l’alcalde havia estat imputat per corrupció. Uns anys després la mateixa alcaldessa dimitia del càrrec al ser imputada per un cas de corrupció relacionat amb el PGOU, que pel que es veu, si que tenia gran interès.

La segona reunió premonitòria de que el país se’n anava a norris va ser a Oriola. Pocs dies després de presentar una oferta en una licitació pública i abans de fer-se públiques les valoracions tècniques i econòmiques, el regidor d’urbanisme truca al consultor i li demana una reunió. El consultor matina, puja al cotxe de lloguer i tot escoltant “Hoy empieza todo” de Ràdio 3, s’endinsa pels Camins del Sud. Un cop a l’ajuntament el regidor, amb tota la cara dura del món, li demana que si, en el cas de ser adjudicatari del projecte, contractaria a un arquitecte local que ja té molta feina avançada. El consultor, perplex per la demanda, li respon que si finalment és adjudicatari es reunirà amb l’arquitecte per valorar la feina que té feta i en funció d’això, subcontractar-lo o no. Menys de 24 hores després d’aquella reunió, la Guardia Civil intervenia l’ajuntament i detenia al regidor en qüestió. El Consultor ho va veure a les notícies del migdia mentre dinava en el bar de sempre.

Aeroport "Internacional de la Regió de Murcia"

L’últim exemple d’aquesta negligent direcció del país la va trobar el consultor nacional una mica més al sud, a Cartagena. Ja havia esclatat la crisis econòmica, però semblava que no tots n’eren conscients. L’Ajuntament volia connectar la ciutat i el futur nou aeroport ja en construcció (a 10 minuts del vell i a 30 minuts del d’Alacant) mitjançant un flamant tramvia. Després de fer quatre números demanda (sense haver tingut accés a l’estudi de viabilitat del futur aeroport), el consultor presenta un estudi on demostra la inviabilitat econòmica del projecte degut a la baixa demanda esperada. Per no tirar per terra les expectatives del tècnic municipal, el consultor li proposa modernitzar la línia existent de Renfe que connecta Múrcia amb Cartagena i fer un ramal nou fins a l’aeroport, el que permetria, a partir d’un cost relativament baix, connectar la ciutat amb l’aeroport a la vegada que millorava la connexió existent amb la capital regional. La resposta a aquesta proposta va ser, literalment: “Renfe no té el glamur que pot tenir un tramvia”. Amb dos collons!

Aquestes tres reunions només són un exemple del que el consultor nacional es trobava abans de la crisis econòmica que esclatà al setembre del 2008 i que, al cap i a la fi, demostra que la gestió municipal ha estat, en general i segur que amb honroses excepcions, nefasta (i delictiva) des d’un punt de vista econòmic i polític. I aquesta nefasta gestió és la que ha portat al país a patir una crisis econòmica, política i social galopant i la que ha obligat a moltes persones i empreses, grans i petites, a internacionalitzar-se forçosament. I aquest ha estat també el detonant pel qual, dins d’un ascensor, el consultor nacional es va convertir a la força en consultor internacional.

Share this: