Col·laboracions llamineres

dijous, de desembre 05, 2013

A l’Editorial cada mes parlem d’una secció i amb tantes novetats ens hem oblidat de presentar un clàssic de la revista: la secció “Llaminadures electròniques”. A més, aquest mes és especial perquè Mr.Llamindures col·labora amb Armando Rampas, que es troba a les Amèriques, per explicar-nos una llaminadura petita i dolça que encara no ha arribat a Catalunya, el Chromecast. No us ho perdeu!


La Biblia presenta: El Arca de Noé (II)

dijous, de desembre 05, 2013
Diluvio y post-diluvio
Habíamos dejado el mes pasado a ocho seres humanos con entre 3 y 18 millones de animales y varios cientos de miles de plantas, metidos en un barco, hacinados, intercambiando miradas esquivas, pensando si todo aquello tenía sentido o era algún tipo de broma divina…hasta que por fin comenzó la lluvia, que duró 40 días (y 40 noches), hasta cubrir toda la superficie de la Tierra...la cosa se iba poniendo emocionante.

Chromecast: connecta el teu mòbil a la TV

dijous, de desembre 05, 2013
Amando Rampas està Estats Units i té una llaminadura que encara no ha arribat a les nostres contrades. Li farem una petita entrevista, perquè ens faci una mica de dentetes, i ens expliqui com és de nou i fantàstic aquest aparell tan petit que es connecta a la TV anomenat Crhomecast.

Calamar-Galleta

dijous, de desembre 05, 2013

Antes de embarcar rumbo a la isla de Koh-Phangan hicimos una parada express para cenar. Me sorprendió el tratamiento culinario realizado al calamar en este pueblo marinero del sur de Tailandia.

Todos los cerdos son iguales

dijous, de desembre 05, 2013
En la famosa sátira de George Orwell, Rebelión en la Granja, los animales echan al déspota granjero, y redactan siete mandamientos que regirían su idílica convivencia y su feliz existencia durante el resto de sus días. La cosa se tuerce cuando los cerdos toman el control de la granja, que a partir de ahora regentarán con mano de hierro. Por último, acuñan un único mandamiento hoy por todos conocido: Todos los animales son iguales, pero algunos animales son más iguales que otros.

MEKANIKA (3 de 4)

dijous, de desembre 05, 2013
meteorite

La llum del sol el va desvetllar i va sortir del llit sense saber ni com hi havia arribat. Tant era. Tenia la boca tan seca que només desitjava amorrar-se a la primera aixeta de la casa que trobés.

Al menjador hi havia en Frank que, en veure’l dret, se li va llençar a sobre amb els braços oberts.

Una Revelación

dijous, de desembre 05, 2013
Algo me fue revelado
en el SuperCentro del mall

Alcorans

dijous, de desembre 05, 2013

ALCORANS


 

Per als musulmans, l'Alcorà és més sagrat que no pas l'Evangeli per als cristians. Jaume Flaquer recordava fa poc en un article que, mentre els Evangelis són escrits d'homes que tracten sobre Jesús, que és la paraula de Déu feta home, per als musulmans l'Alcorà és la paraula de Déu mateixa: en comparació amb un evangeli, es troba un graó per damunt. Remetre, doncs, una qüestió a veure què diu l'Alcorà és remetre-la a una autoritat tan suprema que impedeix cap mena de discussió.
    Però a la fi, res no és tan senzill.



Como aquí, en ninguna parte

dijous, de desembre 05, 2013
Es curioso, pero creo que todos hemos oído esta aseveración en diferentes contextos y situaciones. Por poner un ejemplo, cuando estamos en el extranjero, y ante un plato típico, alguno dice eso de “estoy deseando llegar a casa y comerme una tortilla de patatas”. Es curioso escuchar cosas así en países como Italia o Portugal en donde tardaríamos meses en probar todos sus platos típicos. Pero un error muy frecuente, es el de despreciar aquello que se ignora. Y es que la ignorancia suele ser demasiado atrevida.

Otro contexto muy habitual es cuando una madre o un padre ve como su hijo se va a trabajar al extranjero, y piensa en modo inmediato que es una pena que se vaya, “porque no hay ningún lugar en el que se viva como aquí”.

Independientemente de que el mejor sitio es aquel cercano a la familia, y que muchos salen a trabajar al exterior por necesidad y no por convicción, creo que no se puede afirmar que el país de uno, sea el mejor sitio para vivir. Principalmente por que no conocemos todos los posibles lugares para hacerlo.
Pero esta afirmación, sí me sirve para hacer una reflexión. ¿Cuál es el mejor sitio para vivir?. ¿En qué lugar del mundo se vive mejor?

D’on ve la Lluna?

dijous, de desembre 05, 2013

La Lluna, sempre està donant voltes pel cel. I nosaltres, com sempre, estem mirant-la des de la Terra. Una nit, cada nit, moltes nits… I des de quan la Lluna dona voltes al nostre voltant? D’on va sortir? Trobarem algun perquè que ens expliqui la magnifica companyia que gaudim per les nits? Potser ens conformem amb la seva simple presència, però… un perquè!! Qui es pot resistir a assabentar-se d’un perquè? Volem saber d’on ve la Lluna!

Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna creixent, la lluna creixent de novembre de 2013.

La Lluna portàtil de Leonid Tishkov

Carta IV: Estats units és sensible

dijous, de desembre 05, 2013
Hola !

Avui he pensat que us explicaré com una qüestió negativa porta a una de positiva. I a més us ho explicaré de manera ràpida i directe.

Senyals desconcertants

dijous, de desembre 05, 2013
Algunes senyals estranys que una persona es pot trobar pel món...si teniu alguna aportació, envieu-nos-la a revistacriteri@gmail.com!

1. Prohibit fer l’únic que està permès (Arequipa, Perú)
En realitat la fletxa no està tatxada, però el cercle vermell haurà fet dubtar a més d’un conductor...

Criteri Sense Maquillatge

dimarts, de novembre 05, 2013
En els comentaris de l'anterior editorial n'hi havia un que em va cridar especial atenció. Deia que els articles de la revista havien d'anar firmats, que no val això de posar pseudònims. No és una cosa que pugui decidir jo, ja que aquesta és una revista és de tots els que escrivim i llegim; però em va semblar interessant l'aportació.


Algunes seccions ja van firmades, a gust de l'escriptor, una d'aquestes és la que presento avui; una secció amb nom, cognom i sense maquillatge. L'escriu Óscar Ramírez, un gran especialista en la matèria, assessor d'inversions independent, imparteix cursos, és un crack i és molt divertit. 

La Biblia presenta (I): El Arca de Noé

dimarts, de novembre 05, 2013
El Pre-Diluvio
(Atención: este artículo contiene spoilers)

Visto el éxito cosechado con el artículo sobre Breaking Bad, continuamos con el mundo del espectáculo, esta vez, estudiaremos (en varios capítulos, claro) el best-seller más aclamado por crítica y público en los últimos 20 siglos: La Biblia. Un título brillante, escogido con un eminente sentido comercial, ya que viene del griego “Ta biblia”, es decir “Los libros”; una manera infalible para pescar royalties a partir de todos “los libros” que se escribieran al poco tiempo. De hecho, más que un libro, es una especie de colección de relatos (los sacrílegos dirán que es una especie de Reader’s Digest hebreo-arameo-griego), que conformó su composición actual nada menos que en el IV Concilio de Cartago del 419, y ha permanecido inamovible hasta la fecha, ya que no hay ninguna evidencia de falsedad o mínima duda respecto al contenido; al parecer sólo mediante alguna exigencia del FMI se podría cambiar algún artículo. Por supuesto, hay cientos de libros de la época que fueron enviados al editor pero finalmente quedaron descartados para esta exclusiva selección (véanse los Evangelios Apócrifos), por no ser coherentes con el guión; dicen las malas lenguas que no eran comerciales. Este mes nos ocupa uno de los capítulos más celebrados y pintorescos de la trama: el Arca de Noé. El capítulo tuvo tanto éxito que no solo está incluido en la Biblia, sino que también puede encontrarse un remake en la Torá y el Corán, por lo que su autenticidad queda fuera de toda consideración . A continuación resumiremos la historia que, como tantas otras, parece escrita pensando en el posible guión de cine.

uns dies amb el Nexus 5

dimarts, de novembre 05, 2013
Ara mateix acabo de mirar la disponibilitat del Nexus 5 al Google Play (únic lloc on es pot comprar) i encara hi ha existències però et fan esperar més d'un mes. La disponibilitat dels nexus és un gran misteri.




Per sort em van avisar i el vaig poder comprar a temps i ara ja porto uns dies amb ell. És hora de fer algunes reflexions.

Bravo por la música

dimarts, de novembre 05, 2013
Podría decirse que últimamente los mercados financieros se asemejan bastante al camarote de los hermanos Marx. Atraídos por las elevadas rentabilidades de las bolsas recientemente, igual que sucedió durante la burbuja inmobiliaria, van entrando cada vez más inversores para unirse a la fiesta. Espoloneados por banqueros centrales disfrazados con chaqué, puro en ristre y bigote pintado, es decir de Grouchos al grito de ¡más madera!, cada vez son más los inversores que se ven forzados a entrar en este claustrofóbico camarote. ¿Las razones? No quedarse rezagados respecto a sus competidores, o también la mera codicia. Además, nuestra particular embarcación va dando bandazos sin ton ni son. Como muestra un botón: el jueves pasado Mario Draghi, presidente del Banco Central Europeo, anunciaba un recorte histórico de tipos de interés y todos los inversores se apelotonaban en el extremo eufórico del camarote, y la bolsa subía cerca de un 2%. Minutos después, se enteran de que el recorte se debe a la preocupación del banco central por la deflación y sus efectos perversos. Los mismos inversores, hacinados en el habitáculo, corren ahora despavoridos hacia el otro lado, vendiendo como locos lo que acababan de comprar. El mercado cayó entonces un 1%. En un plis-plas una pérdida del 3%. No está nada mal para unos mercados cuyos participantes se suponen racionales.

Sisifisme(s)

dimarts, de novembre 05, 2013
 


Sísif és un personatge menor, però cabdal en molts aspectes, de la mitologia grega. I prou conegut del gran públic – si més no, del sector amb certa cultura diguem-ne ‘clàssica' – perquè no calgui entrar en massa detalls. Però atès el descrèdit d'aquesta cultura que he anomenat ‘clàssica', potser caldria explicar-ne el més essencial perquè aquest Batiscaf sigui comprensible.

MEKANIKA (2 de 4)

dimarts, de novembre 05, 2013
city

Eren les set del matí i ja ho tenia tot a punt per començar.

La gent acostuma a creure que els escriptors són gent desendreçada i llibertina; ganduls que no foten res durant el dia i que després miren de redimir-se escrivint a altes hores de la matinada, malmetent els seus pulmons fumant compulsivament i foradant-se l’estómac a base de litres de cafè. Però la veritat és que, per en Chuck, escriure requeria molta disciplina, horaris estrictes i una organització espantosa. En el seu cas en particular l’únic tòpic que s’acomplia era el de l’addicció al cafè.

Udols en nits de Lluna plena

dimarts, de novembre 05, 2013

I de sobte ja és de nit! I la Lluna plena ha tornat a irrompre exuberant al mig del cel! I el vent bufa… i els udols l’acompanyen. Els llops hi són, udolant de cara a la Lluna… però perquè? Jo també surto a mirar-la. Seran coincidències? Simples circumstàncies? Com sempre… a criTeri de cadascú!

Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna plena, la lluna plena d’octubre de 2013.

Tercera carta: Amèrica és gran

dimarts, de novembre 05, 2013
Yeeeeehaaaa !


Què tal esteu tots? 
Em fèia gràcia comentar-vos que, efectivament, Amèrica és gran. També és gran Nord Amèrica (on s'inclou Mèxic i Canadà). Continua sent gran els Estats Units d'Amèrica. És un big size "country", uns 310.232.863 habitants. Un gran mercat.

Coses que es poden veure al Perú

dimarts, de novembre 05, 2013
Coses estranyes que un ésser humà es pot trobar al Perú:


1. Butifarras y champús

Efectivament, les “butifarras” peruanes són una mena de salsitxa picant..el “champú” és una beguda que no porta ni cervesa ni llimona...

El gat que balla pel terrat

dimarts, de novembre 05, 2013
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. Aquest mes estrenem el nou disc de les Supremes Gironines, The Pepper pots: We must fight

CriTeri, sobretot, CRITERI !

dissabte, d’octubre 05, 2013
Benvolguts criTerian/es,

Ja fa temps que coneixem el nostre punt feble. Creiem que el criTeri té una bona qualitat i diversitat. Som molts participants. Som puntuals. I tots els redactors tenim les nostres xarxes i els nostres contactes. Noves seccions cada any.Tenim molts lectors amb un nivell intelectual i crític altíssim! Malgrat tot això, malgrat que tot son bones notícies, estem estancats en quant al número d'entrades. La reflexió del criTeri és que malgrat tenir un nivell creatiu i informatiu molt alt fallem en la nostra difusió. És una pena. El nostre taló d'Aquil·les és tenir un alt nivell de continguts però una baixa difusió. 

Breaking Bad: 10 motivos para no perdérsela (sin spoilers)

dissabte, d’octubre 05, 2013
En los últimos años se está haciendo evidente un incremento espectacular en la calidad (técnica y argumental) de las series televisivas, que contrasta con un relativo estancamiento de ideas en el cine (comercial), que parece no tener más capacidad que hacer secuelas, precuelas y agotamiento hasta la saciedad de cualquier película/libro/idea que haya tenido un mínimo de éxito en los últimos 20 años. Sobran los ejemplos, así que se admiten apuestas sobre de qué superhéroes de cómic se hará una nueva y prescindible película el próximo mes de julio, y qué tipo de sofrito (esas bellas mezcolanzas tipo Alien vs. Predator) perpetrará gente a la que le pagan mucho dinero por sus ideas originales. Frente a esa planicie mental, que por supuesto no es total, las series comienzan a emerger como el modelo de entretenimiento audiovisual del momento…y entre ellas, cómo no destacar Breaking Bad (AMC, 2008-2013).


Descarrega vídeos i música mp3 del Yotube directament al teu Android

dissabte, d’octubre 05, 2013


L’altre dia necessitava descarregar uns vídeos infantils del Youtube per la meva petita i em vaig trobar que és més complicat del que sembla. Youtube no permet descarregar els vídeos i no hi ha cap programa en el Google Play que ho faci.

Al final vaig trobar la manera de fer-ho amb el programa TubeMate i instal·lar-ho de manera manual. Crec que és prou interessant explicar-ho perquè a més de descarregar el vídeo i tenir-lo offline també podem descarregar música en mp3.

Cementerio de Montjuïch

dissabte, d’octubre 05, 2013
Un mañana de febrero paseando por el monumental cementerio de Montjuïch, avisté objeto volador altamente identificable, amenazando la fe de muchos enterrados. Aunque por suerte para ellos, fue todo fruto de mi imaginación.



Café Olé

dissabte, d’octubre 05, 2013
Madrid perdió los juegos olímpicos, y desde entonces todo han sido chanzas y mofas hacia la alcaldesa de la capital por haber pronunciado la famosa frase: “a relaxing café con leche in Plaza Mayor”. Aunque sus oponentes políticos se le han tirado a la yugular, la expresión de marras poco tiene de criticable. Los anglosajones son muy dados a emplear expresiones foráneas y, más o menos, pronunciarlas como en la lengua de origen. Eso sí, a la buena mujer en cuestión sí se la podría criticar por haberse dirigido al jurado como si se tratase de críos de tres años con déficit de atención, pero no por dejar caer una expresión castellana en medio de su alocución.

Enigma tardorenc

dissabte, d’octubre 05, 2013
La mare del Joanet té 21 anys més que ell. D’aquí a 6 anys, el Joanet serà 5 vegades més jove que sa mare!
On es troba el pare del Joanet?

El arte de la cerveza

dissabte, d’octubre 05, 2013
Thelonius Monk era un pianista de jazz, tan bueno, que cuando lo creía conveniente, se levantaba del piano a mitad de la pieza, bailaba un ratito, y luego seguía con el concierto. Hay que ser bueno para hacer esto y pasar a la historia por tu música. Me encuentro en el supermercado de la esquina una gigante botella de cerveza llamada “Brother Thelonious”, en clara referencia a él. Imposible no comprarla.

EL PENSAMENT NO ESTÀNDARD

dissabte, d’octubre 05, 2013



Aquest Batiscaf comença amb una portada de la revista Ajoblanco. Perquè la meva reflexió d'aquest mes comença amb una mica de nostàlgia. Diria que la majoria dels que llegeixen el CriTeri no tindran ni idea de què va representar aquella revista. Vilallonga va dir una vegada que la nostàlgia és un error; però em temo que aquesta frase també és, per desgràcia, estàndard. 


MEKANIKA (1 de 4)

dissabte, d’octubre 05, 2013
typewriter



En Chuck va engegar l’ordinador sense passar per la dutxa, en pijama i amb l’única companyia d’una fumejant tassa de cafè amb llet. No esperava trobar-hi res destacable: algun spam, el mail del sindicat de guionistes dels dilluns i absurds avisos de les xarxes socials, on sovint passava més hores de les necessàries. Sorprenentment, però, havia arribat el mail que portava setmanes esperant.

Construint un cove per la Lluna

dissabte, d’octubre 05, 2013
Vinga, tothom a demanar un desig! Molt bé. I ara… digueu-me, quants heu demanat la Lluna en un cove? Segurament som uns quants. Magnífic! Tot i que la Lluna és realment molt gran, ho hem de reconèixer. Serem capaços d’aconseguir-ho?  Anem a veure-ho!
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna nova, la lluna nova de setembre de 2013.

Segona carta: normes de circulació

dissabte, d’octubre 05, 2013
Hola de nou,

Un mes més apunt per explicar-vos coses curioses dels EUA. Aquest viatge volia explicar-vos curiositats de les normes de circulació.

De ruta per les Espanyes (II)

dissabte, d’octubre 05, 2013
Una nova ració de coses estranyes que un es pot trobar a Ibèria…

1. La fidegüa de Santa Pola, Alacant

No contents amb ficar una “g”, en aquest garito han volgut afegir una dièresi sobre la U per acabar de mostrar el seu talent ortogràfic…l’accent final també ha estat convenientment obviat…Agraïments a A per la seva contribució!


L'engany de la veritat

dissabte, d’octubre 05, 2013
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. De muda en muda, trobar un lloc per caure mort, de la mà d'un Gironí: de muda en muda

La granota d'Oklahoma

dijous, de setembre 05, 2013
Alguns potser ja coneixereu l'experiment de la granota amb l'aigua calenta. Si tireu aigua molt calenta en una olla, la granota salta i salva la vida. Però si tireu aigua freda i l'aneu escalfant a poc a poc al final la granota mort escaldada.

Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (IV) - Peajes catalanes

dijous, de setembre 05, 2013
Como se comentó anteriormente, el 67% de las vías de alta ocupación en CAT tienen peajes “a la luz”, una cifra claramente superior al 20% del resto de la nación/país/Estado/Península-excepto-Portugal-y-Gibraltar, por motivos explicados previamente (ver capítulos anteriores, en los que, entre otras cosas, se intentó explicar que la modalidad de peajes “a la luz” no es en absoluto descabellada, siendo un modelo ampliamente extendido – 73% de las vías de alta ocupación en Francia y 87% en Italia tienen peajes a la luz). Sin embargo, queda una duda más que razonable sobre si se tiene en cuenta el coste de construcción y mantenimiento en el cálculo del precio del peaje, o si se calcula más bien con fines exclusivamente lucrativos.



Desde aquí no se podrá dar una respuesta firme a esta incertidumbre, aunque intentaremos dar pistas sobre por qué quien sí que tiene la información pero prefiere no transmitirla…

Google Músic: Tota la música al núvol!

dijous, de setembre 05, 2013
L'espai al mòbil és limitat però gràcies al servei gratuït de Google podem tenir tota la nostra música al núvol i escoltar-la quan vulguem; des del mòbil, tauleta o des de la web directament.



Los putos amos

dijous, de setembre 05, 2013
A nuestra absoluta incapacidad para predecir el futuro económico cabe añadirle ese innato talento humano: el optimismo, sobre todo en lo que respecta a nuestras propias habilidades. Unos ejemplos ilustrativos: En un conocido estudio realizado en Suecia, el 90% de los encuestados afirmaron que eran mejores conductores que la media; según otro estudio que cita el periodista económico Jason Zweig, el 74% de los inversores americanos entrevistados están convencidos de que los fondos de inversión que tienen suscritos van a comportarse mejor que la bolsa americana en general (cuando lo cierto y constatado es que la inmensa mayoría de fondos lo hacen peor que el mercado); por último, Zweig da cuenta del no va más del optimismo cristiano: el 64% de los estadounidenses creen que cuando mueran irán al cielo. Solo el 0,5% esperan ir al infierno.

Sombras y certidumbres

dijous, de setembre 05, 2013
    Lo bueno de los sueños es que a veces se cumplen. Eso es lo que dicen. De hecho, no nos engañemos, se cumplen siempre, ya sean sueños o pesadillas.

La Via Bàltica

dijous, de setembre 05, 2013




Si no hi ha cap contratemps dramàtic (hauria de ser molt dramàtic, la veritat), l'onze de setembre proper seré en una carretera, donant la mà a una banda i l'altra a algú que de moment no tinc ni idea de qui serà, fent una baula d'una cadena humana que resseguirà el meu país de dalt a baix. L'itinerari ha causat polèmica, i molts – jo mateix inclòs – haurien volgut que a les terres de Lleida hi hagués hagut una variant d'aquesta via. Sé que alguns detalls de l'organització han estat discutits. Però el dia onze tot això serà secundari: ho ha de ser. Després, hi haurà prou temps per parlar seriosament de molts d'aquests temes. L'onze, l'únic que arreu es veurà és si hem estat capaços de teixir una línia groga prou digna perquè arreu del món sàpiguen que en aquest racó nord-oest de la península alguns (qui sap si la majoria) anhelem per al nostre país un futur més seductor que el ben trist que preparen per a nosaltres des dels despatxos de la capital de l'estat.

SABER GUANYAR

dijous, de setembre 05, 2013
La ferum de mort envaïa el bosc sencer. Tot era cobert de neu i la neu era alhora coberta de sang. Els cadàvers d’un i altre bàndol dormien per sempre més sobre roques i arrels sortints o surant sense rumb a les aigües vermelles i olioses d’un riu solitari.

Tan clar com l'aigua!

dijous, de setembre 05, 2013

Fa calor? Teniu set? Aigua! I pels més curiosos… que us sembla una dosi d’aigua lunar? Tota seca que la Lluna se’ns apareix… i resulta que està més humida del que sembla. Uns vents solars interaccionen amb els sòls lunars i… podrem hidratar els nostres pensaments quan imaginem la nostra amiga Lluna a partir d’ara! I quan la tinguem davant, podrem parlar amb ella, com sempre que la nit arriba calmada i silenciosa.
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna creixent, la lluna creixent d’agost de 2013.

Primera carta

dijous, de setembre 05, 2013
Benvinguts a aquesta nova secció. Us escriuré una carta, totalment informal, cada mes amb les sensacions que ha tingut un dels nous emigrants d'aquest nostre país, o sigui, jo. Un d'aquests emigrants que no consta a les estadístiques (ja m'agradaria saber com s'inventen aquests números de la gent que marxa ! De veritat, no hi ha cap control ni cap registre !! Simplement no ho saben i s'ho inventen, com tantes altres dades). Bé, sense més dil·lacions, aquí va la primera carta, amb una foto per fer-ho més amè.

Ca(t)spa

dijous, de setembre 05, 2013
Una mica de caspa catalana…

1. Castellar de n’Hug

Que el Barça és una multinacional que aixeca passions és evident...però d’aquí a dedicar-li una plaça...



Abans que marxi, deixa'm dir-te...

dijous, de setembre 05, 2013
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. L'estiu s'acaba i arriba el moment de triar, polo de Llimona o polo de menta ?

Estem molt contents!

dilluns, d’agost 05, 2013
Aquest mes estem molt contents perquè retorna el gran Pere Rovira amb una nova secció anomenada BATISCAF.

Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (III) - Madrid

dilluns, d’agost 05, 2013
Siguiendo sobre este especial sobre cómo forrarse gestionando carreteras de pago, se identifican principalmente dos estrategias:

- “La madrileña”: se garantiza un beneficio mínimo para las empresas constructoras o concesionarias: si la inversión es rentable, ganan lo que corresponda. Si pierden dinero (o si pueden hacer que lo parezca) por haber realizado una mala inversión, se les compensa con dinero público, para que ganen igualmente. A nuestros lectores autónomos y dueños de PYMES seguro que no les importaría un sistema parecido para su actividad; desde aquí les dejamos esta opción si quieren cambiar de sector…

- “La catalana”: absoluta falta de información pública sobre lo que cuesta de verdad la construcción y el mantenimiento de una vía, y la prolongación ad eternum de las concesiones, sin una explicación razonable.

Este mes, vamos con la primera de ellas….

Truc per tenir espai il·limitat a Google Drive. Tots els documents al núvol!

dilluns, d’agost 05, 2013
Normalment escric temes o trucs que pots més o menys trobar per la xarxa. Però el que us explico avui és un tema que feia temps que em rondava pel cap i no crec que trobeu aquest truc per cap altre lloc.

Aquest truc ens permet tenir espai il·limitat per penjar documents (o el que vulguem) al núvol i el que és molt important: fàcilment cercable des de qualsevol ordenador, tauleta o telèfon. Amb els canvis de Google Drive em vaig decidir per aquest servei i l’he provat i funciona de meravella.

Fes t'ho tu! una botiga...

dilluns, d’agost 05, 2013
Si si si! no heu llegit malament! el Fes-t'ho tu d'aquest mes és una mica especial ja que es tracta d'un projecte personal que espero que es converteixi en el meu modus vivendi!
Aquest projecte té nom i cognoms; mans i mànigues, i es tracta d'un taller-botiga de materials i productes artesans on podeu fer realitat tots els Fes-t'ho tu del blog!
Però anem per feina, que no vull que el post d'aquest mes es converteixi en un espai publicitari! El que us explicaré a continuació és com transformar un espai qualsevol en el millor racó del món! (ejem ejem, jo ja m'ho dic tot! jeje!).

L’estiu i la calor, per fi!

dilluns, d’agost 05, 2013
Ja de ple en l’estiu i, en concret, en el mes d’agost, segur que esteu suant a la gana per la calor. La veritat és que l’agost és un d’aquells mesos en el que les nits es poden fer interminables per la pujada del termòmetre. Potser aquest article s’hauria d’haver publicat en el número de juliol, però em reconeixereu que aquest estiu 2013 és una mica atípic i que anem una mica retardats en tot plegat. Bé, amb tanta calor que ens espera aquest mes d’agost podem intentar esmorteir-la de moltes maneres, però el que hem d’intentar és que la forma de passar un bon agost sigui el més respectuosa possible amb el medi ambient i que no es creï un efecte jo-jo que arribi a fer pujar encara més el mercuri, particularment  a les ciutats.

BATISCAF

dilluns, d’agost 05, 2013
BATISCAF



El batiscaf Trieste, al moment de ser dipositat al mar per començar la seva immersió. Any 1960. L'aventura no s'ha repetit mai més. Cap altre ésser humà no ha tornat a les profunditats assolides en aquella immersió (11000 metres, si fa no fa).


U. El mot

El mot ‘batiscaf', per mi, és màgic. Recordo haver-lo llegit (no pas sentit) per primera vegada quan tenia cosa de vuit anys, a casa els avis. L'avi col·leccionava els fascicles de l'enciclopèdia Monitor, de l'editorial Salvat. Tota una època en la qual col·leccionar coses era una afecció per molta gent – jo mateix inclòs. La darrera pàgina s'arrencava, i amb aquesta pàgina es feien uns llibres més petits, que s'enquadernaven apart: una col·lecció de quatre llibrets que s'anomenava Historia de Las Comunicaciones. Va ser allà on, en un capítol dedicat a l'obsessió humana per buscar nous racons inexplorats, vaig saber que hi havia un individu anomenat Auguste Piccard, i una andròmina anomanada batiscaf, dissenyada per baixar fins a les profunditats més pregones de l'oceà. 


ENTRE VOSTÈ I JO

dilluns, d’agost 05, 2013
ull de gat
Aquell dia la doctora va optar per un pintallavis vermell, un recollit de cabells atrevit, roba interior a joc –gairebé sense estrenar–, unes gotes de perfum del cap de setmana i un escot generós. En arribar a la clínica, la seva secretaria, amiga i confident la va escanejar amb la mirada de dalt a baix i tot seguit, la va saludar formant un cercle amb el dit gros i l’índex, certificant amb un somriure trapella que, certament, estava espectacular.

Quina calor! Ens escapem a la Lluna?

dilluns, d’agost 05, 2013

Quiets! Tots quiets! L’estiu (per fi!) ja ha arribat, i com moguem un sol dit, la calor ens atraparà i no ens deixarà respirar. Tranquils, quan arribi la vesprada, ja podrem tornar a moure’ns tot el que vulguem, ballar, saltar, i… conversar amb la Lluna, clar que sí! I ja que la tenim per aquí cada nit, podríem preguntar-li que tal s’hi està a la seva superfície. Creieu que hi podríem anar de vacances?

La tecnologia, quin patiment

dilluns, d’agost 05, 2013
Ai la tecnologia...què seria de nosaltres sense ordinador, internet, telèfon mòbil…entre d’altres coses, treballaríem menys i tindríem més temps per a nosaltres mateixos...

1. Gran Canària
Els cartells d'esglésies són una tradició dins d'aquesta secció...així com els de Canàries...com no, el cèlebre MB ha trobat la conjunció que ens faltava...



Cartes estranyes de la lluna

dilluns, d’agost 05, 2013
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. Armando Rampas et proposa que ho facis a ritme, aquest mes, de David Bowie i el seu Valentine's day


Quin morro!

divendres, de juliol 05, 2013
La notícia de Tele Madrid no sé si m'ha sorprès o resumeix el que volen fer amb TOTS nosaltres. Despedeixen a tots els treballadors i es queden només els directius que cobren sous impressionants. Quin morro!

Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (II)

divendres, de juliol 05, 2013
El mes pasado se intentó explicar (el éxito lo decidirán los lectores) dónde y con qué criterio (o falta de él) se han construido las autovías y autopistas Aquí…para quien no se lo quiera leer, ahí van las conclusiones del artículo (se lamenta el tiempo que se ha hecho perder a quien lo leyera entero):

- en CAT la mayoría (67%) de vías de alta ocupación (con 2 carriles o más) tiene peajes, frente al 20% en el resto de regiones de Aquí, un agravio obvio y evidente;

- La práctica totalidad de vías de alta ocupación construidas Aquí en los últimos 20 años, que son la mayoría de las existentes, han sido financiadas por los fondos estructurales y de cohesión de la UE, de manera que se han invertido en aquellas regiones que Bruselas (y no Madrid) ha considerado prioritarias (en base al PIB medio), entre las cuales no está CAT, como tampoco están Aragón o la Rioja. No es posible poner peajes en estas carreteras para financiar su construcción, ya que ha sido Europa quien ha puesto la mayoría del dinero.


Tres apuntes básicos antes de continuar:
- Construir una carretera cuesta dinero.
- Mantener una carretera (retirar objetos, reparar el firme y/o la señalización…) también cuesta dinero. En concreto, La Asociación Española de la Carretera ha denunciado recientemente que hacen falta 5.500 millones de euros para volver las carreteras españolas a un estado de conservación adecuado y la Fundación CEA ha criticado, por su parte, que los presupuestos generales del Estado “marginan la renovación y conservación de señales verticales en las carreteras”, como se comenta aquí.
- Todos nos beneficiamos del buen estado de las carreteras y de la gratuidad de su uso, tengamos o no coche, ya que el 86% de las mercancías de Aquí se mueven por carretera.

Vacances amb el Kindle. Els llibres electrònics no pesen!

divendres, de juliol 05, 2013
Fa més d'un any que tinc el llibre electrònic Kindle i n'estic encantat. I ara que arriben les vacances és quan tenim més temps per relaxar-se i gaudir d'un bon llibre electrònic a la platja, a l'hamaca, a l'avió, en una terrassa... 


Jo tinc el Kindle normal i ja us en vaig parlar però també us volia comentar que fa poc vaig poder veure i tastar el Kindle Paperwhite i és una meravella,

el HANDMADE mola!

divendres, de juliol 05, 2013
CriTerians!! 
El Fes-t'ho tu del mes de juliol no està de Rebaixes ni molt menys! Tot i així també hi haurà canvis aquest mes, i és que no donarem cap idea de producte final, sinó que en donarem un munt d'idees de llocs on trobar més idees per acabar trobant la nostra idea...(això és un bucle!!) aprofitarem per fer un passeig per aquest món fet a mà... 
I és que resulta que Fes-t'ho tu! = HANDMADE!!
Vist aquí

Amanecer en Zadar

divendres, de juliol 05, 2013
Amanecer en Zadar mientras escucho la vibración sonora del órgano marino de Nikola Bašić, órgano construido a la orilla del Adriático.




Autocrítica d’armari

divendres, de juliol 05, 2013
L’estiu ha arribat de veres i per fi he pogut traure la roba de temporada. Bé, fent recopilació he trobat que el meu vestuari estival va sofrir l’efecte 2000, ja que sols tinc una samarreta d’abans del 2000! Em pensava que això sols podia passar als ordinadors.

El meu armari és un compendi de roba del món, tot i que la gran majoria ha estat comprada aquí o a França, que si MADE IN Xina, Bangladesh, Índia, Indonèsia, Marroc, Portugal, Turquia. Miracle! He trobat una brusa feta a casa!!!! Així no m’estranya que el tèxtil nacional se n’hagi anat a norris, evidentment aquestes peces que conformen el meu armari han estat comprades per mi on l’Amancio o a la tenda Hombre&Mujer a raó del meu poder adquisitiu i massa corporal.


¡Al agua, patos!

divendres, de juliol 05, 2013
En 2008, al poco de estallar la presente crisis, una cadena de televisión británica contrata a un catedrático de economía y lo envía por medio mundo para explicarnos que gracias al dinero, la humanidad ha progresado enormemente, pero que los ansiados billetes también nos han abocado a situaciones como la que padecemos en la actualidad. El resultado fue El triunfo del dinero, una serie documental de seis capítulos, emitida en prime time y éxito total de audiencia. El posterior libro y DVD también fueron sendos superventas, con el DVD copando el top 10 de los vídeos más vendidos durante semanas. Lo más bonito del caso es que no se trataba de una producción de la prestigiosa cadena pública británica, sino de Channel 4, un canal privado.

Com és possible?

divendres, de juliol 05, 2013
Com és possible?

A continuació demostrarem una desigualtat sorprenent: 2 > 3

Impulsos

divendres, de juliol 05, 2013
    Resulta que durante el siglo 18, en Londres, entre los porteadores de bultos en el río, se puso de moda la cerveza oscura. Se fermentaba con cebada tostada y mucho lúpulo. Ahora, un par de siglos después, hay un estilo de cerveza que se llama porter.

TRANCE

divendres, de juliol 05, 2013
Danny Boyle, prestigiós director de títols com "Trainspotting" i "Slumdog millionaire", ens ofereix un interessant thriller criminal.


"Trance" ens relata la història de Simon, un assistent d'una casa de subhastes que s'associa amb una banda criminal per robar una obra d'art que val milions de dòlars, però després d'haver rebut un cop al cap durant l'atracament, descobreix, en despertar, que no recorda on ha amagat el quadre.

Hannah Arendt. Margarethe von Trotta, 2012. La banalidad del mal.

divendres, de juliol 05, 2013
Proyectada en la pasada SEMINCI, se estrena ahora este valioso documento para la historia y la reflexión. Película centrada en la actividad intelectual, en el sentido de la verdadera amistad, y en la dificultad de transmitir mensajes entendibles. Dedicada por entero a dibujar el perfil de una de las mujeres más importantes del pensamiento contemporáneo, Hannah Arendt; y en uno de los episodios más sobresalientes de su vida, la colaboración para el periódico The New Yorker, para cubrir el trascendental juicio contra Adolf Eichmann en Jerusalén. Realizada por una cineasta de tremenda importancia, una de las grandes impulsoras del llamado Nuevo Cine Alemán (en los 70), una corriente histórico-estilística en la que destacaron ella, y cineastas de la talla de Schlöndorff, Herzog, Fassbinder o Wenders.

Me da rabia. Mucha rabia. ¡Hay que quererse más!

divendres, de juliol 05, 2013
Me da rabia ver que hay personas que quieren trabajar y que no encuentran dónde hacerlo. Me da rabia ver como hay sueldos demasiado bajos. Me da rabia ver a profesionales con estudios y experiencia, trabajando en cosas totalmente diferentes para aquello para lo que están excelentemente preparados. Me da rabia ver que hay quien tiene que irse a otros lugares por no encontrar trabajo en dónde desearía,…

Pero lo que más me da rabia y coraje, es el ver desidia, dejadez o rendición en las personas que quiero y aprecio. Me resisto a aceptar ver como excelentes profesionales se resignan a seguir en paro, o cómo se autoconvencen de que no valen para nada. Y me da muchísima pena oir a amigos diciéndome que “no valen para nada” o que “no están preparados”.

EL GENDRE

divendres, de juliol 05, 2013
  


                                                             

                                                             Aquesta història, tot i estar basada en fets ficticis, no conté cap personatge real. M’explico?


La Superlluna arriba la nit de Sant Joan!

divendres, de juliol 05, 2013

Digueu-me, qui de vosaltres mai ha mirat la Lluna com si res més existís al seu voltant? Rodona, brillant, afilada, present, per sobre, presidint, la nit, una nit, moltes nits,…

I aquesta nit de Sant Joan… la Lluna es veurà més gran i més brillant! Quin serà el motiu? Estarà atreta per l’espectacle pirotècnic, per la flaire sulfurosa, o s’inflarà per la màgia d’aquesta vigília? Potser trobarem l’explicació mirant el seu recorregut… Sigui com sigui, l’espectacle està assegurat.

Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna plena, la lluna plena de juny de 2013.


Estranys treballs

divendres, de juliol 05, 2013
Un treballa simplement perquè no sap fer-lo tot…llavors canvia el que li donen (diners) per alguna cosa que sap fer un altre, que alhora continua movent els quartos…i així fins que arriba a Emilio Botín o desapareix al Palau de la Música. El cas és que hi ha gent que viu d’unes feines d’allò més sorprenents...degut la globalització o tot i aquesta...


1. València, capital de la peineta

En aquest establiment viuen de vendre aderezos i peinetas...



Trobarem la calor que busquem !

divendres, de juliol 05, 2013
L'home que et guiarà està aquí, i t'ho diu tot. Estàs apunt per pujar a la nau ? Escolta a Armando Rampas !

Pugeu al Talgo dels 60 de la mà dels Gironins The pepper pots : Wanna blindly trust in you.

Relats i somnis per l’estiu

dimecres, de juny 05, 2013
A la Revista Criteri estem d’estrena i tirem la casa per la finestra. Aquest mes podem presentar dues noves seccions de l’espai RELATS I SOMNIS. Són ideals per llegir ara que comença a fer caloreta i somiar una mica mentre ens torrem.

Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (I)

dimecres, de juny 05, 2013
La mediática campaña “no vull pagar” puso de relieve un debate muy interesante para casi toda la ciudadanía, pero que, por supuesto, ha sido convenientemente silenciado o redirigido hacia aspectos de mayor rentabilidad electoral o digestibilidad patriótica. Las preguntas clave son: ¿Con qué criterio se construyen las autovías y autopistas Aquí, y por qué unas tienen peajes y otras no? ¿Cuántas veces hay que pagar el coste de una infraestructura a quien realiza la construcción y el mantenimiento?

Trucs i aplicacions imprescindibles per Android

dimecres, de juny 05, 2013
Aquest mes faig un recull de les aplicacions que més utilitzo i d’alguns trucs d’aquest android que porteu dins... a la butxaca.


MiniRobots

dimecres, de juny 05, 2013

Fa un temps que al blog deiaies.blogspot.com.es vaig veure un DIY (Do It Yourself) que em va encantar! i vaig pensar...CriTeri!!! 
Després d'uns dies (o mesos) vaig passar per una botiga i vaig trobar una peça clau per poder fer aquest DIY, una cosa va portar a l'altre...i alehop!!! 
Aquí teniu el Fes-t'ho tu del mes de juny; reciclatge en tota regla dels plastidecors que ja no serveixen perquè estan molt petits per poder-los utilitzar.
Us animeu??

Escurats com els plats? Sempre ens quedaran les idees...

dimecres, de juny 05, 2013
Ja ho deia l’editorial del darrer número del CriTeri, “No tindrem un duro…” Potser no, però tenim quelcom de millor, idees. Menys mal que tenim idees en la societat de l’abundància en la qual ens sobra de tot.
Bé, amb tot el que hem aprés hem de buscar alternatives a l’escassetat d’euros que pot haver a la nostra cartera, des de fomentar el compartir en comunitat certs aparells que no utilitzem gaire com els trepans, intentar reparar els electrodomèstics que s’han espatllat (queda pendent fer de Macgyver amb l’aspiradora de casa), aprendre a cosir per fer-nos els “dobladillus” dels pantalons, segur que això a la secció “Fes-t’ho tu” ja ho han tractat. Senzillament crec que l’escassetat d’euros a la cartera està inversament correlacionada amb la quantitat d’idees que flueixen pel nostre cervell i les ganes de fer coses creatives que tinguem.
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes