Tan clar com l'aigua!

Fa calor? Teniu set? Aigua! I pels més curiosos… que us sembla una dosi d’aigua lunar? Tota seca que la Lluna se’ns apareix… i resulta que està més humida del que sembla. Uns vents solars interaccionen amb els sòls lunars i… podrem hidratar els nostres pensaments quan imaginem la nostra amiga Lluna a partir d’ara! I quan la tinguem davant, podrem parlar amb ella, com sempre que la nit arriba calmada i silenciosa.

Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna creixent, la lluna creixent d’agost de 2013.

- Ai, estimada Lluna llunera, tants bons propòsits que formulo quan apareix el Sol, i tan ràpid que se’n van quan apareixes tu!

- Vaja, quin greu… - Aquella cara rodona de la Lluna, sembla que arrufa el nas!

- No, tranquil·la, no te n’has de sentir culpable. - Ara no voldries que es preocupés…

- Ja ho sé! No me’n sento de culpable! Trobo que és greu per tu!

- Per mi? Explica’t!

- I tant! Que trist que les teves il·lusions s’evaporin sense motiu, i pensis que sigui jo, amb la meva presència que ho provoco.

- Està clar que no és per tu, Lluna… - T’excuses - És la nit, que relaxa el cos, l’ànima, i la voluntat! I coincideix gairebé sempre amb la teva companyia.

- Doncs ho sento igualment.

- Jo també Lluna, jo també… Però no cal patir-hi! - Rius - Seguirem baixant al fons del pou per buscar-hi aigua! – (Has intentat fer una metàfora de la teva voluntat?)

- Clar que sí, davant de tot, optimisme.

- Ja, però tu et veus molt seca… no podré venir a buscar l’aigua que necessito a la Lluna.

- Qui ho diu que no? I tant que sí!

- Sí? Au vinga Lluna! De veritat tens aigua?

- I és clar!

Vaja quines coses... tota la vida mirant la Lluna com un tros de roca seca (lluminosa i bonica, però seca, no ho neguem), i resulta que ara conté fines capes d’aigua! Així ho diuen, basant-se en les observacions a bord d’una sonda india, anomenada… Chandrayaan! Aquesta, portava un instrument de la NASA per analitzar la llum que reflecteix la superfície lunar per tal de determinar els seus materials. Així que dit i fet, un tal Larry Taylor, de la Universitat de Tennsessee, i el seu equip científic, ho van fer. I també van dir que és molt possible que aquesta aigua tingui com origen la interacció del sòl lunar amb els vents solars, cadenes de partícules que arriben del Sol.

- Caram Lluna! Ja m’ho estic imaginant, tot un seguit de reaccions químiques iniciades per la radiació espacial, i àtoms d’oxigen del teu sòl, apadrinant nuclis d’hidrogen per crear molècules d’aigua i molècules simples d’hidrogen i oxigen (OH)! M’ha entrat set i tot!

- Que divertit que ho dibuixes, noia! La gran interacció dels vents solars amb els sols lunars!

- Sona a pel·lícula. - Imagines el cartell - I és una bona notícia, el dia que vingui de visita no em caldrà portar la cantimplora!

Però ho has de pensar millor! Si tens que confiar en l’aigua de la Lluna, et pots quedar amb aquesta set. I si la inspiració t’ha de venir d’aquí, més val que comencis a indagar dins del teu pou, i si no hi trobes suficient aigua, no et preocupis, encara ha de ploure més. I ja ho saps… si quan arriba la nit els bons propòsits se’n van, refresca’t la nuca, i torna a formular-los! Bona nit!

La gata llunàtica

Share this: