Tothom sap que l’Athletic de Bilbao és un club amb moltes característiques que el fan especial: d’entre els històrics de tot Espanya és el més antic, té una afició senyorial que celebra subcampionats de Copa del Rei o títols de la secció femenina de la mateixa manera que Barça o Madrid ho fan amb els títols de més prestigi, té una filosofia de jugar només amb futbolistes de la seva pedrera que no es coneix en cap altre equip de futbol en tot el món. I més coses i curiositats. Les expliquem.
Per què vesteix amb franges blanques i vermelles?
Als primers anys de la seva història va vestir una samarreta blau marí i blanca amb pantaló negre, probablement per la influència del Blackburn Rovers, un dels històrics del futbol anglès. L’any 1909 un jugador (en aquells temps els jugadors ben bé devien exercir de mig directius) de l’Athletic va viatjar a Anglaterra per comprar més samarretes com les del Blackburn perquè eren de millor qualitat que les que es fabricaven a Espanya, però la sorpresa fou que l’estoc havia finalitzat. El jugador va tornar amb samarretes del Southhampton, per portar alguna cosa, i des de llavors l’Athletic de Bilbao i el seu filial de l’època (l’Atlético de Madrid) han vestit sempre amb franges blanques i vermelles.
Una samarreta sense publicitat, fins ben entrat el segle XXI
En els 110 primers anys de la seva història, l’Athletic de Bilbao no va lluir publicitat. Fou l’any 2008 que hi va estampar el nom d’una empresa petrolera al pit de la samarreta. Quasi no hi ha precedents al futbol espanyol, on en aquell moment tots els equips, menys el Barça, portaven samarreta amb publicitat comercial al pit, i en alguns casos, també a les mànigues dels braços, i fins i tot a la part baixa de l’esquena.
Lezama, gran viver de futbolistes de bon nivell
La qualitat dels futbolistes que arriben al primer equip de l’Athletic s’expressa amb una dada: la província de Biscaia és la que ha aportat més jugadors a la selecció espanyola, amb un total de 96, un 13,1 % del total. Bàsicament això s’explica perquè fins als anys 60 l’Athletic era un club de primeríssim nivel. Destaca Julio Salinas, amb 126 internacionalitats. Els porters són una especialitat de la casa: el Txopo Iribar, el millor o un dels millors porters de la història del futbol a l’Estat espanyol, va romandre 18 anys a la casa.
De president, un ex jugador
Des de 2011, Josu Urrutia, un ex jugador de la casa, és el president de l’entitat. Un equip gestor de 14 directius porta el dia a dia del club mentre que Urrutia és la cara visible de cara a l’opinió pública i la publicada. Una bona manera de connectar amb el soci. I una pràctica duta a terme a Alemanya (país on sovint ens volem emmirallar) per un dels grans d’Europa, com el Bayern de Munich, on Beckenbauer, un dels millors jugadors de l'història del club, n'és el president
Palmarès
L’Athletic té després dels dos grans (Barça i Madrid) el millor palmarès a l’història del futbol espanyol: 8 Lligues i 23 Copes (en aquesta competició és el segon equip que n’ha collitat més darrera del Barça). Els darrers títols, però, es remunten 31 anys enrere, a l’any 1984, amb doblet de Lliga i Copa.
L’època daurada
Els anys 40 foren el moment que ha deixat més petjada al llegat de l’Athletic. L’afició recita de memòria els integrants de la seva davantera: Iriondo, Venancio, Panizo, Zarra i Gaínza (en aquell moment es jugava amb 5 davanters). Telmo Zarra, davanter centre de l’equip va establir un rècord de gols a la Lliga, amb 271, que ha trencat ni més ni menys que Leo Messi, més de 60 anys després.
La Catedral
I que dir de San Mamés, l’estadi més antic de l’Estat, conegut com la Catedral del futbol (com Assen és la Catedral del motociclisme), construït l’any 1913, i que ha romangut al mateix emplaçament (amb ampliacions) fins que 100 anys després de la seva construcció, se n’ha construït un de nou just al costat.
Taques negres
Però no tot és or a la vinya del senyor. Es poden assenyalar dos taques negres de forma clara a la història de l’Athletic:
1) Final de Copa de l’any 1984. L’Athletic guanya 1-0 al Barça, però el partit acaba amb ball de bastons. El llavors entrenador de l’equip basc, Javier Clemente, havia impregnat al bloc d’un estil molt agressiu que ja havia portat episodis de conflicte en temporades anteriors entre barcelonistes i bilbaïns. Als dies previs al partit els jugadors de tots dos equips es varen creuar declaracions lletges, i quan el partit estava a punt d’acabar es va formar una baralla al costat de Maradona, l’estrella culè, que va acabar amb com el rosari de l’aurora, amb agressions entre jugadors, i llançament d’objectes de la graderia. Ho podeu veure al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=Zub7XaN2BbM
2) El tracte de l’afició bilbaïna cap a Iniesta: la temporada 2010 – 2011, al partit de Lliga a San Mamés, l’àrbitre va mostrar vermella directa a Amorebieta, defensa central del conjunt biscaí per una dura entrada a Iniesta. El jugador del Barça va ser xiulat durant tot el partit, i des de llavors, cada cop que torna a Bilbao el és escridassat i xiulat en cada jugada que toca la pilota a San Mamés, perquè l’afició entén que va fer teatre en aquella acció de la temporada 2010 - 2011. Més enllà de la jugada en si, no té cap sentit xiular a un jugador gens dur 3 o 4 anys després d’aquesta acció, ja que al final Iniesta és qui va rebre l’entrada, i el responsable final d’expulsar al jugador basc fou l’àrbitre.
Revisió de l'article a 17 / 8 / 2015: l'Athletic guanya per fi, 31 anys després, un títol, la Supercopa d'espanya. la gavarra pot tornar a la ría de Bilbao. Ara, a l'afició de l'Athletic hi ha divisió entre els que volen que la gavarra original surti, i els que volen que ho faci una de més lleugera: la qüestió és sempre crear debats!
Revisió de l'article a 17 / 8 / 2015: l'Athletic guanya per fi, 31 anys després, un títol, la Supercopa d'espanya. la gavarra pot tornar a la ría de Bilbao. Ara, a l'afició de l'Athletic hi ha divisió entre els que volen que la gavarra original surti, i els que volen que ho faci una de més lleugera: la qüestió és sempre crear debats!
Nova Secció: A peu del text, es publicarà en cada publicació una frase cèlebre del món de l’esport
Frase cèlebre del mes de juny de 2015: “UN PARTIDO SIN GOLES ES COMO UN DOMINGO SIN SOL”
Paternitat de la frase: Alfredo Di Stéfano, un dels grans jugadors de la història del futbol
Marc Taüll
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada