El model d’explotació audiovisual dels drets de televisió a Espanya és diametralment oposat al de la resta de Lligues europees.
A la Lliga de Futbol Espanyol des de finals dels anys 90, quan s’instaura la modalitat de Pay per view, cada club ha negociat de forma individual els seus drets de televisió i els ha atorgat al millor postor. És a dir, hi pot haver un club que doni els seus drets a un grup mediàtic A i un altre que els doni a un grup mediàtic B. Tots els clubs pensaven que així maximitzarien diners, que no feia falta negociar els drets conjuntament...El temps, que és qui posa cadascú al seu lloc, no els ha donat la raó.
A les grans lligues europees -França, Alemanya, Anglaterra-, en canvi, els clubs negocien de forma conjunta els drets de televisió amb les televisions (només es signa un contracte entre un grup mediàtic i l’associació de clubs). Al fer-ho així els clubs proposen que entrin en la negociació diferents conceptes per fer-la més equitativa:
- concepte 1: un percentatge de diners que es distribueix de forma igual per a tots els clubs. A la Premiere suposa el 56 % del total (reteniu aquesta dada perquè és molt important per entendre-ho tot plegat: més de la meitat de l’àpat es reparteix a parts iguals entre tots!).
- concepte 2: depèn dels resultats esportius de cada club als darrers anys. A millors resultats, major remuneració. A la Premiere aquest concepte és el 22 % del pastís.
- concepte 3: audiència de cada equip. A més audiència, més diners. A la Premiere, un 22 % del sucós total.
A Espanya, com que cada club ha ant a la seva, les normes les han posat els grups mediàtics, i aquests només han valorat el que els interessa per obtenir rèdits: L’AUDIÈNCIA, en autèntiques majúscules, mai més ben dit. Ras i clar, si tens audiència, tens diners. Dona igual que hagis animat la Lliga els darrers anys, que hagis fet un bon paper a les competicions europees, que si no tens la gran audiència, només tindràs un petit pessic de diners. Hi ha equips que estan molt emprenyats amb aquesta situació, especialment Sevilla i Villareal (Sevilla, amb 2 copes de la UEFA als últims 5 anys-; Villareal, semifinalista de Champions l’any 2006 i equip que fa un futbol de gran qualitat des de fa anys).
Amb Jaume Roures arriba la gran injecció de diners....i els grans desequilibris!
L’any 2007, els drets de la majoria de clubs estaven en mans del grup PRISA. La forma d’explotar-los era el sistema de Pay per view, pagant 12 € per partit, que en els anys que es va aplicar va presentar resultats més que discrets per no dir dolents (algun partit entre equips de la part baixa de la taula no havia arribat als 50 abonats, i amb això s’havia de pagar als càmeres, periodistes, tècnics d’imatge i so, i ......convèncer al sector publicitari per a que invertís en partits que els veien menys de 50 persones en tota Espanya!!!). Imagineu-vos les ganes que devia de tenir la cervesera Mahou 5 Estrellas de pagar per fer sortir un spot de la seva empresa a la mitja part d’un partit d’aquests!!!.
Però va arribar un nou grup mediàtic (MEDIAPRO, amb Jaume Roures al capdavant) i va presentar als clubs un pla de negoci on per rentabilitzar la inversió pels drets preveia múltiples fórmules d’explotació: futbol en obert, codificat (a l’estil Canal +), redisseny del Pay per view cap una modalitat on es pagués 1 € per partit (el que ara és GOL TV –actualment més d’un milió i mig d’abonats a tot Espanya a raó de 15 € al mes, al loro!!!-), i, sobretot, sobretot, un concepte que incomprensiblement mai s’havia valorat a Espanya: EL SENYAL INTERNACIONAL DE TV. Alhora, també s’apuntaven noves vies de finançament que no passaven d’ésser idees en procés d’incubació però que feien veure un nou futur en la relació futbol-grups mediàtics: ús de les noves tecnologies (futbol al telèfon mòbil o per Internet), futbol sense so als cinemes (s’ha provat en 2 Barça-Madrid en sales de cinema de Barcelona amb notable èxit). Davant d’aquesta proposta, tots els clubs de primera i segona, excepte Betis i Atlético de Madrid, van cedir els drets a MEDIAPRO (actualment tots els equips de 1a i 2a ja tenen contracte amb aquesta empresa). Tots van dir SI i en tots els contractes es va valorar NOMÉS l’audiència potencial de cada club. Evidentment, amb aquest criteri dos clubs havien de ser els grans beneficiats de tot plegat, i ja sabeu a quins ens referim. Als inicis de la present era de contractes –any 2007- el Reial Madrid rebia una mica més de diners que el Barça, però actualment tots dos comparteixen regnat (140 milions d’euros per temporada!!!).
L’import percebut per cada club a la temporada 2009-2010 es pot veure a la següent taula:
Font: Diari El Correo; el diari Marca publicava el 2/9/ 2011 una llista –incompleta, com no, per demostrar transparència i aptitud periodística- per a la temporada 2010/2011, on les dades que s’oferien (no es deia quan cobren Athletic ni Villareal per exemple) pràcticament són calcades a les de la present taula (aquesta taula si està completa).
El resum és que Barça i Madrid cobren 98 milions més que els seus immediats perseguidors i 128 milions més que els més endarrerits de la cursa. Unes diferències que no es donen en cap de les principals lligues europees.
El percentatge sobre el total dels dos clubs més ben pagats segons lliga a la qual pertanyen és el següent (xifres de juny de 2010):
- Espanya: Madrid i Barça se n’emporten el 46,5 % del total (602 milions). Promig per club: 30,1 milions.
- França: Olympique i Girondins se n’emporten el 18,3 % del total (517 milions). Promig per club: 35,8 milions.
- Alemanya: Bayern i Schalke tenen el 14,7 % del tortell (362 milions). Promig per club: 20 milions.
- Anglaterra: Liverpool i Manchester United tenen el 12,9 % del total (892 milions!!). Promig per club: 44,6 milions.
- Italia: no hi ha dades. Serà qüestió de la màfia?....Potser és un secret ben guardat de Berlusconi, l’home que fitxa jugadors de primera fila per al AC Milan quan ell està en campanya electoral per a la presidència d’Itàlia, obtenint substancials augments de la seva popularitat i augmentant intenció de vot per al seu partit!
La senyal internacional de TV pot arribar a explicar el fet que la Premiere sigui la competició que mou més diners (300 milions en concepte de senyal internacional; a la Lliga espanyola 60 milions, la Bundesliga 20 milions).
Dintre la Lliga Espanyola cal valorar el gran pes de Barça i Madrid en general i,sobretot, al senyal internacional, que és pot qualificar de brutal. Per això Jaume Roures i els seus assessors –ell diu que no en té- saben que aquest concepte és clau per recuperar tan bestial inversió realitzada en adquirir els drets d’aquests dos clubs.
Comparant el model espanyol amb el d eles altres lligues, és obvi que Barça i Madrid si fossin clubs francesos, anglesos o alemanys no tindrien tanta liquiditat a la caixa per provocar turbulències al mercat futbolístic al mes de juliol, com ha passat als darrers anys (només cal recordar els fitxatges de Cristiano, Kaka i Benzema -210 milions d’euros-, realitzats en 10 dies de temperatures extremes al juliol de l’any 2009 pel Reial Madrid, un club que al mes de juliol sempre és líder!).
I el futur?....
Com que la Lliga de Futbol Professional (LFP) no pot absentar-se més, li cal donar la cara i ara vol canalitzar la distribució dels nous contractes de TV, a partir de la temporada 2013 -2014, en el qual Barça i Madrid tindrien menys part del pastís que ara, però seguirien tenint un clar avantatge respecte la resta. La proposta de MEDIAPRO a la LFP és pot veure al següent gràfic
La situació actual i la proposta de repartiment futur sembla que no agrada a molts clubs (tots els de la classe mitja: Sevilla, Villareal, Athletic, Saragossa, Espanyol , Reail Societat i, aquest any, Betis). L’Athletic de Bilbao diu que no vol saber res d’aquesta proposta i anuncia que te mig tancat un contracte amb el grup PRISA que li permetrà augmentar un 56 % els ingressos. Però la situació actual tampoc convenç a l’operador que explota les imatges, MEDIAPRO, que ja ha anunciat que el partit en obert del dissabte a les 22,00 h no és rentable i caldrà suprimir-lo.
Per poder seguir traient llet de la vaca (metafòricament parlant), aquesta temporada també s’han començat a disputar partits el diumenge a les 12,00 h del migdia per a conquerir el mercat asiàtic. No s’estranyin que a l’obertura del mercat de fitxatges d’hivern algun club porti algun catacrack xinès o japonès per intentar augmentar la seva audiència televisiva a les nostres antípodes. També s’apunta un cànon a les ràdios que com a efecte immediat aconseguirà allunyar dels estadis emissores petites que des de fa més de mig segle retransmetien partits de l’equip de la seva ciutat i són autèntiques institucions a les ciutats petites (vostès imaginen a Cadena Cien Lleida pagant cànon per retransmetre un Alcoià-Lleida, en cas que el club del Segrià fos a segona). L’Antoni Laso o el Daniel Badia (locutors que representen a emissores que han ajudat molt al club, amb més de 30 anys de trajectòria seguint el Lleida per tot arreu, en camps enfangats, sota un sol de justícia o amb neu sobre el terreny de joc) no se’n deuen avenir.
Valoracions i preguntes capcioses
Els contractes han injectat diners als clubs que sembla que només han servit per disparar els seus deutes....!
La LFP s’ha adormit a la palla i ara tots els clubs se li queixaran. Barça i Madrid voldran mantenir o millorar ingressos, i la classe mitja reduir diferències amb els grans....Solució proposada per l’operador: conquerir el mercat asiàtic, cobrar a les ràdios, etc. I el que queda per veure!
Com pot ser que el Getafe sigui valorat per MEDIAPRO com a club de classe mitja, tenint en compte que la seva afició no és multitud i l’audiència dels seus partits es situa a la zona baixa?
Com pot ser que un empresari de conviccions trotskistes com Jaume Roures –reconegut així en una entrevista el diari Libération- hagi estat el padrí de la distribució menys equitativa de drets de televisió en tot Europa? Doncs en part perquè la LFP s’ha inhibit.
Com pot ser que aquest any hi hagi futbol a les 0,00 h de la nit el diumenge (hi haurà un partit que començarà a les 22,00 h) i MEDIAPRO digui que això no perjudica l’assistència als estadis? I el partit de dissabte a les 18,00 h, tampoc perjudica l’assistència als estadis? Per la gent que treballa a aquesta hora, les ràdios seguiran essent màgiques per poder seguir els partits (Visca la Transmissió d’en Puyal, El Barça juga a RAC 1, etc!!)
Fonts d’informació: Diari El Corrreo; Diari Expansión, portal de notícies Eurosport, Football Finance. Font de confusió-informació: diari Marca.
.JPG)
Molt bona anàlisi, gràcies!!!
ResponElimina