En l’últim capítol varem parlar de les repercussions que van tenir les guerres. Aquest més parlarem de la recuperació del fet casteller en temps de postguerra, com es va viure en temps de dictadura, com les colles havien de fer la seva activitat en ple regim franquista. Cal tenir clar que en aquesta època es va començar a dibuixar el panorama casteller que coneixem avui dia.
Al 1939, ja en plena postguerra, es tornen a formar les colles de Valls, (aquest cop reagrupades, per ordre expressa de les autoritats franquistes, el que se’n va dir, “la barreja”), la colla de Tarragona i del Vendrell.
Tot i els esforços l'invent mai va arribar a consolidar-se i cap a final del 1946 la Colla Vella va tornar a actuar de manera diferenciada. Aquell mateix any els Nens del Vendrell i la colla de Tarragona van descarregar per primer cop el quatre de vuit, castell que començaria a sovintejar en totes les places.
Aquell mateix any es van començar a descarregar Castells de 8. Aquest fet demostrava que el fet casteller estava totalment recuperat, tot i viure en èpoques de dictadura.
Tot i així van haver-hi uns anys sense gaires novetats castelleres, les colles de Valls, del Vendrell i de Tarragona, anaven fent sempre les mateixes actuacions, amb el 4d8 i la torre de set com a castells bandera.
A mitjans dels anys 60 va tornar-se a fer el concurs de Castells,(llavors es feia a Can Jorba a Barcelona), cosa que va fer créixer la rivalitat entre la colla Vella i els Nens del Vendrell.
Val a dir, com a punt i a part, que el concurs a estat un dels punts de debat més amplis en el món casteller (sobretot després de l’aparició del Minyons de Terrassa, però ja en parlarem en un altre capítol)
Reprenem els fets.
Les darreres actuacions del 1969 van aportar actuacions glorioses, poc imaginables anys abans. A causa de la rivalitat entre la Vella i els Nens,es van assolir Castells fins llavors inimaginables: el pilar de 6, el tres de 8, el 5 de 8 fins que els nens del Vendrell van assolir el primer castell folrat de la centúria, el pilar de set amb folre.
• La dècada dels 50 hi havien 5 colles castelleres.
• Anys 60 hi havien 8 colles castelleres.
• Anys 70 hi havien 16 colles castelleres.
Ja veieu que el boom casteller s’anava multiplicant cada 10 anys.
QUÉ ÉS UN CASTELL?
La pinya:
Con varem explicar en l’anterior capítol, la pinya és una part molt important del castell, ja que és l’encarregada de parar la força centrifuga que tendeix a fer el castell.
El que sembla que es un munt de gent posada a la babalà, és un grup de individualitats que fa un treball per un bé comú. Què vull dir amb això?, doncs que cadascú te la seva funció en la pinya, i aquest funció se la denomina d’una manera concreta.
Aquestes són les parts d’una pinya:
Crosses:
Posen la part que hi ha entre l’espatlla i el coll, per sota l’aixella del baix. Ajuden a aquest a mantenir-se dret quant hi ha tot el castell a sobre seu.
Contrafort:
Agafa la faixa de les crosses i amb el seu pit toca l’esquena del baix, mirant que tingui les espatlles ben anivellades i no vagi cap enrere.
Agulla:
Es posa davant del baix amb els braços agafant els genolls del segon. La seva feina es mirar que el baix no caigui endavant i el segon no s’agenolli més del necessari.
(Aquesta imatge es veu com el contrafort, la crossa
i l'agulla, agafen al baix)
Lateral:
Es posa de cara a les crosses, sense arribar a tocar-les, i aga
fa el segon per la part lateral de la seva cama, per sobre el genoll. La seva funció és mirar que el segon no caigui excessivament cap al seu costat.
Ma i ma:
Es posa entre els dos laterals (els que s’estan tocant d’esquena). Amb els braços oberts agafa un segon amb cada ma. Vetlla perquè la quadratura del castell i ajuda al lateral amb les caigudes laterals (valgui la redundància) del segon.
Primeres per darrera:
Es posa just darrera del contrafort. Aixecant les mans agafa el cul del segon. La seva feina es vetllar perquè el segon es mantingui dret.
Doncs les parts de la pinya son aquestes. Falta explicar que tant el lateral, com el ma i ma, com el primeres, tenen persones darrera, col•locats en línia recta(
a mesura del possible), que els ajuden en la seva funció.
Així doncs, el primeres per darrera te el seu segones, el seu terceres, etc (igual que el ma i ma, i els laterals).
Un dibuix de pinya podria ser així:
En el proper capítol, explicarem un tema de vital importància, la seguretat a les pinyes dels castells.
ACTUACIONS CASTELLERES:
Com que estem de vacances, en principi, aquest més tindrem una variació. Us deixo els enllaços per que pugueu veure les actuacions, (tant les que s’han fet com les que es faran).
(per si hi voleu anar, ara que estem de vacances)
També posaré una ració extra de vídeos castellers:
(els vents, són els ma i mans)
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada