Socrates parla de la vida 2.0

- Bones Sòcrates. Com creus que afecta a la teva vida el món 2.0.? 

Hi perdo molt de temps. És com haver substituït la tele per una droga encara més addictiva. Tens a l'abast qualsevol tipus de digi-estupidesa. El món 2.0 també em permet estar molt més desinformat que abans; un gran avantatge. A vegades em sento realment un estúpid 2.0. 

- Que fas per perdre tant temps? 

En primer lloc hi ha un tema de software. Estic embolicat amb el linux i tot i que l'entorn que faig servir està fet a mida per principiants grapes com jo, kubuntu amb kde, sempre hi ha un moment que la cosa peta. És fàcil enredar-te en la instal·lació d'algun programet que resulta imprescindible per poder veure aquella collonada d'aquell freak del moment. La cosa es complica, i enlloc de descartar la instal·lació, et fas el llest, comences a teclejar un codi que has copiat d'un fòrum qualsevol on hi diu problema resolt i de sobte el monitor es converteix en un gran forat negre a punt per xuclar-te el temps i l'energia. Amb una suor quasi freda, com l'artificier que talla el fil vermell, pitges el botó màgic i... Amb sort, darrera del llum blau del power-led, el trasto engegarà amb normalitat, i m'oblidaré del freak del moment. Però a vegades la cosa es complica i ja pots començar a pregar per trobar el tros de codi que ho arregli tot. 

- je je i per què no et compres un Mac Molon? 

Ja que perdo el temps com a mínim que em costi el menys possible. M'agrada la filosofia de linux i els seus avantatges, i tot i que alguna de les aplicacions més típiques i més craquejades no són compatibles sempre acabes trobant alguna cosa similar i amb llicència gratuïta... A més Mr. Llaminadures, deixa'm dir-te que tot i que el teu iPad es molt xulo, o molon, com diries tu, en aquests moments sembles una secretària d'un despatx dels anys 50... I tanta modernitat per després sentir el tec tec de tota la vida. 

- venga apago el tec tec. Però no despistem. Veig que tens Twitter 

Hòstia el Twitter. Hi vaig caure fa uns mesos. Allò típic de l'amic que et diu que si encara no tens Twitter. Que està molt bé per seguir l'actualitat i és molt interessant, o una cosa tant vague com aquesta. Doncs vinga va, ens farem un compte de Twitter. Per variar m'intento donar d'alta dues vegades i fins la tercera no aconsegueixo. Ja t'he dit que era una mica grapes. 

I per començar hi deixo el típic missatge d'auto-benvinguda, ja veus tu quina cosa. Després un parell o 3 de coneguts que et saluden i et segueixen. Més per quedar bé que per interès jo també els segueixo... I ningú diu res. El timeline, em va costar saber que era, està mort. Quin avorriment de cosa... I llavors un oblit sobtat. 

Poc després, sembla que la cosa comença tenir importància als mitjans. Parlen de Twitter a tot arreu: que si les revoltes del món àrab, que si el 15M, les típiques ficades de pota de polítics o famossetes, campanyes organitzades mitjançant piulades... I li dono una altra oportunitat. 

- I ara el fas servir? 

Sí. Ara hi estic enganxat, sobretot com a lector. Pràcticament no piulo. Quan vaig tornar a entrar vaig començar a seguir a polítics, periodistes, humoristes, gent desconeguda que seguia gent coneguda i a l'inrevés, entre ells algun freak d'aquells que et deia abans. Un món ple d'enllaços, de comentaris, i d'informació i desinformació infinites. És una manera diferent de veure què passa. També és una manera d'arribar directament a persones que en principi són inaccessibles. I una altra distracció més, naturalment. Em sorprèn, per exemple, comentaris que fa la gent a cara descoberta, insultant i cagant-se en déu i sa mare, o cagant-se sobre algú en concret, o per exemple, l'ús que en pot fer @quimmonzo amb els seus retwits de personatges de tot tipus. I com retuita diàlegs absolutament surrealistes... el tio no para. 

t'he enviat un exemple per correu:

- Això deu ser allò que em deies l'altre dia que reies tant amb el Twitter? 

Exacte. A vegades penso que són personatges creats per ell mateix. O que s'ho passa bé amb algú altre. Una manera de fer el gamberro. 

- A veure com estàs de tecnologia 2.0. en una frase: 

.facebook? 

Mandra. Pràcticament no el faig servir. Quan hi entro em sento com obligat a dir hola, com estàs, com va tot, a algú que fa 200 anys que no veig. I llavors et xateja la seva vida des de l'edat mitjana. I a sobre vol quedar per anar a fer un cafè. Això em provoca molta mandra. A més, en ben pocs anys els seus amos ens tindran agafats a tots dels collons amb això de compartir tanta informació. 

.google plus? 

Naturalment vaig acceptar la invitació de Mr. llaminadures. I aquí em vaig quedar. Una altra eina més per ultra-comunicar-te amb la gent sense tocar-la, i per poder-te agafar pels collons encara una miqueta més. Prometo que hi entraré a veure si l'hi trobo el què. 

.evernote? 

Ni idea. Pot ser una agenda? 

.podcast? 

Ben bé no sé que és, però diria que algun cop n'he baixat, de podcastststs. Però m'agrada més aquell no sé què del streaming en directe. Strimin', m'agrada com sona. 

.diaris online? 

Sóc addicte a la informació on-line. Abans actualitzava constantment els titulars d'uns quants diaris digitals, però últimament Twitter ha canviat els meus hàbits, i accedeixo a les notícies, comentaris, blocs, etc. d'una manera absolutament desordenada. 

- ei, hem dit una frase. Què me'n dius de twitter? 

Al final, els discursos dels polítics cabran en 140 caràcters. 

- I de la vida 1.0, aquesta de bars que a tu tan t'agradava? 

Home, la vida 1.0 no es pot substituir. Les hores als bars més o menys són les mateixes que abans, tenint en compte que ja comencem a tenir una edat. El 2.0 és igual a més ordinador, menys tele, menys llibres i més son, i la mateixa cervesa.

[Així doncs no tot és vida 2.0 i vam anar a fer algo de vida 1.0 com déu mana]

Experiment de @mrllaminadures (Mr. Llaminadures) i antic Criterià @socratesbefabe (BEFaBÈ) parlant de vida 1.9 utilitzant eines 2.0. 

Aquest mes no escriviu cap comentari s. u. p., si voleu interactuar 2.0 envieu un twit a @revistacriteri o a nosaltres mateixos.

Salut i CriTeri

Frase del mes

Visca el submarinisme !


Marius Serra

[vídeo]

Share this: