El CriTeri de juliol

Ens sorprèn aquest mes de juliol encara convalescents per la doble ressaca electoral del Brexit i la «campanada» de Rajoy. Deixant de banda els resultats, la convocatòria del Brexit planteja un debat de fons molt interessant.

Alguns han titllat de covard  el primer ministre britànic, David Cameron, al·legant que delegava en la ciutadania una decisió que corresponia al seu govern. Punt de vista curiós, atès que (gairebé) ningú ha acusat de covards als ciutadans per delegar repetidament les nostres decisions en els polítics.

Un argument dels detractors del referèndum és la manca de preparació o d’elements de judici dels ciutadans per prendre una decisió d’aquest calibre, o fins i tot que s’ha votat a favor del Brexit només per fer pressió, confiant en que finalment no passaria res. Especulacions al marge, la desbandada dels líders del Brexit (el conservador Boris Johnson i l’euròfob Nigel Farage) deixa dubtes seriosos de si  eren alguns polítics els que estaven fanfarronejant.

Altra conclusió més alarmant de l’experiència anglesa és la fractura que s’aprecia a la societat, que sembla intensificar-se davant d’una votació d’aquesta transcendència. No oblidem que una diputada laborista, destacada defensora de la permanència en la UE, va ser assassinada durant la campanya del Brexit. Sembla que, quan la pilota està a la teulada dels ciutadans, el debat es personalitza i els ànims es caldegen.

Com a reflexió final, poc importa ja si Cameron va elevar un conflicte de partit a categoria de problema nacional, o si per contra va voler fer valdre la voluntat del poble britànic en un acte de generositat democràtica. La realitat és que la decisió està presa i les britànics tindran temps de gaudir o patir-ne el resultat. I aquesta decisió, amb una majoria tan ajustada, no servirà per sí mateixa per dissipar la fractura creada. S’haurà de tendir ponts entre ambdues postures per tal de poder avançar cap a on sigui.

I aterrant a la realitat CriTeriana, aquest mes comptem amb una nova entrega de Letras de cine amb el primer d’una sèrie d’articles sobre el genial John Ford. I sense sortir de la zona cinèfila, us convidem a veure les propostes d’aquest mes de La vida es Corta en su «Frágil y sólido espejismo».

Però no només de cinema viu el CriTeri, així que no us perdeu el «Viatge del fotó que caminava pel carrer», els «Xampinyons farcits» de la Cocinereta, el particular univers cartellístic dels «Veïns del nord» i molt més.

Salut i CriTeri!!

----------------------------------------------------------------------

Nos sorprende el mes de julio todavía convalecientes por la doble resaca electoral del Brexit y la campanada de Rajoy. Dejando a un lado los resultados, la convocatoria del Brexit plantea un debate de fondo muy interesante.

Algunos han tachado de cobarde al primer ministro británico, David Cameron, alegando que delegaba en la ciudadanía una decisión que correspondía a su gobierno. Punto de vista curioso, pues (casi) nadie ha acusado de cobardes a los ciudadanos por delegar repetidamente nuestras decisiones en los políticos.

Un argumento de los detractores del referéndum es la falta de preparación o de elementos de juicio de los ciudadanos para tomar tamaña decisión, o incluso que se ha votado a favor del Brexit a modo de pulso, confiando en que finalmente no pasaría nada. Especulaciones al margen, la espantada de los abanderados del Brexit (el conservador Boris Johnson y el eurófobo Nigel Farage) deja serias dudas de si eran algunos políticos los que se marcaban un farol.

Otra conclusión más alarmante de la experiencia inglesa es la fractura que se aprecia en la sociedad, que parece intensificarse ante una votación de esta transcendencia. No olvidemos que una diputada laborista, destacada defensora de la permanencia en la UE, fue asesinada durante la campaña del Brexit. Parece que, cuando la pelota está en el tejado de los ciudadanos, el debate se personaliza y los ánimos se caldean.

Como reflexión final, poco importa ya si Cameron elevó un conflicto de partido a categoría de problema nacional, o si por el contrario quiso hacer valer la voluntad del pueblo británico en un acto de generosidad democrática. Lo cierto es que la decisión está tomada y los británicos van a tener tiempo de disfrutar o de sufrir el resultado. Y esta decisión, con una mayoría tan ajustada, no va a servir por sí sola para disipar la fractura creada. Habrá que tender puentes entre ambas posturas para poder avanzar hacia algún sitio.

Y aterrizando en la realidad CriTeriana, este mes contamos con una nueva entrega de Letras de cine con el primero de una serie de artículos sobre el genial John Ford. Y sin salir de la zona cinéfila, os invitamos a ver las propuestas de este mes de La Vida es Corta en su “Frágil y sólido espejismo”.

Pero no sólo de cine vive el CriTeri, así que no os perdáis “El viaje del fotón que caminaba por la calle”, los “Champiñones rellenos” de la Cocinereta, el particular universo cartelístico de “Los vecinos del norte” y mucho más.

Salut i CriTeri!!

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes