L’encesa és un sistema de pesca d’orígens mil·lenaris que va néixer a la costa del cap de Creus; la qual tenia com a finalitat la captura d’espècies pelàgiques, principalment de sardina i seitó. Actualment, també existeix i s’anomena pesca d’encerclament.
La pesca d’aquestes espècies està basada en les seves migracions verticals. Ja que durant les primeres hores del dia es troba formant bancs compactes en el fons marí i a l’alba pugen a aigües més someres, on es desagreguen i dispersen. Aquest es el motiu pel qual les traïnyes (o embarcacions d’encerclament) surten a pescar quan comença a fosquejar, aprofitant d’aquesta manera, les migracions verticals d’aquestes espècies cap a la superfície, per atraure-les amb el llum de les seves embarcacions i envoltar-les amb una xarxa per capturar-les.
En els seus orígens, el llum s’obtenia mitjançant un “fester”, que era un engraellat de ferro
col·locat a la popa de l’embarcació, en el qual hi feien cremar fusta de pi o teia; aquest posteriorment, va ser substituït per gas acetilè, més tard per benzina, després per gas butà i a
l’actualitat, el llum ja és elèctric.
A les nits que no era lluna plena, el pescadors que sortien a pescar a l’encesa, arribaven a
una cala a rems, deixaven un cap de “bolitx” (nom de la xarxa) a la platja, tornaven al
“calador” (lloc on es troba el peix) i dos “llaguts de foc” (llaguts que portaven el llum) sortien
en busca del peix. Quan un d’ells en trobava, retornava lentament i silenciosament cap a
la platja atraient el peix amb el llum. Llavors, el “llagut de bolitx” (llagut que portava la xarxa)
anava calant la xarxa al voltant del “llagut de foc”, i per tant del peix, retornava cap a la
platja, on deixava l’altre cap de “bolitx” i els pescadors començaven a estirar l’art. El “llagut
de foc” quan ja era a prop de la platja, sortia per sobre del “cop” o “maià”, que era on el
peix quedava atrapat en treure el “bolitx” de l’aigua. Treballaven des de la posta d’albes fins
a la sortida del sol.
Les companyies d’encesa, amb les seves embarcacions, els ormeigs i tot el material necessari per pescar eren propietat del patró, que feia d’armador, o bé de diversos propietaris alguns del quals formaven part de la tripulació.
De la captura se’n feien parts, una per consum familiar de la tripulació, i la resta es posava
a la venda, i del que es recaptava una part anava destinada a l’embarcació, ormeigs, material...
i l’altre per la tripulació.
Per tal que no hi haguessin disputes entre les diferents companyies, les cales es sortejaven i
s’anaven alternant diàriament, ja que segons les èpoques, unes eren millors que les altres.
Les poblacions pioneres de la pesca a l’encesa van ser El Port de la Selva i Cadaqués; essent
El Port de la Selva la població que més embarcacions i homes s’hi dedicaven.
Actualment, en moltes cales del cap de Creus on s’hi practicava hi podem trobar les barraques
que les antigues comunitats de pescadors van construir.
Existeix una llegenda que explica els orígens de la pesca a l’encesa:
“ En temps molt llunyans a prop de la costa del cap de Creus, s’incendià un veler; ràpidament
els pescadors d’aquestes terres que feinejaven al seu voltant anaren a salvar als tripulants
i s’adonaren que en el lloc on la mar era enlluernada pel foc era plena de peix blau.
D’aquí deduïren que el peix era atret per la llum”.
Així, va néixer la pesca a l’encesa.
