SA BAUMA (TOSSA DE MAR)

dimecres, d’agost 05, 2009

•

VADEBARS

Potser us preguntareu com passa les vacances un intrèpid redactor del CriTeri ??

Doncs, malgrat que és època de relax i repòs, els redactors sempre estem treballant i pensant en els nostres inestimables lectors, als quals devem el nostre efímer èxit, i dels que valorem la seva interminable paciència.

Així doncs, des del meu lloc d'esbarjo estiuenc us presento la darrera descoberta a l'hora de passar uns moments joiosos al costat d'una beguda amb més o menys graduació alcohòlica, al gust del consumidor.

Avui us presento Sa Bauma, a Tossa de Mar. Si haguessim de definir aquest "local", sense dubte hauríem d'utilitzar la següent frase : Xiringuito de dia, música i cocktails de nit, tal i com diuen els rètols que anuncien aquest xiringo que trobareu a la cala de la Mar Manuda de Tossa.

Situat en la mateixa sorra de la cala, Sa Bauma és un petit xiringo que de dia fa les clàssiques funcions de xiringuito. Però de nit es transforma en un lloc gairebé màgic, tant pel seu emplaçament que ofereix unes inmillorables vistes del poble de Tossa amb la seva muralla il.luminada i coronada pel Far de Tossa, com per la seva proximitat a l'aigua del mar, com per l'ambient que creen les torxes enceses envoltant el perímetre de Sa Bauma i les espelmes enceses a les taules.

El preus molt assequibles, per exemple un Mojito (molt bo, per cert) us costarà 6,5 euros

LA VIVÈNCIA PERSONAL

Caminant per l'Avinguda de St. Ramon de Penyafort en direcció a la Mar Menuda, crida l'atenció un lloc a la platja envoltat de llum d'espelmes i torxes amb les seves flames movent-se al ritme del vent. De lluny el lloc sembla buit i decideixes apropar-t'hi per veure de què es tracta. A l'arribar, la primera sorpresa és que tot allò que semblava buit, en realitat es tracta de taules plenes de gent que fa una copa acompanyada de la llum de la lluna i del foc, escoltant la música tranquila i suau junt amb la remor de les onades trencant a la sorra. Fent la vista enrere, una magnífica postal de la muralla i el poble mariner de Tossa encantadorament il.luminat, pel qual decideixes que tu has de formar part d'aquell màgic entorn.

EL MILLOR

La ubicació és insuperable, romàntica, estoradora, i molt i molt agradable. Us ho recomano de totes totes. La música, des del Chill Out relaxant i evocador d'Hotel Costes fins a clàssics de totes les èpoques que us fan reviure experiències viscudes en el passat.

EL PITJOR

En aquest cas em decanto per les taules i les cadires, que són de plàstic, ja que són les mateixes que es fan servir de dia com a xiringuito. En aquest ambient nocturn es troba a faltar alguna cosa més sofisticada, i també algun que altre matalàs en plan Chill Out per a estirar-se i gaudir del moment. Però no es pot tenir tot !!

Un lloc aconsellable, 100%, no us el perdeu

Fins la propera

PD : per veure les fotografies haureu d'esperar un parell de setmanes que no puc descarregar-les a l'ordinador

LLEGIR MÉS

LA MINERVA (Maó, Menorca)

diumenge, de juliol 05, 2009

•

VADEBARS

L’estiu bé es mereix que us doneu un homenatge a vosaltres mateixos.
Un viatge a l’illa de Menorca, amb les seves famoses cales de color turquesa, els seus pobles blancs i els seus fars i penya-segats és possiblement una de les millors opcions per a passar unes vacances de relax, tant si hi aneu en solitari, com en parella o bé en família. És una illa que, gairebé miraculosament, s’adapta a tot allò que li demanem i necessitem.

I com bé sabeu, una de les necessitats bàsiques que hem d’omplir a diari, i de la qual se’n cuida aquesta secció junt amb la nostra magnífica secció de nutrició, és la del menjar i beure.

Port de Maó (Fotografia : Pedro Cardona Photoblog)

Avui us convido a que feu un sopar romàntic (o sigui que deixeu les criatures el més ben cuidades i allunyades possible) al Restaurant La Minerva del Port de Maó

La vivència personal :
Com tots els viatges, malauradament arriba un dia que s’acaben. I el dia abans sol ser el dia perfecte per fer un sopar romàntic, a un lloc especial, acompanyat d’una ampolleta de cava que faci oblidar la marxa i el tràfec de maletes de l’endemà.Cal buscar, doncs, aquest lloc especial. I en una ciutat com Maó, res millor que el seu preciós port per a fer un sopar sota la llum de la lluna. I si a més, pot ser sobre el mar, millor que millor. I a falta de barca ni vaixell ni iot propi, ens queda la opció de La Minerva, restaurant que disposa d’una plataforma instal·lada dins de l’aigua en el mateix port, on hi ha les taules per sopar talment com si estiguessis sobre una barca. Si a més, va acompanyat d’un menjar de qualitat, el vespre esdevé gairebé màgic.

Restaurant La Minerva

El millor :
La situació és espectacular, com podeu veure, i la qualitat del menjar excel.lent i a més les racions són generoses. Peix del més fresc i amanides originals i molt gustoses

El pitjor :
És com estar en un iot, però envoltat de gent, el que fa minvar el romanticisme del moment. Però no es pot tenir tot.

En quant als preus, cal dir que no és barat però tampoc excessivament car. Podreu menjar d’allò més bé per uns 60 euros per parella. Però es que un dia és un dia !!!!!

Fins la propera

LLEGIR MÉS

LA BARCA DEL SALAMANCA (Port Olímpic, Barcelona)

divendres, de juny 05, 2009

•

VADEBARS

Després d’una passejada per obrir la gana per les platges de la Barceloneta i Sant Sebastià, o les de Nova Icària i la Mar bella, arriba el difícil moment d’escollir un restaurant on dinar.
Tot al llarg d’aquestes platges que envolten el Port Olímpic de Barcelona es troben desenes i desenes de restaurants (gairebé segur que superen el centenar) amb cartes plenes d’arrossos, mariscs, tapes, ...
Per tant la decisió és realment difícil !!!
Avui us proposo un dels restaurants als quals podeu anar, sense que això suposi una obligació, ni tampoc un consell, cadascú que faci el que vulgui.
Jo us proposaria que anéssiu a “La barca del Salamanca”, en ple Port Olímpic, en el Moll de Gregal. El Moll de Gregal és una filera de restaurants, en els quals mentre vas passant, hi ha sempre una persona que intenta arrossegar-te cap a un d’ells. El més típic és allò de “mesa para 4 ??” (si aneu 4 persones, és clar). Al final de tant dir que no, has d’acabar dient que si a algú !!Aquest fou el cas, i finalment vam decidir quedar-nos a tastar la cuina de “La Barca del Salamanca”, perquè era un restaurant enorme (comparat amb els de prop seu), amb una munió indescriptible de cambrers (en deu haver més que no pas clients), i els plats que anaven sortint per la porta tenien molt i molt bona pinta.

El Moll de Gregal

La vivència personal :
El restaurant no és de disseny, com us podeu imaginar, però la carta és molt i molt extensa, amb gran varietat de plats, principalment de peix i marisc.
En quant al servei, hi ha de tot : cambrers molt simpàtics i amables, i d’altres que fan cara de pomes agres (sense arribar a ser mai desagradables), però això si, són rapidíssims (ja he comentat que hi ha gairebé més cambrers que clients).
Si no espereu un tracte de 4 estrelles, no us el perdeu, ja que les quantitats són mes que generoses i el menjar d’alta qualitat.
Per a poc menjadors, demaneu només un segon plat o no us acabareu el que us portin.Pels golafres, alguna cosa per picar com un pop a la gallega i una calamarsets, acompanyats després d’una paella (molta varietat i amb suficient per a repetir) o un plat de peix al forn (acompanyat d’un bon assortit de verduretes i patates)

El millor :
En aquest cas estic obligat a dir que no us perdeu l’”Amanida de foie, amb pernil ibèric cruixent, parmesà, fruits secs i enciams variats, amb una vinagreta de mel” (potser excessivament dolça, pel meu gust). Ideal per a compartir !!!!

El pitjor :
Sol ser dels llocs amb més clientela, i de vegades una mica cridanera, o sigui que no busqueu silenci.
Els preus, tot i no ser alts, tampoc són baixos, i un dinar per dues persones no sol baixar dels 50€ (que pels temps que corren és força habitual, però ja esteu avisats

Proveu un dia, i després ja veureu si val la pena repetir o no !!

Si voleu més info, visiteu : http://www.labarcadelsalamanca.com/

Fins la propera

LLEGIR MÉS

LE RESTO 64 (Cannes)

dimarts, de maig 05, 2009

•

VADEBARS

Arriba el bon temps, ja sense dubte. Endarrere han quedat els dies de calefacció i anorak !!!
Ara queda fer bondat de cara a que ens entri el banyador de l’any passat i gaudir del solet i la bona temperatura.

Com cada any, abans d’esperar a que els preus de les destinacions turístiques es disparin (aquest any amb la crisi potser s’estiren una mica menys, ja es veurà) toca planificar una mica els pocs dies de vacances que ens deixa la feina.

Un dels millors moments per a fer unes petites vacances de relax és el mes de juny : els preus encara són barats, el sol acaba de substituir el fred hivernal i tots necessitem una mica més de “moreno” a la cara per no semblar unes mòmies enterrades. A més, el mes de juny permet fugir de les aglomeracions típiques del juliol i l’agost, i per tant és ideal per estrenar el turisme de costa.
Així doncs, pel proper mes us proposo que us agafeu uns dies i marxeu a visitar la Costa Blava Francesa (altrament coneguda com la Riviera francesa)
Els atractius són indubtables, des de Saint Tropez a Cannes, la meravellosa Antibes, Niça i el mediàtic Mònaco, a més d’alguns preciosos poblets de l’interior com Saint Paul de Vence, mereixen unes vacances.

El Port de Cannes, amb el Palau de Congressos en segon terme, i més enllà el Passeig de la Croisette

Si us animeu, a més del restaurant que us vaig proposar a Niça (Le Festival de la Moule) us en proposo un a Cannes, situat a la Rue Meynadier núm. 64, anomenat “Le Resto 64”. La Rue Meynadier es troba molt prop del Palau de Congressos on es celebra el famosíssim Festival de Cinema de Cannes, en ple Passeig de la Croisette que no us podeu perdre.
A més, la Rue Meynadier també es troba molt prop de Le Suquet, el que podríem anomenar el Barri Antic de Cannes, un barri molt maco, ple de restaurants, botigues i galeries d’art que val la pena visitar i pujar fins a l’església i la torre que hi ha sobre el turó on és Le Suquet i fer una mirada a la impressionant vista de la ciutat.

“Le Resto 64” és un petit, gairebé diria que minúscul, restaurant especialitzat en cuina àrab, i que és difícil de trobar si no vas amb l’objectiu de buscar-lo, ja que el carrer on es troba (tot i ben situat com he comentat) no és dels més concorreguts ja que es troba junt a les principals avingudes i carrers plens de marisqueries que ofereixen els seus plats de “Coquillages”


La vivència personal :
Sempre és difícil escollir on menjar en una ciutat que no coneixes. Sobretot si ets una mica sibarita i et fa mal equivocar-te en la decisió i a sobre haver de pagar. Però de vegades, el risc es compensa amb les troballes inesperades. “Le Resto 64” és un petitíssim restaurant (un interior amb 4-5 taules) amb una terrasseta amb 4 taules més, que porta un àrab, d’origen marroquí o argelià probablement, que serveix les taules mentre la seva dona prepara el menjar casolà a la cuina, i el seu fill petit corre alegrement pel local i entre les taules.
Aquell dia venia de gust un Cous-cous i ens vam decidir a tastar-lo. I de veritat que no ens vam equivocar gens ni mica.
Racions generoses, preus barats (per ser Cannes, s’entén) i menjar d’alta qualitat. La definició perfecte seria molt casolà !!!!

Vista de Le Suquet des del port de Cannes

El millor :
La qualitat del menjar, els preus, les racions, tot fa un conjunt que fa imprescindible repetir un altre dia.
A més, l’amo de “Le Resto 64” parla el castellà degut a que té família que viu a Alacant, segons ens va explicar ell mateix amb una confiança inhabitual en un restaurant, i que et fa sentir molt còmode.
Ah, i com no, el clàssic Té amb menta com només ells saben preparar.

El pitjor :
La situació del restaurant. La Rue Meynadier, tot i ser molt cèntrica, està just al darrera de la principal avinguda interior de Cannes (la Rue Felix Faure), i s’hi troben moltes portes del darrere dels principals restaurants d’aquest carrer. El carrer Meynadier és estret i sense vistes, però és que ja seria massa que a sobre estigués situat a peu de platja (on per suposat, els preus no serien els mateixos)

Fins la propera

LLEGIR MÉS

TERRA AUSTRAL (Sòria)

diumenge, d’abril 05, 2009

•

VADEBARS

Aquest mes us convido a visitar la ciutat de Sòria. Sòria és una ciutat petita, però molt i molt agradable (no precisament pel bon temps que hi sol fer, ja que hi haureu d’anar ben abrigats si no hi aneu a l’estiu).
Aquesta és una bona època per anar-hi, després de que s’hagi calmat el fred hivernal i que els dies són una mica més llargs. Però només per aquest motiu cal anar a Sòria durant l’abril ??
Doncs no del tot !!!

Si aneu a Sòria en aquest època us trobareu amb una sorpresa, i és que si hi ha una cosa que no us imaginaríeu mai que us podríeu trobar en aquesta ciutat castellana és la Feria de Abril del Calaverón !!!!!!
El Calaverón és un dels barris de Sòria, proper al centre, que celebra la seva pròpia i autèntica Feria de Abril, de manera similar a la famosa Feria sevillana,però com és de suposar, salvant les distàncies, no només geogràfiques sinó també relatives a la mida i el nombre d’habitants de les dues ciutats.

La Plaza Mayor de Sòria

Tot i que es fan múltiples activitats de caire flamenc i andalús durant el dia, en aquesta secció, com sabeu, es tracta de descobrir bars i restaurants. Doncs aquest mes us recomano que aneu al Pub Terra Austral, situat al carrer Morales Contreras de Sòria, en ple barri del Calaverón.

El bar és molt agradable, tot i que les nits de Feria de Abril està ple de gent gaudint de les sevillanes que sonen pels altaveus. Hi ha una zona de “tablao” improvisat on els més valents i valentes poden fer els seus “pinitos” en l’art del flamenc. Sobretot després de carregar-se de “Rebujitos”, la típica beguda de la Feria d’Abril consistent en barrejar Fino amb Seven-Up, que tot i l’estranya que pugui semblar la combinació, entra d’allò més bé, acompanyat d’una tapeta (no sé si en honor de la Feria, o habitual del local. Pel tipus de local, m’inclino més per la primera opció).

La vivència personal:

La casualitat va fer que arribéssim en temps de Feria de Abril, i per sort vam tenir l’excepcional fortuna de tenir un “cicerone” que ens portés a fer unes copes per la ciutat (Gràcies, Paco). Quan ens va parlar de la Feria de Abril tot semblava una conya, però quan vam entrar al Terra Austral hi havia tal festa muntada que gairebé et marxaven els peus. Feina vaig tenir per controlar-me i no quedar-me allà a passar el que podia haver estat una de les farres més divertides de la meva vida. Però l’endemà s’havia de treballar i no anava sol, i vaig fer bondat, llàstima !!!

La Fuente de los leones, a Sòria

El millor :
Les ganes de festa que hi havia en el local, era un autèntic festival de tapes, copes, cops de taló, "palmeos", sevillanes, ... Per viure-ho, ja que no t’esperes res d’això anant a Sòria

El pitjor :
Que plogui i que l’endemà hagis de treballar. Si plou hi deu haver molta menys gent de l’habitual (tot i que els locals als que vam anar estaven força plens)

Malauradament, no he trobat fotografies del local. Pels més enyoradissos, també hi ha un bar (del qual no recordo el nom), on preparaven uns Gin-tònics similars a les nostres “copesdelavida”

Fins la propera

LLEGIR MÉS

DIONISOS (Barcelona)

dijous, de març 05, 2009

•

VADEBARS

Són molts els restaurants i espectacles que podem visitar i veure setmanalment a Barcelona. El caire mediterrani de la ciutat convida a sortir i gaudir de la gastronomia i la companyia de les nostres amistats.
Aviat arribarà el bon temps (si més no el fred ens deixarà) i el dia es farà més llarg, amb el qual tindrem la inevitable temptació de sortir a passar-ho bé.
Si a més de sopar, voleu passar una bona estona, trobareu un bocinet de la gastronomia, tradició i alegria grega al Restaurant Dionisos, situat a l’Avinguda Marquès del’Argentera, 27 (just davant de l’Estació de França)

Hi ha altres Dionisos a Barcelona, regentats pel mateix responsable, Ioannis Golias, a l’Eixample (València, 112 i Comte d’Urgell, 90) i Gràcia (Torrent de l’Olla, 144), però el del Born, amb la proximitat del mar, del Parc de la Ciutadella, i perquè no dir-ho, de tots els bars i locals que ens ofereix el barri de la Ribera no té comparació.

El local, agradablement decorat i pintat amb els colors blancs i blaus que majoritàriament dominen la nostra idea de les illes gregues, i amb fotografies de paisatges i imatges típicament gregues, és molt acollidor. La carta, amb els clàssics productes grecs, com el tzatziki o la moussaka, i també amb altres plats que recullen les essències del mediterrani amb les fulles de la vinya, les olives i olivades, i l’omnipresent formatge Feta

La vivència personal : L’ambient molt agradable, el menjar molt bo, i alguns dies a la setmana hi ha una ballarina que balla al so de les danses gregues. Però si teniu la sort de que l’amo aquell dia estigui animat, la nit es converteix en un veritable espectacle. Després d’uns quants Ouzos (suposo) s’aixeca, es posa a ballar un Sirtaki (normalment acaba escollint per ballar amb ell la noia més maca del local, o sigui que aparteu les criatures), i un cop tothom està animat, aplaudint, cantant i brindant, comença a treure plats i a trencar-los mentre balla, en el que sembla és una de les més renombrades tradicions gregues. Per suposat, és per viure-ho. Entre el vinet, els licors i la marxa que hi ha, surts del local amb unes ganes boges de festa

Restaurant Dionisos

El millor :
Ambient acollidor que permet anar a sopar, tant en parella com en grup. I com he explicat, amb una mica de sort, i quan menys t’ho esperes, pugen el volum de la música i ja s’ha “liat” el sidral. Tots a ballar el Sirtaki

El pitjor :
Anar amb ganes de festa i que aquell dia no passi res de res. Casualitats de la vida.

De tota manera, sempre podrem mirar d’animar-nos al DioBar, el local que es troba sota mateix del Dionisos i que és un dels locals més In de la ciutat.

Hi trobareu més informació a la web : http://www.dionisos-bcn.com/

Fins la propera

LLEGIR MÉS

IL PORTALE (Firenze)

dijous, de febrer 05, 2009

•

VADEBARS

Un cop acabades les vacances nadalenques i de l’any nou, molts de nosaltres ens fixem un nou objectiu : planificar els viatges per a l’any actual. Quan seran ?? uns dies per la Setmana Santa, on podem anar per vacances, alguna escapadeta en algun pont, ... Però també ariba l’hora de plantejar-se on anar ?? a algun lloc que encara no haguem visitat, repetim algun destí que ens hagi captivat, tornar allà on només varem estar de passada i ens hagués agradat aprofundir-hi, ... Com podeu veure molts interrogants !!!

Abans que en tingueu encara més, us proposo a aquells que no hi hagueu estat, que visiteu Firenze, al cor de la Toscana. No només la ciutat és impressionant, bressol del Renaixement de l’Europa medieval i lloc d’acollida d’alguns dels més importants artistes de la història que han deixat un llegat pràcticament insuperable. El seu Ponte Vecchio, especialment apte per a enamorats o per aquells que desitjin enamorar-se. I què dir de la regió de la Toscana que no s’hagi dit o que no s’hagi vist en les milers de fotografies i imatges que circulen per Internet. Senzillament incomparables els seus poblets, les seves cases-bodega on degustar els vins de la regió, paisatge de vinyes i xiprers, els colors del cel i de la terra, ...
Si us han entrat ganes de visitar-la, us hauré de recomanar un lloc on anar a menjar. Doncs quan hi torni, repetiré a la Trattoria - Pizzeria “Il Portale”. Aquest establiment es troba molt prop del centre històric de la ciutat, gairebé al davant de l’Estació de Santa Maria Novella, la principal estació de trens de la ciutat. Més concretament es troba a la Via Luigi Alamanni, 29.

Un local petit, decorat amb molt de gust amb una fusteria i uns detalls encantadors, il·luminat amb unes senzilles llums grogues que no enlluernen però tampoc fan que mengis en la penombra. Ideal per passar una romàntica vetllada en parella, o gaudint d’una tranquil·la conversa amb un grup d’amics.

La vivència personal :
Davant de l’oferta de restauració d’una ciutat com Florència, es fa difícil escollir. O sigui que moltes vegades entres en un lloc perquè sembla maco de fora i a veure com està. En aquest cas, hi va haver sort ja que hi vaig entrar casualment perquè hi havia gana i era el primer que varem trobar fora de l’estació. Amb la sort de que l’ambient, la qualitat tant de les pizzes, com de les pastes i la carn eren excel·lents, i a més a un preu molt i molt bo. Sense dubte, la deesa Fortuna ens va acompanyar en l’elecció.

El millor :
La pasta és molt i molt bona, amb varietat tant de pastes com de salses. Fan un menú econòmic i amb força plats per escollir. És obert des de les 12 del migdia fins a les 22,30 del vespre, i fan pizzes ininterrompudament durant aquest horari

El pitjor :
Quan en un lloc et trobes tractat pel personal com un senyor, l’ambient és càlid i acollidor, i el menjar i el preu són bons, es fa difícil trobar-hi defectes. Però en aquest cas, no entenc com els italians, tant mediterranis com nosaltres, poden tancar els restaurants a les 22,30 de la nit. Massa d’hora !!!

Fins la propera

LLEGIR MÉS

AIRE DE SEVILLA (Sevilla)

dilluns, de gener 05, 2009

•

VADEBARS

Les festes de Nadal i el canvi d’any ens han portat una nevada i un fred que, tot i ésser del més normal per l’època de l’any en que estem, no deixen de sorprendre per afectar dates tan assenyalades on hi ha un cert moviment de persones que viatgen cap a casa dels seus familiars, i que en molts casos fan veritable la frase de “Vuelve a casa por Navidad”.

En cas que algú no vulgui tornar a casa per Nadal, o realment el que vol és escapar de l’ambient de sempre i del fred que patim, sempre està en disposició de viatjar cap al sud de la Península Ibèrica on el temps és una mica més benevolent.

Tot i així, hi fa fred d’hivern, i en aquests casos, què hi ha de millor que refugiar-se en un agradable raconet amb un tè a les mans.

Així doncs, aquest mes us proposo que visiteu la teteria que trobareu als banys àrabs anomenats Aire de Sevilla.

Aquest magnífic establiment es troba en ple barri de Santa Cruz de la capital sevillana, és a dir, en ple centre de la ciutat. Més concretament el trobareu al Carrer Aire, número 15.



La seva funció principal ha estat la recuperació de la tradició dels banys de l’antiga Hispalis, i ho fan exactament on es trobaven restes arqueològiques dels primers banys romans i que els àrabs van aprofitar per a construir les seves pròpies instal•lacions. Durant el segle XVI un virrei arribat de les colònies americanes es va construir un palau en aquell lloc, fent que en el segle XVII desapareguessin per sempre els establiments públics de banys a Sevilla.
Així, en aquell mateix lloc es recupera aquesta tradició. No només les piscines de banys, sinó que també s’inclouen tot tipus de tractaments corporals com massatges, pedicures, depilacions, xocoteràpia, fangteràpia, tractaments anti-estrés, ... Trobareu més informació visitant el web www.airedesevilla.com

Però com que aquesta secció va de bars, us recomano que no us perdeu la seva teteria. Un local molt agradable, amb una decoració excel•lent, i en el que es pot gaudir d’una tranquil•litat insuperable.

La vivència personal :
Si es busca definir amb una paraula la vivència d’aquest lloc, aquesta hauria de ser tranquil•litat. A més, pot anar acompanyada de pau, sensació de benestar, i finalment una sensació de que allà dins, el temps i el món semblen aturar-se, permetent-te de gaudir d’una quietud i un harmonia incomparables. Assegut en qualsevol dels raconets de la teteria, gaudint d’un esplèndid té amb menta (o qualsevol dels altres de l’extensa carta) tens la sensació que, en aquell moment, no importa res més que la companyia i la conversa que pots gaudir sense cap mena de molèstia. Si a més, pots gaudir, amb anterioritat o posteriorment, d’una sessió de banys i massatges, no cal que us digui res més



El millor :
A part de l’ambient de la teteria, en la qual us podeu imaginar que és per anar acompanyat de la parella, o de bons amics, sense cap altre interès que gaudir de la pau i la conversa entranyable i agradable, us recomanaria que no us perdéssiu la terrassa de l’Aire de Sevilla. Per accedir-hi haureu d’entrar als banys com a usuaris, però realment val la pena ja que gaudireu d’unes vistes a la Giralda, la Catedral de Sevilla i els seu barris antics absolutament immillorables, com podreu comprovar en la fotografia.



El pitjor :
Hi ha vegades, que per molt que ho intentis, no pots trobar el pitjor d’un lloc en el qual, tant les sensacions, com la decoració, et produeixen una sentiment tan agradable com el d’Aire de Sevilla. Per tant, aquest mes, l’apartat “el pitjor” queda desert.

Espero que ho pugueu gaudir


Fins la propera

LLEGIR MÉS

CASA ESTEBAN (Jaca)

dilluns, de desembre 01, 2008

•

VADEBARS

Doncs ha arribat l’hivern, i sembla que de debò. Encara que l’esperéssim, no ha deixat de sorprendre que el fred hagi arribat tant de cop. En aquest cas, els més afavorits són els amants dels esports d’hivern, principalment l’esquí, que ja estan desitjant trobar les pistes obertes. Per si de cas, compreu-vos unes cadenes !!

Un dels llocs amb millors condicions per als esports d’hivern és Jaca, al Pirineu d’Osca, ben prop de dues mítiques estacions hivernals com Candanchú o Panticosa. En aquesta darrera, a més de l’esquí sempre podreu gaudir dels plaers del seu conegut balneari per acabar de relaxar-vos després d’una intensa jornada esquiadora, o en el cas dels que no esquiem, calmar la nostra ment mentre veiem com els de fora passen fred.

Si passeu per Jaca no us podeu perdre anar a Casa Esteban. Tot i que el seu nom sembla indicar que es tracta d’algun “asador” o “casa de comidas”, en realitat es tracta d’un local en el qual us podreu menjar una de les millors hamburgueses que mai haureu tastat.

El local està situat al costat d’una caserna de l’exèrcit, i es troba situat en l’Avinguda de la Escuela Militar de Montaña, s/n. Un local senzill, sense intencions de semblar el que no és, amb taules i cadires de fusta i que busca la comoditat i la senzillesa per sobre de cap altra cosa. Hi ha taules de diferents mides per poder adaptar-se tant al que vagi en parella, com en grup de 4 fins a un major nombre de persones (no podria especificar quantes, però crec que fins a 15 persones tindrien taula segur).

Casa Esteban

La vivència personal :

El més curiós de Casa Esteban és el sistema de funcionament, absolutament invariable, que hi ha. Tal i com entres has d’anar a demanar a la barra. Bé, primer pots seure i pensar què voldries prendre, però no hi ha cartes per saber quines possibilitats tens. Hi ha una sola carta i està penjada en una columna de la barra, o sigui que tots cap allà a veure què es pot demanar. Sobretot entrepans i plats combinats, és clar. No hi ha plats elaborats.

Un cop demanes a la barra t’assignen un número i ja pots seure. I de tant en tant, escoltes l’Esteban (l’amo del local, com podeu imaginar) cridant un número sense moure’s de la barra. Si és el teu, ja pots baixar corrent a buscar la comanda, ja que quan ha hagut de cridar el número 3 vegades comença a estar impacient.

Però valen la pena, tant l’espera (que depèn del nombre de clients que hi hagi en aquell moment) com la raresa de la situació, ja que les hamburgueses són molt i molt bones. Sobretot l’Hamburguesa Especial, no us la podeu perdre.

L’Hamburguesa Especial

El millor :

Molt divertit resulta l’Esteban, que és un malabarista de les gerres de cervesa (i ho fa realment bé perquè no li vaig veure caure ni una), i gairebé sempre fent broma.

Un clàssic és ja la broma quan et torna el canvi (haureu d’anar-hi per descobrir-ho) i quan intenta encertar de tirar la “propina” al pot llençant les monedes d’esquena (la veritat, aquí encara necessita més entrenament)

El pitjor :

Doncs al meu entendre, el sistema d’haver d’estar pendent dels números que l’Esteban crida per saber si ja està preparada la teva comanda. No et permet centrar-te en una conversa mentre esperes el menjar, ja que si hi ha molta gent i xivarri has d’estar massa pendent del tema. Però és el que passa quan en un negoci no hi ha cambrers i només hi treballen 4 persones (un a la barra, dos a la cuina, i una noia que recull el que els clients deixen a les taules)

Fins la propera

LLEGIR MÉS

LA JAIMA (Caños de Meca)

dijous, d’octubre 16, 2008

•

VADEBARS

Si l’estiu que ve, o la primavera, o la tardor no sabeu on anar i us ve
de gust una mica de platgeta i alhora contacte amb la natura se us recomana molt anar a
fer una visita a les platges de Cadis de l’anomenada costa de la Llum (Tarifa, Conil, Barbate...)
!
És allí, en un petit poblet anomenat Caños de Meca caracteritzat per un ambient semi-hippie i surfero que es troba el bar-restaurant (i discoteca la nit) “La Jaima”, des dels balcons del qual s’observa una magnífica panoràmica del mar i es poden contemplar espectaculars postes de sol ja que es situa al peu mateix de la platja.

A la Jaima s’hi pot accedir directament des de la platja del Pirata (per unes escales) o bé per la part de darrera, per un petit carrer del modest passeig marítim. Consta de tres nivells: el de dalt de tot està destinat al restaurant i ens els dos de baix s’hi serveixen copes i cocktails de tot tipus en un ambient cool i de música chill-out amb algun toquet flamenquillo...oh yeah!

Si no us ho creieu, aneu a l’enllaç següent http://www.youtube.com/watch?
v=ngStHYdKJqc en el que hi trobareu un vídeo enregistrat a la Jaima on s’escolta perfectament com algú diu a un noi amb samarreta blava: “este sitio es una pasada”...
Com el seu nom indica La Jaima té aspecte de tenda àrab, amb catifes, coixins, puffs, i una decoració bastant currada. El restaurant presenta un menú correcte, composat per amanides (la de formatge de cabra és espectacular) i diferents tipus de carns generalment acompanyades per arròs basmati o couscous. Les quantitats són correctes i et pots quedar satisfet demanant només un plat, tot i que això és molt personal...Els preus oscil·len entre els 10-15 EUR per plat, que tenint en compte el lloc..estan prou bé!

Experiència personal

Nosaltres hi vam anar cap a les 20h30 per veure des de dalt la posta de sol mar endins amb un mojito a la ma. Els mojitos estan fets amb gràcia i son prou bons (la menta és encara VADEBARS verda!) i el preu ajustat. Després vam pujar a la tercera planta a sopar, cap a les 22h00. Compte perquè si hi aneu a l’estiu hi ha força gent i cal reservar abans. Es menja assegut a la catifa, sobre uns coixins en unes taules baixes. El servei és molt bo, però una mica lent, però com que és un lloc per anar-hi relaxat sempre et pots estirar i fer una becaineta entre plat i plat. Després
de sopar (o abans) està bé fer un tomb per les paradetes de polseres, arracades i rotllos d’aquest tipus que hi ha prop de l’entrada del passeig marítim.


El millor:
La vista del mar des de la Jaima, i, en particular, gaudir de la posta de sol acompanyat de bona música i un bon beuret.

El pitjor:
La il·luminació durant el sopar, extremadament tènue, que fa que de vegades posis la forquilla sense adonar-te’n al plat del teu company. Seure sobre els coixins també pot representar un problema, ja que per molt bon rollo i esperit relaxat que portis , t’acaben petant l’esquena.

LLEGIR MÉS