LA JAIMA (Caños de Meca)

Si l’estiu que ve, o la primavera, o la tardor no sabeu on anar i us ve
de gust una mica de platgeta i alhora contacte amb la natura se us recomana molt anar a
fer una visita a les platges de Cadis de l’anomenada costa de la Llum (Tarifa, Conil, Barbate...)
!
És allí, en un petit poblet anomenat Caños de Meca caracteritzat per un ambient semi-hippie i surfero que es troba el bar-restaurant (i discoteca la nit) “La Jaima”, des dels balcons del qual s’observa una magnífica panoràmica del mar i es poden contemplar espectaculars postes de sol ja que es situa al peu mateix de la platja.

A la Jaima s’hi pot accedir directament des de la platja del Pirata (per unes escales) o bé per la part de darrera, per un petit carrer del modest passeig marítim. Consta de tres nivells: el de dalt de tot està destinat al restaurant i ens els dos de baix s’hi serveixen copes i cocktails de tot tipus en un ambient cool i de música chill-out amb algun toquet flamenquillo...oh yeah!

Si no us ho creieu, aneu a l’enllaç següent http://www.youtube.com/watch?
v=ngStHYdKJqc
en el que hi trobareu un vídeo enregistrat a la Jaima on s’escolta perfectament com algú diu a un noi amb samarreta blava: “este sitio es una pasada”...
Com el seu nom indica La Jaima té aspecte de tenda àrab, amb catifes, coixins, puffs, i una decoració bastant currada. El restaurant presenta un menú correcte, composat per amanides (la de formatge de cabra és espectacular) i diferents tipus de carns generalment acompanyades per arròs basmati o couscous. Les quantitats són correctes i et pots quedar satisfet demanant només un plat, tot i que això és molt personal...Els preus oscil·len entre els 10-15 EUR per plat, que tenint en compte el lloc..estan prou bé!

Experiència personal

Nosaltres hi vam anar cap a les 20h30 per veure des de dalt la posta de sol mar endins amb un mojito a la ma. Els mojitos estan fets amb gràcia i son prou bons (la menta és encara VADEBARS verda!) i el preu ajustat. Després vam pujar a la tercera planta a sopar, cap a les 22h00. Compte perquè si hi aneu a l’estiu hi ha força gent i cal reservar abans. Es menja assegut a la catifa, sobre uns coixins en unes taules baixes. El servei és molt bo, però una mica lent, però com que és un lloc per anar-hi relaxat sempre et pots estirar i fer una becaineta entre plat i plat. Després
de sopar (o abans) està bé fer un tomb per les paradetes de polseres, arracades i rotllos d’aquest tipus que hi ha prop de l’entrada del passeig marítim.


El millor:
La vista del mar des de la Jaima, i, en particular, gaudir de la posta de sol acompanyat de bona música i un bon beuret.

El pitjor:
La il·luminació durant el sopar, extremadament tènue, que fa que de vegades posis la forquilla sense adonar-te’n al plat del teu company. Seure sobre els coixins també pot representar un problema, ja que per molt bon rollo i esperit relaxat que portis , t’acaben petant l’esquena.

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes