Doncs ha arribat l’hivern, i sembla que de debò. Encara que l’esperéssim, no ha deixat de sorprendre que el fred hagi arribat tant de cop. En aquest cas, els més afavorits són els amants dels esports d’hivern, principalment l’esquí, que ja estan desitjant trobar les pistes obertes. Per si de cas, compreu-vos unes cadenes !!
Un dels llocs amb millors condicions per als esports d’hivern és Jaca, al Pirineu d’Osca, ben prop de dues mítiques estacions hivernals com Candanchú o Panticosa. En aquesta darrera, a més de l’esquí sempre podreu gaudir dels plaers del seu conegut balneari per acabar de relaxar-vos després d’una intensa jornada esquiadora, o en el cas dels que no esquiem, calmar la nostra ment mentre veiem com els de fora passen fred.
Si passeu per Jaca no us podeu perdre anar a Casa Esteban. Tot i que el seu nom sembla indicar que es tracta d’algun “asador” o “casa de comidas”, en realitat es tracta d’un local en el qual us podreu menjar una de les millors hamburgueses que mai haureu tastat.
El local està situat al costat d’una caserna de l’exèrcit, i es troba situat en l’Avinguda de la Escuela Militar de Montaña, s/n. Un local senzill, sense intencions de semblar el que no és, amb taules i cadires de fusta i que busca la comoditat i la senzillesa per sobre de cap altra cosa. Hi ha taules de diferents mides per poder adaptar-se tant al que vagi en parella, com en grup de 4 fins a un major nombre de persones (no podria especificar quantes, però crec que fins a 15 persones tindrien taula segur).
Casa Esteban
La vivència personal :
El més curiós de Casa Esteban és el sistema de funcionament, absolutament invariable, que hi ha. Tal i com entres has d’anar a demanar a la barra. Bé, primer pots seure i pensar què voldries prendre, però no hi ha cartes per saber quines possibilitats tens. Hi ha una sola carta i està penjada en una columna de la barra, o sigui que tots cap allà a veure què es pot demanar. Sobretot entrepans i plats combinats, és clar. No hi ha plats elaborats.
Un cop demanes a la barra t’assignen un número i ja pots seure. I de tant en tant, escoltes l’Esteban (l’amo del local, com podeu imaginar) cridant un número sense moure’s de la barra. Si és el teu, ja pots baixar corrent a buscar la comanda, ja que quan ha hagut de cridar el número 3 vegades comença a estar impacient.
Però valen la pena, tant l’espera (que depèn del nombre de clients que hi hagi en aquell moment) com la raresa de la situació, ja que les hamburgueses són molt i molt bones. Sobretot l’Hamburguesa Especial, no us la podeu perdre.
L’Hamburguesa Especial
El millor :
Molt divertit resulta l’Esteban, que és un malabarista de les gerres de cervesa (i ho fa realment bé perquè no li vaig veure caure ni una), i gairebé sempre fent broma.
Un clàssic és ja la broma quan et torna el canvi (haureu d’anar-hi per descobrir-ho) i quan intenta encertar de tirar la “propina” al pot llençant les monedes d’esquena (la veritat, aquí encara necessita més entrenament)
El pitjor :
Doncs al meu entendre, el sistema d’haver d’estar pendent dels números que l’Esteban crida per saber si ja està preparada la teva comanda. No et permet centrar-te en una conversa mentre esperes el menjar, ja que si hi ha molta gent i xivarri has d’estar massa pendent del tema. Però és el que passa quan en un negoci no hi ha cambrers i només hi treballen 4 persones (un a la barra, dos a la cuina, i una noia que recull el que els clients deixen a les taules)
Fins la propera
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada